Bernat Corne, procurador del Comte d'Empúries, estableix a Vidal de Torrent, Bernat Trobat i Pere Cabrer una part d'un bosc dit Pinar situat a la parròquia de Santa Margalida, tengut sota alou de la porció del Comte d'Empúries, confrontant amb la mar, l'estany de l'Albufera, amb un rafal tengut pel dit Comte d'Empúries, amb rafal tengut pel Bisbe i Capítol de Girona i amb l'alqueria de Santa Eulària. Es retén per al Comte les salines, i la fusta del pinar, que serà d'ús comú per a la gent de la predita parròquia de Santa Margalida i per a la de la parròquia de Sant Joan de Muro. Faran cens d'una masmudina.

Dalmau de Bànyuls, Lloctinent del rei de Mallorca, per tal de posar fi a la controvèrsia existent entre els homes de la vila i parròquia de Sant Joan de Muro (“ville et parrochie Sancti Johannis de Muro”) , d’una banda, i entre els homes de la vila i parròquia de Santa Margalida de Muro, d'una banda, i, de l'altra (“ville i parrochie Sancte Margarite de Muro”), per raó de les escoltes marítimes a que estan obligades. El lloctinent reial, Dalmau de Bànyuls, ordenà que les escoltes es facin a mitges entre ambdues parròquies, de manera que cada alberg, alqueria o rafal estigui obligat a fer una escolta. Els síndics i procuradors de totes dues parròquies, Pere Bosc i Berenguer Mulet, síndics de la vila i parròquia de Sant Joan de Muro, i Pere Fornari i Bernat Albertí, síndics i procuradors de la vila i parròquia de Santa Margalida de Muro, concreten com es duran a termes les dites escoltes marítimes.

Trasllat d'una butla papal a la qual s'insta al bisbe que exhorti als rectors per a la construcció i ornamentació de les seves esglésies parroquials.
Notaris: Ponç Bonhivern, Ramon de Setcases i Guillem Marimon
Notari que fa la còpia: Pere Massó

Concòrdia entre els síndics de la universitat de Santa Margalida, Pere Albertí, Guillem Rovira, Bernat Rubí i Guillem Monge i Francesc Arnau donzell, senyor del Pinar, situat al terme de la parròquia de Santa Margalida, sobre els drets de l'empriu de la fusta d'aquell pinar per part dels habitants de Santa Margalida. la gent de Santa Margalida tendrà "perpetuo ademprivium in dicto pinario modo ad bsocandum et faciendum dentals, cametas, mànechs de reyas, taleras, espigons, jous, brujons de furno, perxas de barracas e de estables sine tegulis. Ita quod unum animal possit ferre tres perxas et non ultra. Ita quod dictum ademprivium habeatis et omnia alia nescessaria ad laborationes vestras".

Maria, muller d'Andreu Mates, dóna dot matrimonial a Joana Abellars

Catarina, vídua d'Arnau Burguès, i el seu fill Ramon Burguès, senyors de la cavallaria que fou de Francesc Arnau d'Illa, situada a Santa Margalida, estableixen en emfiteusi a Bernat Calafat un tros de pati perquè s'hi construesquin uns porxos.

Bernat Calafat, de Santa Margalida, fa donació a Pere Llorenç, Guillem Roig i Joan Pastor, jurats de Santa Margalida, i en nom de la dita universitat, d'un tros de pati que té a la plaça de Santa Margalida, situat sota alou de la Cavallaria de Ramon Burguès i de na Catarina, sa mare, amb la condició que dins dos anys s'hi construesqui un porxo públic al qual s'hi han d'installar els senyals heràldics del dit Burguès.

Ramon sa Torre, donzell, i Catarina, vídua de Pere Torrella, curadors de l'heretat de Joanet, fill de dit difunt, reconeixen haver rebut 500 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 100 morabetins censals. El dit censal havia estat creat per en Pere Albertí difunt, per en Pere Fornari, per n’Antoni Cerdà i en Pere de Femenia, habitadors de la parròquia de Santa Margalida en favor d’en Pere de Torrella cavaller difunt “super quandam alqueriam vestri dicti Anthonii Serdani vocata Benicalvell quam per liberum et franchum alodium habens et possidens in dicta parrochia Sancte Margarite de Muro” l’1 de juliol de 1374.

Hayton Natiar i Juceff Ben Maimó Aletzar, jueus de Mallorca, reconeixen haver rebut 193 Lliures de Pere Fornari i Jaume Garriga, jurats de la parròquia de Santa Margalida, “pro rata” d'aquelles 240 Lliures en les quals en Pere de Femenia i n’Antoni Cerdà, aleshores jurats, i el dit Jaume Garriga “nobis tenebamini et obligati eratis cum instrumento comande inde facto in posse notarii infrascripti” el 30 de desembre de 1383. Entre els testimonis: en Simó de Ferreres habitador de la parròquia de Santa Margalida.

Hayton Natiar i Juceff Ben Maimó Aletzar, jueus de Mallorca, reconeixen haver rebut 47 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida, que els hi restaven a pagar d'aquelles 240 Lliures en que s'havia encarregats aqueixa universitat amb dits jueus.

