Ametlers en flor i el Rafal Aixat
- ES 7040 AHUIB FCPB-2-1-2-0221
- Ítem
Fotografia de l'ametlerar i les cases de la possessió del Rafal Aixat.
Ametlers en flor i el Rafal Aixat
Fotografia de l'ametlerar i les cases de la possessió del Rafal Aixat.
Paisatge emboirat d'un camp sembrat amb ametlers.
Amic amb fills de Climent al jaciment de les Païsses d'Artà
Un amic i els dos fills, Arnau i Toni, de Climent al portal d'entrada del jaciment talaiòtic de les Païsses d'Artà.
Retrat de Margalida Company "Peçol" i una amiga assegudes a la paret que enrevoltava l'antic camp de futbol de Son Juny de la vila de Sant Joan.
Part deFons Arxiu de Folklore
Part deFons Arxiu de Folklore
Ànec blanc ("Tadorna tadorna")
Ànec blanc ("Tadorna tadorna")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec cullerot comú ("Anas clypeata")
Ànec gris ("Mareca strepera") volant
Ànec xiulador ("Anas penelope")
Part deFons Arxiu de Folklore
Part deFons Arxiu de Folklore
Ànecs cullerots comuns ("Anas clypeata")
Àneda rossa ("Anas platyrhynchos")
Aniversari familiar de Climent: la seva cosina Catalina Picornell i Ramon Esteban festegen els anys del seu fill Carles.
Ànnera peixatera ("Mergus serrator")
Picornell Bauzà, Climent
Ànnera peixatera ("Mergus serrator")
Ànneres blanques ("Tadorna tadorna")
Anotacions sobre miscel·lànies de tipus històric...
Fulls escrits sobre notícies històriques referides a hospitals, sense data i escrits en castellà
Anteproyecto de ordenación económico-social de Baleares 1947-1951
Junta Provincial de Ordenación Económico-Social de Baleares
Diapositiva on podem veure l'antic cambril del santuari de Lluc.
Més informació a
http://www.mallorcaweb.com/reportatges/monestirs-i-santuaris/santuari-de-lluc/1/#inicicont
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic cor central de la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic presbiteri.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic presbiteri.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Part deFons Arxiu de Folklore
Antoni Bonet "Síndic " per la serra de Tramuntana
Retrat d'Antoni Bonet "Síndic" sota un pedrolot a la Serra, un dia d'excursió.
Antoni Climent amb el seu net en braços
Retrat de Toni Picornell "Climent", pare del nostre fotògraf, i el seu net major en braços. El padrí mostra uns nísperos al nadó,
Antoni Picornell i Guillem Marió al bosc
Antoni Picornell, fill major de Climent, i Guillem Florit Caimari "Marió" amb un detector de metalls al bosc.
Anunci de la vacant de la càtedra d'Humanitats (1828)
Universitat Literària de Mallorca
Part deFons fotogràfic Antoni Palou
Grup de gent en un interior, dinar sobre la taula.
Àpat a la possessió de sa Torre de Vernissa, Alcúdia
Part deFons fotogràfic Antoni Palou
Àpat amb motiu de la inauguració de l'oratori de la possessió de sa Torre de Vernissa. Alcúdia 2 Març de 1916.
Aprovació dels cursos segons la Inspecció General d'Instrucció Pública (1827)
Documentació sobre els certificats d'estudis dels estudiants que cursen estudis a la Universitat.
Apuntes crítico-médicos para la historia del cólera, padecido en Palma en 1865
Autosefa, J. J. L.
Apuntes topográficos del Imperio Marroquí que ha sido teatro de la última guerra con España
Weyler y Laviña, Fernando
Aranzel de les propines per la col·lació de grau i batxiller (1785)
Arbre a la Serra de Tramuntana
Sembla un vell ullastre transformat pel vent, a contrallum, a la serra de Tramuntana
Arbre nu, lluna creixent i posta de sol
Arbres a Almallutx amb l'aigua coll de l'embassament del Gorg Blau
Arbres ran d'agua de la possessió d'Almallutx a Escorca. El pla d'aquesta possessió conforma l'embassament del Gorg Blau que s'obrí el 1971.
Arbres a Almallutx amb l'aigua coll de l'embassament del Gorg Blau
Arbres ran d'agua de la possessió d'Almallutx a Escorca. El pla d'aquesta possessió conforma l'embassament del Gorg Blau que s'obrí el 1971.
Arbres a Almallutx amb l'aigua coll de l'embassament del Gorg Blau
Arbres ran d'agua de la possessió d'Almallutx a Escorca. El pla d'aquesta possessió conforma l'embassament del Gorg Blau que s'obrí el 1971.
Arbres a Almallutx amb l'aigua coll de l'embassament del Gorg Blau
Arbres ran d'agua de la possessió d'Almallutx a Escorca. El pla d'aquesta possessió conforma l'embassament del Gorg Blau que s'obrí el 1971.
Arc de Sant Marí amb la serra de Tramuntana al fons
Arc de Sant Marí amb la serra de Tramuntana al fons
Arc de Sant Martí al bosc de la Serra
Arc de Sant Martí a un canal de l'Albufera
Un arc de Sant Martí doble a un canal de l'Albufera, amb la xemeneia del Murterar a la dreta.
Arc de Sant Martí al pla de les Veles
Un arc de Sant Martí al pla de les Veles de Sant Joan. Podem observar a l'esquerra el Moli d'Aigua, Son Burixó, Son Esteve... Al fons es divisen les muntanyes de la Serra de Llevant.
Part deFons fotogràfic Antoni Palou
Picornell Bauzà, Climent
Arpella ("Circus aeruginosus")
Arpella ("Circus aeruginosus")
Arpella ("Circus aeruginosus")
Arpella ("Circus aeruginosus")
Arpella ("Circus aeruginosus")