La diapositiva duu la data impresa.

FLUIXA f.
Ormeig de pescar que consisteix en una ploma o figura de peix, que a l'extrem porta un ham o un conjunt d'agulles i per l'altre cap va enganxat a un pèl de cuca i una ginya o cordill, de manera que estirant aquest des d'una barca que camina, tot l'ormeig va avançant i fent la via de l'embarcació, i els peixos s'hi enganyen figurant-se que es tracta d'un peixet autèntic, i quan van a agafar-lo per menjar-se'l, queden agafats amb l'ham (Empordà, Costa de Llevant i de Ponent, Mall., Men., Eiv., Val.); cast. curricán. També hi ha fluixes per a pescar peixos grossos (déntols, sírvies, etc.), i consisteixen en un filferro fermat al cap d'una llença resistent, i amb un calamar o un peix per a esca. Pescar a la fluixa, o Anar a la fluixa: anar a pescar per aquest procediment. Era arribat el dia d'anar a la fluixa amb l'oncle Ventura, Ruyra Pinya, i, 32.
Fon.: flúʃə (or., bal.); flúјʃa (val.).
(Entrada extreta de https://dcvb.iec.cat/)