Guillem Mulet, escrivà de la reina d'Aragó (comprovar), reconeix haver rebut dels prohoms, del clavari i de la universitat de Santa Margalida 100 florins d'or, que són la contribució de Santa Margalida a les despeses ocasionades per la venguda del rei per tal de pacificar el regne.

Transllat fet pel notari Joan Terriola d'una clàusula d'una venda d'una renda sobre un alou franc de la Vila d'Huialfàs, de l'any 1391, a la qual s´'hi assenyalen els confrontes de dit alou.

Francesc Font de la Serra de Muro fa gràcia a la universitat de Santa Margalida que puguin quitar aquelles 8 lliures censals que li fa aqueixa universitat sobre un alou franc situat a Campanet pagant 100 lliures.

En Pere de Femenia, en Guillem Monge i en Jaume Font “senior” jurats l’any present, i en Pere Vey, en Francesc Matamala, en Bernat Albertí “junior”, en Jaume Vey, en Pere de Lluc-roig, en Bernat de Puigserver “junior” i en Jaume Castelló “junior”, set dels consellers de la Universitat de Santa Margalida, “pro urgente necessitate dicte parrochie et singularium eiusdem hoc est pro emendis vitualibus” s’encarreguen amb 8 lliures censals en nom la universitat de Santa Margalida a favor de Bernat Albertí major, de l'alqueria de Montblanc (“Bernardo Albertini seniori alquerie de Muntblanch dicte parrochie”), sobre un alou que Pere Puig de Muro té al terme d'Huialfàs, per preu de 100 lliures.

Na Margalida, vídua, curadora de l'heretat de francesc Riu difunt, fa gràcia que la universitat de Santa Margalida pugui quitar aquelles 23 lliures 6 sous i 8 diners que li fa sobre un rafal anomenat Binicalvell que Esteve Cerdà de Santa Margalida té en alou franc, que valen 350 lliures, fent quatre pagaments, això és, tres de 100 lliures i un de 50. Jurats: Pere Balaguer, Esteve Cerdà, Bernat Albertí “junior” i Tomàs Dalmau. Testimonis: Guillem Monge, Bernat Femenia, Guillem Femenia, Bernat Jordà i Pau Terriola.

Bernat Albertí, fill i hereu donatari dels béns que foren den Bernat Albertí de Montblanc, difunt, (“Bernardus Albertini filius et heres ac donatarius omnium bonorum que fuerunt domini Bernardi Albertini de Monblanch parrochie Sancte Margarite de Muro quondam”) per tal de pagar les 136 lliures que deu a na Marquesina, germana seva per part de pare (“sorori mee ex linea paterna”), muller de Pere Garriga de Roqueta (“Petri Garriga de Roqueta dicti parrochie”) de la dita parròquia, “pro resta illorum jurium vobis consernentium super bonis meis et que fuerunt dicti patris nostri pro suplimento iuris nature quam pro cuplimento (?) illorum iurium vobis consernentium super dictis bonis pro dote et augmento et aliis juribus quam et que domina Anthonia quondam mater vestra uxor prima dicti patris nostri habebat super bonis dicti patris nostri” li cedeix el dret sobre aquelles 8 lliures censals que li fa la universitat de Santa Margalida, que valen 100 lliures.

Els jurats i els consellers de Santa Margalida, atenent que aqueixa universitat fa censals per valor de 24 lliures i 8 sous a diversos censualistes, s'encarrega en 24 lliures censals amb Francesc Font de la Serra de Muro, per tal de redimir aquelles 24 lliures 8 sous censals.
Jurats: Pere Albertí, Pere Pastor, Llorenç de Puigserver, Pere Camps; consellers: Jaume Albertí, Ponç Gil, Pere Vey “junior”, Pere Cellera “junior”, Pere Alòs, Joan Monge, Guillem Roig i Jaume Barceló. També subscriuen el document: Guillem Monge, Jaume Roig i Bernat Femenia, habitadors de la dita parròquia.
Censals:
8 lliures al venerable Antoni de Quint “junior” ciutadà
8 lliures i 8 sous al venerable Jaume Albertí de la vila d’Inca
8 lliures a la venerable senyora Marquesa muller d’en Pere Garriga de Sineu “que solebat morare in alqueria de Roqueta dicte parrochie”.
A raó de 100 sous per morabatí. Fan l’encarregament “advertentes quod utilius est nobis et singularibus dicte universitatis et parrochie facere dictos census uni soli censualerii quam tribus”
Testimonis: Antoni Calafat, Martí Serra, Gabriel Rissech, Julià Alber, Guillem Pastor i Bernat Albertí.

Jaume Albertí de la vila d'Inca, atenint haver rebut 105 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 8 lliures i 8 sous censals que li fa la dita universitat, segons encarregament del 13 de juliol de 1413, com també 5 lliures i 19 sous per cens de temps passat, retorna a aqueixa universitat tots els drets que li pertanyien sobre el dit censal.

Marquesa, muller de Pere Garriga de Sineu, reconeix haver rebut dels jurats de Santa Margalida 100 lliures per a la quitació de 8 lliures censals que li fa la dita universitat, que foren venudes pels jurats de Santa Margalida per son pare, en Bernat Albertí, dia 14 d’abril de 1402.

