Hizo la carrera de medicina en Barcelona (1902). Amplió estudios en la Sorbona. En el 1903 y 1904 publicó en la Revista balear de ciencias médicas traducciones de artículos de medicina de G. Kasarinov y Frantz Giegel. Se instaló como médico en sa Cabaneta hasta el 1915, año en que pasó a Santa Maria del Camí, donde desde 1918 fue médico titular. De 1920 a 1924 fue vocal del colegio de médicos. En el año 1922 participó en la organización del Primer Congreso nacional de reorganización sanitaria que se celebró en Palma.

Trabajó de manera activa para la mejora de las condiciones sanitarias locales. Su tarea como médico de Santa María cubrió un periodo de 34 años sin interrupción. Trabajó mucho contra las enfermedades infecciosas (tuvo una actuación ejemplar en el contagio de la grip de 1918) y en la prevención sanitaria. Llevó a término una extensa recogida de datos estadísticos de morbidad Treballà molt contra les malalties infeccioses (va tenir una actuació exemplar en el contagi de grip de 1918) i en la prevenció sanitària. Va dur a terme un extens recull de dades estadístiques de morbidilidad y mortalidad de Santa Maria del Camí del 1871 al 1950.

En el 1955 se le concedió la Orden Civil de Sanidad en la categoría de plata. El año 1976 el Ayuntamiento de Santa Maria del Camí le dedicó una calle. https://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Verd_i_Sastre

De família mallorquina, va ingressar en la congregació dels pares Missioners dels Sagrats Cors del Monestir de Lluc (Mallorca) en 1940, on es va ordenar prevere (1949). En sentir-se molt aviat atret per l'Arqueologia i realitzar les primeres excavacions, va decidir estudiar Filosofia i Lletres i es va llicenciar en la Universitat Complutense de Madrid (1960), en la qual es va doctorar amb una tesi sobre La cultura de les coves en la primera Edat del Bronze a Mallorca (1965), dirigida per M. Almagro Basch, que es publicaria poc després (1968).

Després d'una estada per a ampliar estudis a l'Escola d'Història i Arqueologia de Roma, va ser professor ajudant en la Universitat Complutense (1967- 1968), d'on va passar, com a col·laborador científic, a l'Institut Espanyol de Prehistòria del Consell Superior de Recerques Científiques (1972), per a ocupar-se de la seva biblioteca, conjunta amb la del Museu Arqueològic Nacional de Madrid (1970-1979), que a partir d'aquests anys actualitzava M. Almagro Basch. En l'Institut Espanyol de Prehistòria ha estat secretari (1980) i director (1981-1985), el mateix que de la seva revista, Treballs de Prehistòria (1981-1989). Des de 1990, després de la seva jubilació, és també director del Museu de Lluc i ha dirigit igualment la revista Lluc (1962-1963).

Durant més de quaranta anys (1945-1986) ha realitzat nombroses excavacions arqueològiques a Mallorca, així com a Menorca, especialment, en les coves d'enterraments mallorquines de l'Edat del Bronze i del Període Talaiòtic (Edat del Ferro), com la cova de “sa Cometa des Morts” (Escorca), la de Son Maimó (Petra) i la de Massana (Campanet), treballs que van constituir la base d'estudi de la seva tesi doctoral i d'una important monografia (1968).

Igualment, va participar en les excavacions de la necròpoli de Son Real (Santa Margarita) i en va dirigir la III Campanya d'excavacions submarines en el peci grec de “El Sec” (Calviá, Mallorca) en 1971. El seu interès també es va dirigir cap a la Prehistòria de Menorca, on ha excavat en les navetes de sa Cova, Son Morell Gran, Binimaimut i en la necròpoli rupestre de Cales Coves, l'estudi de les quals va publicar en 1982.

Va ser Premi Ramón Lull de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (2006), en reconeixement a la seva labor arqueològica sobre la Prehistòria Balear, en la qual pot ser considerat com un dels més coneguts estudiosos.

