Retrat d'un xot passador, amb un banyam considerable i un bon picarol penjat al coll. En altres contrades en diuen "mardà".

Retrat d'un xot passador, amb un banyam considerable i un bon picarol penjat al coll. En altres contrades en diuen "mardà".

Retrat d'un xot passador, amb un banyam considerable i un bon picarol penjat al coll. En altres contrades en diuen "mardà".

Retrat de Miquel "Pol·loni", treballador del camp a l'hort de Son Gil, al municipi de Sant Joan. El podem veure en un moment de descans fumant un bon puro.

Retrat de Miquel "Pol·loni", treballador del camp a l'hort de Son Gil, al municipi de Sant Joan.

Arnau Gayà "de Son Perdut" tragina palla per la zona dels Calderers, veïnat de la possessió de Son Perdut, de la qual és propietari.

Un tractor campa per un dels camins del terme de Sant Joan.

Bartomeu Nigorra Picornell, "Xicota", amo de la possessió de sa Bastida de Sant Joan, en plena tasca de pelar ametles davant les cases.

Bartomeu Nigorra Picornell, "Xicota", amo de la possessió de sa Bastida de Sant Joan, en plena tasca de pelar ametles davant les cases.

Sebastià Garí Nigorra "des Puig", aleshores amo de la possessió santjoanera de sa Bastida, realitza tasques agrícoles en aquesta possessió, amb el seu gendre Tomeu Nigorra Picornell "Xicota" (també amo de la possessió). Al fons es pot observar la presència majestuosa del puig de Sant Nofre, amb un cel radiant.

Treballadores de l'hort de Son Gil a Sant Joan preparen alls i hortalisses (en aquesta contrada anomenaven aquesta tasca "fer viatge" "preparar viatge") per dur a vendre al mercat, en aquest cas al mercat pagès de la plaça de Pere Garau de Palma. L'al·lota que veiem a la dreta és Maria Montserrat Company

Part de la família Nigorra Garí, amos de la possessió de sa Bastida de Sant Joan, vigilen part de la guarda d'ovelles de la finca.

Pagesos seguen alfals ("Medicago sativa") per al bestiar amb les típiques falcelles, a Pinyella al terme de Sant Joan.

Retrat de l'amo en Sebastià Garí "des Puig", que va ser amo de la possessió de la Bastida del terme de Sant Joan.

Es tracta del santjoaner Miquel Català.

És temps de recollir el gra. L'agost de 1999 Arnau Gayà "de Son Perdut" en plena acció de recol·lecció amb una "cosetxadora" típica de l'època.

Porcs blancs en un sementer de figueres, segurament baix del puig de Sant Nofre a Sant Joan. Al fons es pot veure la silueta de la serra de Tramuntana i més a prop, a la dreta, el campanar de la vila de Sineu.

Es tracta d'un retrat de l'amo en Sebastià Garí Nigorra "des Puig", possessió dele terme de Sant Joan d'on era amo.

Retrat de l'amo en Sebastià Garí "des Puig", amo de la possessió de sa Bastida durant molts anys.

Un pagès passa l'arada estirada per un mul per enmig les cebes enrevoltat de boira. Sembla que es tracta del pagès santjoaner Josep Bauzà Matas "Curt". Sembla que a la zona del Pou Nou, al terme de Sant Joan.

Un pagès passa l'arada estirada per un mul per enmig les cebes enrevoltat de boira. Sembla que es tracta del pagès santjoaner Josep Bauzà Matas "Curt". Sembla que a la zona del Pou Nou, al terme de Sant Joan.

Un pagès passa l'arada estirada per un mul per enmig les cebes enrevoltat de boira. Sembla que es tracta del pagès santjoaner Josep Bauzà Matas "Curt".

Pageses enmig de l'hort en una finca de Sant Joan.

Pageses en plena acció de recol·lecció de faves a mà a la finca de Son Gil de Sant Joan.

Pageses en plena acció de recol·lecció de faves a mà a la finca de Son Gil de Sant Joan.

Pageses entrecaven tomatigueres a l'hort de Son Gil.

Pageses entrecaven tomatigueres a l'hort de Son Gil.

Pageses entrecaven tomatigueres a l'hort de Son Gil.

Pagès menant un tractor amb el remolc carregat de fems. Es tracta d'en Toni "des Pou Nou".

