Prestigioso pediatra, nacido en Mallorca
en 1905. Licenciado en Medicina en la Universidad
de Salamanca. Forjado en el campo
de la Pediatría en la escuela madrileña
junto al Prof. Garrido Lestache y el Prof.
Arce.
Ingresa en la Real Academia de Medicina
de Palma en junio de 1945 con su extraordinario
discurso «Kalazar infantil en Mallorca».

Una ingente actividad profesional domina
su etapa activa. Fue el artífice de la Pediatría
balear. Su gran competencia queda reflejada
en su labor científica. Es condecorado
con la Gran Cruz Civil de Sanidad,
Cruz de la Real Orden de Cisneros, Oficial
de la Orden de la «Santé Publique» en
Francia. http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/medicinaBalear/archives/Medicina/_Balear_/1989v4n3/p208.dir/Medicina_Balear_1989v4n3p208.pdf

"Josep Massot i Muntaner va néixer a la ciutat de Palma el 1941. Com molts altres estudiants de l'època va fer els seus estudis universitaris a Barcelona i s'hi va llicenciar en Filologia Romànica el 1963. De professors com en Miquel Batllori, Joaquim Molas o Ramon Aramon rep la metodologia que més tard l'ajudarà a convertir-se en un dels assagistes més lúcids i rigorosos de la seva generació.
Des del començament s'interessa pels estudis històrics sobre la llengua i la literatura catalanes. S'especialitza en l'edat mitjana, sobretot en els temes que giren al voltant de la cultura popular, tot i que també ha estudiat amb dedicació els períodes de la Guerra Civil i de la postguerra, sense oblidar els seus estudis en el camp de la història de l'Església. Massot i Muntaner és nomenat el 1971 com a director de Publicacions de l'Abadia de Montserrat i, en una activitat que no ha tingut descans des d'aquell moment, dona un nou impuls a les col·leccions de llibres i a les revistes d'aquesta editorial, entre d'altres a la revista Serra d'Or que fa poc va complir cinquanta anys al servei de la cultura catalana. El 1972 és ordenat prevere i entra al Monestir de Montserrat.
Aquesta tasca s'ha vist complementada amb altres no menys importants. Entre 1970 i 1973 va ser professor a la universitat de Barcelona i a partir del 1973 exerceix com a secretari de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, càrrec del qual va cessar el 1993. La seva influència i suport han estat fonamentals a l'hora d'impulsar nombrosos treballs de recerca i homenatges sobre personatges històrics de la cultura catalana, però també d'estudis filològics. S'ha de recordar que és conservador del fons de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya i fundador el 1987 de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, dins la qual ha estat president, fins al 1990, i vicepresident, des del 1995.
Dins dels seus camps d'estudi ha publicat un gran nombre d'obres, com ara L'Església catalana al segle XX (1975), La Guerra Civil a Mallorca (1976), Els creadors del Montserrat modern. Cent anys de servei a la cultura catalana (1979), Cultura i vida a Mallorca entre la Guerra i la postguerra (1930-1950) (1978), Els escriptors i la Guerra Civil a les Balears (1990) i Els intel·lectuals mallorquins davant el franquisme (1992), entre molts d'altres. Així mateix s'han de ressenyar els seus articles i assaigs a publicacions periòdiques: a Els Marges, Serra d'Or, Lluc o Estudis Romànics, per citar-ne només algunes d'elles.
Premis com el de la Crítica Serra d'Or (1993), el Nacional de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya (1997) o la Creu de Sant Jordi, entre altres, venen a refermar la seva tasca d'home de lletres al servei de la cultura catalana. Més recentment ha estat nomenat doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears, i des del 2002 també és membre, amb el càrrec de secretari, de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans. L'any 2012 és guardonat amb el 44è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, per una "trajectòria de 50 anys de treball sense vacances per la cultura catalana".
Josep Massot mor el 24 d'abril de 2022 a l'edat de vuitanta anys."

Font: https://www.escriptors.cat/autors/massotj/biografia-josep-massot

Fou un metge català nascut a Valls el 18 de gener de 1913. Estudià el batxillerat a Saragossa, on es graduà amb Premi Extraordinari l'any 1928, Becari de la Diputació de Tarragona entre 1930 i 1935, i es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona(1934), on va ser alumne d'August Pi i Sunyer i Premi Extraordinari de Llicenciatura l'any 1935 de la mateixa universitat. Exercí com a cirurgià al servei del cos de sanitat de les tropes republicanes i de les Brigades Internacionals en la guerra civil espanyola.

