La Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears és una institució científica de dret públic, continuadora de les successives Academia Médico Práctica de Mallorca, creada el 1788, i de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca, fundada el 1831 sota els auspicis del rei Ferran VII. És la corporació científica més antiga de les Illes Balears.

Com a institució científica mèdica ha tingut operativitat científica ininterrompuda des de la seva fundació fins els nostres dies. L’any 1999 va passar a ser denominada, segons acord pres en sessió de govern, Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, i l’àmbit de la seva competència compren tot el territori de les Illes Balears. Té els objectius següents: 1) Potenciar el coneixement de les ciències de la salut entre els facultatius professionals de la salut en especial i la ciutadania en general; 2) Traslladar a la societat els avanços biomèdics; 3) Assessorar les administracions públiques de les Illes Balears sobre la prevenció, manteniment i millora de la salut de la ciutadania.

Les raons que justificaren la creació de la Academia Médico Práctica de Mallorca van ser, en primer lloc, les mateixes que expliquen la fundació de les acadèmies científiques a tot Europa a partir del segle XVII, quan el declivi de les universitats va convertir les acadèmies en el fòrum idoni per presentar les noves hipòtesis, per a discutir-les públicament i per aprovar-les segons els moderns criteris científics. La segona raó va ésser el creixent prestigi dels cirurgians, que havien sabut renovar els seus coneixements i les seves institucions docents: els metges van veure en les acadèmies l’ocasió de dur a cap un treball de renovació intel·lectual del seu ofici. El tercer factor, per ventura el més important, va ésser l’afany i la constància que la Real Sociedad de Amigos del País del Reino de Mallorca va aplicar en crear una institució que servís als metges per contrastar els seus coneixements, per donar a conèixer els principals problemes sanitaris i per proposar als poders públics les solucions més adients.

Així, el rector de la Universitat, a instàncies de la Real Sociedad Económica de Amigos del País del Reino de Mallorca, va dirigir el 1786 a tots els metges de Palma una convocatòria per a fundar una acadèmia mèdica. La proposta va aconseguir una ràpida i massiva adhesió. Dos anys després, l’11 de desembre de 1788, el rei Carles III signava la Reial Cèdula fundacional de l’Acadèmia.

Per part seva, els orígens de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca, successora de la Academia Médico-Práctica de Mallorca, coincideixen amb la reorganització mèdica que va intentar el metge liberal Pere Castelló quan Francisco Tadeo Calomarde ocupava el Ministeri de gràcia i justícia. El 1827 s’havia creat la Real Junta Superior Gubernativa de Medicina y Cirugía del Reino i el 28 d’agost de 1830 es va dividir el Regne en diversos districtes. En cada un d’ells va establir-se una acadèmia de medicina i cirurgia, sota la dependència de la Junta superior ja esmentada. Varen sorgir així les acadèmies de medicina i cirurgia de Madrid, Valladolid, La Corunya, Sevilla, Cadis, Granada, València, Barcelona, Saragossa i Palma de Mallorca.

Al llarg dels anys la Reial Acadèmia s’ha mantingut en contacte amb la realitat científica de la societat illenca, acollint debats científics i donant a conèixer els successius progressos i novetats mèdics i quirúrgics. La seva acció va ésser fonamental per a la formació, el 1882, del Colegio Médico Farmacèutico. Aquesta corporació científica, amb la participació activa dels acadèmics de la Reial Acadèmia, va crear la Revista Balear de Medicina, Farmacia y Veterinaria (1885-1912), sens dubte la publicació de més nivell de les editades a Balears i una de les millors de l’Espanya del seu temps.

Molts dels professionals de més prestigi de la sanitat balear dels darrers 180 anys han ocupat plaça com acadèmics. És el cas de Mateu J.B. Orfila, Fernando Weyler Laviña, Bernat Riera Alemany o Emili Darder Cànaves.

La corporació és acadèmia associada a l’Institut d’Espanya. Només tenen aquesta consideració "les de major antiguitat, major prestigi i activitats més permanents".

El 1994 va ésser transferida del Ministerio de Educación y Ciencia a la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear, tot i que els successius titulars de la Conselleria de Salut i Consum han jugat un paper decisiu en el sosteniment de la institució. L’any 2013 va ésser assignada a la Conselleria de Presidència, amb el propòsit d'assegurar el suport institucional necessari per afavorir l'estabilitat, la independència i la projecció de l'Acadèmia.

