Diapositiva en què podem observar com les restes de Jaume III van camí del vaixell que les transportarà a Palma.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus

http://www.ramhg.es/index.php/informes-y-bibliografia/casas-reales-y-soberanas/articulos/218-traslado-de-los-restos-del-rey-jaime-iii-de-mallorca-a-la-catedral-de-palma

Diapositiva en què s'observa com les restes es traslladen pels carrers de Palma rumb a la Seu.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus

http://www.ramhg.es/index.php/informes-y-bibliografia/casas-reales-y-soberanas/articulos/218-traslado-de-los-restos-del-rey-jaime-iii-de-mallorca-a-la-catedral-de-palma

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
A punt per iniciar la marxa pels carrers de Palma.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Arribada a Palma de la infanta entre les autoritats civils i militars.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
La gent mira passar el carruatge de la infanta pel moll.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
El carruatge de la infanta al moll.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

118 diapositives que retraten alguns fets remarcables i paisatges entre 1903 i 1913 a Palma i a Mallorca: sortida de València i arribada a Palma de les restes de Jaume III,visita de la infanta Isabel de Borbó a Palma, enderrocament e les murades, reforma de la Seu, vistes d'alguns llocs de Mallorca i convents de Palma.
Jeroni Juan les va rebre, suposadament, d'un eclesiàstic amic seu. Per altra banda, no sabem ben bé qui és l'autor de les diapositives, però segons l'especialista Maria Josep Mulet podrien atribuir-se a Emilio Sagristà (capellà contemporani als esdeveniments històrics que s'hi reprodueixen). A més, cal esmentar que Jeroni Juan, a més de fer fotografies, es dedicà a recollir material fotogràfic d'Emili Sagristà, de Julio Virenque i d'Antoni Vives. La gran col·lecció de Jeroni Juan Tous es troba al Museu de Mallorca en procés d'inventari i catalogació.

Diapositiva on es poden veure vaixells a vapor i amb veles al port de Palma. En primer pla personatges i mariners, al fons la badia de Palma i les muntanyes de la serra de na Burguesa.

Diapositiva on es pot veure l'interior del convent de Santa Clara de Palma.
Més informació sobre el convent de Santa Clara a http://www.colsant.quijost.com/10cl/01mo/05palma.php

Diapositiva on es pot veure l'interior del convent de Santa Clara de Palma.
Més informació sobre a http://www.colsant.quijost.com/10cl/01mo/05palma.php

Diapositiva on es pot veure la cisterna i el jardí a l'interior del convent de Santa Clara de Palma.
Més informació sobre a http://www.colsant.quijost.com/10cl/01mo/05palma.php

Diapositiva on es pot veure part del pati (claustre) del convent de Santa Magdalena de Palma. En primer pla veiem que s'hi exposa un retaule de la Mare de Déu.

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. Segons Jeroni Juan és la zona de la Porta de Sant Antoni.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. Segons sembla la inscripcio de Jeroni Juan diu Porta de Sant Antoni.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. Segons Jeroni Juan és la zona de la Porta de Sant Antoni.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Diapositiva de la Setmana Santa a la Seu. No sabem si es féu el 1904. Potser és posterior.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Diapositiva en què es veu el sarcòfag del rei Jaume III abans de ser traslladat a Mallorca.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus

http://www.ramhg.es/index.php/informes-y-bibliografia/casas-reales-y-soberanas/articulos/218-traslado-de-los-restos-del-rey-jaime-iii-de-mallorca-a-la-catedral-de-palma

Diapositiva en què la comissió de mallorquins recepciona les restes de Jaume III.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus

http://www.ramhg.es/index.php/informes-y-bibliografia/casas-reales-y-soberanas/articulos/218-traslado-de-los-restos-del-rey-jaime-iii-de-mallorca-a-la-catedral-de-palma

Diapositiva en què podem observar com les restes de Jaume III són tralladades en barca i amb els honors militars cap al vaixell que les durà a Palma, suposam que això és al port de València.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus

http://www.ramhg.es/index.php/informes-y-bibliografia/casas-reales-y-soberanas/articulos/218-traslado-de-los-restos-del-rey-jaime-iii-de-mallorca-a-la-catedral-de-palma