- ES AHRAMIB RAMIB-BMI-SOL-108
- Ítem
- 1948-03-29
Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears
619 resultats directament relacionats Exclou els termes específics
Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears
Vista d'un comellar del Pla en què els conills pasturen lliurement tot just després de la sega.
Comellar de la Bastida i Sant Nofre
El puig de Sant Nofre, des del pinar d'en Simona, amb el comellar d'entrada a la possessió de la Bastida del terme de Sant Joan.
Comellar baix el puig de Sant Nofre
Comellar abaix del puig de Sant Nofre, al terme de Sant Joan, situat a la possessió de la Bastida.
Comellar ja segat de la possessió de sa Bastida de Sant Joan, en un sementer baix del puig de Sant Nofre. Tot presidit per un cel esplendorós, típic del nostre fotògraf Climent.
Retrat de la colla Joan Morey (flabioler) i Rafel Bauzà (xeremier) a l'esplanada del santuari de Consolació, tot just després d'haver acabat la pujada al romiatge de la Festa del Quart Diumenge.
Climent Picornell, llegint un llibre
Retrat de Climent Picornell (geògraf), cosí del nostre fotògraf, llegint a la seva cuina de Ca na Coloma, situada al carrer Major de la Vila de Sant Joan.
Climent Picornell, geògraf, conduint un cotxe
Climent Picornell, geògraf, passant per davall el campanar de l'església de la vila de Sant Joan. El paperí blanc que es veu comporta que es tractava de l'època de festes patronals, per Sant Joan Degollat.
Climent Picornell mirant enfora
Climent Picornell mira cap al Pla de Mallorca des del punt geodèsic del puig de Sant Nofre de Sant Joan. Al fons podem intuir les restes de l'ermita d'aquest puig, que es troba situada en un pla inferior al punt esmentat. Actualment, el 2020, aquesta perspectiva no es pot veure perquè la vegetació, principalment ullastres, ha crescut i n'ha tapat la visió.
Climent Picornell dins una cuina
Retrat de Climent Picornell a la cuina de Ca na Coloma del seu cosí Climent, geògraf, situada a la seva casa del carrer Major de la vila de Sant Joan.
Climent Picornell amb el seu fill i un home
Climent Picornell amb el seu fill Toni i un altre home al corral.
Retrat de Climent a l'hort de Son Gil, on la seva mare treballava de pagesa.
Retrat de Margalida Munar i Climent Picornell (geògraf i cosí del nostre fotògraf) amb el seu monovolum de la marca Mitsubishi, al carrer Progrés de Sant Joan.
Retrat de Climent, acompanyat pels germans Marió, Guillem (fotògraf) i Miquel (forner), arravatats a la paret que enrevoltava l'antic camp de futbol de Son Juny de la vila de Sant Joan.
Caseta enmig de fora vila, amb la marca de la creu amb guix devora el portal, que indica que el bestiar no hi podia pasturar.
Es tracta de Magdalena "de ca s'Estafeter", veïnada de Climent Picornell al carrer Progrés de la vila de Sant Joan.
Marta Jordà Català, filla d'uns veïnats, al carrer del Progrés de Sant Joan.
Retrat d'un home damunt un carro passant per camins camperols negats.
Canal i safareig de l'hort de la possessió de la Bastida del terme de Sant Joan.
Camps sembrats pebrers. Pagès esquitxant amb tractor. Es tracta de les terres que conra la família Vidal, socis de la productora i distribuïdora Agroïlla.
Camps sembrats i ametlers florits i amb fulla
Camps sembrats i ametlers florits i amb fulla
Camps sembrats d'hortalisses, pagès esquitxant. Estracta d'Antoni Company "Foc" a l'hort de Son Gil.
Camps sembrats de blederes amb el pagès traginant capses amb la carrereta, reg per degoteig.
Camps sembrats d'hortalisses a la zona de sa Bastida. Entre aquestes hortalisses podem veure en primer pla unes bladeres. Es tracta de les terres que conra la família Vidal, socis de la productora i distribuïdora Agroïlla.
Sementer de cereals a la zona de la possessió dels Calderers de Sant Joan. Les cases de la possessió es poden intuir al centre de la fotografia.
Camps de la zona del pla de Solanda de Sant Joan. Al fons, l'esquerra es divisa el puig de Bonany. A la dreta, més a prop, les cases de la possessió de Solanda i a la part superior els Castellots. La fotografia sembla que es va fer des de la zona de Carrutxa.
Camp sembrat d'ordi, blat . Pou, síquia i sembrat a la zona dels Calderers. Al fons s'observa la vila de Sant Joan des de xaloc. Foto realitzada amb objectiu gran angular.
Camps segats amb bales de palla
Camps segats amb bales de palla rodones. A finals del segle XX aquestes bales de palla rodones començaren a substituir les típiques bales de palla rectangular i de mides més petites. En aquesta instantània, realitzada des de la zona de la possessió de Son Brondo, es poden observar les cases de Tagamanent (centre-dreta), Meià (centre) i Rafal Aixat (centre-esquerra).
Camps segats amb bales de palla
Camps segats amb bales de palla rodones. A finals del segle XX aquestes bales de palla rodones començaren a substituir les típiques bales de palla rectangular i de mides més petites. Al fons es pot observa el puig de Sant Nofre.
