Mallorca

Taxonomia

Codi

Nota(es) d'abast

Nota(es) sobre l'origen

Mostra la nota(es)

Termes jeràrquics

Mallorca

Termes equivalents

Mallorca

Termes associats

Mallorca

119 Descripció arxivística results for Mallorca

119 resultats directament relacionats Exclou els termes específics

Altar barroc [de la Seu]

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

Antic cor

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic cor central de la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

Antic presbiteri de la Seu

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic presbiteri.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

Antic presbiteri de la Seu

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic presbiteri.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

Capella del Seminari el dia de l'eclipsi total de sol

Diapositiva en què podem veure com una sèrie d’eclesiàstics observen l’eclipsi total de sol que va tenir lloc el 1905. Segons Gabriel Seguí i Trobat, a l’article “Emili Sagristà i Llompart en el seu context”, publicat al llibre “Conferències de les Jornades de commemoració i estudi de l’eclipsi total de sol (1905)”, editat a Palma el 2005, diu que el bisbe Campins va fer habilitar i augmentar els aparells astronòmics que ja es tenien, a més de crear l’Observatori del Seminari de forma oficial,i del qual va nomenar director el reverend Antoni Canals, professor d’Astronomia del Seminari.
El Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca va publicar la crònica d’observació de l’eclipsi mitjançant la qual sabem les persones que, en principi, assistiren a l’esdeveniment extraordinari de l’eclipsi total de sol d’aquell 1905: Antoni Canals, Ildefons Rullan, Rafel Cifre, Joan Aguiló, Andreu Nicolau, Emili Sagristà, Francesc Pou, Guillem Oliver, Joan Garau, Sebastià Esteve i Joan Quetglas, preveres de la diòcesi; Bartomeu Caldentey i Bartomeu Bordoy, religiosos; i l’arquitecte català Joan Rubió.
Mossèn Emili Sagristà, després d’acabar els seus estudis de capellà, el 1907 passà a ser professor del Seminari i director de l’observatori astronòmic, tasques que desenvolupà durant una cinquantena d’anys.

Correspondència

La sèries documental "Correspondència" inclou tota la correspondència rebuda per l'Acadèmia Mèdico-Pràctica de Mallorca per part de metges, institucions i persones diverses, a més de correspodència d'acadèmics. Tots els documents es troben ordenats de forma cronològica i inclouen etiqueta de l'emissor i el receptor, així com de la localització geogràfica si s'escau.

Curses de bicicletes

Diapositiva en què s'observa un moment d'una cursa de bicicletes, esport per excel·lència de l'època .Potser es tracta del velòdrom del Tirador, situat a la zona de la Riera, prop dels instituts i el Fortí.

Curses de bicicletes

Diapositiva en què s'observa un moment d'una cursa de bicicletes, esport per excel·lència de l'època .Potser es tracta del velòdrom del Tirador, situat a la zona de la Riera, prop dels instituts i el Fortí.

Desembarcament de les restes de Jaume III a la consigna de Palma

Diapositiva en què veiem el vaixell de guerra que transportà el cos de Jaume III del moll de València al de Palma. Al fons es perfilen la Seu i l'Almudaina.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus

http://www.ramhg.es/index.php/informes-y-bibliografia/casas-reales-y-soberanas/articulos/218-traslado-de-los-restos-del-rey-jaime-iii-de-mallorca-a-la-catedral-de-palma

Després de la reforma [de la Seu]. Primer baldaquí [obra de Gaudí]

Diapositiva que mostra el baldaquí que dissenyà Gaudí.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

El Born [de Palma]

Diapositiva on es pot veure passeig del Born el 1904, segons s'indica a la vorera de la diapositiva. Suposam que la vista està feta des de l'actual plaça de la Reina, ja que al fons es veuen l'obelisc de la plaça de les Tortugues i les muntanyes.

