Eclesiàstic i escriptor. Estudià al seminari de Tarragona i fou ordenat el 1908. Es doctorà en teologia i en dret canònic a la Universitat Gregoriana de Roma i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs. Fou canonge de la seu barcelonina el 1918. De jove col·laborà al diari tarragoní La Cruz i al setmanari vallenc Pàtria . Aviat esdevingué un elegant estilista i un intel·ligent apologeta. Fou un dels principals promotors a Catalunya dels moviments d’avantguarda cristiana: bíblic, social i litúrgic. Hereu espiritual d’aspectes fonamentals de la doctrina de Torras i Bages i fins de Balmes, excel·lí com a pensador i periodista, sobretot a través de La Paraula Cristiana , que fundà el 1925 i dirigí des de la seva fundació i que exercia una gran influència en el camp intel·lectual, i també d' El Bon Pastor , que fundà per renovar la pastoral i l’homilètica de la clerecia. Des del 1920 col·laborà a La Veu de Catalunya i als inicis d' El Matí i, escadusserament, a La Publicitat , Vida Cristiana , Quaderns d’estudi i Claror . Milità al moviment catalanista i participà en debats públics sobre temes polítics, socials i religiosos.

http://goo.gl/GSjMHG

http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=LGF

"Metge de l’Hospital de la Santa Creu i vocal de la Junta de Sanitat de Catalunya (1820), exercí una tasca important durant l’epidèmia de pesta del 1820 a Mallorca. Per la seva vinculació al liberalisme, emigrà a Amèrica el 1824. S'establí a Arequipa (Perú), on exercí l’homeopatia, i no tornà a Barcelona fins el 1863. Inventà diversos aparells, com el casalímetre , màquina pneumàtica exploradora amb la qual donà una nova explicació de les teories de la inflamació, i el casalimagnes , per a assenyalar fluids nerviosos. Publicà La única anatomía fisiológico-patológica, fundada en un nuevo método de explorar el cuerpo humano (1863)."
Font: Gran Enciclopèdia Catalana (https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0015569.xml)

"Pau Casals ha sigut un dels músics més influents del segle XX. Violoncel·lista, director d’orquestra, compositor, humanista i ferm lluitador per la llibertat i la democràcia, el seu llegat el converteix en un dels noms més universals de la música i la pau.

Amb vint-i-tres anys triomfa a París amb el gran director Charles Lamoureux, i comença una brillant carrera com a solista que el porta a tocar als millors auditoris del món. El 1914, amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, es trasllada a Nova York, on consolida la seva carrera com un dels millors violoncel·listes del moment.

El 1919 torna a Barcelona i crea l’Orquestra Pau Casals, que dirigeix sota la seva batuta fins al 1936. Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola i la victòria del general Franco, el 1939 s’exilia a Prada de Conflent, França, i a partir del 1957 a San Juan de Puerto Rico, on mor el 1973, a l’edat de noranta-sis anys. El novembre del 1979, amb el retorn de les institucions democràtiques a Catalunya, les seves despulles són traslladades al cementiri de la seva vila natal, El Vendrell."

Font: https://www.paucasals.org/biografia/

"Doctor en Farmacia. Catedrático de Técnica Física y Análisis Químico en las Facultades de Farmacia de las Universidades de Barcelona y Madrid. Decano y Decano Honorario de las Facultades de Farmacia de Madrid, Barcelona y Santiago de Compostela. Doctor honoris causa por las Universidades de Munich, Oporto y La Habana. Consejero de Sanidad, de Instrucción Pública y de Economía Nacional. Presidente del Consejo Directivo del Patronato “Alfonso el Sabio”, del CSIC. Presidente de la Real Sociedad Española de Física y Química y del Colegio Oficial de Farmacéuticos de Madrid. Director del Laboratorio Central de Aduanas. Diputado a Cortes y Senador del Reino por la Universidad de Santiago. Director de nuestra Institución en dos etapas (1923-28 y 1935-57), pasó a miembro Honorario en 1939 y volvió a ser Numerario en 1947. Académico de Número de las Reales Academias de Medicina y de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, de la que fue Presidente."

