Posta de sol al camí de l'Alzinar del terme de Sant Joan. Aquests dos safareigs són immensos, i a hores d'ara (2021) estan absolutament abandonats.

Posta de sol al camí de l'Alzinar del terme de Sant Joan. Aquests dos safareigs són immensos, i a hores d'ara (2021) estan absolutament abandonats.

Posta de sol des del pinar de Son Juny, al terme de Sant Joan.

Sortida de sol per darrere del molí d'Aigua. Aquest molí està situat a la carretera de Sant Joan a Vilafranca (Ma 3222) i dona nom a la contrada. Limita amb Son Burixó a llevant i amb Son Esteve al sud. Posteriorment a la realització d'aquesta fotografia de Climent Picornell el molí fou restaurat, però a hores d'ara (setembre de 2021) torna estar molt deteriorat i és a punt de caure.

Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell.

Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell. Posta de sol

Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell.

Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell.

Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell.

Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell.

Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell.

Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell.

Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell.

Aquesta alzina del pla de Lanzell de la possessió de Sant Martí de Vilafranca fou un del motius més estimats a l'hora de fotografiar del nostre productor Climent Picornell.

Camp llaurat i una alzina solitària amb un cel amenaçador, a més a més apareix l'ombra del fotògraf a l'esquerra.

Fotografia d'un ametlerar a la zona del Rafal Aixat, a Sant Joan.

Fotografia de l'ametlerar i les cases de la possessió del Rafal Aixat.

Fotografia de l'ametlerar i les cases de la possessió del Rafal Aixat.

Paisatge emboirat d'un camp sembrat amb ametlers.

Un arc de Sant Martí al pla de les Veles de Sant Joan. Podem observar a l'esquerra el Moli d'Aigua, Son Burixó, Son Esteve... Al fons es divisen les muntanyes de la Serra de Llevant.

Segurament es tracta d'una fotografia realitzada en la zona d'horts de sa Pobla i/o Muro.

Bales de palla rodones. A finals del segle XX aquestes bales de palla rodones començaren a substituir les típiques bales de palla rectangular i de mides més petites.

Bales de palla rodones. A finals del segle XX aquestes bales de palla rodones començaren a substituir les típiques bales de palla rectangular i de mides més petites.
Segurament Climent va aprofitar les ombres per fer-se un autoretrat.

Bales de palla cilíndriques després de la sega en un camp del Pla de Mallorca, al terme de Sant Joan, i segurament realitzada des dels camps de la possessió de Carrutxa. De dreta a esquerra, s'hi poden albirar les possessions de l'Almudiana, Tagamanent i Meià.

Bales de palla cilíndriques després de la sega en un camp del Pla de Mallorca, al terme de Sant Joan, i segurament realitzada des dels camps de la possessió de Carrutxa. De dreta a esquerra, s'hi poden albirar les possessions de l'Almudiana, Tagamanent i Meià.

Bales de palla cilíndriques després de la sega en un camp del Pla de Mallorca, al terme de Sant Joan. De dreta a esquerra, s'hi poden albirar les possessions de Tagamanent, Meià, Rafal Aixat i Solanda.

Bassal d'aigua que corre entre les figueres, ja que les síquies veïnes s'han desbordat.

Bassal d'aigua que corre entre les figueres, ja que les síquies veïnes s'han desbordat.

Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.

Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.

Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.

Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.

Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.

Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.

Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.

Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.

Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.

Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.

Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.

Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.

Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Vista d'un camp de blat a punt per a la recol·lecta entre figueres a Sant Joan. Al fons es pot observar el puig de Bonany.

Vista del puig de Bonany des del terme municipal de Sant Joan.

Felip Vaquer, pagès, caçador, garriguer, jurat..., a punt per iniciar una eixida i trobar alguna bestiola per dur a l'olla.

Felip Vaquer fa sonar el seu reclam natural en una sortida a caçar

Fotògrafs de la natura caminen per un camp llaurat a la recerca de llocs del terme de Sant Joan per retratar. Al fons observam el capcurucull del puig de Sant Nofre.

Camp llaurat a la zona dels Calderers. Fotografia realitzada amb un gran angular.

Camp llaurat, al fons es pot distingir la serra de Tramuntana (el Massanella i el puig Major). Aquest indret és a la zona dels Calderers.

Camp sembrat de llegums, amb el puig de Bonany al fons.

Camp sembrat de pebrers. Pagès esquitxant amb un tractor.Es tracta de les terres que conra la família Vidal, socis de la productora i distribuïdora Agroïlla.

Camp sembrat de pebrers. Pagès esquitant amb un tractor.Es tracta de les terres que conra la família Vidal, socis de la productora i distribuïdora Agroïlla.

Hort sembrat de tomatiqueres i altres hortalisses a la zona de la zona de Son Gil, al terme de Sant Joan de Mallorca.

Camp sembrat d'hortalisses a la posta del sol a l'hort de Son Gil.

Camp sembrat d'ordi, blat . Pou i sembrat a la zona dels Calderers. Al fons s'observa la vila de Sant Joan des de xaloc. Foto realitzada amb objectiu gran angular.

Camp sembrat d'ordi, blat . Síquia neta de la zona dels Calderers. Al fons s'observa la vila de Sant Joan des de xaloc. Foto realitzada amb objectiu gran angular.

Camp sembrat d'ordi, blat . Síquia neta de la zona dels Calderers. Al fons s'observa la vila de Sant Joan des de xaloc. Foto realitzada amb objectiu gran angular.

Camp sembrat d'ordi, blat . Síquia neta de la zona dels Calderers. Al fons s'observa la vila de Sant Joan des de xaloc. Foto realitzada amb objectiu gran angular.

Camp sembrat d'ordi, blat . Síquia neta de la zona dels Calderers. Al fons s'observa la vila de Sant Joan des de xaloc. Foto realitzada amb objectiu gran angular.

Vistes de camps engrogueïts, segats i fora segar, amb garrovers i ametlers típic del Pla de Mallorca, segurament al terme de Sant Joan.

Camps de la zona del Pla de Mallorca, al terme de Sant Joan.

Camps d'hortalisses sembrades a la zona de Calicant entre els termes de Sant Joan i Petra. Al fons es pot veure el puig de Bonany i abaix Calicant d'en Joan del Sabater Coix.

Vista de les terres de la possessió de la Bastida al terme de Sant Joan, amb la serra de Tramuntana tota nevada al fons i el puig de Sant Nofre, a la dreta. Aquesta instantània esta feta des del camí de cas Saboner.

Vista d'un camí típic d'entre finques del Pla de Mallorca. Avui en dia (2021) és difícil trobar camins d'aquest tipus sense asfaltar.