Les Reials Acadèmies Provincials de Belles Arts foren creades pel Reial Decret de 1849 de la reina Isabel II i vinculades a la Reial Acadèmia de San Fernando de Madrid. En el cas de la de Balears, continuà amb la tasca de l'antiga Acadèmia de Nobles Arts, que s'havia creat el 1778 a instàncies de la Societat Econòmica d'Amics del País, i que havia iniciat la institucionalització de l'ensenyament artístic a Mallorca.
La Reial Acadèmia Provincial es feu càrrec de l'escola d'art, que fou actualitzada i organitzada en diferents seccions (aritmètica, dibuix, perspectiva, modelatge...), a més de vigilar el compliment de la normativa vigent en matèria d'art.
A partir del segle XX, en què l'ensenyament de les arts es derivà als estudis universitaris i a altres ensenyaments reglats, l'Acadèmia romangué amb funcions consultives en matèria de belles arts i com a entitat de referència en cultura artística.
L'Acadèmia va tenir un paper molt actiu en determinats moments de la història de les arts i els museus de les Illes Balears. Va estar a càrrec, per exemple, del Museu Provincial de Belles Arts, que s'ubicà primer a la Llonja i que després llegà els seus fons al Museu de Mallorca. També va tenir un paper primordial en la protecció monumental, com a membre de la Comissió Provincial de Monuments de les Balears, destacant el seu paper en casos concrets, com ara en el del claustre de sant Francesc de Palma. Actualment exerceix d'institució consultiva en diferents àmbits de la gestió artística i patrimonial, i programa activitats de promoció de les arts.