Elicsén, vídua de Lluís Sanglada, mercader de la Ciutat de Mallorca, reconeix que en Mateu Font i en Francesc Albertí, jurats i síndics de Santa Margalida, li han pagat 151 lliures, 9 sous i 6 diners per a la quitació de 10 lliures 4 sous censals que li fa la dita universitat, i que li havien estat venuts en dit nom per en Guillem Roig el 3 de desembre de 1438.

En Francesc Grua, llibrer i Martí Grua ciutadà de Mallorca, hereus de Margalida, vídua de Pere Calafat, mercader de Mallorca, reconeix haver rebut 60 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 4 lliures i 16 sous censals que li fa la dita universitat, i que li foren venudes en dit nom per en Guillem Monge de Campfullós el dia 16 de març de 1437.

Francesc Font “senior”, habitador de la Serra de Muro, reconeix haver rebut 106 lliures 4 sous i 6 diners en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 8 lliures censals que li fa la dita universitat, que li havien estat venudes en dit nom per en Pere Camps, jurat de dita universitat, el dia 25 d’octubre de 1434.

1455, octubre, 5, Ciutat de Mallorca.- Encarregament censal de la universitat de Santa Margalida, que fan en nom seu Joan Riera i en Jaume Femenia, dos dels jurats, tenint poder atorgat pel Consell de la Universitat del 25 de setembre del mateix any, per valor de 50 morabetins, a favor d'Antonina muller del venerable Pere Albertí habitador de Santa Margalida, per preu de 250 lliures, a fi de poder satisfer aquelles 750 lliures, que són la segona paga a què havia estat condemnada la dita universitat després de la revolta forana, i que són part de les 150.000 lliures que havia de pagar tota la Part Forana amb idèntic motiu. L’encarregament és autoritzat pel lloctinent general del regne. S’hi reprodueix el consell de la Universitat on es decideix dur-lo a terme: “A vint-e-sinch del mes de satembre any mill quatre-cents sinquanta-sinch los die mes e any demunt dits los honrats Joan Riera, Antoni Vey e Jaume Femania jurats l’any present de la parròquia de Sancta Margualida de Muro ensemps ab los honrats en Guillem Gill, Johan Monge, Bernat Fuxà, Guabriell Columbàs, Guabriell Stelrich, Mertí Vey, Pere Molines, Mertí Delmau, consellers de la dita parròquia de Sancta Margualida de Muro, los die e any presents ajustats e congreguats en lo loch acustumat tenir (sic) e celebrar concell per los actes de la dita parròquia. En lo qual concell fonch preposat per hun dels jurats de la dita parròquia sient senyors ja sap la seviesa de cascun de vosaltres com la nostra parròquia és molt vexade e axecutada per peguar e satisffer aquelles set-centes sinquante liures qui són vingudes a peguar per la segona pagua del tayll del senyor rey per condempnació de las cent sinquanta mília liuras que tota la part Fforana és stade condempnada. E per ditala segona pagua se requer fer per lo magnífich mossèn Francí d’Arill lochtinent del senyor rey fer grans execucions en la dita parròquia e singulars de aquella. E considera (sic) la gran pobresa en la qual la dita parròquia e singular de aquella són possats seria de parer que·s donàs potestat a alguns del dit consell que en nom de la dita parròquia e singulars de aquella pusquen manlevar e haver per via de venda o encarreguar censal o en altre manera que trobar poran fins a quantitat de les dites set-centes sinquanta loures la qual preposació feta tot lo dit concell concordantment determanaren que fos donada e attribuïda potestat als discrets en Johan Riera e Jaume Femania dos dels dits jurats sobra les dites coses per tant lo dit concell concordantment saguint la voluntat de la dita determinació o concell de grat e de certa sciència fa constitueix e ordona síndichs e procuradors certs e specials los dits discrets Johan Riera e Jaume Famania e cascun d’ells per lo tot ço és que en nom de la dita parròquia e singulars de aquella e de cascun d’ells per lo tot pusquen vendre e de nou encarregar sobra la demunt dita parròquia e singulars de aquella en hun contracta, dos o més e una persona o moltes censals axí de diners com de forment fins en quantitat de les dites set-centas sinquanta liuras les quals haien a servir a depposar e peguar la dita segona pagua del tayl del senyor rey per la qual segona pagua la dita parròquia és a present molt axecutada E les quals vendes pusquen fer mitgensant auctoritat e decret del dit magnífich lochtinent reyal an aquells dits censalers atorgade en e sobra tots los alous loismes fadigues de la dita parròquia e singulars de aquella e altres béns lurs portades en Ciutat o en aquell loch en lo qual ab los compredors convenir se poran ab peatge de sinch solidos o deu solidos e los dits contracte o contractes fer e fermar en poder de qualsevol notari o notaris ab totes e qualsevol promatenses stipulaciones (sic) peatges obligacions renunciacions clàusules specials axí de evicció expressa menysfalliment de tota redució (sic) cesament de pagua com de tot altre empetxament qui seguir se posqués en qualsevol manera com encare ab pacte que los compradors puxen cascun any variar lurs accions axí envers la dita parròquia com envers los singulars de aquella e de cascun singular per lo tot segons a tota utilitat dels compradors dictar e ordonar se porà los quals encarregaments hagen a fer mitgensant emperò carta de poder rembra e quitar aquells. Promet tot lo dit concell en mà e poder del scrivà de la dita parròquia que tot so e quant per los dits dos jurats fet e fermat serà que ho hauran per bo e ferm e no ho revocaran per alguna causa o rehó sots obligació dels béns de la dita parròquia e singulars de aquella e de cascun per lo tot axí mobles com inmobles presents o esdevenidors lo present trellat fonch faelment tret e trelladat del libre determinacions (sic) de lademunt dita vila de Santa Margualida de Muro sots lo dit kalendari. E perquè an aquella plena ffe en cascun loch hi sia donade fo assí posat lo sagell reyall lo qual és tal”. Segueix la petició d’autorització per a l’encarregament efectuada en nom de la Universitat al lloctinent general per en Joan Monge, en Simó Monge i n’Andreu Femenia habitadors de la parròquia de Santa Margalida.

