Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
- ES 7040 AHUIB FCPB-1-2-2-2-1777
- Ítem
21497 resultats amb objectes digitals Mostra els resultats amb objectes digitals
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec gris ("Mareca strepera") volant
Ànec xiulador ("Anas penelope")
Part deFons Arxiu de Folklore
Part deFons Arxiu de Folklore
Part deFons Arxiu de Folklore
Part deFons Arxiu de Folklore
Part deFons Arxiu de Folklore
Ànecs cullerots comuns ("Anas clypeata")
Àneda rossa ("Anas platyrhynchos")
Anem. Boletín informativo juvenil. Març 1985-Novembre 1987
Números 1, 2, 3, 5, 6 i 7 de la publicació Anem. Boletín informativo juvenil. Març 1985-Novembre 1987.
Part deFons William Waldren
ANGLADA Camarasa, Hermenegildo
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Femenina de Mestres.
Escola Normal Femenina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Femenina de Mestres.
Escola Normal Femenina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Femenina de Mestres.
Escola Normal Femenina de Mestres
Anglada, Antonio - El injerto dentario
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Anguera Sansó, Bartomeu
Part deFons Municipal de Deià
Aniversari familiar de Climent: la seva cosina Catalina Picornell i Ramon Esteban festegen els anys del seu fill Carles.
Part deFons Cambra de Comerç de Mallorca, Eivissa i Formentera
Ànnera peixatera ("Mergus serrator")
Picornell Bauzà, Climent
Ànnera peixatera ("Mergus serrator")
Ànneres blanques ("Tadorna tadorna")
Part deManuscrits de la Real
Junta Superior de Sanitat de les Illes Balears
Año de 1833 y 1834. Copia de los oficios dirigidos
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Anònim - Bases y plan para una topografía médica de Palma
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Anònim - Dos memorias sobre las intermitentes
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Anònim - Notas y memorias presentadas por autores desconocidos
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Anònim - Notes anònimes soltes
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Anònim - Notes anònimes soltes sobre el curs de l'any 1908
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Part deFons Antoni Pons Pastor
Anotacions manuscrites sobre la comptabilitat del diari El Vapor
Anotacions sobre miscel·lànies de tipus històric...
Fulls escrits sobre notícies històriques referides a hospitals, sense data i escrits en castellà
Antecedents de l'Acadèmia de Belles Arts de Palma (esborranys, circa 1930 i 1987).
Antecedents enfermetats del ramat 1902
Part deFons Municipal Històric
Part deComisión Provincial de Monumentos Histórico-Artísticos de Baleares
Antecedents (Véase también "Correspondencia" decret 1849)
Antenas colectivas. Ley de 23 de julio de 1966. B.O.E. 25 de julio 1966 (Ley Nº 49/1966)
Anteproyecto de ordenación económico-social de Baleares 1947-1951
Junta Provincial de Ordenación Económico-Social de Baleares
Diapositiva on podem veure l'antic cambril del santuari de Lluc.
Més informació a
http://www.mallorcaweb.com/reportatges/monestirs-i-santuaris/santuari-de-lluc/1/#inicicont
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic cor central de la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic presbiteri.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic presbiteri.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola de Magisteri.
Escola de Magisteri
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres.
Escola Normal Masculina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres.
Escola Normal Masculina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Antil.lis de muntanya ("Anthyllis montana")
Part deManuscrits de la Real
Part deFons Arxiu de Folklore
Part deFons Arxiu de Folklore
Part deFons Arxiu de Folklore
Antolí-Candela Cebrián, Francisco
Antolí-Candela Cebrián, Francisco
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres.
Escola Normal Masculina de Mestres
Antoni Bibiloni i Sarau Alcudienc: la cultura popular a Alcúdia/ Elisa Fernández Carretero
Part deFons Arxiu de Folklore
Valriu Llinàs, Caterina
Antoni Bonet "Síndic " per la serra de Tramuntana
Retrat d'Antoni Bonet "Síndic" sota un pedrolot a la Serra, un dia d'excursió.
Catany i Jaume, Antoni
Antoni Climent amb el seu net en braços
Retrat de Toni Picornell "Climent", pare del nostre fotògraf, i el seu net major en braços. El padrí mostra uns nísperos al nadó,
Antoni Picornell i Guillem Marió al bosc
Antoni Picornell, fill major de Climent, i Guillem Florit Caimari "Marió" amb un detector de metalls al bosc.
Grup de diapositives relacionades generalment amb el paisatge de Mallorca interior en la modificació del qual ha intervingut l'activitat humana.
Anulació de l'expedient de subhasta per satisfacció de deutes 1947-1948 (sig 288/11)
Anunci de la vacant de la càtedra d'Humanitats (1828)
Universitat Literària de Mallorca
Anuncis de places d'acadèmic (1936-1963); instància per a plaça de fuster (1872).
Anuncis i Horaris de l'Escola de Magisteri
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Anuncis i Horaris de l'Escola Normal de Magisteri Primari
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Anuncis i Horaris de l'Escola Normal Femenina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Aparcaments municipals Av. Es Dau 2008
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres i de l'Escola Normal de Magisteri Primari.
Escola Normal Masculina de Mestres
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres.
Escola Normal Masculina de Mestres
Part deFons fotogràfic Antoni Palou
Grup de gent en un interior, dinar sobre la taula.
Àpat a la possessió de sa Torre de Vernissa, Alcúdia
Part deFons fotogràfic Antoni Palou
Àpat amb motiu de la inauguració de l'oratori de la possessió de sa Torre de Vernissa. Alcúdia 2 Març de 1916.