Composició entre la universitat de Santa Margalida i Pere Antoni de Sant Martí per a la quitació dels censals que fa aqueixa universitat. Dit Pere Antoni de Sant Martí es compromet a quitar els censals, que munten a 355 liures, 13 sous i 4 diners. A canvi, els habitants de Santa Margalida li pagaran un nou delme, una vegada pagat el delme i la tasca, sobre els fruits de la terra i el bestiar durant nou esplets i mig. En Joan Flor, un dels jurats l’any present de la parròquia de Santa Margalida, en Pere Molines, en Mateu Font “faber”, en Pere Femenia i en Joan “Monge de Alcudiola”, síndics i procurador designats pel consell de la dita Universitat mitjançant determinació del tenor següent: “a ·XVI· de noembra any mil sinq-cens trenta-tres los die any desús dits convocat y ajustat lo Consell en la Yglesia de Medona Sancte Margarita loch acustumat consell celebrar (sic) ço és per los honorables en Joan Monge bal·le real y lo hono. en Joan Flor Luís Carreres Francesch Font Joan Calafat jurats l’any present y per consellés los honorables en Joan Flor Joan Monge Joan Calaffat menor Pera Molines Joan Puig Bernat Famania Simon Monge Matheu Fuxà Anthoni Ribes Gabriel Ribes fill d’en Francesch e los altres legíttament (sic) citats Per lo hono. en Pera Famanie fonch proposat sobre la quitació de la present perròquia de Sancte Margarita com ell hauria perlat per los hono. jurats ab mossèn Pera Anthoni de Sanctmartí sobre la quitació e diu que és content que ell donerà la Vila quítia de tots los censals que fa emperò que·u posen en poder de dos hòmens elegits per lo Consell que tinguen plena potestat de concordar y fer dites coses ab ell. E aquí tots los jurats y consellés foren contents y da parer que sia procehir en dita quitatió del modo y forma segons los capítols que los de Muro han fets per lurs quitations. En lo qual Consell per més corroboració de aquells foren mesos perticulàs persones adjunctes ço és Pere Molines Pere Famania maior Andreu Famania Anthoni Stelrich Bernat Stelrich Michel Font Michel Roig Damià Famania Bernat Alòs y molts altres congregats. E tots en una concordants foren da parer que quitassen la dita Vila de Sancte Margarita del modo sobredit y concordat ab mossèn Pere Anthoni Sanctamartí o qualsevol altre. E per dites coses elegexen los hono. en Joan Flor jurat Pere Molines Matheu Font y Pere Famania als quals donen plen poder los hono. jurats consellés y persones adjunctes donen plen poder y sindicat que pusquen les dites capitulations axí com han fet en la vila de Muro per la present Universitat y perròchie de Sancta Margarita per dita quitació fahedora fer decretar al spectable y noble senyor lochtinent general del present Regne e decretada dita capitulació donen plen poder y libertat a les dites persones que puguen concordar y cloura per dita quitació fahedora ab lo magnífich mossèn Pere Anthoni de Sanctmartí del modo y forma que a dites persones ben vist los serà E axí matex no concordant ab lo dit mossèn Sanctmartí donen plena potestat a dites persones y sindicat que puguen concordar ab qualsevol altres persones axí com en equella forma que ben vist lo serà. E no concordant ab persona alguna ells tinguen libertat de fer llevar los fruyts axí com ab la dita capitulació de Muro és contengut e juxta sèria e tenor de dits capítols de Muro per foma y manera que la present Universitat de Sancta Margarita sia redimida y quitada, testes Pere Molines y Luís Carreres de dita vila de Sancta Margarita habitedors lo present trellat es faelment tret del libre dels Consells de la Universitat y parròchia de Sancte Margarita de Muro per mi Joan Morro notari y scrivà de dita vila ab son original comprobat (sic). E perquè en dites coses plena fe sia dada jo dit notari hic pos lo senyal del art meu de notari lo qual és tal +”. Així mateix es reprodueix la petició per arribar a l’acord per a la quitació emesa al lloctinent general, del 19 de gener de 1534: “Senyor molt spectable. Entenent los hono. jurats y consell de la perròchia de Sancte Margarita en lo bon govern augment y sublavació de aquella universitat essent oppressa y encarragade de molts censals y diversos càrrechs per los quals los pobledós de aquella són granment vexats y molestats precehint diversos col·loquis ab determinatió de dit consell és stat acordat per redimir y subllevar dita universitat dels sus dits intollerables càrrechs en lo modo contengut en la determinatió y capitulació de dit censal ut infra exhibidora y per quant dita rempsó y liberació procehir no·s pot ni deu sens voluntat decret y auctoritat de vostre spectable