Na Caterina, vídua d’en Pere Hilari, botiguer de la Ciutat de Mallorca, fa gràcia en Martí Vey, un dels jurats, i a en Joan Monge major, en Simó Monge, en Joan Monge menor, n’Andreu Femenia, en Bernat Fuxà, en Pere Gil, n’Antoni Vey, en Martí Dalmau i en Joan Riera, habitadors de Santa Margalida, tant en “nominibus vestris propiis” com en qualitat de síndics, que la universitat de Santa Margalida que pugui pagar aquelles 24 lliures censals que li fa sobre cert alou pagant-li 300 lliures, en encarregament fet “hodierna die” en poder del notari infrascrit.

Caterina, vídua de Pere Marí, botiguer de la Ciutat de Mallorca, fa gràcia a la universitat de Santa Margalida que pugui quitar aquelles 16 lliures censals que li fa la dita universitat pagant 200 lliures, segons encarregament fet el dia present el notari infrascrit. Entre els síndics de la Universitat: en Pere Gil.

Joan Pellicer prevere, rector de l'església de Sencelles, fa gràcia a la universitat de Santa Margalida que pugui quitar aquelles 4 lliures censals que li fa la dita universitat, segons encarregament fet el mateix dia, pagant 50 lliures.

Encarregament de la universitat de Santa Margalida en 40 lliures censals amb Joaneta, muller de Tomàs Desbach, donzell de Mallorca, per preu de 500 lliures, que són per quitar les 40 lliures censals que la dita universitat fa en dues pagues a Pere Segura mercader. Jurats: (tres) Guillem Fuxà major de dies, Martí Dalmau i Gabriel Figuera;consellers: Bernat Fuxà major de dies, Antoni Rosselló, “Jacme Palafanguer”, Joan Albertí menor, Joan Fuxà, Francesc Font, Pere Pastor del molí i en Simó Monge.

Joaneta, muller de Tomàs Desbach, donzell de Mallorca fa gràcia a la universitat de Santa Margalida que pugui quitar aquelles 40 lliures censals que li fa la dita universitat pagant 500 lliures, segons encarregament fet en el dia present, en dues pagues iguals.

Actes de compravenda de porcions de terra i dipòsits d'aigua, tinguts en alou i domini directe pel bisbat. Notari Melchor Sans

Bernat Femenia, habitador de Santa Margalida, reconeix haver rebut 105 lliures per a la quitació de 7 lliures censals que li fa la universitat de Santa Margalida. (Esborrat).

Bernat Femenia de la parròquia de Santa Margalida reconeix haver rebut 200 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 16 lliures censals que li fa la dita universitat.

Blai Font, ciutadà de Mallorca, hereu d'Antonina, muller de Pere Albertí de Castellet, difunta, reconeix haver rebut 200 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 20 lliures censals que li fa la dita universitat, pagades amb diners que són part de les 2.050 lliures (duarum mille quinquaginta librarum”) procedents de l’encarregament censal de 200 lliures fet el 10 de juliol de l’any present amb en Pere Ramon de Santmartí

Joana, muller de Tomàs Desbach, donzell de Mallorca, reconeix haver rebut 1000 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 80 lliures censals que li fa la dita universitat, i 133 lliures 18 sous i 2 diners per "rata" del dit censal, pagades amb diners que són part de les 2.050 lliures (duarum mille quinquaginta librarum”) procedents de l’encarregament censal de 200 lliures fet el 10 de juliol de l’any present amb en Pere Ramon de Santmartí.

Julià Figueres, notari de la Ciutat de Mallorca, reconeix haver rebut en nom dels jurats de Santa Margalida 200 lliures per a la quitació d'aquelles 16 lliures censals que li fa la dita universitat, i 17 lliures, 17 sous i deu diners per rata del cens, pagades amb diners que són part de les 2.700 lliures (duarum mille septingentarum librarum”) procedents de l’encarregament censal de 200 lliures fet el 10 de juliol de l’any present amb en Pere Ramon de Santmartí.

Francesc Miquel Font, ciutadà de Mallorca, reconeix haver rebut, com hereu de son pare en Pere Font, 380 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida; 365 per a la quitació de 24 lliures censals que li fa la dita universitat, i 20 per rata del censal, amb diners procedents de les 200 lliures en què s’ha encarregat la dita Universitat amb Pere Ramon de Santmartí dia 10 de juliol.

