La Catedral des del passeig Sagrera
- ES 7040 AHUIB FVRB-PM-CAT-CAT069
- Ítem
- 1950 aprox.
Perpectiva de la Seu vista dels jardins del passeig Sagrera.
Rotger Buïls, Vicenç
306 resultats directament relacionats Exclou els termes específics
La Catedral des del passeig Sagrera
Perpectiva de la Seu vista dels jardins del passeig Sagrera.
Rotger Buïls, Vicenç
La Catedral des del palau de l'Almudaina
Vista de part de la facçana principal de la Seu des del pati interior del palau de l'Almudaina.
Rotger Buïls, Vicenç
La Catedral des del Mollet de pescadors
Vista de la Seu des del Mollet de pescadors amb vaixells de vela en primer pla.
Rotger Buïls, Vicenç
La Catedral des del Mollet de pescadors
Vista de la Seu des del Mollet de pescadors amb vaixells de vela en primer pla.
Rotger Buïls, Vicenç
La Seu vista des del Mollet de pescadors, amb un vaixell de pesca artesanal en primer pla.
Rotger Buïls, Vicenç
La Seu vista des d'un altre espigó del Mollet de pescadors, amb petites embarcacions de pesca i d'esbarjo.
Rotger Buïls, Vicenç
La Catedral des del moll de pescadors
Vista de la Seu des des les arcades de la llotja del peix.
Rotger Buïls, Vicenç
La Catedral des del carrer Palau Reial
Vista de part de la facçana principal de la Seu des el carrer Palau Reial.
Rotger Buïls, Vicenç
La Catedral amb el palau March en primer pla
Rotger Buïls, Vicenç
La Catedral amb el Casino del Club nàutic en primer pla
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de la Seu des de ponent amb la gran rosassa del portal Major.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de la Seu i del palau de l'Almudaina.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del palau de l'Almudaina i de la Seu, amb les murades en primer pla.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de conjunt de la Seu i del palau de l'Almudaina
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de la Seu des el [puig de Sant Pere] amb la rosassa que presideix la façana del portal Major.
Rotger Buïls, Vicenç
La Seu amb el palau de l'Almudaina
Rotger Buïls, Vicenç
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de la torre i de la rossa de la Seu
Rotger Buïls, Vicenç
La Seu i el palau de l'Almudaina a promer pla.
Rotger Buïls, Vicenç
Jardins de la Plaça de la Reina i la Seu
Plaça de la Reina., abans oficialment plaça d'Isabel II. Vista del jardinet, amb la Seu al fons.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de la nau central de la Catedral
Rotger Buïls, Vicenç
Inauguració el dia de la Immaculada [8 de desembre] de la Seu
Diapositiva de l'interior de la Seu
Hotel Balear. Vista General de Palma
Postal múltiple formada, a la part superior, per una vista general de Palma i, a la part inferior, tres vistes de detall de l'exterior i de l'interior de l'Hotel Balear, situat a la plaça Major de Palma.
Rotger Buïls, Vicenç
Retrat de Climent Picornell (geògraf), cosí del nostre fotògraf, assegut a la cadira del bisbe de la Seu.
Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
118 diapositives que retraten alguns fets remarcables i paisatges entre 1903 i 1913 a Palma i a Mallorca: sortida de València i arribada a Palma de les restes de Jaume III,visita de la infanta Isabel de Borbó a Palma, enderrocament e les murades, reforma de la Seu, vistes d'alguns llocs de Mallorca i convents de Palma.
Jeroni Juan les va rebre, suposadament, d'un eclesiàstic amic seu. Per altra banda, no sabem ben bé qui és l'autor de les diapositives, però segons l'especialista Maria Josep Mulet podrien atribuir-se a Emilio Sagristà (capellà contemporani als esdeveniments històrics que s'hi reprodueixen). A més, cal esmentar que Jeroni Juan, a més de fer fotografies, es dedicà a recollir material fotogràfic d'Emili Sagristà, de Julio Virenque i d'Antoni Vives. La gran col·lecció de Jeroni Juan Tous es troba al Museu de Mallorca en procés d'inventari i catalogació.
Juan Tous, Jeroni
Vista del portal principal de la Seu
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del portal Major de la Seu.
