
Àrea d'identificació
Codi de referència
Títol
Data(es)
- 1788 - 1837 (Accumulation)
Nivell de descripció
Fons
Volum i suport
El conjunt del fons està format per 837 documents, dels quals alguns no s'han localitzat en el moment de realitzar l'actual descripció (novembre de 2014), però figuraven a l'inventari de Francesc Bujosa, publicat l'any 1975. Tots ells son papers manuscrits, alguns dels quals cosits en lligall.
Àrea de context
Nom del productor
Història administrativa
L'Acadèmia Mèdico-Pràctica de Mallorca va ser creada el 1788.
L'any 1786 el Rector de la Universitat, a instàncies de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País, va dirigir a tots els metges de Palma una convocatòria per a fundar una Acadèmia Mèdico-Pràctica; la proposta va aconseguir una prompta i massiva adhesió. Per a redactar les seves normes de funcionament van ser triats el protomèdic Antoni Vives, els catedràtics Rafel Evinent i Antoni Pau Tugores, així com el metge Francesc Alemany. Una vegada examinats i corregits els estatuts, van ser proposats per la citada Reial Societat i es van aprovar en el Consell del 20 d'Agost de 1787. El Rei Carles III va signar la Reial Cèdula Fundacional de l'Acadèmia l'11 de Desembre de 1788. Aquest document, que s'havia extraviat, ha estat recuperat, igual que la resta dels que integren l'edició facsímil.
Els estatuts comencen amb una declaració metodològica profundament antisistemática: "Es constante que la Medicina jamás ha llegado al grado de perfección de que era capaz por el camino del sistema, antes deve solo sus adelantamientos à la experiencia, quien la fundó; de ahi es, que son tan recomendables, y necesarias las Academias para investigar la naturaleza, y sus arcanos con el devido discernimiento, y sólida crítica, caminando por la misma senda experimental, que abrieron los Antiguos, y mejoraron tantos Modernos".
Els deu primers articles assenyalen les obligacions dels acadèmics, consistents fonamentalment en presentar observacions sobre alguna malaltia interessant, remetre informes sanitaris setmanals, confeccionar taules metodològiques-mèdiques i reunir-se en cas d'epidèmia per a intentar trobar els millors mitjans per a atallar-la. En els articles XI a XXIX s'assenyalen els drets i els deures dels càrrecs que han d'existir en l'Acadèmia: President, Vicepresident, dos Secretaris, un Censor, dos Celadores i quatre Examinadors. Els articles XXX a XXXIV es refereixen als socis i estableixen molt clarament que no es podrà exercir la medicina sense ser membre de l'Acadèmia. Per als que es graduassin en el Col·legi de Medicina i volguessin entrar a formar part de l'Acadèmia era necessari practicar dos anys a l'hospital, haver freqüentat les juntes acadèmiques i, finalment, passar un examen. En els articles XXXV a XLV es dicten les normes a seguir en les juntes, que eren de tres classes: "literàries", de periodicitat setmanal, "generals", que tenien lloc una vegada a l'any i "particulars", celebrades quan el President ho estimava oportú.
No van ser plàcids els primers anys d'aquesta institució. En la primera elecció el 23 de Maig de 1789, va sortir electe com a President Antoni Vives i Mayol. Quan es va celebrar la segona elecció, a l'octubre de 1790, es van formar dos grups; un entorn al primer President i l'altre donant suport a Joan Bautista Mas. Com no es va assolir l'acord, el conflicte va arribar a l'Audiència, la qual va dictaminar la suspensió de les activitats durant tres anys. En 1793 van tenir lloc les noves eleccions i va sortir triat President Rafel Evinent, que va ocupar el càrrec fins el 1799. Després, l'Acadèmia va estar presidida per Francesc Alemany i va entrar en una progressiva inactivitat. En aquesta primera època va destacar Francesc Ferrer i Casa, antic Rector de la Universitat Literària de Mallorca, que va ser un dels membres més actius; va presentar deu disertaciones manuscrites sobre temes higiènics i històrics. Aquestes aportacions i el seu retrat es troben guardats en la nostra seu.
