Corporate body

Colegio Oficial Médico-Farmacéutico

1882-1914

El Colegio Oficial Médico-Farmacéutico va ser la una institució creada a Balears a finals del segle XIX per tal de reunir sota una mateixa corporació els professionals de la medicina illenca amb l'objectiu de col·laboració mútua i compartir coneixements sobre la matèria.
Dins un context de guerra, paralització del tràfic comercial amb les colònies, pujada d'imposts, lluites polítiques i epidèmies, la medicina mallorquina, a principis del segle XIX estava en decadència, sense tenir en compte els diversos intents per donar a conèixer i propagar la vacunació contra la pigota. També la medicina peninsular es trobava en col·lapse, tot i que a partir de 1827 es va iniciar un canvi gràcies al pla de reorganització de Pedro Castelló, que atorgà a la medicina un caràcter absolutista.
Al març de 1831 naixeria la Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca a fi d'institucionalitzar la professió mèdica a les Illes. Tot i resultar un primer estímul per a la seva organització, la realitat és que la precarietat que definia la pràctica medicinal d'aleshores es feia evident en la manca de recursos econòmics i l'ús de metodologies tradicionals i poc innovadores.
Per fomentar un avanç en aquesta ciència, destacar la importància social dels seus professionals i garantir una major efectivitat, al 1847 obrí les seves portes l'Academia Quirúrgica Mallorquina. Per tal d'aconseguir-ho, es presentaren treballs científics i discussions al respecte, es va formar un gabinet d'instrucció, s'incrementaren les relacions acadèmiques, s'atorgaren premis i es va vetllar per una bona moral facultativa.
Catorze any després es va fundar a Palma l'Ateneo Balear, entitat cultural que tenia com a objectiu reunir a les persones interessades en la Ciència, la Literatura i les Belles Arts; en ell, la major part dels socis eren joves animats desitjosos de treballar pel bé del seu país. Dintre d'aquesta associació, en el 1882 es creà la Subdirecció de ciències mèdiques, amb l'objectiu de que els seus integrants poguessin compartir coneixements i experiències. L'interès per integrar-se en la recent Subdirecció de medicina va augmentar ràpidament i es va manifestar en la gran afluència de metges recent llicenciats per inscriure's com a socis. Per a donar a conèixer el contingut de les conferències, els estudis realitzats i els casos clínics presentats es van començar a arxivar els casos llegits en les sessions; poc després, davant la necessitar de disposar d'una publicació de medicina pròpiament illenca, es va acordar la creació d'un diari de Medicina, Cirurgia i Farmàcia que fos, a més de científic, defensor dels interessos de la classe mèdica.
A partir del 7 d'octubre de 1882, la Subdirecció de Medicina de l'Ataneu Balear es va anomenar Colegio Médico-Farmacéutico i ocupà l'antic local de la desapareguda Academia Quirúrgica Mallorquina. Des d'aquell moment,el focus dels seus estudis van ser les epidèmies i endèmies de l'illa, examinant les seves característiques, discutint l'eficàcia dels remeis i explicant la manera més efectiva per pal·liar els seus efectes: lluita contra les infermetat contagioses (tuberculosis, diftemia, còlera, xarampió), introducció de l'electroteràpia com a especialitat terapèutica, conscienciació de la societat de la importància de la higiene pública, etc. A nivell cultural, es va crear la revista Balear de Medicina, Farmàcia i Veterinària (1884) i l'Instituto Balear de Vacunación Directa i es promogueren diverses activitats socials
El Real Ordre del Ministeri de Foment del 19 d'abril e 1895 va concedí al Colegio Médico-Farmacéutico el caràcter de Corporació Oficial, amb la condició de que havia d'estar al servei dels interessos generals i sense subvenció, a disposició de l'Administració pública, títol al que renunciaria tres anysdesprés per romandre com a entitat privada sota la protecció de la Ley de Asociaciones. Al 1989, mitjançant una Junta general extraordinaria, es va aprovar el "Reglamento para la Colegiaión de los Profesionales de Ciencias Médicas de Mallorca", en virtut del qual es va possibilitar formar part del l'Associació a tots els metges, farmacèutics i veterinaris de la illa, per tal de fomentar una mancomunitat de relacions i idees.
Durant tots els anys de la seva existència, una de les preocupacions constants del Col·legi ha estat la millora de la salut pública. Qüestions com la higiene pública, l'estudi de les aigües de ciutat, la millora de la sanitat després de demolició de les portes de Ciutat i la lluita contra les epidèmies van ser el focus d'atenció de molts treballs, articles i conferències organitzades per l'entitat.
Els metges del segle XIX de Balears, abans de dedicar-se a una parcel·la de la medicina o la branca quirúrgica, practicaven gairebé en la seva totalitat la medicina genal. Tot i així, a finals de la centúria, a mesura que anaren entrant els grans descobriments de l'època, aparegueren els primers especialistes (oculistes, analítics, ginecòlegs, odontòlegs, pediatres, etc). Un dels avanços més destacats va ser la introducció de la primera màquina de Raig X a Mallorca, a càrrec de Pedro Jaume Matas, al 1898.

Bibliografia:
• TOMÁS MONSERRAT, J.: El Colegio de Médicos de Baleares (1882-1982). Palma: Colegio Oficial de Médicos de Baleares, 1985
• TOMÁS MONSERRAT, J.: La organización Médica en Baleares. Los Presidentes (1882-1999). Palma: Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears, 1999

Palma. Illes Balears