Obres:

• La necròpoli de la cova de ‘Sa Cometa des Morts’, prop de Lluch (Mallorca)”, en Arxiu Espanyol d'Arqueologia, 80 (1950), págs. 319-328
• Corpus de les inscripcions baleàriques fins a la dominació àrab, Biblioteca de l'Escola Espanyola d'Història i Arqueologia a Roma, 15, Roma, CSIC, Delegació de Roma, 1965
• Les coves sepulcrals del Bronze Antic a Mallorca, Bibliotheca Praehistorica Hispana, 9, Madrid, CSIC, 1968
• Necròpoli Protohistorica Cales Coves, Menorca, Bibliotheca Praehistorica Hispana, 20, Madrid, CSIC, 1982
• La Mastia dels textos clàssics”, en VV. AA., Història de Cartagena, III, Murcia, Ed. Mediterrani, 1986, págs. 235-254 i 257-290.

Llicenciada en Filosofia i Lletres (premi extraordinari de llicenciatura 1983) i doctora en Filologia Catalana (1992) per la Universitat de les Illes Balears. Treballa en projectes de recerca I+D sobre literatura oral popular catalana en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, en projectes sobre literatura infantil i juvenil amb l’equip LIJMI de la Universitat de Santiago de Compostela i en estudis literaris del grup Identities Emerging from the Spanish Literature adscrit a la Pepperdine University (Califòrnia). És membre de l’ European Research Group on Oral Narrative/Grup de Recerca Europeu en Narrativa Oral (ERGON/GRENO) i del Grup d’Estudis Etnopoètics (IEC), del qual n’ha estat directora (2007-2013). Actualment és investigadora principal del Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears (GREIB), vocal de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL-IEC) i membre del consell de direcció de la revista Llengua & Literatura (IEC). Les seves línies de recerca són la literatura oral, especialment el llegendari i el rondallari, i els llibres per a infants i joves. Sobre aquests temes imparteix docència als estudis de grau i de màster. Ha publicat una vintena llibres i més d’un centenar d’articles i comunicacions a congressos. La seva recerca en el camp de la literatura infantil ha estat guardonada amb el X Premi Aurora Díaz-Plaja. Dels seus llibres més recents destaquen els estudis sobre grans figures llegendàries: Jaume I, un heroi històric, un heroi de llegenda (2008), Sant Vicent Ferrer, història, llegenda i devoció (2010) i El Comte Mal, entre la història i la llegenda (2013), publicats amb la col·laboració de Tomàs Vibot, i l’estudi sobre literatura infantil La literatura per a infants i joves en català (2013) escrit amb Gemma Lluch, així com els dos extensos reculls d’articles Paraula Viva. Articles sobre literatura oral (2008) i Imaginari compartit. Estudis sobre literatura infantil i juvenil (2010) que apleguen gran part dels seus articles. També el capítol “La rondalla” a l’obra col·lectiva Tradicionari, enciclopèdia de la cultura popular catalana (2010). Actualment dirigeix diverses tesis doctorals i treballa sobre el llegendari vinculat a la figura de Ramon Llull.

Doctor i conegut Liberal va signar una carta en la qual felicitava "las Cortes" per l'abolició de l'Inquisició. Va ser atacat en un tumult al crit de "Viva la Fé" l'any 1813.

Metge cirurgià i traumatòleg. Membre de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma.

Font i més informació: https://www.comib.com/wp-content/uploads/2019/11/pdf-VALDES-GUZMAN.pdf

"Advocat de l'Estat i polític espanyol d'orientació falangista que va ocupar importants càrrecs polítics cap al final de la dictadura franquista. Va ser cap de l'Estat espanyol entre el 20 i el 22 de novembre de 1975 com a president del Consell de Regència.

Fou nomenat el 28 de novembre de 1946, en substitució de Manuel Yllera García-Lago. En col·laboració i coordinació amb la Institució Provincial burgalesa, va realitzar una intensa labor en favor dels pobles dotant-los de serveis, vies de comunicació, noves escoles i centres benèfics i culturals.

El novembre de 1948, sota la presidència de Honorato Martín-Cobos Lagüera la Comissió gestora Provincial li concedeix la Medalla d'Or de la Província de Burgos a petició dels Ajuntaments que la Diputació Provincial representa,[3] i després de conèixer-se el seu nomenament com a governador civil de les Illes Balears, el febrer de 1952, va rebre diverses condecoracions (Comanda de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi) i nomenaments (Cerezo de Río Tirón el va distingir com a Alcalde Honorari).