El cor des de l'altar major abans de la reforma [de la Seu]

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic cor central de la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

El cor enmig de la Seu

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic cor central de la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

El cor enmig de la Seu el 1904

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic cor central de la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

El cor enmig. La Seu

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic cor central de la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

Embarcament de les restes de Jaume III

Diapositiva en què podem veure el moment de l'embarcament de les restes de Jaume III.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus

http://www.ramhg.es/index.php/informes-y-bibliografia/casas-reales-y-soberanas/articulos/218-traslado-de-los-restos-del-rey-jaime-iii-de-mallorca-a-la-catedral-de-palma

Enderrocament de les murades [de Palma]

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Enderrocament de les murades [de Palma]

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Enderrocament de les murades [de Palma]

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Enderrocament de les murades [de Palma]

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Enderrocament de les murades [de Palma]

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Enderrocament de les murades de Palma

Diapositives en què s'observen diferents llocs de Palma en el moment de l'enderrocament de les murades medievals que l'envoltaven.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Enderrocament de les murades [de Palma]. Porta de Sant Antoni

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. Segons Jeroni Juan és la zona de la Porta de Sant Antoni.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Enderrocament de les murades [de Palma]. Porta de Sant Antoni (?)

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. Segons sembla la inscripcio de Jeroni Juan diu Porta de Sant Antoni.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Fons Can Ribes. Fàbrica tèxtil

  • ES 7040 AHUIB FCR
  • Fons
  • 1878 - 1960

El fons Can Ribes consta d’un total de 394 unitats d’instal·lació format bàsicament per capses arxivadores, llibres i quaderns, però també hi trobam blocs de notes, carpetes i un tub de cartró amb plànols.

Can Ribes

Fons Cercle d'Obrers Catòlics

  • ES 7040 AHUIB FCOC
  • Fons
  • 1869 - 1975

El fons consta de 169 unitats d'instal·lació. La documentació es guarda en capses, llibres i lligalls que contenen totes les activitats que s'han guarda del Cercle d'Obrers Catòlics: llibres d'actes, comptabilitat, correspondència, incidències, canvis de domicili, afiliats, normatives...

Cercle d'Obrers Catòlics

Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous

  • ES 7040 AHUIB FJJT
  • Fons
  • 1903 - 1913

118 diapositives que retraten alguns fets remarcables i paisatges entre 1903 i 1913 a Palma i a Mallorca: sortida de València i arribada a Palma de les restes de Jaume III,visita de la infanta Isabel de Borbó a Palma, enderrocament e les murades, reforma de la Seu, vistes d'alguns llocs de Mallorca i convents de Palma.
Jeroni Juan les va rebre, suposadament, d'un eclesiàstic amic seu. Per altra banda, no sabem ben bé qui és l'autor de les diapositives, però segons l'especialista Maria Josep Mulet podrien atribuir-se a Emilio Sagristà (capellà contemporani als esdeveniments històrics que s'hi reprodueixen). A més, cal esmentar que Jeroni Juan, a més de fer fotografies, es dedicà a recollir material fotogràfic d'Emili Sagristà, de Julio Virenque i d'Antoni Vives. La gran col·lecció de Jeroni Juan Tous es troba al Museu de Mallorca en procés d'inventari i catalogació.

Juan Tous, Jeroni

Fons Jaume Grimalt d'agricultura

  • ES 7040 AHUIB FJGA
  • Fons
  • 1875 - 1977

El fons Jaume Grimalt, arribat en cinc caixes de cartró, es troba format per vuit llibres, tres publicacions, dos mecanoscrits (un d'ells enquadernat) i cinc lligalls de números de revistes.

Grimalt Obrador, Jaume

Fons Universitat Literària de Mallorca

  • ES 7040 AHUIB FULM
  • Fons
  • 1487 - 1895

Arxius universitaris. Història de la Universitat. Informació sobre els Jesuïtes de Mallorca.

