Ruiz Gallardón, Víctor - Palma
- ES AHRAMIB RAMIB-BMI-SOL-041
- Ítem
- 1939-12-12
Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears
1971 resultats directament relacionats Exclou els termes específics
Ruiz Gallardón, Víctor - Palma
Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears
Sa Talaia d'en Figuera, butlletí d'informació municipal a Palma. Març 1994-Maig 1999
Números 6, 9 i 10 de la publicació Sa Tala d'en Figuera, butlletí d'informació municipal a Palma. Març 1994-Maig 1999
Partit Socialista de Mallorca (PSM)
Part deFons Josep Sureda i Blanes
2 cartes felicitant i agraïnt l'obra de Sureda.
Sans Rosselló, Elvir
Postals que mostren la zona turística de Sant Agustí, tant platja com zona interior. En aquesta subsèrie també s'hi poden veure algunes instal·lacions hoteleres i turístiques de l'època.
Sant Agustí és un barri de Palma situat a la zona de ponent. Limita amb el municipi de Calvià.
Sarcòfag de Jaume III a la sagristia de la Seu de València
Diapositiva en què es veu el sarcòfag del rei Jaume III abans de ser traslladat a Mallorca.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus
Se establece en Son Sardina una Junta provincial de Sanidad
Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Segon ensenyament i Facultat de Filosofia (sig: 282/2-02)
Part deFons Josep Sureda i Blanes
2 cartes demanant informació sobre creació dels Exploradors per part de Francesc Sureda i Blanes.
Segura i Salado, Josep
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Serenos o vigilantes nocturnos en Palma
Consta de les següents entrevistes:
Arribas Palau, Antoni
Servera Vidal, Antonio - Palma
Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears
Mayol y Vidal, Antonio
Sessió inaugural 1892; Algunas consideraciones higiénicas a propósito de la tuberculosis en Palma
Escafí Vidal, Domingo
Sessió inaugural 1911; Consideraciones acerca de la fiebre tifoidea en Palma
Sampol Vidal, José
Sessió inaugural 1978; La veterinaria en la Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma
Forteza Forteza, Santiago
Diapositiva de la Setmana Santa a la Seu. No sabem si es féu el 1904. Potser és posterior.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Societat Arqueològica Lul·liana
Part deFons Josep Sureda i Blanes
Acusació de rebut i enviament de material.
Societat Arqueològica Lul·liana
Socios numerarios de la Academia por escalafón
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Soli-Sud. Federació d'Associacions de Veïns. Juliol-octubre 1992
Números 1 i 2 de la publicació Soli-Sud. Federació d'Associacions de Veïns. Juliol-octubre 1992.
Federació d'Associacions de Veïns de Palma
Consta de les següents entrevistes:
Arribas Palau, Antoni
Sortida de sol amb la silueta de la Seu i de Palma.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista d'una sortida del sol al passeig Marítim i la Seu.
Rotger Buïls, Vicenç
Part deFons Josep Sureda i Blanes
1 carta de Terron a Sureda d'admiració + Còpia de carta de Sureda a Terron en què adjunta traducció d'una carta de 1929 de Heinrich Wieland.
Terrón Homar, Àngel
Fulls de paper manuscrits sense data ni signatura que semblen un esborrany d'un text titulat "La torre de les hores", tot referint-se al rellotge i la campana de l'Ajuntament de Palma, conegut amb el nom d'en Figuera,
Part deFons Josep Sureda i Blanes
2 cartes en agraïment a una felicitació i lloant el llibre Chopin a Mallorca.
Thomàs, Joan Maria
Part deFons Josep Sureda i Blanes
5 comunicacions en relació a les biografies de Costa i Llobera i Cristòfol Cladera.
Torres Gost, Bartomeu
Transbordador "Ciudad de Burgos"
Vista del vaixell Ciutat de Burgos per la badia de Palma. Fou construït el 1956 per encàrrec de la companyia Transmediterránea.
Rotger Buïls, Vicenç
Transbordador "Ciudad de Ibiza"
Vista del vaixell Ciutat d'Eivissa, que fou construït per encàrrec de la companyia Transmediterránea el 1933.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del vaixell Victoria, que fou adquirit per la companyia Transmediterránea el 1955.