Mateu de "Morrano?", receptor a Mallorca dels béns confiscats per raó d'apostasia i d'heretgia, reconeix haver rebut 200 lliures per a la quitació d'aquelles 16 lliures censals que la dita universitat fa a Antoni Vidal, condemnat per crims d'apostasia i d'heretgia.

Joana, muller d'Huguet Desmas, Cília, muller de Joan Despí, ciutadans, i Francina, muller de Mateu de Sant Joan, donzell, curadores de Bernat Rovira, mercader de Mallorca dement ("morbo dementie") reconeixen haver rebut, en nom dels jurats de Santa Margalida, 100 lliures per a la quitació de de 8 lliures censals que fa la dita universitat a dit Rovira, com també 21 lliures, 13 sous i 4 diners que són per a censals deguts i "rata" del dit censal.

Cília, vídua i curadora de l'heretat de Miquel Moix, ciutadà de Mallorca, estableix en emfiteusi a Antoni Serra de la parròquia de Muro un rafal o alqueria ("raffallum seu alcarea") dit la Bisbal, situat al terme de Santa Margalida sota alou del Bisbe i Capítol de la Seu de Mallorca, a cens de 8 lliures portades a la Ciutat de Mallorca. Dit Serra ha fet entrada de 175 lliures.

Pere Molines de Santa Margalida, com a curador assignat per la cúria de les cavallaries de Santa Margalida de l'heretat de Jaume Femenia difunt, ret a Gabriel Monge de Muro unes cases tingudes a cens de 16 sous a dit Gabriel Monge. Les cases estan situades a la Vila de Santa Margalida al carrer de l'església, confrontant amb el fossar.

Joan Font, ciutadà de Mallorca, fill i hereu de Francesc Font, reconeix haver rebut 395 lliures i 5 sous en nom dels jurats de Santa Margalida que són per a la quitació de 26 lliures i 5 sous censals que li fa la dita universitat.

Concòrdia entre la universitat de Santa Margalida i Berenguer Parera referent al pagament de talles per les seves possessions a Santa Margalida. El dit Parera s'obliga a pagar cada any 12 sous per la festa de Santa Margalida i els jurats l'alliberen de la contribució a les talles.

Macià Celleres de la Ciutat de Mallorca, habitador a l'Hospital de Sant Llàtzer, per tal de satisfer al seu cunyat Gabriel Monge, administrador de l'heretat de Coloma, difunta, germana seva i muller del dit Guillem, aquelles 10 lliures que pertocaven a l'heretat de sa germana, per raó del llegat testamentari de sa mare Joaneta, difunta, li fa donació d'aquells 16 sous censals que té dret a rebre sobre les cases den Roca, situades al terme de Santa Margalida, sota alou i jurisdicció de les cavallaries den Ramon Safortesa, donzell.

Pere Ramon de Sant Martí, donzell, reconeix haver rebut 50 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida, que són per a la quitació de 4 lliures censals d'aquelles 14 lliures censals que li fa la dita universitat.

Concòrdia entre la universitat de Santa Margalida i Llucià de Tornamira referent a al pagament de talles per la possessió de Satorre, posseïda per dit Tornamira. Aquest pagarà 33 lliures i d'aleshores en davant la seva possessió serà taxada.

La universitat de Santa Margalida reconeix deure 800 lliures a Pere Ramon sa Fortesa pels danys que foren causats als seus béns i als del seu pare Ramon sa Fortesa en el temps de la germania pels habitants de Santa Margalida i altres agermanats de l'illa. La universitat de Santa Margalida haurà depagar 100 lliures cada anys fins haver satisfet la totalitat d'aqueixa quantitat.

La universitat de Santa Margalida s'obliga a pagar 800 lliures a Pere Ramon sa Fortesa pels danys que li foren causats en temps de la germania.

Miquel Sbert de Santa Margalida ven a Pere Molines d'aqueixa vila unes cases situades a la dita vila, al terme de les Jovades, tengudes sota alou de l'esglèsia de Santa Margalida per preu de 20 lliures.

Concòrdia i transacció entre la universitat de Santa Margalida i Damià Femenia, fill de Bernat difunt, condemnat pels oïdors de comptes al pagament de 120 lliures per raó de talles. Dit Damià pagarà 80 lliures, quedant alliberat del pagament de la resta.

Joan Monge, habitador al lloc d'Alcudiola de Santa Margalida, per tal de satisfer aquelles 50 lliures que deu a la universitat de Santa Margalida per raó d'una talla que havia recaptat antany, s'encarrega en 4 lliures censals pagadores per la festa de Tots Sants sobre un alou que el notari infrscrit té a la vila de la Pobla.

Lleonard sa Fortesa, ciutadà de Mallorca, reconeix haver rebut 50 lliures en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 4 lliures censals que li fa aqueixa universitat.

Gabriel Monge de la vila de Muro reconeix haver rebut 8 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació d'aquells 16 sous censals que li fa la dita universitat.

Gabriel Monge de la vila de Muro fa donació a la universitat de Santa Margalida d'unes cases i clos de terra que té a la vila de Santa Margalida sota laou i jurisdicció de les cavallaries de Pere Ramon sa Fortesa, que li havien estat retudes pel curador de l'heretat de Jaume Femenia difunt.

Mateu Font, ciutadà de Mallorca que té possessions a la Vila de Muro, reconeix haver rebut 146 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 11 lliures i 13 sous censals que li fa aqueixa universitat.

Composició entre la universitat de Santa Margalida i Pere Antoni de Sant Martí per a la quitació dels censals que fa aqueixa universitat. Dit Pere Antoni de Sant Martí es compromet a quitar els censals, que munten a 355 liures, 13 sous i 4 diners. A canvi, els habitants de Santa Margalida li pagaran un nou delme, una vegada pagat el delme i la tasca, sobre els fruits de la terra i el bestiar durant nou esplets i mig. En Joan Flor, un dels jurats l’any present de la parròquia de Santa Margalida, en Pere Molines, en Mateu Font “faber”, en Pere Femenia i en Joan “Monge de Alcudiola”, síndics i procurador designats pel consell de la dita Universitat mitjançant determinació del tenor següent: “a ·XVI· de noembra any mil sinq-cens trenta-tres los die any desús dits convocat y ajustat lo Consell en la Yglesia de Medona Sancte Margarita loch acustumat consell celebrar (sic) ço és per los honorables en Joan Monge bal·le real y lo hono. en Joan Flor Luís Carreres Francesch Font Joan Calafat jurats l’any present y per consellés los honorables en Joan Flor Joan Monge Joan Calaffat menor Pera Molines Joan Puig Bernat Famania Simon Monge Matheu Fuxà Anthoni Ribes Gabriel Ribes fill d’en Francesch e los altres legíttament (sic) citats Per lo hono. en Pera Famanie fonch proposat sobre la quitació de la present perròquia de Sancte Margarita com ell hauria perlat per los hono. jurats ab mossèn Pera Anthoni de Sanctmartí sobre la quitació e diu que és content que ell donerà la Vila quítia de tots los censals que fa emperò que·u posen en poder de dos hòmens elegits per lo Consell que tinguen plena potestat de concordar y fer dites coses ab ell. E aquí tots los jurats y consellés foren contents y da parer que sia procehir en dita quitatió del modo y forma segons los capítols que los de Muro han fets per lurs quitations. En lo qual Consell per més corroboració de aquells foren mesos perticulàs persones adjunctes ço és Pere Molines Pere Famania maior Andreu Famania Anthoni Stelrich Bernat Stelrich Michel Font Michel Roig Damià Famania Bernat Alòs y molts altres congregats. E tots en una concordants foren da parer que quitassen la dita Vila de Sancte Margarita del modo sobredit y concordat ab mossèn Pere Anthoni Sanctamartí o qualsevol altre. E per dites coses elegexen los hono. en Joan Flor jurat Pere Molines Matheu Font y Pere Famania als quals donen plen poder los hono. jurats consellés y persones adjunctes donen plen poder y sindicat que pusquen les dites capitulations axí com han fet en la vila de Muro per la present Universitat y perròchie de Sancta Margarita per dita quitació fahedora fer decretar al spectable y noble senyor lochtinent general del present Regne e decretada dita capitulació donen plen poder y libertat a les dites persones que puguen concordar y cloura per dita quitació fahedora ab lo magnífich mossèn Pere Anthoni de Sanctmartí del modo y forma que a dites persones ben vist los serà E axí matex no concordant ab lo dit mossèn Sanctmartí donen plena potestat a dites persones y sindicat que puguen concordar ab qualsevol altres persones axí com en equella forma que ben vist lo serà. E no concordant ab persona alguna ells tinguen libertat de fer llevar los fruyts axí com ab la dita capitulació de Muro és contengut e juxta sèria e tenor de dits capítols de Muro per foma y manera que la present Universitat de Sancta Margarita sia redimida y quitada, testes Pere Molines y Luís Carreres de dita vila de Sancta Margarita habitedors lo present trellat es faelment tret del libre dels Consells de la Universitat y parròchia de Sancte Margarita de Muro per mi Joan Morro notari y scrivà de dita vila ab son original comprobat (sic). E perquè en dites coses plena fe sia dada jo dit notari hic pos lo senyal del art meu de notari lo qual és tal +”. Així mateix es reprodueix la petició per arribar a l’acord per a la quitació emesa al lloctinent general, del 19 de gener de 1534: “Senyor molt spectable. Entenent los hono. jurats y consell de la perròchia de Sancte Margarita en lo bon govern augment y sublavació de aquella universitat essent oppressa y encarragade de molts censals y diversos càrrechs per los quals los pobledós de aquella són granment vexats y molestats precehint diversos col·loquis ab determinatió de dit consell és stat acordat per redimir y subllevar dita universitat dels sus dits intollerables càrrechs en lo modo contengut en la determinatió y capitulació de dit censal ut infra exhibidora y per quant