Àrea d'identificació
Tipus d'entitat
Person
Forma autoritzada del nom
Veny Melià, Cristòfol
Forma(es) paral·lela(es) del nom
- Cristòfol Veny
- Cristóbal Veny
Forma(es) normalitzada del nom, d'acord a altres regles
- Cristòfol Veny Melià
Altra(es) forma(es) del nom
Identificadors per a organismes
Àrea de descripció
Dates d'existència
Porreres, 13 de juny de 1925 - Palma, 12 de març de 2007
Història
De família mallorquina, va ingressar en la congregació dels pares Missioners dels Sagrats Cors del Monestir de Lluc (Mallorca) en 1940, on es va ordenar prevere (1949). En sentir-se molt aviat atret per l'Arqueologia i realitzar les primeres excavacions, va decidir estudiar Filosofia i Lletres i es va llicenciar en la Universitat Complutense de Madrid (1960), en la qual es va doctorar amb una tesi sobre La cultura de les coves en la primera Edat del Bronze a Mallorca (1965), dirigida per M. Almagro Basch, que es publicaria poc després (1968).
Després d'una estada per a ampliar estudis a l'Escola d'Història i Arqueologia de Roma, va ser professor ajudant en la Universitat Complutense (1967- 1968), d'on va passar, com a col·laborador científic, a l'Institut Espanyol de Prehistòria del Consell Superior de Recerques Científiques (1972), per a ocupar-se de la seva biblioteca, conjunta amb la del Museu Arqueològic Nacional de Madrid (1970-1979), que a partir d'aquests anys actualitzava M. Almagro Basch. En l'Institut Espanyol de Prehistòria ha estat secretari (1980) i director (1981-1985), el mateix que de la seva revista, Treballs de Prehistòria (1981-1989). Des de 1990, després de la seva jubilació, és també director del Museu de Lluc i ha dirigit igualment la revista Lluc (1962-1963).
Durant més de quaranta anys (1945-1986) ha realitzat nombroses excavacions arqueològiques a Mallorca, així com a Menorca, especialment, en les coves d'enterraments mallorquines de l'Edat del Bronze i del Període Talaiòtic (Edat del Ferro), com la cova de “sa Cometa des Morts” (Escorca), la de Son Maimó (Petra) i la de Massana (Campanet), treballs que van constituir la base d'estudi de la seva tesi doctoral i d'una important monografia (1968).
Igualment, va participar en les excavacions de la necròpoli de Son Real (Santa Margarita) i en va dirigir la III Campanya d'excavacions submarines en el peci grec de “El Sec” (Calviá, Mallorca) en 1971. El seu interès també es va dirigir cap a la Prehistòria de Menorca, on ha excavat en les navetes de sa Cova, Son Morell Gran, Binimaimut i en la necròpoli rupestre de Cales Coves, l'estudi de les quals va publicar en 1982.
Va ser Premi Ramón Lull de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (2006), en reconeixement a la seva labor arqueològica sobre la Prehistòria Balear, en la qual pot ser considerat com un dels més coneguts estudiosos.
Obres:
- La necròpoli de la cova de ‘Sa Cometa des Morts’, prop de Lluch (Mallorca)”, en Arxiu Espanyol d'Arqueologia, 80 (1950), págs. 319-328
- Corpus de les inscripcions baleàriques fins a la dominació àrab, Biblioteca de l'Escola Espanyola d'Història i Arqueologia a Roma, 15, Roma, CSIC, Delegació de Roma, 1965
- Les coves sepulcrals del Bronze Antic a Mallorca, Bibliotheca Praehistorica Hispana, 9, Madrid, CSIC, 1968
- Necròpoli Protohistorica Cales Coves, Menorca, Bibliotheca Praehistorica Hispana, 20, Madrid, CSIC, 1982
- La Mastia dels textos clàssics”, en VV. AA., Història de Cartagena, III, Murcia, Ed. Mediterrani, 1986, págs. 235-254 i 257-290.