Va ocupar els càrrecs de Secretari Nacional de l'Institut Nacional de l'Habitatge, Vicepresident de l'Institut Nacional de Previsió, Director d'Afers Socials de l'Institut Nacional d'Indústria, i Vicepresident del Consell Nacional del Movimiento (1965-1969) amb el ministre José Solís Ruiz.

Des del 21 de novembre de 1969 fins al 25 de novembre de 1975 va ser el tercer president de les Corts designat per Franco, després d'Esteban de Bilbao Eguía i Antonio Iturmendi Bañales.

Com a president del Consell de Regència va ser responsable del traspàs de poders entre Francisco Franco i l'actual monarca Joan Carles I."

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Alejandro_Rodr%C3%ADguez_de_Valc%C3%A1rcel

El Papa Climent X erigí la Universitat Literària de Mallorca mitjançant breu apostòlic, datat el 17 d'abril i executat l'any 1691, encara que el camí dels estudis superiors a Mallorca van ser aprovats inicialment l'any 1483 pel rei Ferran el Catòlic. Els estatuts es realitzaren el 1697 i un any després es publicaren per l'impressor Melchor Guasp, sota el títol de "Constituciones Estatutos y Privilegios de la Universidad Luliana del Reino de Mallorca". Hi havia quatre facultats amb els estudis de teologia, dret, medicina i filosofia. En la seva etapa d'Estudi General tenia la seu a la capella de Monti-sion, al call palmesà, però quan arribaren els Jesuïtes el 1561 els lliuraren el seu edifici i s'hagueren de traslladar a unes cases del carrer Sant Roc. Amb l'expulsió dels Jeuïtes el 1767, Carles III concedí a la Universitat el col·legi de Monti-sion i conservà la propietat de la seu de l'Estudi General. La Universitat el 1829 es transformà en seminari depenent de la Universitat de Cervera, primer, i de la de València, després. Fou suprimida l'any 1835.

El filòsof, poeta i teòleg Ramon Llull fundà el Col·legi de Miramar, que fou un dels primers centres d'estudi i de recerca de l'època.
És per això que la Universitat de les Illes Balears és hereva d'una llarga tradició que es remunta a Mallorca a l'any 1483, data en què fou creat l'Estudi General Lul·lià com a centre d'ensenyament superior, mitjançant un privilegi reial atorgat pel rei Ferran el Catòlic. El 1691, com a resultat de la reconversió de l'Estudi General Lul·lià, es crea la Universitat Lul·liana de Mallorca, els estatuts de la qual varen ser aprovats el 1697. El 1772 passarà a denominar-se Universitat Literària de Mallorca, i el 1829 queda adscrita a la Universitat Catalana de Cervera.
Però el 1951 reneix l'Estudi General per impulsar la cultura a Mallorca i restaurar els estudis universitaris. Al llarg de diversos anys s'hi varen realitzar cursos de Dret i de Filosofia i Lletres, suprimits per raons econòmiques. El 1959 es crea la Càtedra Ramon Llull, adscrita a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, que promou cursos per a l'obtenció del títol de doctor i uns cursos d'estiu altament apreciats en l'àmbit de la filologia, que posteriorment es varen estendre a altres branques científiques.
Finalment, el procés de transició a la democràcia a Espanya i l'impuls econòmic experimentat a les Balears de la mà del desenvolupament turístic, constitueixen les condicions idònies per a la creació, el 1978, de l'actual Universitat de les Illes Balears.

Grup polític d'àmbit local creat com agrupació d'electors l'any 1979 per presentar-se a les primeres eleccions municipals després de la dictadura franquista, posteriorment es va transformar en el partit polític Unió Independents d'Artà (UIA). Des de la seva fundació ha concorregut a totes les eleccions municipals celebrades al municipi d'Artà i ha format part del govern i detentat l'alcaldia durant 6 legislatures completes, entre 1979-2003, i part de 2 legislatures: 2003-2007 i 2011-2015, amb 5 batles i una batlessa presentats per les seves candidatures.