Rotger Buïls, Vicenç
Embarcament de les restes de Jaume III
Diapositiva en què podem veure el moment de l'embarcament de les restes de Jaume III.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus
Vista de la Llotja i la Seu des d'un vaixell del port de Palma
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del port de Palma des del barri de la Bonanova.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista general del port de Palma, amb la Seu com a centre de la fotografia, des del bosc del castell de Bellver.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de la Seu des del del port de Palma.
Rotger Buïls, Vicenç
El Passeig Sagrera, la Llonja i la Seu
Vista del passeig Sagrera, la Llonja i la Seu, al fons
Rotger Buïls, Vicenç
El Passeig Marítim, l'Hotel Mediterráneo i la Seu
Vista del passeig Marítim i de la Seu, en primer pla les terrasses de l'hotel Mediterráneo.
Rotger Buïls, Vicenç
El Passeig Marítim, l'Hotel Mediterráneo i la Seu
Vista del passeig Marítim, el port de Palma i de la Seu des de l'hotel Mediterráneo. En primer pla el famós pont que uneix les instal·lacions de l'hotel amb la piscina que aleshores estava situada damunt la mar.
Rotger Buïls, Vicenç
El Passeig Marítim, l'Hotel Mediterráneo i la Seu
Vista del passeig Marítim i de la Seu, amb el pont de l'hotel Mediterráneo en primer pla.
Rotger Buïls, Vicenç
El Passeig Marítim, l'Hotel Mediterráneo i la Seu
Vista del passeig Marítim i de la Seu des de l'hotel Mediterráneo. En primer pla el famós pont que uneix les instal·lacions de l'hotel amb la piscina que aleshores estava situada damunt la mar.
Rotger Buïls, Vicenç
El Passeig Marítim, la Seu, la Llonja i el Port
Vista del passeig Marítim, de la Seu i la Llotja, des del port de Palma.
Rotger Buïls, Vicenç
El Passeig Marítim, la Seu, la Llonja i el Port
Vista del passeig Marítim, de la Seu i la Llotja, des del port de Palma.
Rotger Buïls, Vicenç
El Passeig Marítim, la Seu i el Palau de l'Almudaina
Vista des del passeig Marítim del palau de l'Almudaina i la Seu. En primer pla podem veure una galera per a turistes, estampa molt representativa de l'època.
Rotger Buïls, Vicenç
El Passeig Marítim, els Mollet i la Seu
Vista del passeig Marítim i de la Seu, amb els molins del Jonquet a l'esquerra.
Rotger Buïls, Vicenç
El Passeig Marítim, el Mollet i la Seu
Vista del passeig Marítim i de la Seu, des del Mollet, amb uns vaixells de pesca de l'època en primer pla.
Rotger Buïls, Vicenç
El Passeig Marítim, el Club Nàutic i la Seu
Vista del passeig Marítim i de la Seu, des del Club Nàutic de Palma.
Rotger Buïls, Vicenç
El Passeig Marítim, el Club Nàutic i la Seu
Vista del passeig Marítim, El Club Nàutic i de la Seu, al fons.
Rotger Buïls, Vicenç
El Passeig Marítim. Vista nocturna
Vista general nocturna del passeig Marítim.
Rotger Buïls, Vicenç
El Passeig Marítim i la Seu. Vista parcial
Vista parcial del passeig Marítim i de la Seu, amb el port de Palma en primer pla.
Rotger Buïls, Vicenç
El Passeig Marítim i la Seu. Detall de l'Hotel Mediterráneo
Vista del passeig Marítim, del port de Palma i de la Seu des de la piscina de l'hotel Mediterráneo.
Rotger Buïls, Vicenç
El Passeig Marítim i la Seu des del Terreno
Vista del passeig Marítim, del port de Palma i de la Seu des del Terreno.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista parcial del passeig Marítim i de la Seu.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del passeig Marítim i de la Seu, també es pot veure el port de Palma.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del passeig Marítim i de la Seu, a l'esquerra veiem els molins del Jonquet i a la dreta el Club Nàutic.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del passeig Marítim, del port de Palma i de la Seu.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del passeig Marítim i de la Seu.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del passeig Marítim i de la Seu.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del passeig Marítim i de la Seu, amb el Club Nàutic a la dreta.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del passeig Marítim i de la Seu, des de l'hotel Mediterráneo.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del passeig Marítim i de la Seu, a la dreta el Club Nàutic.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del passeig Marítim, del port de Palma i de la Seu.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del passeig Marítim, del port de Palma i de la Seu.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del passeig Marítim, del port de Palma i de la Seu.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del passeig Marítim i de la Seu.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista general del passeig Marítim i la Seu.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del passeig Marítim i de la Seu, també es pot veure el port de Palma.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del passeig Marítim i de la Seu, a l'esquerra veiem els molins del Jonquet i a la dreta el Club Nàutic.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del passeig Marítim i de la Seu des del port de Palma. També hi podem observar l'edifici de la Llonja.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del passeig Marítim, els molins del Jonquet, a l'esquerra, el Club Nàutic, a la dreta, i la Seu, al fons.