Pagès llaurant amb el tractor

Retrat d'Antoni Bauzà Gayà "Cauvonet" en què reposa de la feina pegant una pipada, amb una falcella de fusta a la mà i l'alfals al fons. La fotografia fou feta a la zona de Pinyella, al terme municipal de Sant Joan.

Retrat de l'amo en Sebastià Garí Nigorra "des Puig" sota el puig de Sant Nofre. Aquest personatge fou l'amo de la possessió de la Bastida al terme municipal de Sant Joan.

Pagès a la seva finca davant un cirerer a punt per collir-ne els fruits. Es tracta del santjoaner Antoni Company "Foc".

Pagès a la finca de Son Gil, enmig del seu hort. Es tracta del santjoaner Antoni Company "Foc".

Fill de pagès a la finca de Son Gil, enmig de l'hort en què es poden veure les tomatigueres. Es tracta del santjoaner Guillem Company "Foc".

Pageses entrecaven tomatigueres a l'hort de Son Gil.

Màquina segadora en plena activitat recol·lectora.

Dona treballant entre les tomatigueres de l'hort de Son Gil.

Maria Monserrat Company entre les tomatigueres de l'hort de Son Gil, que cultiva el seu pare Antoni Company "Foc".

Guillem Company entre les tomatigueres de l'hort de Son Gil, que cultiva el seu pare Antoni Company "Foc".

Retrat de Maria Montserrat Company i altres dones entre les tomatigueres de l'hort de Son Gil, a Sant Joan.

Es tracta d'Arnau Gayà Rebasa "de Son Perdut", treballant al camp.

Retrat de Miquel "Pol·loni", treballador del camp a l'hort de Son Gil, al municipi de Sant Joan. El podem veure en un moment de descans fumant un bon puro.

Retrat de Joan Bauzà "de s'Hort" damunt un tractor a l'hort de Son Gil del terme de Sant Joan.

Retrat de Bartomeu Nigorra Picornell "Xicota", amo durant molts anys de la possessió de la Bastida del terme de Sant Joan.

Sebastià Garí Nigorra "des Puig", aleshores amo de la possessió santjoanera de sa Bastida, serra un garrover en un dels camps d'aquella contrada.

El pare de Climent Picornell, Antoni, cavant la terra en un tros del terme dde Sant Joan.

Un pagès passa els esterrossadors amb la somera per tal de deixar la terra a punt de sembrar. Es tracta de Joan Bauzà, "Lligadet", que feia hort a la zona de Son Santos a Sant Joan..

Un pagès passa els esterrossadors amb la somera per tal de deixar la terra a punt de sembrar. Es tracta de Joan Bauzà, "Lligadet", que feia hort a la zona de Son Santos a Sant Joan..

Un pagès passa els esterrossadors amb la somera per tal de deixar la terra a punt de sembrar. Es tracta de Joan Bauzà, "Lligadet", que feia hort a la zona de Son Santos a Sant Joan..

Pagès esquitxant arbres fruiters a pulmó obert. Avui en dia seria difícil veure aquesta escena sense cap tipus de protecció. Es tracta d'Antoni Picornell "Climent", pare del fotògraf.

Jerònia Bauzà "Vidala" o "Capellet", mare del fotogràf Climent Picornell, espargint sofre per damunt les tomatigueres, segurament a l'hort de Son Gil, on treballava com a jornalera.

Retrat de Margalida Company "Peçol" enmig d'un sementer de carxoferes.

Margalida Company "Peçol", esposa de Climent, collint carxofes.

Margalida Company "Peçol", esposa de Climent, collint carxofes.

Retrat de Climent a l'hort de Son Gil, on la seva mare treballava de pagesa.

Retrat d'un home damunt un carro passant per camins camperols negats.

Fotografia realitzada des de la zona de Solanda mirant cap a la possessió de Son Brondo, la qual es pot distingir a la dreta pel calor rosenc característic de les cases.

Camps d'hortalisses sembrades a la zona de Calicant entre els termes de Sant Joan i Petra. Al fons es pot veure el puig de Bonany i abaix Calicant d'en Joan del Sabater Coix.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.

Una de les darreres mostres de batre a l'era de forma tradicional, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX. El mul, cavall, ase, somera giraven a l'era trepitjant el gra amb el carretó de batre. En aquest cas veiem un dels darrers pagesos que a la vila de Sant Joan encara empraven aquesta tècnica. Es tracta de Joan Fontirroig "des Molí", al molí de l'entrada de la vila de Sant Joan des de la carretera de Montuïri, conegut com a molí de Son Juny o d'en Calderer.