Font: https://ranf.com/academico/casares-gil-jose/
Més informació: https://dbe.rah.es/biografias/11120/jose-casares-gil

Especialista en medicina interna y Endocrinología y Nutrición, se licenció en la Facultad de Medicina de la Universidad de Valladolid, consiguiendo el Doctorado en la Universidad de Madrid, ambos títulos con la calificación de Premio extraordinario. Fue académico correspondiente de la Real Academia de Medicina de Palma de Mallorca desde 1958 y vio galardonadas algunas de sus publicaciones científicas. Presidente de la Diputación provincial de Palencia desde 1969 hasta 1979, fue Procurador en las Cortes hasta 1977.1​

Casas estuvo en posesión de la encomienda de la Orden del Mérito Civil y de la encomienda con placa de la Orden de Cisneros. Fue miembro de la Institución Tello Téllez de Meneses desde el 17 de febrero de 1980. https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81ngel_Casas_Carnicero

Fill de Ramon Castroviejo Novajas, natural de Sorzano, que va ser un dels metges més populars de Logronyo, oculista de l'Hospital Provincial en els anys 30. Va cursar els seus estudis al Col·legi dels Germans Maristes, doctorant-se en medicina a la Universitat San Carlos de Madrid. Després de 4 anys treballant a la capital d'Espanya es va traslladar a Chicago amb una beca, on primer va treballar com a professor, per a posteriorment obrir la seva pròpia clínica. Més tard va treballar a la prestigiosa Clínica Mayo.

El 1936 es nacionalitzà estatunidenc. Llavors ja treballava a la Universitat de Colúmbia, on va romandre fins a 1952. Aquest mateix any va ser nomenat catedràtic de la Universitat de Nova York, on va romandre fins a la seva jubilació, el 1975. https://ca.wikipedia.org/wiki/Ram%C3%B3n_Castroviejo_Briones

Antoni Catany i Jaume va néixer a Llucmajor el 15 d'agost de 1942 i fou un fotògraf mallorquí de formació bàsicament autodidacta i "que un curs per correspondència, cap a l’any 1957, suposà l’inici d’un llarg i pacient aprenentatge que el portà a l’assoliment de veritables conquestes visuals, d’autèntics encontres amb la bellesa." Morí a Barcelona el 14 d’octubre de 2013. https://www.fundaciotonicatany.cat/?page_id=2

Els cercles d’obrers catòlics, entitats creades amb la finalitat d’afavorir l’associacionisme obrer de caràcter confessional, s’incrementaren notablement arrel de la creixent preocupació dels papes pels problemes socials, plasmada en diverses encícliques, en particular la de Lleó XIII '"Rerum Novarum" (‘Sobre les coses noves’) el 1891. El principal impulsor d’aquestes associacions fou el jesuïta Antoni Vicent, que creà els primers a Manresa el 1865. La tasca d’aquest religiós i els seus coreligionaris tengué una influència molt forta del francès Albert de Mun; tots donaren als cercles un caire alhora religiós, econòmic, recreatiu i instructiu. Aquestes entitats, en darrer terme, depenien del bisbe de la diòcesi.
El primer Cercle d’Obrers Catòlics que es fundà a Mallorca fou el de Palma el 1877. Es difongueren per tola l’Illa. El de Manacor, per exemple, que és dels primers, data de 1880. Un esborrany firmat per Quadrado, diu “trasformada la Sociedad Católica en otra titulada Circulo de Obreros Católicos” (1877).

Catedràtic d'Història de la Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva gran importància acadèmica rau en el fet d'haver estat el gran impulsor de l'Epistemologia històrica a Catalunya mitjançant les seves nombroses obres i de la Museologia mèdica, en fundar el Museu d'Història de la Medicina l'any 1979 a Barcelona. https://ca.wikipedia.org/wiki/Felip_Cid_i_Rafael

"Jaume Cirera Prim (Vic, 1907 - Palma, 1989) va ser un químic, genealogista i bibliòfil d'origen català instal·lat a Mallorca.

Titulat a l'Escola Tècnica de Terrassa (1930) i diplomat en genealogia i heràldica pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (1968), residí a Mallorca des del 1931, quan la seva família passà a tenir, per ascendència paterna, la representació de les cases i llinatges dels Mas del Pla del Rei, Roig de Lluís, Serra-Poquet i Serra-Goiet. El juny de 1936 signà la Resposta als Catalans. Va ser membre de la junta directiva de la Societat Arqueològica Lul·liana i tresorer de l'Estudi General Lul·lià. Va ser membre fundador de la Unió de la Noblesa de l'Antic Regne de Mallorca (1955) i de l'Acadèmia Mallorquina d'estudis Genealògics, entitat que presidí (1986-89). Formà un arxiu i biblioteca molt complet en l'àmbit genealògic. Col·laborà en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana."