Rotger Buïls, Vicenç
Part deFons Arxiu de Folklore
Far Pons, Maria Antònia
Trasllat de les restes de Jaume III
Grup de 12 diapositives de vidre sobre el trasllat de les restes del rei Jaume III
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 2004 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus
Trasllat de les restes de Jaume III
Diapositiva en què podem observar com les restes de Jaume III són tralladades en barca i amb els honors militars cap al vaixell que les durà a Palma, suposam que això és al port de València.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus
Trasllat de les restes de Jaume III [pels carrers de Palma]
Diapositiva en què s'observa com les restes es traslladen pels carrers de Palma rumb a la Seu.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus
Treball d'acudits / Cristina Noguera Gauthier
Part deFons Arxiu de Folklore
Guiscafrè Danús, Jaume
Treball de camp / Irene Serra Masó
Part deFons Arxiu de Folklore
Serra Massó, Irene
Treball de camp / Maria del Mar Font Ferrando
Part deFons Arxiu de Folklore
Font Ferrando, Maria del Mar
Treball de camp / Núria Aguiló Palou
Part deFons Arxiu de Folklore
Aguiló Palou, Núria
Treball de camp de recopilació i comentari de 10 documents etnopoètics / Joan Mas Font
Part deFons Arxiu de Folklore
Mas Font, Joan
Treball de camp: Recopilació i comentari de vint documents etnopoètics. / Joana Covas Pol
Part deFons Arxiu de Folklore
Valriu Llinàs, Caterina
Treball de camp: treball de recollida de documents etnopoètics. / Alejandro Guardiola Selfa
Part deFons Arxiu de Folklore
Guardiola Selfa, Alejandro
Treball de camp: treball de recollida de documents etnopoètics. / Cristina Fernández Jaume
Part deFons Arxiu de Folklore
Fernández Jaume, Cristina
Treball de curs / Francesca Llobera Morro
Part deFons Arxiu de Folklore
Llobera Morro, Francesca
Part deFons Arxiu de Folklore
Font Balle, Mònica
Treball de literatura oral / Catalina Cardona Cànaves
Part deFons Arxiu de Folklore
Cardona Cànaves, Caterina
Treball de recerca: acudits / Marc Lladó Sánchez
Part deFons Arxiu de Folklore
Lladó Sánchez, Marc
Treball de recollida de deu documents etnopoètics. / Joan González Sastre
Part deFons Arxiu de Folklore
González Sastre, Joan
Treball literatura oral / Maria del Mar Fernández Serra
Part deFons Arxiu de Folklore
Fernández Serra, Maria del Mar
Treballs literatura popular catalana: Les llegendes urbanes i Les cançons / Margalida Ramis Llabrés
Part deFons Arxiu de Folklore
Ramis Llabrés, Margalida
Una aproximació a la medicina popular de Mallorca
Consta de les següents entrevistes:
Arribas Palau, Antoni
Unió Mallorquina. Eleccions autonòmiques i municipals 1983
Inclou una papereta de Selva i 4 sobres amb paperetes, un sobre amb propaganda electoral i paperetes, una carta de petició de vot, dos fulletons de Palma, un fulletó de Selva, un fulletó de Calvià i un text mecanoscrit de Pere Morey Servera.
Unió Mallorquina (UM)
Unió Mallorquina. Eleccions autonòmiques i municipals 1987, 1994 i 1999
Inclou uns estatuts mecanoscrits del partit, un tríptic electoral i un programa electoral.
Unió Mallorquina (UM)
Vista del vaixell Ciutat de Palma, construït a Itàlia per encàrrec de la companyia Transmediterránea el 1927. El seu primer nom fou Príncipe Don Alfonso fins que el 1931 arribà la República II i passà a ser Ciudad de Palma.