dita rempsó y liberació procehir no·s pot ni deu sens voluntat decret y auctoritat de vostre spectable senyoria per tant et als. los sus dits jurats y consell y en nom de aquells lo honor en Pera Molines síndich de la dita Universitat ab aquells millor modo via y forma ab los quals millor fer se puga y dega ésser adeptat (?) a la intenció de aquells y utilitat de la dita Universitat supploquen y demanen que plàcia a vostre spectable senyoria loar y auctoritzar y drectar (?) aquella vostre offici”. Els capítols, “in linga vulgari et materna”, que són “juxta tamen seriem en tenorum capitulorum parrochie de Muro super modo quitationis fabricatorum. E primerament som de pactes nosaltres sobredits que vós dit magnífich mossèn Pere Anthoni Sanctmartí preniu a càrrech de rembre e quitar los censals fa la dita Universitat sagüents ço és cent-trenta sis liures a vós dit magnífich mossèn Pere Anthoni ço és en la festa de Sancta Margarite cent-y-vint y quattre liures e dotxe liures vos fa per cert forment en la festa de Sanct Michel del mes de satembre; quorante liures al magnífich mosèn Francesch de Olesa menor en la matexa festa setze loures al magnífich mossèn Michel Dezclapés en la matexa diade; tres liures quatre sous censals a mossèn Bernat Caldès prevere de nombre de quatre liures a la festa de la nativitat de nostre senyor de les quals és obligat a pagar Francesch Font deu liures per les quals paga cascun any setze sous a compliment de les dites quatre liures. Item a Bernat Alòs onze liures treze sous y quattre en la festa de Sanct Michel e al matex a [espai buit] de maig vuyt liures dels quals censals la dita Universitat no serà tingude de pagar sinó ten solament la primera vendora pensió per pacte entre nosaltres e d’equí avant los dits censals staran a risch e càrrech vostre e tant quant tardareu a quitar aquells ajau de béns vostres e siau yingut de pagar les pensions e porrates fins al dia de les quitacions e siau tingut donar-nos los actes e instruments de les dites quitacions dins lo temps que rebreu los fruyts devall scrits per a fer les dites quitacions. Item som de pactes que per a fer les dites quitacions e rempsons dels sobre dits censals cos donam que per a nou anys y mig e nou splets e mig de vuy en avant comptedós rebau e lleveu a despeses vostres da tota la dita Universitat o perticulars de aquella delma de tots los fruyts que cadehú perticullar cullirà axí de bestiar de llana, cabrits e altres bestiars vius forments ordis sivades venes speltra lli lagums de qualsevol spècia sien ço és dels forments ordis sivades vanes speltra llevat lo delma e tasca pagarau del que restarà net de deu quarteres una e los altres fruyts pagaran lo que acustumen. Item som de pactes que los arrendadors de possessions qui paguen hi ha acustumat de pagar en los càrrechs de la dita vila e tenen arrendaments de qualsevol possessions en lo terme de la dita perròquia que dels bestiar hagen de pagar de vint una +++++ e quant en los forments ordis sivades vena e speltra no hagen de pagar sinó del que resterà pagat lo arrendament la llavor e delma, dels legums e lli pagaran axí com los altres paguen de deu hu. Item som de pactes per quant hi ha alguns qui tenen possessions e tenen aquelles arrendades a altres persones que aquelles talls paguen e sien tinguts pagar de la renda del forment hauran de les possessions encare que sembren de altre part. Item som de pactes que los qui sembraran e conreran una corterade de vinya ten solament e altre de terra que aquell tall si tindrà més de sinquante liures de béns que pach per los béns que tindrà en dita quitació prenint-li en compte lo que haurà pegat de les dos quorterades, una de vinya altre de samenter. Item som de pactes que per quant hi ha alguns qui paguen comunys veynals per cascun any vint-y-quatre sous que aquells tals paguen e sien tinguts pegar tres liures cascun any en la dita quitació e los qui feran questió la dita universitat sia tinguda a deffensar la dita questió o questions fins sien finides tals questions e si·s obtindrà ho rebren con és dit dessús e si·s perdia la Vila no us tinguda en cosa alguna. Item útimadement (?) som de pactes que per quant hi ha alguns qui tenen pactes ab la dita Universitat si·s poden haver los delmes los haian e si no volian pagar los delmes que no pugan rebre sinó lo que són de pactes e si·s volran quitar per los pactes vos siau forçat a rebre la propietat del que·s quiteran e si per cas algun altre per qualsevol causa feya questió en dits pagaments del delmes que la la (sic) dita Universitat sia tinguda fer la dita questió a ses despeses e si·s obtindrà o rebreu e si no·s obtindrà la dita Universitat no hi sia tinguda en res”.