No tenim una explicació segura de quals van ser les causes de la progressiva decadència d'aquesta primera institució acadèmica, però, al nostre entendre, la hipòtesi mes plausible és que l'Acadèmia va deixar de ser un instrument útil per a la defensa dels metges enfront dels cirurgians. Va estar activa mentre va sostenir diversos plets contra alguns cirurgians que receptaven medicines internes i l'Audiència va donar la raó als metges. No obstant això el 1799, les mesures promulgades a Madrid relatives a la creació de la Junta General de Govern de la Facultad Reunida i a la unió del Colegio de San Carlos amb l'Estudio de Medicina Práctica, així com la creació del títol de "físic" i la modificació de l'ensenyament de la Medicina, van canviar el criteri de l'Audiència de Palma de Mallorca. A partir de llavors, es va inclinar repetidament a favor dels cirurgians. La decepció que van sofrir els acadèmics, que no veien recompensat el seu esforç, hagué de ser tan gran que va provocar la pràctica desaparició de la Institució. Durant els seus anys de funcionament, la seva activitat va ser molt notable i es van arribar a llegir 137 disertaciones, algunes d'elles sobre l'interessant gènere de les topografies mèdiques. Les disertaciones, en les quals es discutien casos clínics o els aspectes teòrics més en boga en aquells temps, donen una bona idea dels coneixements mèdics de la Mallorca de finals del XVIII i constituïxen una part imprescindible del patrimoni científic de les Illes Balears.
Institució arxivística
Història arxivística
Es tracta de la documentació generada per l'activitat duta a terme per l'Academia Médico-Práctica de Mallorca. Que va ser recollida i continuada per la Real Academia de Medicina y Cirugía de Mallorca, posteriorment anomenada Real Acadèmia de Medicina de les Illes Balears. S'hi inclouen alguns documents elaborats posteriorment al cessament de l'activitat i la desaparició de la RAMPM, pel fet que es conservaven en aquest fons i que en general són inventaris o relacions de documents que fan referència als bens o documentació de la RAMPM. Aquest fons va ser inventariat per Francesc Bujosa i Homar i l'inventari va ser editat a valència l'any 1975 per la Catedra e Instituto de Historia de la Medicina de la Universidad de Valencia. "LA ACADEMIA MEDICO-PRACTICA DE MALLORCA (1788-1800)
Catálogo de sus disertaciones, censuras y documentos". Des de la realització de dit catàleg s'ha constatat que alguns dels documents que s'hi inclouen no es troben actualment al fons, sense coneixer les causes d'aquestes perdues.
Origen de l'ingrés o de la transferència
Àrea de contingut i estructura
Abast i contingut
La documentació continguda en el fons de l'Academia Médico_Práctica de Mallorca. Esta dividida en dos subfons: el subfons "Memòries" i el subfons "Documents".
El Subfons "Memòries" agrupa per anys entre 1789 i 1800 ( els anys 1791-1793 no hi figuren) un conjunt de dissertacions presentades pels metges acadèmics, en les quals fan observacions i descripcions de malalties i remeis o bé topografies mèdiques d'un municipi determinat. Aquestes dissertacions son revisades críticament mitjançant una censura redactada per un acadèmic amb el rang de censor. A la documentació, disertació i censura es presenten com un únic document i van físicament lligades per l'enquadernació. No totes les dissertacions existents duen associada una censura, bé perquè no es va realitzar o bé perquè s'ha perduda. També en alguns casos es troben censures sense la corresponent dissertació, en aquest cas sempre perquè aquesta s'ha perduda.