Ajudà a l'organització de la Biblioteca Bartomeu March

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Cirera_Prim

"Eclesiàstic, polític i erudit mallorquí. Fou tresorer i canonge de la Seu de Mallorca, cronista del Regne de Mallorca (1807), diputat per les Balears pel bàndol dels afrancesats durant la Guerra de la Independència (1808) i Secretari d'Estat i Ministre d'Interior durant el regnat de Josep I Bonaparte, rei d'Espanya. Té un carrer dedicat a sa Pobla amb el nom de "Tresorer Cladera" i és fill il·lustre de sa Pobla. Sa Pobla també té una escola amb el seu nom.

Era cosí de Miquel Josep Cabanelles Cladera. Anomenat "El Tresorer Cladera", estudià a l'Escola de Gramàtica de Sa Pobla "capellà Pere Josep Serra". Ingressa molt jove a la Universitat Literària de Palma on sortirà amb deu anys per entrar al Seminari Conciliar de Múrcia on estudiarà teologia. En acabar estudià a Oriola i es doctorà a València en Dret civil i canònic. Va rebre la tonsura el 1776. Entre 1776 i 1785 estava sota el benefici de la Catedral de Sevilla, que li va donar permís per viure a Cadis. Es traslladà a viure a Madrid, on començaria a escriure llibres. Va estudiar idiomes estrangers i va traduir de l'anglès articles d'escriptors i de personatges europeus i americans del seu temps. Va viatjar a molts indrets. Fou tresorer (1792) i canonge de la Seu de Mallorca, i cronista del Regne (1807). Va ser diputat per Balears i figura entre els afrancesats que el 1808 juraren l'Estatut de Baiona. Durant el govern de Josep I, va ser prefecte de la tercera divisió del Ministeri de l'Interior i secretari del dit ministeri. S'enfrontà al rei quan intentà treure d'Espanya diversos objectes del patrimoni nacional.

El seu domini de diversos idiomes (francès, anglès, italià, grec, llatí, hebreu i àrab) li permeté traduir diverses obres, entre les quals destaca el Diccionario universal de Física de Brisson. Fundà a Madrid el diari Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa (1785-1791). Era coneguda la seva enemistat literària amb Leandro Fernández de Moratín.

En acabar la Guerra del Francès s'exilià a França, d'on tornaria en 1814 a Mallorca per defensar la seva canongia, que el capítol de Mallorca volia deixar vacant. A Palma fou acusat d'afrancesat pel Tribunal Eclesiàstic de Mallorca. Els darrers moments de la seva vida visqué a la seva possessió de Son Fe (Alcúdia). Morí al convent dels carmelites de Palma el 1816.

Cristòfol Cladera inspirà el personatge caricaturesc de Don Hermógenes a "La Comedia Nueva" de Leandro Fernández de Moratín. També és citat a "La corte de Carlos IV" de Benito Pérez Galdós. Al segle xx es creà el "Certamen periodístic sobre la figura del Tresorer, D. Cristobal Cladera Company". Durant els anys 60 el certamen es feia durant les festes de Sant Antoni."

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Crist%C3%B2fol_Cladera_Company

El 1918 es va crear, a partir del Real Decret de 15 de maig de 1915, el Colegio Médico Provincial Obligatorio, la col·legiació obligatòria per a tots els metges mallorquins que conviuria durant un temps amb el Colegio Médico-Farmacéutico, de caràcter privat. Un any després, ambdues entitats es fusionarien i naixeria d'aquesta manera el primer col·legi oficial de les Illes sota la direcció de la Diputació Provincial. La nova corporació heretaria la metodologia experimental i el positivisme empíric que caracteritzava la pràctica mèdica dels professionals del Colegio Médico-Farmaceutico, amb el prestigi que això suposava.
Entre 1918 i 1936 l'activitat científica i cultural del Col·legi va ser molt desigual. En el 1918, amb l'excepció dels estudis de la pandèmia gripal, es pot dir que va ser pràcticament nul·la. Els anys compresos entre 1920 i 1924 van ser de gran pobresa cultural. A partir de llavors, el ritme col·legial científic va experimentar una revifalla, que perduraria fins la dècada següent fins l'esclat de la Guerra.
Per a solucionar els problema de les mancances que caracteritzaven el sector, com la falta d'ajuda mutua entre professionals, l'escassa d'inversió material i econòmica i els incompliments freqüents de la legislació, es crearia, al 1918, la Unión Médica Balear, que permetria atorgar un ingrés considerable als associats. Poc després s'instituiria las Sociedades de socorros mutuos, per tal de millorar l'exercici professional i fixar nous reglaments que oferissin un servei metge de qualitat.
Els anys 20 i 30 de la nova centúria, l'activitat medicinal a la Província va estar encaminada a la lluita contra la tuberculosi, la promoció de bones pràctiques d'higiene, l'adquisició de nous locals socials, la participació al VII Congrés de Metges de Llengua Catalana i la creació de l'Academia de Ciencias Médicas, a la qual s'unirien com a membres tots els metges col·legiats.