Pere Ramon sa Fortesa, donzell, reconeix haver rebut 800 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida, per raó dels danys que havien sofert els seus béns de Santa Margalida (en temps de la germania).

Transacció entre Ramon de Sant Martí, donzell, curador de Jordi de Sant Martí, hereu de Pere Antoni de Sant Martí, difunt, i la universitat de Santa Margalida relativa a les 88 lliures censals que tenia dret a rebre de la dita universitat i al redelme que li havien de pagar durant nou anys els habitants de Santa Margalida sobre tots els fruits i el bestiar.

Pere Torrens, fill de Gabriel, difunt, del lloc de Búger de la parròquia de Campanet, i la seva muller Andreva, filla d'Andreu Capó del dit lloc, per tal de pagar a Andreu Capó d'aqueix lloc les 56 lliures que li deven, li venen la meitat d'unes cases i clos de terra que tenen a Búger per indivís aqmb la seva germana Mariona Capó, tengut sota alou i jursidicció de Francesc Mir canonge, per preu de 16 lliures.

Concòrdia entre la universitat de Santa Margalida i Antoni Fortesa, donzell, referent a les 200 lliures que dit Fortesa exigia a la universitat de Santa Margalida com a preu de 100 quarteres de forment que li havia deixat a raó del preu que valgués dit forment. La universitat de Santa Margalida pagarà 190 lliures per la festa de Santa Margalida, però en cas que no pagui aqueixa quantitat a la data fixada, dit Fortesa podrà executar els béns de la universitat fins el valor total del forment.

N’Antoni Serra de la Bisbal de la vila de la Pobla reconeix haver rebut 200 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 16 lliures censals que li feia la dita universitat.

Guillem Rabassa i sa muller Joana, de Santa Margalida, atenint a l'obligació a la qual estan subjectes per raó de l'herència d'Antònia Fluixà difunta, fan donació als jurats de Santa Margalida, com a administradors de les ànimes del Purgatori de l'església de Santa Margalida, de 12 quarteres de forment que perceben sobre diferents cases i closos posseïts per habitants de Santa Margalida i tenguts sota lou de les cavallaries de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca.

Concòrdia entre la universitat de Santa Margalida i Francina Font, vídua de Mateu Font, sobre la forma de contribució a les talles i càrregues de la universitat de Santa Margalida per la seva possessió dita la Marina de Son Real, la qual fou antigament den Salvador Estelrich. Els jurats de Santa Margalida l'alliberen de la contribució a canvi del pagament de dos ducats d'or censals, encarregats sobre un alou del notari devall escrit.

Concòrdia entre la universitat de Santa Margalida i Pere Joan Font, ciutadà de Mallorca, sobre la forma de contribució a les talles i càrregues de la universitat de Santa Margalida per les possessions que tenia a aqueix terme. Dit Font s'obliga a pagar 200 lliures per les talles de temps enrera i 8 lliures censals cada any per les venidores.

Concòrdia entre la universitat de Santa Margalida i Antoni sa Fortesa, ciutadà de Mallorca, sobre la forma de contribució a les talles i càrregues de la universitat de Santa Margalida per les possessions que tenia a aqueix terme. Dit sa Fortesa resta alliberat del pagament de les càrregues a canvi del pagament de 125 lliures.

Concòrdia entre la universitat de Santa Margalida i Gaspar de Puigdorfila, sobre la forma de contribució a les talles i càrregues de la universitat de Santa Margalida per les possessions que tenia a aqueix terme. Dit Puigdorfila és alliberat de la contribució a les talles i càrregues a canvi del pagament de 2 lliures censals cada any a la dita universitat.

Concòrdia entre la universitat de Santa Margalida i Arnau de Puigdorfila, donzell, sobre la forma de contribució de les seves possessions de Son calvó, son Gil i els Gassons a les talles i demés càrregues de la predita universitat. Dit Puigsdorfila resta alliberat del pagament d'aqueixes càrregues, però ell i els sues successors a la tenència de les dites possessions restaran obligats al pagament de 51 sous i 10 diners censals.

Concòrdia entre la universitat de Santa Margalida i Llucià Tornamira, sobre la forma de contribució a les talles i càrregues de la universitat de Santa Margalida per la seva possessió de la Torre, situada a aqueix terme. Dit Tornamira s'obliga a pagar cada any 4 lliures quitables a la dita universitat.

Pere Joan Font, ciutadà de Mallorca, reconeix haver rebut 426 lliures, 13 sous i 1 diner per a la quitació de 32 lliures censals que li fa la dita universitat. D'aqueix import, 400 lliures són per a la quitació i 26 lliures, 13 sous i 1 diner són per una pensió i "rata" del censal.

Antoni Fortesa, donzell de Mallorca, reconeix haver rebut 135 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida, preu de 135 quarteres de forment que havia venut a la dita universitat.

Concòrdia entre la universitat de Santa Margalida i Ramon Torrella, cavaller, sobre la forma de contribució a les talles i càrregues de la universitat de Santa Margalida per les possessions que el dit Torrella tenia a aqueix terme i que havien estat del sagristà Cerdà i del cavaller Salvador Cerdà, difunts. .Dit Torrella és alliberat de la contribució a les talles i càrregues, però ell i els seus successors en la possessió dels béns restaran obligats al pagament de 3 lliures i 4 sous censals a la dita universitat.

Concòrdia entre la universitat de Santa Margalida i Miquel Joan de Sant Martí, sobre la forma de contribució a les talles i càrregues de la universitat de Santa Margalida per les possessions i terres de Castellet, situades a la cavallaria de Castellet.Dit Sant Martí és alliberat de la contribució a les talles i càrregues a canvi del pagament de 20 lliures censals cada any.

Cartes dirigides al Capità General de Mallorca ordenant no es maltracti ni molesti a persones que han passat a la Cort per a negocis del Regne.

Pere Molines, Bernat Femenia d'Hero i Antoni Serra, jurats de Santa margalida i els consellers d'aqueixa universitat, atenint que els jurats s'encarregaren en certes quantitats de diner amb Joan Fuxà de la Serra de Muro per raó de cert forment que deixà a la dita universitat i que fou repartit entre els seus pobladors, fan gràcia als jurats que la universitat pagui l'import d'aqueixs diners.