El subfons "Documents" està integrat per partes sanitaris elaborats pels metges acadèmics i que descriuen la situació sanitària dels diversos municipis de Mallorca o de la ciutat de Palma en un determinat lapse de temps. Així mateix conté correspondència remesa o rebuda per l'AMPM, corolaris meteorològics i altres informes sobre la situació higiènica i sanitària de diversos àmbits geogràfics. Actes i notes de les reunions dels òrgans de govern de l'AMPM, Inventaris i llistats i documents diversos de caràcter administratiu entorn a la institució.
Ingressos
Sistema d'organització
El Fons AMPM està subdividit en dos subfons, El Subfons Memòries (MEM) i el Subfons Documents (DOC).
El Subfons Memòries esta dividit en sèries cadascuna de les quals abarca un any, i dins cada sèrie hi trobam els diversos documents constituits per dissertacions amb la corresponent censura.
El Subfons Documents (DOC) esta dividit en les 6 sèries següents: Correspondència (COR), Partes Sanitaris (PAS), Juntes (JUN), Corolaris i altres informes (CIN), Inventaris (INV) i Altres documents ADO).
Dins cadascuna de les sèries els documents s'ordenen per dates de creació quedant al final aquells dels quals no consta la data.
Àrea de condicions d'accés i ús
Condicions d'accés
Condicions de reproducció
Idioma del material
- espanyol
Escriptura dels documents
Nota sobre les llengües i escriptures
Característiques físiques i requeriments tècnics
Instruments de descripció
Instrument de descripció generat
Àrea de documentació relacionada
Existència i localització dels originals
Existència i localització de reproduccions
Unitats de descripció relacionades
Àrea de notes
Nota
Pel que fa a Mallorca, el 1786 el Rector de la Universitat, a instàncies de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País, va dirigir a tots els metges de Palma una convocatòria per a fundar una Acadèmia Mèdico-Pràctica; la proposta va aconseguir una prompta i massiva adhesió. Per a redactar les seves normes de funcionament van ser triats el protomèdic Antoni Vives, els catedràtics Rafel Evinent i Antoni Pau Tugores, així com el metge Francesc Alemany. Una vegada examinats i corregits els estatuts, van ser proposats per la citada Reial Societat i es van aprovar en el Consell del 20 d'Agost de 1787. El Rei Carles III va signar la Reial Cèdula Fundacional de l'Acadèmia l'11 de Desembre de 1788. Aquest document, que s'havia extraviat, ha estat recuperat, igual que la resta dels que integren l'edició facsímil, gràcies als desvetllaments i entusiasme de l'actual President, Alfonso Ballesteros.
Els estatuts comencen amb una declaració metodològica profundament antisistemática: "Es constante que la Medicina jamás ha llegado al grado de perfección de que era capaz por el camino del sistema, antes deve solo sus adelantamientos à la experiencia, quien la fundó; de ahi es, que son tan recomendables, y necesarias las Academias para investigar la naturaleza, y sus arcanos con el devido discernimiento, y sólida crítica, caminando por la misma senda experimental, que abrieron los Antiguos, y mejoraron tantos Modernos".
Els deu primers articles assenyalen les obligacions dels acadèmics, consistents fonamentalment en presentar observacions sobre alguna malaltia interessant, remetre informes sanitaris setmanals, confeccionar taules metodològiques-mèdiques i reunir-se en cas d'epidèmia per a intentar trobar els millors mitjans per a atallar-la. En els articles XI a XXIX s'assenyalen els drets i els deures dels càrrecs que han d'existir en l'Acadèmia: President, Vicepresident, dos Secretaris, un Censor, dos Celadores i quatre Examinadors. Els articles XXX a XXXIV es refereixen als socis i estableixen molt clarament que no es podrà exercir la medicina sense ser membre de l'Acadèmia. Per als que es graduassin en el Col·legi de Medicina i volguessin entrar a formar part de l'Acadèmia era necessari practicar dos anys a l'hospital, haver freqüentat les juntes acadèmiques i, finalment, passar un examen. En els articles XXXV a XLV es dicten les normes a seguir en les juntes, que eren de tres classes: "literàries", de periodicitat setmanal, "generals", que tenien lloc una vegada a l'any i "particulars", celebrades quan el President ho estimava oportú.