La Reial Acadèmia custodia un notable arxiu històric, que amplia amb regularitat amb adquisicions documentals d’interès mèdic, convoca anualment diversos premis d’investigació en ciències de la salut i, des de 1986, edita la revista científica Medicina Balear, amb periodicitat quadrimestral.

Els vigents estatuts, aprovats en sessió extraordinària de 19 de juny de 2001, van ésser publicats en el BOIB nº125 de 18 d’octubre de 2001.

Anualment la secretaria general elabora la memòria del curs acadèmic. La Reial Acadèmia té en vigor diversos convenis subscrits amb la Universitat de les Illes Balears (UIB), amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i amb la Societat Balear de Medicina Intensiva i Unitats Coronàries.

El 2013 la revista científica académica Medicina Balear va ésser incorporada a la plataforma de la Biblioteca Digital de les Illes Balears de la UIB. En pocs mesos ha passat a ser la publicació científica balear líder en descàrregues. Igualment, la Reial Acadèmia va acordar amb la Universitat de les Illes Balears la impartició d’activitats formatives dels programes de doctorat en medicina, que han començat el curs acadèmic 2015.

Al llarg de l’any acadèmic la corporació, conscient del seu paper com a entitat generadora de coneixement, celebra sessions científiques, organitza cursos i taules rodones, du a terme presentacions de llibres i gestiona diverses activitats docents, amb l’objectiu de contribuir a la transferència del coneixement científic a la societat.

Entre els propòsits actuals de la institució acadèmica destaca la voluntat d’aprofundir en la col·laboració amb la Universitat i amb altres institucions representatives, promoure un programa d’activitats científiques coherent i obert a les col·laboracions externes, augmentar el nivell i impacte de la revista científica Medicina Balear, avançar en la catalogació del fons arxivístic de la Reial Acadèmia i millorar els canals de comunicació social.

Nacido en Madrid en enero de 1921, cursó la primera enseñanza en el Colegio Eduardo Benot, del que era director su padre. Estudió el bachillerato en los institutos San Isidro, Velázquez y Cardenal Cisneros. Durante la Guerra civil, en el verano de 1936, su padre le envió junto a otros niños expedicionarios -hijos de maestros- a Francia, estancia que se prolongó hasta acabar la guerra. El retorno a España dio paso a la ilusión por ser médico y de la Armada “para poder surcar mares exóticos”. Tras licenciarse en la facultad madrileña de San Carlos (1945) ingresó en el Cuerpo de Sanidad de la Armada, en 1946. Al año siguiente embarcó como médico del minador Marte (1947-49), del que pasó al buque escuela Juan S. de Elcano (1949-52). Al desembarcar fue nombrado médico del Colegio de Huérfanos de la Armada de Madrid, el “Cha”, donde vivió un largo y fascinante encuentro con el príncipe Juan Carlos de Borbón, recién llegado a la capital. Siguieron tres fructíferos cursos en el Hospital militar de Carabanchel (1955-58) para especializarse en cirugía y traumatología y sus destinos en la Clínica naval de Baleares (1958-64), Destacamento Naval de Sóller (1965-66) y en la Escuela naval de Marín (1967). En 1962 se había doctorado en Madrid con la tesis “La medicina medieval en Mallorca”.
En Mallorca desarrolló una fecunda labor como cirujano-traumatólogo de la Seguridad Social, de las mutuas laborales y del Instituto Social de la Marina, que compaginó con la dirección de cursos monográficos del doctorado entre 1974 y 1985. Con el discurso “La medicina en Mallorca a finales del siglo XVIII” ingresó en 1973 en la Real Academia de Medicina de Palma de Mallorca, de la que fue presidente entre 1978 y 1986. En ésta institución llevó a cabo una relevante labor social como conferenciante y divulgador de la historia de la medicina balear y como director (1992-2002) de la revista Medicina Balear. Su afición por los estudios históricos le llevó a publicar artículos, pronunciar conferencias y dictar cursos de historia de la medicina. Destacó por sus trabajos de divulgación médica y sus ensayos literarios. Es autor de “Historia de la medicina en Mallorca” (tres tomos 1981, 1984, 1986), “La medicina antigua en Mallorca” (1972) además de “Encanto y congoja de Mallorca” (1967), “Camilo José Cela y la medicina” (1974), “Nuevos ensayos sobre Camilo José Cela y la medicina” (1976), “Celiá. Maestros actuales de la pintura” (1980), “Vivir en Mallorca” (1990), “Silva de las sanguijuelas” (1996), entre otras obras.

http://www.medicinabalear.org/pdfs/Vol21n1.pdf