Palma

Taxonomia

Codi

Nota(es) d'abast

Nota(es) sobre l'origen

Mostra la nota(es)

Termes jeràrquics

Palma

Termes equivalents

Palma

Termes associats

Palma

1971 Descripció arxivística results for Palma

Descendent

1971 resultats directament relacionats Exclou els termes específics

Nómina de los médicos que componen la Real Academia Médico-Práctica de MaIlorca, eregida en virtu...

Nómina de los médicos que componen la Real Academia Médico-Práctica de MaIlorca, eregida en virtud de la Real Cédula de S. M. de 11 de diziembre de 1788, que se forma con expresión de su residencia, a fin de que los boticarios, cirujanos, sangradores y demás a quienes pueda tocar lo contenido en el Bando de 25 de enero de 1798, tengan la devida noticia de los individuos que tan solamente, y no otros, pueden exercer el arte médico en esta Isla. Firmada por Rafael Evinent.

Mulet, Antoni

Carta sobre gestions per una columna al Diario de Mallorca.

Mulet Gomila, Antoni

Miralles, Joan

3 cartes i 2 postals sobretot relacionades amb una entrevista per a la revista Lluc.

Miralles i Monserrat, Joan

Mestres d'aixa (2)

Consta de les següents entrevistes:

  • Josep Cabot Gelabert, 40 anys
  • Pedro Cardona Marí, 59 anys
  • Diego Fuentes Franco, 57 anys

Arribas Palau, Antoni

Mestres d'aixa

Consta de les següents entrevistes:

  • Pep Cabot Gelabert "Pep es Guapo", 43 anys
  • Diego Fuentes Barranco, 60 anys

Arribas Palau, Antoni

Lligall de documentació del col·legi de Sant Martí de Palma

Lligall format per 21 documents, principalment lligalls.

Inclou alguns documents solts dels lligalls I (18-52) i II (31-38). Lladó i Ferragut cataloga els següents sublligalls:

  • 1600: Arbre de l'ascendència i colaterals de D. Pere Antoni de Sant Martí, fundador del Col·legi de Sant Martí.
  • 1704: Expedient Inter partes ex una R.P. Jacobum Custurer Rectorem Collegii Sancti Martini S.J. presente Civitate et ex alia R. Doctorem Nicolaum Xavarri Pbr. et alios...
  • 1732: Expedient sobre la manda pia disposta per dona Joana Burló
  • 1748: Certificat sobre el llegat de la senyora dona Laudemia Belloto Dezcallar
  • 1758: Civile, Inter Reverendisimum P. Rectorem et Co,unitatem Collegiis Sancti Martini Societatis jesu...
  • (s.d.): Instància demanant el sobreseïment del plet entre les comunitats de la parròquia de Santa Creu i la del convent de Mínims.
  • 1770: Autos de diligències practicades per a l'aplicació i destí de l'església i col·legi que fou dels Regulars de Sant Martí expatriats a la casa de Sant Gaietà del Regne de Mallorca.
  • 1774-1779: Relació dels sufragis que s'havien de celebrar a l'església del que fou el Col·legi de Sant Martí els anys 1767, 68 i 69.
  • (s.d.): Relació circumstanciada de les pies memòries del Col·legi de Sant Martí
  • (s.d.): Auto d'entrega a la parròquia de Santa Creu dels censos de l'administració de la sagristia del que fou el Col·legi de Sant Martí.
  • 1779: Expedient sobre comptes de l'administració de la sagristia del Col·legi de Sant Martí.
  • 1787: Consos del Col·legi de Sant Martí.
  • 1787: Còpia de la renúncia del p. Joaquín Conrado
  • 1772: Expedient de certificacions i relacions pertinents a varis assumptes.
  • (s.d.): Còpies de les dues Representacions fetes al Suprem Consell per mà del seu fiscal D. Josef Moñino el 12 de novembre de 1769.
Les restes de Jaume III pel carrer "Conquistador"

Les restes de Jaume III pel carrer "Conquistador"

Diapositiva en què s'observa com les restes es traslladen pels carrers de Palma rumb a la Seu.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus

http://www.ramhg.es/index.php/informes-y-bibliografia/casas-reales-y-soberanas/articulos/218-traslado-de-los-restos-del-rey-jaime-iii-de-mallorca-a-la-catedral-de-palma

Les restes de Jaume III pel carrer "Conquistador"

Les restes de Jaume III pel carrer "Conquistador"

Diapositiva en què s'observa com les restes es traslladen pels carrers de Palma rumb a la Seu.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus

http://www.ramhg.es/index.php/informes-y-bibliografia/casas-reales-y-soberanas/articulos/218-traslado-de-los-restos-del-rey-jaime-iii-de-mallorca-a-la-catedral-de-palma

Les restes de Jaume III pel carrer "Conquistador"

Les restes de Jaume III pel carrer "Conquistador"

Diapositiva en què s'observa com les restes es traslladen pels carrers de Palma rumb a la Seu.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus

http://www.ramhg.es/index.php/informes-y-bibliografia/casas-reales-y-soberanas/articulos/218-traslado-de-los-restos-del-rey-jaime-iii-de-mallorca-a-la-catedral-de-palma

Les restes de Jaume III [en una barca]

Les restes de Jaume III [en una barca]

Diapositiva en què podem observar com les restes de Jaume III van camí del vaixell que les transportarà a Palma.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus

http://www.ramhg.es/index.php/informes-y-bibliografia/casas-reales-y-soberanas/articulos/218-traslado-de-los-restos-del-rey-jaime-iii-de-mallorca-a-la-catedral-de-palma

L'educació a Mallorca, 1900-1925

Consta de les següents entrevistes:

  • Antoni Lladó Daviu, 71 anys
  • Catalina Pomar Picó, 69 anys
  • Catalina Sampol Arbona, 93 anys
  • Francisca Aina Lliteras Massanet, 80 anys
  • Magdalena Zanoguera Ferragut, 72 anys
  • Praxedis Calafat Ripoll, 87 anys
  • Antònia Munar Pons, 85 anys
  • Francisca Ripoll Mas, 73 anys
  • Miquel Arbona Garau, 84 anys
  • Miquel Aguiló Forteza, 93 anys
  • Bartomeu Riera Vidal

Arribas Palau, Antoni

Resultats 801 a 900 de 1971

  • Resultats

  • 1971

  • No. termes específics

  • 0