Estudi General de Mallorca

La comissió de mallorquins. Recepció de les restes de Jaume III

Diapositiva en què la comissió de mallorquins recepciona les restes de Jaume III.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus

http://www.ramhg.es/index.php/informes-y-bibliografia/casas-reales-y-soberanas/articulos/218-traslado-de-los-restos-del-rey-jaime-iii-de-mallorca-a-la-catedral-de-palma

La comissió mallorquina rep les restes de Jaume III a València

Diapositiva en què s'observa un grup de gent a la Seu de València.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus

http://www.ramhg.es/index.php/informes-y-bibliografia/casas-reales-y-soberanas/articulos/218-traslado-de-los-restos-del-rey-jaime-iii-de-mallorca-a-la-catedral-de-palma

La Seu. El cor

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic cor central de la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

La Seu. El cor després de la reforma

Diapositiva que mostra el baldaquí que mostra el cor després de la reforma.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

La Seu [interior, vista de columnes i rosetons]

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

La Seu. Obres

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

La Seu. Obres

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

Les restes de Jaume III [en una barca]

Diapositiva en què podem observar com les restes de Jaume III van camí del vaixell que les transportarà a Palma.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus

http://www.ramhg.es/index.php/informes-y-bibliografia/casas-reales-y-soberanas/articulos/218-traslado-de-los-restos-del-rey-jaime-iii-de-mallorca-a-la-catedral-de-palma

Les restes de Jaume III pel carrer "Conquistador"

Diapositiva en què s'observa com les restes es traslladen pels carrers de Palma rumb a la Seu.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus

http://www.ramhg.es/index.php/informes-y-bibliografia/casas-reales-y-soberanas/articulos/218-traslado-de-los-restos-del-rey-jaime-iii-de-mallorca-a-la-catedral-de-palma

Les restes de Jaume III pel carrer "Conquistador"

Diapositiva en què s'observa com les restes es traslladen pels carrers de Palma rumb a la Seu.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus

http://www.ramhg.es/index.php/informes-y-bibliografia/casas-reales-y-soberanas/articulos/218-traslado-de-los-restos-del-rey-jaime-iii-de-mallorca-a-la-catedral-de-palma

Les restes de Jaume III pel carrer "Conquistador"

Diapositiva en què s'observa com les restes es traslladen pels carrers de Palma rumb a la Seu.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus

http://www.ramhg.es/index.php/informes-y-bibliografia/casas-reales-y-soberanas/articulos/218-traslado-de-los-restos-del-rey-jaime-iii-de-mallorca-a-la-catedral-de-palma

Obres a la Seu. Retaule gòtic

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Retaule gòtic
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

Pesta 1820: Artà, Capdepera, Sant Llorenç i Son Servera

  • ES AHRAMIB PES1820
  • Fons
  • 1817 - 1880

La documentació continguda en el fons de la Pesta de 1820 es troba dividida en una sèrie de subfons organitzats de forma temática, els quals són: Correspondència (COR), Partes Sanitaris - Informes (PSI), Oficis Sanitaris i esborranys (OSE), Actes de les sessions de la Junta Superior de Sanitat durant els anys de la pesta (AJS) i Documents Diversos (DDV).
Cadascun dels subfons es troba dividit al seu torn en les respectives sèries i subsèries. Dins cadascuna de les sèries els documents s'ordenen per dates de creació quedant al final aquells dels quals no consta la data.

Junta Superior de Sanitat de les Illes Balears

[Plànol de la Seu]

Diapositiva que ens mostra un plànol de la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

Port de Palma

Diapositiva on es pot veure el port de Palma. La Seu al fons i els vaixells al moll. Més que el port de Palma podríem dir que és una vista de la façana marítima de Palma.

Porta de Sant Antoni [Enderrocament de les murades de Palma]

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. Segons Jeroni Juan és la zona de la Porta de Sant Antoni.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Portal de la sagristia [de la Seu] abans l'arc del cor

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

Reforma de la Seu

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

Reforma de la Seu

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

Reforma de la Seu

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic presbiteri.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

Reforma de la Seu

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

Reforma de la Seu

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

Reforma de la Seu

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

Reforma de la Seu

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

Reforma de la Seu

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Juan Tous, Jeroni

Resultats 1 a 100 de 119