Fons FPFMR - Fons Pere Felip Monlau i Roca

Medalla de plata pels exàmens públics de botànica i agricultura (1827) (sig: 239/1) Medalla d'or per la Memòria sobre el reemplaçament de l'Exèrcit (1834) (sig: 239/2) Medalla d'or per la Memòria sobre l'enderrocament de les muralles de Barcelona (sig: 239/3) Declaració d'accèssit i Premi Extraordinari de títol de soci sense càrregues de la Sociedad Econó... Premi per la Memòria sobre erecció d'una casa de bojos extramurs de Barcelona, remesa per a optar... Medalla de plata i recomanació al Govern per la Memòria sobre supressió de mendicitat (sig: 239/6) Medalla d'or per la Memòria sobre les mesures higièniques en favor de les classes obreres, adjudi... Relació d'estudis. Reial Col·legi de Medicina i Cirugia de Barcelona. (1832-1864) (sig: 243/1-01) Relació d'estudis, graus, mèrits i títols del doctor don Pedro Felipe Monlau i Roca (1834-1847) (... Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna ide... Relación de los estudios, grados, méritos, servicios y obras científicas y literarias del Ilmo. S... Matrícules i papers relatius a aquestes (sig: 243/3-01) Certificacions d'estudis (sig: 243/3-02) Certificacions vàries (sig: 243/4-01) Diploma de Bachiller en Artes - Diploma de Bachiller en Filosofía (sig: 243/5-01) (1826-1847) Diploma de Batxiller en Medicina i Cirugia (sig: 243/5-02) (1830) Diploma de Batxiller en Medicina i Cirugia (sig: 243/5-03) (1831) Diploma de Batxiller en Medicina i Cirurgia (sig: 243/5-04) (1831) Títol de regent d'ideologia i lògica (sig: 243/5-02) (1847) Reial orde autoritzant-me per a rebre la Llicenciatura en Filosofia (Secció ciències filosòfiques... I. Ciències mèdiques (1852) (sig: 279/1) II. Societat Mèdica d'Atenes (1840-1852) (sig: 279/2) III. Acadèmia Mèdic-Quirúrjica de Gènova (sig: 279/3) IV. Societat Mèdic-Psicològica de París (1853-1854) (sig: 279/4) V. Societat Imperial de Constantinoble (sig: 279/5) VI. Academia Florimontana degli Invogliati (dels apassionats o desitjosos) de Monteleone (1859) (... VII. -Títol de Soci d l' Academia Allaborantium (dels laborants de Tropea) (1859)  (sig: 279/7) VIII. Títol de soci de l'Acadèmia de Ciències, Lletres i Belles arts de Terni (1859) (sig: 279/8) IX. Títol de soci corresponsal de l'Acadèmia Física-Estadística de Milà (1860) (sig: 279/9) X. Títol de soci honorari corresponsal de l'Acadèmia Filosòfic-Dramàtica de Narni (1860)  (sig: 2... XI. Títol de soci de l'Acadèmia de Ciències i Belles Lletres dels Abbozzati de Vezze, en els Esta... XII. Títol de soci de l'Acadèmia dels Intrepidi de Cori, en els Estats Pontificis (1860) (sig: 27... XIII. Títol de soci corresponsal de l'Acadèmia dels Zelanti de Aci-Reale en les Dues Sicilies (18... XIV. Nomenament de soci honorari de l'Institut de Coïmbra (sig: 279/14) XV. Títol de soci corresponsal de la Societat Frenopática Italiana, fundada en Avensa (Dues Sicil... XVI. Bandier de Vacunació de Palerm (sig: 279/16) XVII.  Títol de soci honorari de l'Acadèmia degli Incolti, fundada en Cíngoli (Estats Pontificis)... XVIII. Títol de soci honorari de la Reial Acadèmia de Ciències Mèdiques de Palerm (1862) (sig: 27... XIX. Títol de membre corresponent de l'Ateneu Romà de Bucharest (1861) (sig: 279/19) I. Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis (1833-1840) (sig: 281/1) II. Acadèmia de Medicina i Cirurgia de les Illes Balears  (sig: 281/2) III. Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona (sig: 281/3) IV. Societat Filodramàtica de Barcelona (1836) (sig: 281/4) V. Societat Mèdica d'Emulació de Barcelona (1842-1843) (sig: 281/5) VI. Societat Econòmica de Madrid (sig: 281/6) VII. Societat Econòmica de Barcelona (sig: 281/7) VIII. institut Mèdic de Palència (sig: 281/8) IX. Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona (sig: (281/9) X. Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Madrid (sig: 281/10) XI. Societat Econòmica de Lleida (sig: 281/11) XII. Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Madrid (sig: 281/12) XIII. Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (sig: 281/13) XIV. Col·legi de Farmacèutics de Barcelona  (sig: 281/14) XV. Reial Acadèmia Espanyola (sig: 281/15) XVI. Societat de Barcelona d'Amics de la Instrucció (sig: 281/16) XVII. Cercle d'Arxivers i Bibliotecaris de Madrid (sig: 281/17) XVIII. Real Academia de Ciencias Morales y Políticas  (sig: 281/18) XIX. Institut Pràctic de Vacunació Animal de les Illes de Puerto Rico (sig: 281/19)
Original Objecte digital not accessible