No van ser plàcids els primers anys d'aquesta institució. En la primera elecció el 23 de Maig de 1789, va sortir electe com a President Antoni Vives i Mayol. Quan es va celebrar la segona elecció, a l'octubre de 1790, es van formar dos grups; un entorn al primer President i l'altre donant suport a Joan Bautista Mas. Com no es va assolir l'acord, el conflicte va arribar a l'Audiència, la qual va dictaminar la suspensió de les activitats durant tres anys. En 1793 van tenir lloc les noves eleccions i va sortir triat President Rafel Evinent, que va ocupar el càrrec fins el 1799. Després, l'Acadèmia va estar presidida per Francesc Alemany i va entrar en una progressiva inactivitat. En aquesta primera època va destacar Francesc Ferrer i Casa, antic Rector de la Universitat Literària de Mallorca, que va ser un dels membres més actius; va presentar deu disertaciones manuscrites sobre temes higiènics i històrics. Aquestes aportacions i el seu retrat es troben guardats en la nostra seu.
No tenim una explicació segura de quals van ser les causes de la progressiva decadència d'aquesta primera institució acadèmica, però, al nostre entendre, la hipòtesi mes plausible és que l'Acadèmia va deixar de ser un instrument útil per a la defensa dels metges enfront dels cirurgians. Va estar activa mentre va sostenir diversos plets contra alguns cirurgians que receptaven medicines internes i l'Audiència va donar la raó als metges. No obstant això el 1799, les mesures promulgades a Madrid relatives a la creació de la Junta General de Govern de la Facultad Reunida i a la unió del Colegio de San Carlos amb l'Estudio de Medicina Práctica, així com la creació del títol de "físic" i la modificació de l'ensenyament de la Medicina, van canviar el criteri de l'Audiència de Palma de Mallorca. A partir de llavors, es va inclinar repetidament a favor dels cirurgians. La decepció que van sofrir els acadèmics, que no veien recompensat el seu esforç, hagué de ser tan gran que va provocar la pràctica desaparició de la Institució. Durant els seus anys de funcionament, la seva activitat va ser molt notable i es van arribar a llegir 137 disertaciones, algunes d'elles sobre l'interessant gènere de les topografies mèdiques. Les disertaciones, en les quals es discutien casos clínics o els aspectes teòrics més en boga en aquells temps, donen una bona idea dels coneixements mèdics de la Mallorca de finals del XVIII i constituïxen una part imprescindible del patrimoni científic de les Illes Balears.
Identificador(s) altenatiu
Punts d'accés
Punts d'accés per matèria
Punts d'accés per lloc
Punts d'accés per autoritat
- Bujosa i Homar, Francesc (Matèria )
Punts d'accés de gènere
Àrea de control de la descripció
Identificador de la institució
Regles o convencions
Estat d'elaboració
Nivell de detall
Dates de creació revisió eliminació
Idioma(es)
Escriptura(es)
Fonts
FRANCESC BUJOSA I HOMAR
LA ACADEMIA MÉDICO-PRÁCTICA DE MALLORCA(1788-1800)
Catálogo de sus disertaciones, censuras y documentos.
CATEDRA E INSTITUTO DE HISTORIA DE LA MEDICINA
Valencia 1975
I. S. B. N.: 84-600-6828-5
DEPOSITO LEGAL: V. 4.101 - 1975
http://bit.ly/AcademiaMPM
Nota de l'arxiver
La catalogació d'aquest fons es realitza per part del Servei de Biblioteca i Documentació de la UIB gràcies a un conveni signat entre dita institució i la RAMIB. Els treballs s'han iniciat el mes de novembre de 2014.
metadades de Objecte digital
Nom del fitxer
portada_estatuts_medico_practica.JPG
Latitud
Longitud
Tipus de suport
Image