Vista de la possessió de Solanda la terme de Sant Joan.
Camps negats al terme municipal de Sant Joan.
Camps negats al terme municipal de Sant Joan.
Camps llaurats i la vila de Sant Joan
Camps llaurats
Camps llaurats prop del puig de Sant Nofre, mirant cap al nord. Al fons el campanar de l'església de Sineu i el puig Major i la serra de Tramuntana
Fotografia realitzada des de la zona de Solanda mirant cap a la possessió de Son Brondo, la qual es pot distingir a la dreta pel calor rosenc característic de les cases.
Camps llaurats a la zona de Son Niell (Son Gual), a mestral de la vila de Sant Joan. Al fons podem veure el puig de Sant Nofre.
Camps llaurats a la zona del pla de Gossalba. S'hi observen les cases de la possessió i al fons el capcurucull del puig de Sant Nofre. Actualment (2023), en aquesta possessió hi ha sembrades un bon nombre d'oliveres i es dedica a produir oli i al lloguer turístic.
Camps llaurats , figuera
Camps de la possessió de la Bastida
Vista de les terres de la possessió de la Bastida al terme de Sant Joan, amb la serra de Tramuntana tota nevada al fons i el puig de Sant Nofre, a la dreta. Aquesta instantània esta feta des del camí de cas Saboner.
Camps d'hortalisses sembrades a la zona de Calicant entre els termes de Sant Joan i Petra. Al fons es pot veure el puig de Bonany i abaix Calicant d'en Joan del Sabater Coix.
Camps de la zona del Pla de Mallorca, al terme de Sant Joan.
Camps camperols d'estiu al Pla
Vistes de camps engrogueïts, segats i fora segar, amb garrovers i ametlers típic del Pla de Mallorca, segurament al terme de Sant Joan.
Camp sembrat d'ordi, blat . Pou i sembrat a la zona dels Calderers. Al fons s'observa la vila de Sant Joan des de xaloc. Foto realitzada amb objectiu gran angular.
Camp sembrat d'ordi, blat . Síquia neta de la zona dels Calderers. Al fons s'observa la vila de Sant Joan des de xaloc. Foto realitzada amb objectiu gran angular.
Camp sembrat d'ordi, blat . Síquia neta de la zona dels Calderers. Al fons s'observa la vila de Sant Joan des de xaloc. Foto realitzada amb objectiu gran angular.
Camp sembrat d'ordi, blat . Síquia neta de la zona dels Calderers. Al fons s'observa la vila de Sant Joan des de xaloc. Foto realitzada amb objectiu gran angular.
Camp sembrat d'ordi, blat . Síquia neta de la zona dels Calderers. Al fons s'observa la vila de Sant Joan des de xaloc. Foto realitzada amb objectiu gran angular.
Camp sembrat d'hortalisses a la posta del sol a l'hort de Son Gil.
Hort sembrat de tomatiqueres i altres hortalisses a la zona de la zona de Son Gil, al terme de Sant Joan de Mallorca.
Camp sembrat de pebrers. Pagès esquitxant amb un tractor.Es tracta de les terres que conra la família Vidal, socis de la productora i distribuïdora Agroïlla.
Camp sembrat de pebrers. Pagès esquitant amb un tractor.Es tracta de les terres que conra la família Vidal, socis de la productora i distribuïdora Agroïlla.
Camp sembrat de llegums, amb el puig de Bonany al fons.
Camp llaurat a la zona dels Calderers. Fotografia realitzada amb un gran angular.
Camp llaurat, al fons es pot distingir la serra de Tramuntana (el Massanella i el puig Major). Aquest indret és a la zona dels Calderers.
Caminant per damunt el rostoll
Toni Picornell Company i sa mare Margalida passegen per damunt el rostoll de la zona de Carrutxa, amb un ramat d'ovelles al darreres i les possessions de Meià (esquerra) i Tagamanent (dreta).
Fotògrafs de la natura caminen per un camp llaurat a la recerca de llocs del terme de Sant Joan per retratar. Al fons observam el capcurucull del puig de Sant Nofre.
Felip Vaquer fa sonar el seu reclam natural en una sortida a caçar
Caçador caminant per fora vila
Retrat d'un caçador, en aquest cas es tracta de Bernat Fullana, caminant per paisatges camperols santjoaners.
Felip Vaquer, pagès, caçador, garriguer, jurat..., a punt per iniciar una eixida i trobar alguna bestiola per dur a l'olla.
Felip Vaquer amb el seu ca eivisenc a l'aguait.
Part deFons Escoles Normals de Magisteri de les Illes Balears
Expedient acadèmic de l'Escola Normal Masculina de Mestres de Antonio Bonet Gayá, nascut a Sant Joan.
Escola Normal Masculina de Mestres
Bonany i el seu entorn santjoaner
Vista del puig de Bonany des del terme municipal de Sant Joan.
Vista d'un camp de blat a punt per a la recol·lecta entre figueres a Sant Joan. Al fons es pot observar el puig de Bonany.
Retrat de Bel Sorell "des Forn", amb un dels seus fills, davant Can Mateu des Forn (cas forner Fosser, forn des de 1881), al carrer Major de Sant Joan.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.
Es tracta d'una instantània d'una màquina batedora de cereals que generalment es feia funcionar amb un tractor i una sèrie de politges.