Bibliografia:
• TOMÁS MONSERRAT, J.: El Colegio de Médicos de Baleares (1882-1982). Palma: Colegio Oficial de Médicos de Baleares, 1985
• TOMÁS MONSERRAT, J.: La organización Médica en Baleares. Los Presidentes (1882-1999). Palma: Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears, 1999

El Colegio Oficial Médico-Farmacéutico va ser la una institució creada a Balears a finals del segle XIX per tal de reunir sota una mateixa corporació els professionals de la medicina illenca amb l'objectiu de col·laboració mútua i compartir coneixements sobre la matèria.
Dins un context de guerra, paralització del tràfic comercial amb les colònies, pujada d'imposts, lluites polítiques i epidèmies, la medicina mallorquina, a principis del segle XIX estava en decadència, sense tenir en compte els diversos intents per donar a conèixer i propagar la vacunació contra la pigota. També la medicina peninsular es trobava en col·lapse, tot i que a partir de 1827 es va iniciar un canvi gràcies al pla de reorganització de Pedro Castelló, que atorgà a la medicina un caràcter absolutista.
Al març de 1831 naixeria la Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca a fi d'institucionalitzar la professió mèdica a les Illes. Tot i resultar un primer estímul per a la seva organització, la realitat és que la precarietat que definia la pràctica medicinal d'aleshores es feia evident en la manca de recursos econòmics i l'ús de metodologies tradicionals i poc innovadores.
Per fomentar un avanç en aquesta ciència, destacar la importància social dels seus professionals i garantir una major efectivitat, al 1847 obrí les seves portes l'Academia Quirúrgica Mallorquina. Per tal d'aconseguir-ho, es presentaren treballs científics i discussions al respecte, es va formar un gabinet d'instrucció, s'incrementaren les relacions acadèmiques, s'atorgaren premis i es va vetllar per una bona moral facultativa.
Catorze any després es va fundar a Palma l'Ateneo Balear, entitat cultural que tenia com a objectiu reunir a les persones interessades en la Ciència, la Literatura i les Belles Arts; en ell, la major part dels socis eren joves animats desitjosos de treballar pel bé del seu país. Dintre d'aquesta associació, en el 1882 es creà la Subdirecció de ciències mèdiques, amb l'objectiu de que els seus integrants poguessin compartir coneixements i experiències. L'interès per integrar-se en la recent Subdirecció de medicina va augmentar ràpidament i es va manifestar en la gran afluència de metges recent llicenciats per inscriure's com a socis. Per a donar a conèixer el contingut de les conferències, els estudis realitzats i els casos clínics presentats es van començar a arxivar els casos llegits en les sessions; poc després, davant la necessitar de disposar d'una publicació de medicina pròpiament illenca, es va acordar la creació d'un diari de Medicina, Cirurgia i Farmàcia que fos, a més de científic, defensor dels interessos de la classe mèdica.
A partir del 7 d'octubre de 1882, la Subdirecció de Medicina de l'Ataneu Balear es va anomenar Colegio Médico-Farmacéutico i ocupà l'antic local de la desapareguda Academia Quirúrgica Mallorquina. Des d'aquell moment,el focus dels seus estudis van ser les epidèmies i endèmies de l'illa, examinant les seves característiques, discutint l'eficàcia dels remeis i explicant la manera més efectiva per pal·liar els seus efectes: lluita contra les infermetat contagioses (tuberculosis, diftemia, còlera, xarampió), introducció de l'electroteràpia com a especialitat terapèutica, conscienciació de la societat de la importància de la higiene pública, etc. A nivell cultural, es va crear la revista Balear de Medicina, Farmàcia i Veterinària (1884) i l'Instituto Balear de Vacunación Directa i es promogueren diverses activitats socials
El Real Ordre del Ministeri de Foment del 19 d'abril e 1895 va concedí al Colegio Médico-Farmacéutico el caràcter de Corporació Oficial, amb la condició de que havia d'estar al servei dels interessos generals i sense subvenció, a disposició de l'Administració pública, títol al que renunciaria tres anysdesprés per romandre com a entitat privada sota la protecció de la Ley de Asociaciones. Al 1989, mitjançant una Junta general extraordinaria, es va aprovar el "Reglamento para la Colegiaión de los Profesionales de Ciencias Médicas de Mallorca", en virtut del qual es va possibilitar formar part del l'Associació a tots els metges, farmacèutics i veterinaris de la illa, per tal de fomentar una mancomunitat de relacions i idees.
Durant tots els anys de la seva existència, una de les preocupacions constants del Col·legi ha estat la millora de la salut pública. Qüestions com la higiene pública, l'estudi de les aigües de ciutat, la millora de la sanitat després de demolició de les portes de Ciutat i la lluita contra les epidèmies van ser el focus d'atenció de molts treballs, articles i conferències organitzades per l'entitat.
Els metges del segle XIX de Balears, abans de dedicar-se a una parcel·la de la medicina o la branca quirúrgica, practicaven gairebé en la seva totalitat la medicina genal. Tot i així, a finals de la centúria, a mesura que anaren entrant els grans descobriments de l'època, aparegueren els primers especialistes (oculistes, analítics, ginecòlegs, odontòlegs, pediatres, etc). Un dels avanços més destacats va ser la introducció de la primera màquina de Raig X a Mallorca, a càrrec de Pedro Jaume Matas, al 1898.

