Retrat de Catalina Bauzà Gual.

Es tracta d'una veïnada de Climent del carrer Progrés de Sant Joan.

Retrat de Maria Antònia Gayà Matas, "de Son Perdut".

Retrat de Marta Jordà Català, veïnada de Climent, al carrer Progrés de la Vila de Sant Joan.

Es tracta d'un veinat de Climent, Joan Jordà Català, del carrer Progrés de la vila de Sant Joan.

Es tracta d'un veïnadet de Climent jugant al carrer, Joan Jordà Català.

Es tracta de Joan Jordà Català, veïnat de Climent al carrer Progrés de Sant Joan.

Es tracta de Toni Picornell, fill del nostre fotògraf.

Es tracta de l'amo en Joan de Meià, Joan Oliver Monjo. Segurament, és una fotografia feta davant les cases de Meià al terme municipal de Sant Joan.

Retrat de Carles Esteban Picornell, redenebot de Climent, amb l'esquena tatuada, al corral de Ca na Coloma, al carrer Major de la vila de Sant Joan.

Es tracta de Carles Esteban Picornell, parent del nostre fotògraf.

Retrat de Joan Jordà Català, vaïnat de Climent al carrer Progrés de la vila de Sant Joan.

Retrat de familiars del nostre fotògraf, cosins i esposa. D'esquerra a dreta: Ramon Esteban, Catalina Picornell, Margalida Munar, Margalida Company "Peçol", Ismael Esteban i Climent Picornell (geògraf), amb el puig de Bonany al fons.

Es tracta d'un retrat a Jerònia Jaume Llabrés "Rubertera" (1911-1997), filla de Francesc Jaume Barceló, conegut com "es fuster de ses Trinxes" (perquè estava al carrer de les Trinxes de la vila de Sant Joan).

Retrat de madò Karmany que vivia al carrer Progrés de Sant Joan, veïnada de Climent.

Retrat de madò Jerònia Mesquida Salas, la qual fou madona de la possessió de la Bastida al terme de Sant Joan.

Retrat de Maria Montserrat Company Bauzà vestida per participar al correfoc de les festes de la vila de Sant Joan.

Retrat de Catalina Català, veïnada de Climent.

Retrat de Maria Antònia Gayà Rebassa "de Son Perdut" en un dinar familiar.

Retrat de la madona de Son Perdut, Antònia Rebassa Català "des Calderers", en un dinar familiar.

Retrat de Maria Antònia Gayà Rebassa "de Son Perdut" en un dinar familiar.

Retrat de Catalina Català "Feleu", veïna de Climent al carrer Progrés de la vila de Sant Joan.

Retrat de Margalida Munar, esposa del cosí geògraf del nostre fotògraf, a la cuina de casa seva (Ca na Coloma), al carrer Major de la vila de Sant Joan.

Retrat de Margalida Català "Feleu", veïna de Climent al carrer Progrés de la vila de Sant Joan.

Retrat de Climent Picornell, geògraf i cosí del nostre fotògraf, a la cuina de casa seva (Ca na Coloma), al carrer Major de la vila de Sant Joan.

Retrat de Climent Picornell, geògraf i cosí del nostre fotògraf, a la cuina de casa seva (Ca na Coloma), al carrer Major de la vila de Sant Joan.

Retrat de Climent Picornell, geògraf i cosí del nostre fotògraf, a la cuina de casa seva (Ca na Coloma), al carrer Major de la vila de Sant Joan.

Rreproducció d'una foto antiga un dia de matances de la família de Climent. En primer pla, Catalina Bauçà Bou "Vidala", àvia materna de Climent Picornell.

És temps de recollir el gra. L'agost de 1999 Arnau Gayà "de Son Perdut" en plena acció de recol·lecció amb una "cosetxadora" típica de l'època.

La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.

Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar

Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.

Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."

La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.

La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.

Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar

Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.

Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."

La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.

La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.

Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar

Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.

Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."

La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.

La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.

Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar

Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.

Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."

La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.

La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.

Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar

Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.

Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."

La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.

La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.

Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar

Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.

Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."

La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.

Vista del puig de Sant Nofre des del camí de la Bastida, amb les cases de la possessió a la part central de la imatge.

Fotografia del puig de Sant Nofre, situat al terme municipal de Sant Joan. La fotografia està realitzada al peu del puig. Aquesta taca terrosa que es veu a la paret despoblada es coneix amb el nom de la Taula de Sant Nofre.
Un contarella sineuera diu que quan el sol de migdia pega en aquella zona i és vista des de les escales de l'església de Sineu sant Nofre posa taula.

Vista del puig de Sant Nofre des dels camps inferiors que miren cap a Sineu (al nord). Els sineuers a aquesta zona més pelada on es veu la pedra tenen una dita que diu "Sant Nofre posa taula", ja que al punt del migdia el sol il·lumina aquestes roques i des de l'església de Sat Marc de Sineu s'observa perfectament aquest efecte de reflecte lluminós.

Fotografia des del puig de Sant Nofre mirant cap al nord: Santa Margalida, Alcúdia, port d'Alcúdia i el final la Serra de Tramuntana,

Fotografia del puig de Sant Nofre, situat al terme municipal de Sant Joan. La fotografia està realitzada des del camí de la possessió de sa Bastida, just passat el portell d'entrada.

Fotografia del puig de Sant Nofre, situat al terme municipal de Sant Joan. La fotografia està realitzada des del camí de la possessió de sa Bastida.

