"Institució fundada l’any 1764 amb el nom de Conferència Fisicomatemàtica Experimental amb Francesc Subiràs com a president i Josep Anton Desvalls, marquès de Llupià, com a secretari, limitada inicialment a 16 membres.

Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou instal·lat un gabinet de màquines d’experimentació. El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física, amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions: àlgebra i geometria; estàtica i hidroestàtica; electricitat; magnetisme i òptica; pneumàtica i acústica; història natural; botànica; química; agricultura. El 1770 fou elevada a Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts. El 1892 adoptà el nom de Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. El 1796 li fou cedida una part de l’edifici de la rambla dels Estudis que havia pertangut als jesuïtes, edifici que, reconstruït el 1887 per l’acadèmic Josep Domènech i Estapà, continua ocupant. Inexistent la universitat i prohibit l’ensenyament superior a Barcelona, inicialment donà cursos de ciències físiques i naturals, però aviat el nivell de la institució s’elevà extraordinàriament i començaren les sessions dedicades a la presentació i discussió de novetats científiques i treballs d’investigació. Francesc Salvà i Campillo hi exposà, ja l’any 1795, la teoria del telègraf elèctric; el 1790 Antoni Martí i Franquès hi donà a conèixer la veritable proporció de l’oxigen de l’aire, esmenant els càlculs de Lavoisier, i el 1840 Francesc Xavier de Bolòs hi donà a conèixer la descoberta de la regió volcànica d’Olot. Els primers treballs científics realitzats sobre la roja com a matèria colorant foren fets el 1770 per l’acadèmic Joan Pau Canals, i posteriorment l’acadèmic Francesc Carbonell obtingué el roig d’Adrianòpolis, considerat pels turcs com a secret industrial.

Cal esmentar encara com a acadèmics notables: Josep Roure —descobridor de la pólvora blanca que porta el seu nom i de la il·luminació per incandescència de l’òxid de calci en flama d’hidrogen—, el primer que establí la il·luminació de gas a la península Ibèrica; Francesc Domènech, el primer a assajar a la Península la llum elèctrica; Llorenç Preses, que estudià el problema de la direcció dels globus; Jaume Arbós, inventor del gasòmetre d’aspiració; Agustí Canyelles, astrònom i matemàtic adscrit a la comissió encarregada de fixar la longitud del metre; Marià de la Gasca, que aplegà en un herbari 4.000 espècies diferents; els geòlegs Lluís Marià Vidal, Jaume Almera i Josep Ramon Bataller; els matemàtics Josep Ricard i Giralt i Esteve Terrades; els astrònoms Josep Comas i Solà i Isidre Pòlit; els botànics Antoni Cebrià Costa, Joan Cadevall i Pius Font i Quer; el meteoròleg Eduard Fontserè, etc. Té al seu càrrec el Servei Horari, iniciat el 1891, i l'Observatori Fabra des de la seva creació (1904).

La institució edità nombroses publicacions no periòdiques durant els segles XVIII i XIX. L’any 1835 inicià les periòdiques amb les Memorias (els 800 treballs que hi foren publicats reflecteixen el moviment científic barceloní en el curs d’un segle i mig) i, a partir del 1840, publicà també un Boletín. Actualment (2014) és formada per 75 membres numeraris residents, repartits en set seccions (Matemàtiques i astronomia; Física; Química; Ciències de la Terra; Biologia; Tecnologia i Arts). El 1986, l'Observatori Fabra establí una estació sismològica a Fontmartina, al massis del Montseny. L'any 2010 impulsà un projecte conjunt amb el Real Instituto y Observatorio de la Armada (ROA) de Cadis i la Universitat de Barcelona d'instal·lació d'un telescopi dotat de la tecnologia més avançafa a l'observatori del Montsec (Telescopi Fabra-Roa al Montsec, TFRM). En ocasió del cent-cinquantè aniversari (2014) rebé la Creu de Sant Jordi."

Font: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/reial-academia-de-ciencies-i-arts-de-barcelona