Bibliografia:
• TOMÁS MONSERRAT, J.: El Colegio de Médicos de Baleares (1882-1982). Palma: Colegio Oficial de Médicos de Baleares, 1985
• TOMÁS MONSERRAT, J.: La organización Médica en Baleares. Los Presidentes (1882-1999). Palma: Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears, 1999

Colette Truyol va néixer el 1928 a Marsella, on estudià piano al conservatori. Després es traslladà a Mallorca i continua els estudis musicals al conservatori de Palma, del qual fou professora titular. El títol superior de Música l'aconseguí al conservatori de València el 1950. Fou alumna, deixeble i difusora de l'obra del seu mestre, Antoni Torrandell. Es casà amb el fill del músic, Bernat Torrandell. Fill i nora del mestre Torrandell dedicaren la seva vida a difondre i interpretar l'obra del músic mallorquí arreu del món. A més a més, aconseguí la diplomatura en llengua francesa per la Universitat de Touluse.
Colette Truyol realitzà multitud de concerts per tot el món, sobretot, per tal de donar a conèixer les obres del seu sogre. Morií a Palma l'octubre de 2004.

"Josep Coll Bardolet va néixer a Campdevànol (Girona) el 7 de novembre de l’any 1912. En aquest poble va passar la major part de la seva infància, i fou aquí on va entrar en contacte amb el paisatge, una constant a la seva obra, i es va interessar per la pintura. El 1927 va ingressar a l’Escola Municipal de Dibuix a Vic i posteriorment a l’Escola Superior de Paisatge d’Olot. A causa de la Guerra Civil va haver de fugir a Girona i creuà la frontera dirigint-se cap a França, on va viure quatre anys fins que el 1939 tornà a Catalunya.

El 1940 va viatjar a Mallorca on quedà fascinat pels colors, la llum i els balls populars de l’illa, fent que en els anys següents realitzés constants viatges a Mallorca fins que definitivament s’instal·là a Valldemossa el 1944. Valldemossa es convertirà en la seva residència on durà a terme una important activitat cultural mentre seguirà desenvolupant la seva obra pictòrica.

El 2005 es va constituir la Fundació Cultural Coll Bardolet i el 2007 s’inaugura la seva seu a Valldemossa. Aquest mateix any, el 30 de juliol l’artista morí als 90 anys.

La seva obra inclou una gran diversitat de temes com el paisatge, els balls, la llum, les flors i l’abstracció, on l’exaltació del color i l’alegria de viure es transmeten amb fluïdesa. Destaquen les obres realitzades en colors blancs i nombrosos dibuixos, que reflecteixen les seves vivències sobre el paper. Va saber captar la fugacitat dels intents màgics. La seva obra és un cant a la naturalesa, a la tradició i a l’amor per la vida."

Font: http://fccollbardolet.org/?page_id=14753