En acabar la guerra no fou depurat gràcies a la mediació del seu amic Joaquim Viola i Sauret. Durant un temps treballà a la càtedra de Farmacologia de Francisco García-Valdecasas a l'Hospital Clínic de Barcelona(1940-1956), on va obtenir plasma de vedella, sense anafilàxia com a substitut del plasma humà.

Creador i director del Laboratori de Productes Farmacèutics DROVYSSA.

Des de 1983 dedicat al cultiu de la Història de la Medicina, tema vers el qual en publicà sis llibres (entre ells la "Historia de la Sanidad Militar española" en quatre volums) i prop d'un centenar d'articles. Destacat en la seva activitat professional, investigadora, pedagògica en la universitat, cívica en defensa de la cultura catalana, social i acadèmica des de la Societat Catalana d'Història de la Medicina i de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. El 2008 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. També fou membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Mallorca i de la Nacional de Mèxic. https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Massons_i_Esplugas

"Antonio Alejandro Masip Hidalgo (1946) és un polític asturià que milita en el Partit Socialista Obrer Espanyol. Fill de Valentín Masip, alcalde d'Oviedo durant el franquisme, i de Carmen Hidalgo.

Va néixer a Oviedo en 1946, va estudiar Dret i tres anys de Ciències Econòmiques a la Universitat de Deusto. Està casat amb Eloína Fernández i té dos fills, Aida i Marco.

Va exercir d'advocat des de 1972. Lluitador contra el franquisme en diversos moviments polítics, començant en el FELIPE, va formar part, com a nombre 2, de la candidatura d'Unitat Regionalista Asturiana al Congrés dels Diputats a les Eleccions generals espanyoles de 1977, les primeres lliures després de la mort de Franco.

En 1982 va ser nomenat Conseller d'Educació, Cultura i Esports en el primer Govern del Principat d'Astúries. En 1983 va ser escollit alcalde d'Oviedo, el primer socialista des de la II República. Va ser reelegit en les següents eleccions de 1987. En el període entre 1983 i 1987 va compaginar el càrrec d'alcalde amb el de diputat en la Junta General del Principat d'Astúries.

En 1983 va ser nomenat president del Real Instituto de Estudios Asturianos (RIDEA).

Entre 1997 i 2003 va ser Secretari General de l'Agrupació Municipal Socialista d'Oviedo (AMSO-PSOE) i membre del Comitè Federal del PSOE (2000-2004). Fou elegit diputat a les eleccions al Parlament Europeu de 2004 i 2009. Actualment és membre de la Comissió d'Afers Jurídics i de la Delegació del Parlament Europeu per a les Relacions amb Belarus."

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Antonio_Masip_Hidalgo

"Joan Mascaró i Fornés va estudiar a l’Escola Superior de Comerç de Palma (1915) i fou secretari del Consolat britànic a Palma. A proposta del financer Joan March Ordinas acompanyà el seu fill Joan March Servera a estudiar a l’estranger. A Cambridge es va llicenciar en llengües modernes i orientals, especialitzant-se en sànscrit i en pali.
L’any 1930 fou lector a Oxford, els anys 1931 i 1932 fou vicerector del Parameshvara College de Jaffna (Sri Lanka). L’any 1935 es va instal·lar a Barcelona on va exercir de professor d’anglès a l’Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya i de professor de sànscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona.
L’any 1935 va publicar a “La Nostra Terra” la traducció del sànscrit al català del capítol XI del “Bhagavad-Gîtâ, episodi del poema èpic del segle VI ”Mahabhârata”.
Trobant-se a Mallorca, l’octubre de 1936 es va exiliar voluntariament, i s’establí a Cambridge on fou professor d’anglès a la Universitat i col·laborador en el “Bulletin of Spanish Studies”. L’any 1938 publicà la traducció del sànscrit a l’anglès dels textos religiosos hinduïstes “Upanishades”. L’any 1947 es celebraren a Westminter el Jocs Florals de la Llengua Catalana, dels que va ser mantenidor.
L’any 1962 va traduir del sànscrit a l’anglès el “Bhagavad-Gîtâ”, el 1973 la traducció del pali a l’anglès del “Dhammapada” que ja estaven editades en castellà a Mèxic. El 1982 se’n va publicar la versió catalana i el 1983, la del “Bhagavad-Gîtâ”. L’any 1986 aparegué la versió catalana de “Lamps of Fire” que havia publicat l’any 1954.
Les seves obres han influït en l’augment de l’interès per la mística oriental. L’any 1983 la Universitat de les Illes Balears el nomenà Doctor Honoris Causa i el 1985 la Ajuntament de Santa Margalida, fill il·lustre. L’any 1990, Joan Maimó Vadell publicà la seva biografia."

