El Gran i General Consell de Mallorca sol·licità a Ferran el Catòlic la creració d'un Estudi General d'Arts i Ciències. El Rei signà a Còrdova el 30 d'agost de l'any 1483 el corresponent privilegi pel qual es creà l'Estudi General de Mallorca. Els corrents de pensament que el promogueren estan inserits en un context lul·lià. A Randa, entre 1453 i 1460, ja hi havia impartit ensenyaments lul·lians Pere Joan Llobet, graduat a l'Estudi General de París. El 1478 Beatriu de Pinós donà els seus béns al Regne de Mallorca per al manteniment d'una escola que fomentàs la docència i la investigació sobre Ramon Llull. Ratificà aquesta donació en testament de l'11 de novembre de 1484. Tres anys abans, el 1481, Agnès de Quint assignà una renda de cent lliures per a la dotació d'una càtedra lul·liana que fou ocupada pel mestre Pere Daguí. Aquest és el context en què s'atorgà el privilegi per a la creació de l'Estudi General de Mallorca, que havia de seguir el model de Lleida fundat l'any 1300.
L'Estudi General esdevingué Universitat pel breu pontifici de Climent X l'any 1673.