"Editor, polític i historiador de la literatura.

De família d’origen alemany establerta a Catalunya des del 1890, el seu pare fou expulsat el 1936 de l’Estat espanyol amb la família, i hi tornà a residir d’ençà del 1939. El 1952, amb només quinze anys, es matriculà a les facultats de química i de dret i participà en el moviment estudiantil antifranquista (Assemblea Lliure del Paranimf, 1957) i el 1964 fou expulsat de l’Estat espanyol per la seva activitat nacionalista. Amb Ramon Bastardes, impulsà la nova època de Serra d’Or (1959) i creà (1961) Edicions 62, que dirigí fins el 1969, i posteriorment fundà Curial Edicions Catalanes (1972). Contribuí decisivament a promoure la Gran Enciclopèdia Catalana, el Congrés de Cultura Catalana i la campanya del “Català al carrer”. Alhora maldà per intensificar els lligams culturals i polítics amb el País Valencià, i la consciència de Països Catalans. Amb aquest objectiu creà el Club Ramon Muntaner (1979), del qual fou vicepresident.

La seva trajectòria política adquirí una especial significació del 1980 al 1984, que fou conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya . Des d’aquest càrrec posà les bases de les institucions culturals de la Catalunya posterior al franquisme, entre les quals cal esmentar l’Arxiu Nacional de Catalunya, la Filmoteca de Catalunya, la Llei de normalització lingüística, TV3 i Catalunya Ràdio, el Centre d'Art Santa Mònica i la xarxa de biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment fou també comissari del projecte del Teatre Nacional de Catalunya i de l'Auditori, president de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada del 1985 al 1987 i del 1992 al 1994 i director de la nova etapa de la Revista de Catalunya (1986). Membre de Convergència Democràtica de Catalunya, el 1994 se'n donà de baixa com a militant. El 1996 creà un partit propi, Acció Catalana, que un any més tard s’integrà a Esquerra Republicana de Catalunya.

Doctorat en filosofia i lletres, fou professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona (1975-2006), i és autor d'Epistolari del Renaixement (tesi doctoral, 1977-78) i Literatura de la revolució i la contrarevolució 1789-1849 (en tres volums: 1998, 2002 i 2005). Fou també molt destacable la seva col·laboració en el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines. Dirigí també la Gran Geografia Comarcal de Catalunya, publicada en dinou volums (1981-85).

L’any 1996 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i, a títol pòstum, la Generalitat li concedí la Medalla d’Or de la institució (2013)."

Font: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/max-cahner-i-garcia