senyoria per tant et als. los sus dits jurats y consell y en nom de aquells lo honor en Pera Molines síndich de la dita Universitat ab aquells millor modo via y forma ab los quals millor fer se puga y dega ésser adeptat (?) a la intenció de aquells y utilitat de la dita Universitat supploquen y demanen que plàcia a vostre spectable senyoria loar y auctoritzar y drectar (?) aquella vostre offici”. Els capítols, “in linga vulgari et materna”, que són “juxta tamen seriem en tenorum capitulorum parrochie de Muro super modo quitationis fabricatorum. E primerament som de pactes nosaltres sobredits que vós dit magnífich mossèn Pere Anthoni Sanctmartí preniu a càrrech de rembre e quitar los censals fa la dita Universitat sagüents ço és cent-trenta sis liures a vós dit magnífich mossèn Pere Anthoni ço és en la festa de Sancta Margarite cent-y-vint y quattre liures e dotxe liures vos fa per cert forment en la festa de Sanct Michel del mes de satembre; quorante liures al magnífich mosèn Francesch de Olesa menor en la matexa festa setze loures al magnífich mossèn Michel Dezclapés en la matexa diade; tres liures quatre sous censals a mossèn Bernat Caldès prevere de nombre de quatre liures a la festa de la nativitat de nostre senyor de les quals és obligat a pagar Francesch Font deu liures per les quals paga cascun any setze sous a compliment de les dites quatre liures. Item a Bernat Alòs onze liures treze sous y quattre en la festa de Sanct Michel e al matex a [espai buit] de maig vuyt liures dels quals censals la dita Universitat no serà tingude de pagar sinó ten solament la primera vendora pensió per pacte entre nosaltres e d’equí avant los dits censals staran a risch e càrrech vostre e tant quant tardareu a quitar aquells ajau de béns vostres e siau yingut de pagar les pensions e porrates fins al dia de les quitacions e siau tingut donar-nos los actes e instruments de les dites quitacions dins lo temps que rebreu los fruyts devall scrits per a fer les dites quitacions. Item som de pactes que per a fer les dites quitacions e rempsons dels sobre dits censals cos donam que per a nou anys y mig e nou splets e mig de vuy en avant comptedós rebau e lleveu a despeses vostres da tota la dita Universitat o perticulars de aquella delma de tots los fruyts que cadehú perticullar cullirà axí de bestiar de llana, cabrits e altres bestiars vius forments ordis sivades venes speltra lli lagums de qualsevol spècia sien ço és dels forments ordis sivades vanes speltra llevat lo delma e tasca pagarau del que restarà net de deu quarteres una e los altres fruyts pagaran lo que acustumen. Item som de pactes que los arrendadors de possessions qui paguen hi ha acustumat de pagar en los càrrechs de la dita vila e tenen arrendaments de qualsevol possessions en lo terme de la dita perròquia que dels bestiar hagen de pagar de vint una +++++ e quant en los forments ordis sivades vena e speltra no hagen de pagar sinó del que resterà pagat lo arrendament la llavor e delma, dels legums e lli pagaran axí com los altres paguen de deu hu. Item som de pactes per quant hi ha alguns qui tenen possessions e tenen aquelles arrendades a altres persones que aquelles talls paguen e sien tinguts pagar de la renda del forment hauran de les possessions encare que sembren de altre part. Item som de pactes que los qui sembraran e conreran una corterade de vinya ten solament e altre de terra que aquell tall si tindrà més de sinquante liures de béns que pach per los béns que tindrà en dita quitació prenint-li en compte lo que haurà pegat de les dos quorterades, una de vinya altre de samenter. Item som de pactes que per quant hi ha alguns qui paguen comunys veynals per cascun any vint-y-quatre sous que aquells tals paguen e sien tinguts pegar tres liures cascun any en la dita quitació e los qui feran questió la dita universitat sia tinguda a deffensar la dita questió o questions fins sien finides tals questions e si·s obtindrà ho rebren con és dit dessús e si·s perdia la Vila no us tinguda en cosa alguna. Item útimadement (?) som de pactes que per quant hi ha alguns qui tenen pactes ab la dita Universitat si·s poden haver los delmes los haian e si no volian pagar los delmes que no pugan rebre sinó lo que són de pactes e si·s volran quitar per los pactes vos siau forçat a rebre la propietat del que·s quiteran e si per cas algun altre per qualsevol causa feya questió en dits pagaments del delmes que la la (sic) dita Universitat sia tinguda fer la dita questió a ses despeses e si·s obtindrà o rebreu e si no·s obtindrà la dita Universitat no hi sia tinguda en res”.