Jeroni Juan Tous va néixer a Artà (Mallorca) el 1906 i morí a Felanitx (Mallorca) el 1983. Fou fotògraf i assagista. El 1919 s'instal·là a Palma. Estudià humanitats i filosofia al seminari de Sant Pere de Palma. Treballà com a delineant amb els arquitectes Gabriel Alomar i Josep Ferragut, fins que entrà a formar part del patronat de la Ciutat antiga de Palma com a fotògraf. Al llarg de la seva vida formà un dels més importants arxius fotogràfics sobre obres d'art i patrimoni de Mallorca i d'Eivissa del darrer terç del segle XIX i principis del XX, integrat per imatges seves i d'altres fotògrafs d'aquella època. L'arxiu fotogràfic que recollí conté més de 10.000 negatius de vidre i de plàstic, de gran utilitat per als estudiosos d'història, sobretot de l'art local, que el 1982 fou adquirit pel Museu de Mallorca. La biblioteca del Consell de Mallorca té imatges seves. Jeroni Juan col·laborà en la instal·lació d'exposicions d'art, com per exemple "Mallorca vista por los pintores" (1957). També és autor dels estudis d'art "Iconografía del venerable Pedro Borguny" (1956), "Los candelabros de la Catedral de Mallorca" (1957) i "Grabadores mallorquines (siglos XVI al XVIII)" (1972), inclòs en la "Historia de Mallorca", coordinada per Josep Mascaró Passarius. És autor d'una monografia sobre el pintor Guillerm Mesqida, editada el 1982 per l'Ajuntament de Palma

Capellà. El seu pare era militar de Marina i això li va permetre tenir una acurada educació. Essent encara seminarista, fou bibliotecari del Seminari i assistent del Bisbe Campins; tot just acabada la carrera, ingressà a l’administració del Capítol de la Seu de Mallorca com a tinent arxiver i oficial de secretaria. Ja de capellà, a partir de 1905, fou professor del Seminari Conciliar de Sant Pere, i impartí classes de física, química, història natural i astronomia. Promogué el Museu d’Història Natural i el Gabinet de física del Seminari. Fou responsable de l’observatori astronòmic i meteorològic del Seminari, des del 1910 fins a la seva mort. També fou col·laborador de mossèn Alcover en les tasques del Diccionari. És autor dels treballs de "La telegrafía sin hilos" (1899); guanyador del certamen literari del Seminari d’aquell any; "Elementos de astronomía" (1944) i d’articles sobre la història i l'arquitectura de la Seu de Palma. També va escriure sobre la Seu i diverses reformes que s'hi dugueren a terme: "La Catedral de Mallorca: un capítulo de su historia antigua : los corredores de los cirios" (1948), "La Catedral de Mallorca : El enigma de la Capilla de la Trinidad" (1952)... A més dels seus coneixements científics tenia molta afició per l'astronomia i la fotografia.