Àrea d'identificació

Codi de referència

ES AMLR FPFMR

Títol

Fons Pere Felip Monlau i Roca

Data(es)

Nivell de descripció

Fons

Volum i suport

Àrea de context

Nom del productor

(Barcelona, 29 de juny de 1808 - Madrid, 16 de febrer de 1871)

Història biogràfica

Pere Felip Monlau i Roca (castellà: Pedro Felipe Monlau y Roca) (Barcelona, 29 de juny de 1808 - Madrid, 16 de febrer de 1871), fou un doctor en medicina, higienista i humanista.[1]
Fill de Jaume Monlau i España, de Viella (Vall d'Aran) i de Maria Francesca Roca i Alavedra, d'Esparreguera (Baix Llobregat).
Monlau va estudiar humanitats al Seminari Conciliar, medicina al Col·legi de Cirurgia i es va doctorar el 1833. En les seves primeres experiències laborals ja va poder veure els problemes de salut i higiene, primer es del Cos de Sanitat Militar i després al barri Gòtic de Barcelona, des de la Junta de Salubritat Municipal.[2] Per això el 1833 des del diari El Vapor reclamava obrir banys públics, fer un escorxador porcí i atendre gratis als pobres.[2]

Va exercir de catedràtic de Literatura i Història en la Universitat de Barcelona, restaurada en 1837, a partir de 1849. Considerat com un representant de l'humanisme, fou una persona polifacètica amb formació científica. Anteriorment, en 1844, havia exercit la docència a Madrid, en l'institut San Isidro i en l'Escuela Normal, com a catedràtic de Filosofia.

Considerat com un representant de l'humanisme, fou una persona polifacètica que entenia que bona part dels mals de la societat tenien el seu origen en la ignorància.[1]

Persona de formació científica va escriure multitud d'obres de temes molt diversos: drames i comèdies, estudis sobre el daguerreotip (que havia conegut a París), sobre els vegetals o sobre l'idioma eslau. També va ser el director de "El Vapor".[3]

Activitat professional
Mèdicament va dedicar-se a la psiquiatria. Fou membre titular de la Societat Mèdico-Psicològica de París, i el 1840 va traduir l'estudi de Brierre de Boismont, la “Memòria per a l'establiment d'un hospital de bojos”. Poc després, va ser nomenat metge frenòpata a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona l'octubre de 1843, on fa treure les cadenes als bojos i que siguin considerats com a tal.

L'any 1841 va guanyar el concurs sobre els avantatges de l'enderrocament de la muralla medieval i moderna de Barcelona amb l'obra Abajo las murallas.

Deu anys després, el 1853 va ésser premiada i publicada en el Butlletí de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, la "Memoria sobre la creación de una casa de Locos extramuros de esta ciudad". Era set anys abans que altre gran higienista Emili Pi i Molist redactés el 1860 el seu "Projecte del Manicomi de la Santa Creu".

L'any 1848 col·laborà a la revista “La razón de la sinrazón” d'Antoni Pujadas i Mayans, propietari i director del manicomi de Sant Boi de Llobregat. També escriu a diaris progressistes de l'època com El Vapor, El Constitucional o El Popular.

Però la seva preocupació per la formació dels ciutadans, l'orientà també a exercir la docència. Fou catedràtic de literatura i història a la Universitat de Barcelona des del 1840 al 1844 en què fou separat del seu càrrec per motius polítics i exiliat al País Valencià. Catedràtic a l'Instituto de San Isidro a Madrid, el 1844. Guanyà la càtedra de Psicologia el 1847 que el portarà a establir-se definitivament a Madrid fins a la seva mort..

Professor de filosofia a l'Escuela Normal de Magisteri madrilenya. A partir de 1849, va exercir de catedràtic de Literatura i Història en la Universitat de Barcelona, restaurada el 1837.

Era membre de l'Academia de la Lengua i de la de Ciencias Morales y Políticas

Institució arxivística

Història arxivística

Origen de l'ingrés o de la transferència

Àrea de contingut i estructura

Abast i contingut

1.750 unitats documentals

Ingressos

No es preveun nous ingressos

Sistema d'organització

El Fons s'organitza en 8 subfons, els quals es subdivideixen en grups de sèries, aquests en sèries i aquestes en expedients. S'ha respectat tot el possible la organització original del creador.

Àrea de condicions d'accés i ús

Condicions d'accés

Condicions de reproducció

Idioma del material

Escriptura dels documents

Nota sobre les llengües i escriptures

Característiques físiques i requeriments tècnics

Instruments de descripció

Àrea de documentació relacionada

Existència i localització dels originals

Existència i localització de reproduccions

Unitats de descripció relacionades

Descripcions relacionades

Àrea de notes

Identificador(s) altenatiu

Punts d'accés

Punts d'accés per matèria

Punts d'accés per lloc

Punts d'accés per autoritat

Punts d'accés de gènere

Àrea de control de la descripció

Identificador de la institució

Regles o convencions

ISAD G

Estat d'elaboració

Draft

Nivell de detall

Dates de creació revisió eliminació

Idioma(es)

Escriptura(es)

Fonts

Area de drets Objecte digital (Master)

Area de drets Objecte digital (Reference)

Area de drets Objecte digital (Thumbnail)

Àrea d'ingressos

Matèries relacionades

Persones i organitzacions relacionades

Related genres

Llocs relacionats