Font: https://biblioteca.uib.cat/oferta/biblioteques/son_lledo/joan_mascaro/biografia/

"Pediatra y cronista.
Hizo sus primeros estudios en el Colegio de Santo Domingo, en Navia, y el bachillerato en el del Apóstol Santiago, regido por los padres jesuitas, en Pontevedra.
Comenzó los estudios de Medicina en 1941 en la Facultad de la Universidad de Santiago de Compostela.
En 1943, opositó a la plaza de alumno interno de Patología Médica y la obtuvo. En ese mismo año, recibió el Premio Carolina Díaz, otorgado al alumno que tuviese el mejor expediente académico de su promoción.
Se licenció en Medicina y Cirugía, con Premio Extraordinario, el 11 de junio de 1948. Siguió los cursos del doctorado y fue nombrado profesor ayudante de Patología Médica. En 1949, viajó a Madrid para especializarse en Puericultura y Pediatría en la Escuela Nacional de Puericultura, en el Hospital del Niño Jesús y en el Instituto Nacional de Puericultura.
Contrajo matrimonio en 1952 con Carmen Suárez Martínez. Tuvieron ocho hijos. En 1954, ingresó, por oposición, en el Cuerpo Nacional de Puericultores del Estado. En 1956, bajo el Patrocinio de la Fundación Manuel Suárez, fundó en Navia un Instituto de Puericultura.
Desarrolló en él una notabilísima actividad, que tuvo enseguida efectos en la disminución de la mortalidad infantil en el valle del Navia y en zonas aledañas. Por entonces, viajó a Francia, Italia, Suiza, Austria y Alemania para visitar centros asistenciales de pediatría con el fin de conocer sus métodos. En 1960, participó en el X Congreso Nacional de Pediatría, celebrado en Madrid. La Dirección General de Higiene Infantil le designó para que participase en las reuniones celebradas en París por el Centro Internacional de la Infancia. Por entonces, participó en el Simposio para el estudio del trastorno total respiratorio del lactante, celebrado en Valladolid. También asistió a la II Reunión de la Asociación de Pediatras Españoles, celebrado en Santiago de Compostela en 1962. Presentó en ella la ponencia Claumatografía: un procedimiento original para el estudio semiológico del llanto infantil, ampliado en el mismo año 1962. Expuso el contenido de la ponencia en la Facultad de Medicina de Valladolid, con el título Claumatografía en diversos estados y procesos patológicos del lactante.
Perteneció a la Sociedad de Pediatría de Madrid (1956); a la Academia Médico-Quirúrgica Asturiana; a la Sociedad Astur-Castellana Leonesa de Pediatría (1961); a la Asociación de Pediatras Españoles (1958); a la Asociación Española de Médicos Escritores y Artistas (1966) y a la Internationale Association de Pediatrie.
Desde 1950 hasta su fallecimiento, publicó unos cincuenta estudios monográficos, especialmente en el Acta Pediátrica Española. De entre sus publicaciones, destacan las dedicadas al llanto infantil, que llegaron a tener importante repercusión en el extranjero. Con ellas, consagró la denominación “claumatografía”, ya que acabó siendo de aceptación general para denominar la técnica que él descubrió.
Desde que terminó los estudios de Medicina en la Universidad, se interesó por la historia de la zona de Navia, en las distintas épocas del pasado. En 1968, descubrió el castro de Mohías e inició las excavaciones en él. Son de gran interés sus investigaciones de historia local, publicadas en el Boletín del Instituto de Estudios Asturianos, sus libros sobre Gaspar Casal y sobre Jovellanos. Fue elegido Académico Correspondiente de la Real Academia de la Historia en 1987. En 1976, fundó la Sociedad Literaria Amigos de Campoamor.
El 14 de julio de 1988, fue designado por el Ayuntamiento cronista oficial de la villa de Navia y su municipio.
El 30 de septiembre de 1940, le fue concedida la Insignia de oro y esmaltes del Concejo de Navia.
De entre sus publicaciones médicas, destacan El llanto infantil y el Breviario de Puericultura."

Font: https://dbe.rah.es/biografias/129209/jesus-martinez-fernandez