Vista del puig de Sant Nofre. el penya-segat de la dreta, on només s'hi veu roquissam, és conegut com la Taula de Sant Nofre, ja que des de davant l'església de Sineu, a l'hora del migdia, es veu el reflex del sol en aquest indret i la cultura popular deia "sant Nofre posa taula.

La parella són pare, Cosme Bauzà, i seva filla, en un Quart Diumenge de Quaresma (o també del Pa i Peix), que se celebra al Santuari de Consolació de Sant Joan.

Es tracta de Tomeu Nigorra Picornell "Xicota" i Maria Garí "de sa Bastida", que foren amos d'aquesta possessió durant mollts d'anys.

Fotografia de la nina Francisca Santander, fillola de Margalida Company Vaquer i dona de Climent.

Retrat de Margalida Catala Juan "Feleu" amb la seva filla Marta, veïnada del nostre fotògraf al carrer Progrés de la vila de Sant Joan.

Primer pla d'una dona que sosté en braços una nina al carrer Major de Sant Joan. Es tracta de Maria Salom "Puça" i un nadó.

Retrat de la sogra de Climent davant el portal de casa seva.

Retrat d'Antoni Bonet "Síndic" i el seu fill Antoni Pau al carrer Progrés de la vila de Sant Joan.

Retrat de l'infant Joan Jordà, veïnat de Climent al carrer Progrés.

Retrat de Joan Costitxer i els seus nets Joan i Francesc, asseguts a un portal al capdamunt del carrer Major.

Retrat de l'amo Antoni Jordà, un dels últims descendents del franciscà santjoaner fra Lluís Jaume [Melcior Jaume Vallespir] (1740-1775), Fill Predilecte de la vila de Sant Joan.

Primer pla de Sebastià Català assegut al carrer Progrés amb la seva neta Aina, veïnats de Climent.

Primer pla d'Antoni Ginard (geògraf) i Climent Picornell (geògraf) a casa seva al carrer Major de Sant Joan.

Primer pla Climent Picornell (geògraf), amb sa dona, Margalida Munar, i el portal de Ca na Coloma de fons, al carrer Major de Sant Joan.

Primer pla de Marta Jordà Català, veïnada del nostre fotògraf al carrer Progrés

Retrat d'una veïnadeta de Climent al carrer Progrés.

Retrat de Marta Jordà Català, veïnada de Climent al carrer Progrés.

Retrat de Joan Jordà Català veïnat de Climent.

Retrat de nadó, segurament es tracta d'Aina Sastre Juan, veïnada de Climent, al carrer Progrés de Sant Joan.

Retrat de nadó, segurament es tracta d'Aina Sastre Juan, veïnada de Climent, al carrer Progrés de Sant Joan.

Retrat de Mateu Sastre "Marió", veïnat de Climent, al carrer Progrés de la vila de Sant Joan.

Primer pla de Maria Rosa i Lucas vestits de pagesos

Retrat de Margalida Català "Feleu", veïnada de Climent, al carrer Progrés de la vila de Sant Joan.

Primer pla de la família Picornell Company, davant la portassa de ca seva, al carrer Progrés de la vila de Sant Joan.

Antoni Picornell i Margalida Company "Peçol", fill i mare, a un camí de fora vila del terme de Sant Joan.

La dona de Climent, Margalida Company "Peçol" amb una nina davant l'Ajuntament de Sant Joan.

Retrat de madò Toninaina Florit Pocovi "Virga" , veïnada de Climent al carrer Progrés de Sant Joan.

Veïnades de Climent del carrer Progrés de Sant Joan. La nina petita és Aina Sastre Catalana, amb la seva padrina, madò Feleu.

Veïnades de Climent al carrer Progrés de Sant Joan. Es tracta de Margalida Català i la seva filla Aina.

Primer pla de una dona amb una nina als braços al carrer

Veïnades de Climent al carrer Progrés de Sant Joan. Es tracta de Margalida Català i la seva filla Aina.

Veïnats del carrer Progrés de Sant Joan. El nadó és Miquel Àngel Bauzà "Puça" i la seva tia.

Retrat de Miquel Àngel Bauzà "Puça", veïnat de Climent al carrer Progrés de Sant Joan.

Retrat d'un pagès, Arnau Gayà "de Son Perdut".

Retrat Aina Sastre Català, veïnada del nostre fotògraf, al carrer Progrés de la vila de Sant Joan.

Vista d'un pou entre la boira i la sortida de sol a la zona de Son Capellet / Son Fluixà, baix del puig de Bonany, entre Sant Joan i Petra.

Vista d'un pou camperol enmig de sembrats al Pla de Mallorca, segurament al terme de Sant Joan.

Pou de pedra amb les seves piques/abeuradors per a animals enmig d'un sementer. Sembla que es tracta de la zona entre els termes de Sant Joan, Llorito i Sineu, al fons a la dreta es distingeix el puig de Sant Nofre.

Posta de sol amb el molí d'en Volo en primer pla, a la zona coneguda com les Veles i Son Amadora a Sant Joan.

Porcs blancs en un sementer de figueres, segurament baix del puig de Sant Nofre a Sant Joan. Al fons es pot veure la silueta de la serra de Tramuntana i més a prop, a la dreta, el campanar de la vila de Sineu.

Plaça de la Constitució poc temps després que els solars fossin adquirits per l'Ajuntament de Sant Joan. Es pot observar que eren les festes per mor de l'enramellat del paperí.

Retrat d'una parella de passeig per un carrer de Sant Joan. Es tracta d'Antònia Bauzà "de Son Gil" i Antoni Company "Foc".

Retrat de l'infanta nadó Aina Sastre Català, que la duu en braços una veïna.