Rotger Buïls, Vicenç
El Passeig Marítim i el Port de Palma
Vista del passeig Marítim i del port de Palma des de la Seu.
Rotger Buïls, Vicenç
El Passeig Marítim cap a la Seu
Vista del passeig Marítim cap a la Seu, amb els molins del Jonquet a l'esquerra.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista general del passeig Marítim i la Seu al fons.
Rotger Buïls, Vicenç
Detall del passeig Marítim a la zona en què els pescadors reparaven les seves xarxes.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de la Seu des del Mollet de Palma.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de la Seu i de la Llotja des del Mollet de Palma.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del Moll amb la Seu al fons
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del moll de pescadors, amb del passeig Marítim i la Seu al fons.
Rotger Buïls, Vicenç
El Molí Jack el Negro i la Catedral
Vista del molí Jack el Negro en primer pla i la Seu al fons.
Rotger Buïls, Vicenç
El Molí Jack el Negro i la Catedral
Vista del molí Jack el Negro en primer pla i la Seu al fons.
Rotger Buïls, Vicenç
El Corb Marí, vista general de Palma
Vista general de la badia, amb Palma, el port i la Seu.
Rotger Buïls, Vicenç
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic cor central de la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
El cor enmig de la Seu el 1904
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic cor central de la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic cor central de la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
El cor des de l'altar major abans de la reforma [de la Seu]
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic cor central de la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
El Club Nàutic, Sant Pere i Jaume II
Vista del Club Nàutic, amb el puig de sant Pere i el carrer de Jaume II el al fons.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del passeig Marítim des del Club Nàutic de Palma, amb la Seu al fons.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del passeig Marítim la Llotja i la Seu.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista general del Club Nàutic de Palma.
Rotger Buïls, Vicenç
Dona davant n'Eloi (campana de la Seu)
Antoni Picornell Company, fill del nostre fotògraf.
Detall piscina i vista Hotel Majorica
Vista de la piscina, de la Seu i de part de la badia de Palma.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de la piscina de l'hotel Victoria i del passeig Marítim, amb la Seu i el port al fons.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de la Seu desdel Mollet amb una barcassa de pesca artesanal en primer pla. Detall
Rotger Buïls, Vicenç
Detall del port de Palma i del Corb Marí
Vista superior del Corb Marí, amb el port de Palma i la Seu al fons
Rotger Buïls, Vicenç
Detall del port de Palma i de la Catedral
Vista del port de Palma i de la Seu.
Rotger Buïls, Vicenç
Detall del Passeig Marítim i la Seu
Detall del passeig Marítim amb la Seu al fons.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista parcial passeig Marítim amb el port de Palma i la Seu.
Rotger Buïls, Vicenç
Detall de l'Hotel Mediterraneo i vista del port i de la Seu
Detall de l'hotel Mediterraneo i al fons el port i la Seu.
Rotger Buïls, Vicenç
Detall de l'Hotel Mediterráneo i del port
Detall de la piscina de l'hotel Mediterráneo amb el port i la Seu al fons.
Rotger Buïls, Vicenç
Detall de la Plaça de la Reina
Plaça de la Reina., abans oficialment plaça d'Isabel II. Al fons podem veure la Seu.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista detall de la Seu des del pati del palau de l'Almudaina.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista detall de la Seu des del pati del palau de l'Almudaina.
Rotger Buïls, Vicenç
Després de la reforma [de la Seu]. Primer baldaquí [obra de Gaudí]
Diapositiva que mostra el baldaquí que dissenyà Gaudí.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Desembarcament de les restes de Jaume III a la consigna de Palma
Diapositiva en què veiem el vaixell de guerra que transportà el cos de Jaume III del moll de València al de Palma. Al fons es perfilen la Seu i l'Almudaina.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus