"Constituït a Barcelona el 19 d’abril de 1922, fou, després del PEN Club Internacional i el francès, el tercer dels PEN Club en crear-se. Celebrà el primer plenari l’abril del 1923 i, malgrat l’hostilitat de la Dictadura de Primo de Rivera, des del començament manifestà un gran dinamisme, mostra del qual fou el nomenament, l’any 1924, d’Àngel Guimerà com a membre d’honor del PEN Club Internacional. El PEN català participà en bona part dels congressos anuals i, presidit per Pompeu Fabra, al qual succeí Carles Riba l’any 1928, organitzà el XIII Congrés Internacional, que tingué lloc a Barcelona el 1935 sota la presidència internacional d’Herbert George Wells. A desgrat de la Guerra Civil Espanyola, el 1937 fou la principal entitat impulsora de la Institució de les Lletres Catalanes i fou capaç de mantenir una presència activa al Congrés del 1937 (París) i en les dues trobades del 1938 (Praga i Londres). El triomf del franquisme posà fi a les seves activitats públiques i entrà en un llarg parèntesi d’exili i clandestinitat. Durant l’èxode republicà del 1939 contribuí al suport de nombrosos intel·lectuals gràcies a les connexions internacionals.

Del 1939 fins al 1973 la representació del Centre passà per les mans de Josep Maria Batista i Roca, aleshores a l’exili a la Gran Bretanya, el qual n’assumí la secretaria i denuncià reiteradament la manca de llibertats del règim i l’intent sistemàtic d’eliminar la llengua i la cultura catalanes. Un informe del PEN Català portà el PEN Club Internacional a condemnar el règim de Franco l’any 1953. Durant la Segona Guerra Mundial, tot i mantenir la seu de l’exili a Londres, gran part de la documentació del PEN català conservada fou traslladada i dipositada a la Universitat d’Austin (Texas, Estats Units d’Amèrica). En aquesta etapa en foren també membres destacats Marià Manent, Osvald Cardona, Joan Colomines, Josep Maria Poblet i Rafael Tasis . Carles Riba, per la seva banda, continuà presidint l’entitat fins a la mort (1959). Després de la presidència de Josep Carner, el 1965, que accedí a la presidència Jordi Rubió i Balaguer, s’inicià en la clandestinitat la reconstrucció de l’entitat a Catalunya, continuada amb J.V. Foix (1968), i culminà el 1973, amb Joan Oliver a la presidència. El mateix any 1973 obrí delegacions al País Valencià i a les Illes Balears.

ornà a la legalitat l’any 1976. El 1978 hom organitzà a Barcelona una Conferència Internacional del PEN, presidida per Mario Vargas Llosa, en la qual hom inaugurà la relació PEN-UNESCO, i fou creat el Comitè de Programa i Traduccions. Des del 1979 el Centre Català ha assistit regularment a les reunions i als congressos convocats, ha guanyat protagonisme a l’interior dels diferents comitès i ha aprofitat la plataforma internacional per a projectar a l’exterior la literatura catalana.

Una fita important fou l’organització del 57è Congrés Mundial del PEN la setmana de Sant Jordi del 1992 a Barcelona. Amb motiu del Congrés hom edità el llibre El Centre Català del PEN, 70 anys d’història, a cura de Josep S. Cid. Organitzà, l’any 1996, la Conferència Mundial sobre els Drets Lingüístics, en la qual s’aprovà la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, reforçada el 2011 amb la Declaració de Girona. S’ha involucrat molt activament en moltes altres iniciatives de reivindicació de les llibertats, especialment les de pensament i expressió, com ara les del Dia de l’Escriptor Perseguit (2003), la Xarxa Internacional de Ciutats Refugi, ICORN (International Cities of Refuge Network), que acull escriptors perseguits als seus països d’origen (2006), el Dia de l’Escriptor Refugiat (2007) o altres més específicament literàries com la Declaració del Quebec sobre la Traducció Literària (2015). L’any 2007 l’entitat fou convidada d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt.

L’any 2010 instituí el premi Veu Lliure, concedit a un autor que hagi patit captiveri o persecució a causa dels seus escrits. Lliurat anualment a les Illes Balears pels volts del Dia de l’Escriptor Perseguit (15 de novembre), en les successives edicions han rebut el premi el cubà Normando Hernández Gonzáles (2010), l’amazic Salem Zenia (2011), el txadià Koulsy Lamko (2012), la naga Easterine Kire i els Docents de les Illes (2013), l’eritreu Dessale Berekhet (2014), l’iranià Ahmad Jalali Ferehani (2015), la turca Zeynep Oral (2016), la xinesa Tienchi Martin-Liao (2017), el guineà Ramon Esono (2018), el marroquí Ali Lmrabet (2019), el kurd iranià Behrouz Boochani (2020) i la francesa Mireille Gansel (2021).

Entre d’altres, des del 1976 han estat membres significats de l’entitat, Carles Torner, D.Sam Abrams, Isidor Cònsul i Josep Maria Terricabras, i han presidit l’entitat Josep Palau i Fabre (1976), Maria Aurèlia Capmany (1979), Jordi Sarsanedas (1983), Dolors Oller (2001) i Carme Arenas (2010). L’any 2018 assumí el càrrec Àngels Gregori, i el 2022 Laura Huerga.

L’any 2005 rebé la Creu de Sant Jordi, el 2010 el premi de la Generalitat a la Projecció Internacional i el 2017 el premi Memorial Francesc Candel."

Font: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/centre-catala-del-pen-club
Més informació: https://www.pencatala.cat/el-pen-catala/historia/