Rotger Buïls, Vicenç
Vaixell de guerra amb què es traslladaren les restes de Jaume III
Diapositiva en què veiem el vaixell de guerra que transportà el cos de Jaume III del moll de València al de Palma. Al fons es perfilen la Seu i l'Almudaina.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus
Vista del vaixell Plus Ultra, construït a València per encàrrec de la companyia Transmediterránea el 1928.
http://lasaventurasdedomenico.blogspot.com/2013/10/plus-ultra.html
Rotger Buïls, Vicenç
Vista, des de la Riba, d'un vaixell travessant la badia de Palma, amb el castell de Bellver al fons
Rotger Buïls, Vicenç
Postals que ens mostren alguns dels vaixells de l'època que recalaven a Palma.
Rotger Buïls, Vicenç
Vanrell Torrandell, Andrés - Palma
Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears
Vista del vaixell Plus Ultra, construït a València per encàrrec de la companyia Transmediterránea el 1928.
http://lasaventurasdedomenico.blogspot.com/2013/10/plus-ultra.html
Rotger Buïls, Vicenç
Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears
Veista des de l'Hotel Nacional
Vista des del menjador de l'hotel Nacional, que estava situat al passeig Marítim de Palma.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del passeig de Via Roma, també conegut popularment com la Rambla. Es construí aprofitant el llit del torrent de la Riera.
Durant uns anys es canvià el nom i s'anomenà Rambla dels Ducs de Palma, però la condemna per corrupció féu que l'Ajuntament de Palma retiràs el títol i les plaques pertinents.
Rotger Buïls, Vicenç
Viandana. Associació de veïnats Es Capitol. Juny 1994
Número sense numerar de la revista Viandana. Associació de veïnats Es Capitol. Juny 1994.
Associació de Veïns Es Capitol
Part deFons Josep Sureda i Blanes
Una carta d'agraïment per una crítica positiva.
Viñas, Cèlia
Visita de la infanta Isabel de Borbó el 1913 a Mallorca
Grup de 16 diapositives sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913)
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Visita del rei Alfons XIII a Palma de Mallorca l'any 1928
Part deFons fotogràfic Antoni Palou
Vista de la tribuna installada a l'Estació Marítima de Palma per a l'arribada del rei Alfons XIII.
Vista de Cala Major des de l'hotel Príncipe Alfonso
Vista de la costa de Cala Major des de l'hotel Príncipe Alfonso, situat al carrer de Joan Miró (Palma).
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de Cas Català des de l'hotel Príncipe Alfonso
Vista de la costa de Cas Català (Calvià) des de l'hotel Príncipe Alfonso, situat al carrer de Joan Miró (Palma).
Rotger Buïls, Vicenç
Vista des de l'hotel Príncipe Alfonso
Vista de la costa des de l'hotel Príncipe Alfonso, situat al carrer de Joan Miró (Palma).
Rotger Buïls, Vicenç
Vista des de l'hotel Príncipe Alfonso
Vista de la costa des de l'hotel Príncipe Alfonso, situat al carrer de Joan Miró (Palma).
Rotger Buïls, Vicenç
Vista des de l'hotel Príncipe Alfonso
Vista de la costa des de l'hotel Príncipe Alfonso, situat al carrer de Joan Miró (Palma).
Rotger Buïls, Vicenç
Vista aèria de dues esglésies que formen part del barri antic, a la dreta la de Sant Francesc i a l'esquerra la se Sant Eulàlia.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista aèria de dues esglésies que formen part del barri antic, a la dreta la de Sant Francesc i a l'esquerra la se Sant Eulàlia.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de Cala Major des de l'hotel Príncipe Alfonso
Vista de la costa de Cala Major (Palma) des de l'hotel Príncipe Alfonso, situat al carrer de Joan Miró (Palma).
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de Can Barberà i els seus hotels
Vista d'una raconada de la zona de Can Barberà.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de Can Barberà i l'Hotel Majorica
Vista de l'hotel Majorica i altres edificacions de Can Barberà.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de Cas Català des de l'hotel Príncipe Alfonso
Vista de la costa de Cas Català (Calvià) des de l'hotel Príncipe Alfonso, situat al carrer de Joan Miró a Cala Major (Palma).
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de des de l'hotel Príncipe Alfonso
Vista des de l'hotel Príncipe Alfonso, situat al carrer de Joan Miró (Palma).
Rotger Buïls, Vicenç
Vista des de la mar de l'hotel Mediterraneo.
Rotger Buïls, Vicenç