Subseries MFG - Memorials presentats a la Junta Superior de Sanitat amb motiu de la Febre Groga de 1811

Ýndice de los memoriales presentados a la Junta Superior de Sanidad según se expresa a continuación Memorial del patrón Francisco Motta Memorial del Gremio de pescadores de Andraix Memorial de la Diputación de Sanidad de Alcúdia Memorial de cinco frayles, tres pasageros y el patrón Felipe Roch Memorial de Sebastián Oliver, escrivano Memorial de Antonio Bosch, mayordomo del gremio de pescadores Memorial del patrón Francisco Mota Memorial de los mayordomos del gremio de arbañiles (sic.) Memorial de D. Domingo Díaz Pérez Memorial de D. Juan Chicheri, teniente suizo Memorial del Gremio de pescadores de Palma Memorial de Antonio Soler Memorial de Antonio Soler (II) Memorial de D. Domingo Fons Memorial de los patrones de barcos de pesca Memorial de Francisca Maria Roselló Memorial del patrón Jayme Alemany Memorial de los patrones pescadores de Palma Memorial de Josef Peña Memorial del capitán Juan Bautista Moredo Memorial del patrón Baltasar Mulet Memorial de Marcos Mateu Memorial de Da. Ysabel Carbonel y Da. Juana Salor Memorial de Bautista Giromba Memorial de los mayordomos del gremio de arbañiles (sic.) Memorial de Guillermo Hirlini y Juan Merry Memorial de el vice-cónsul de S.M. B. en Mallorca Memorial del patrón Miguel Pagés Memorial del patrón Bartolomé Matas Memorial de los patrones pescadores del ard (sic.) y Jávega y de Palma Memorial de Antonio Vicens y Antonio Vicens de Antonio

Àrea d'identificació

Codi de referència

ES AHRAMIB JUNSAIB-EPI-FGR-MFG

Títol

Memorials presentats a la Junta Superior de Sanitat amb motiu de la Febre Groga de 1811

Data(es)

  • 1811 (Creation)

Nivell de descripció

Subseries

Volum i suport

31 memorials + 1 índex

Àrea de context

Nom del productor

(1756)

Història administrativa

Des del segle XVIII, i al llarg del XIX, el control marítim i la prevenció d'epidèmies foren el principal argument de l'Estat en matèria sanitària. Així, com a part de la nova ordenació política que s'instaura a les illes Balears arrel del Decret de Nova Planta es va crear al 1756 una Diputación de Sanidad que dependria directament de la Junta Suprema de Sanidad creada l'octubre de 1720 amb l'objectiu principal de vigilar amb més intensitat la propagació d'epidèmies. Aquest nou òrgan substituïa les funcions que des del segle XV havia realitzat la Institució de Morberia Mallorquina que amb les normes del Gran i General Consell havia defensat l'Illa de les grans epidèmies que envaïen el continent. La Diputación de Sanidad estaria integrada pels regidors de la ciutat amb caràcter vitalici (en cas que fossin molts, pels més versats en matèria sanitària) i presidida pel Corregidor, els quals "deberán entender y cuidar inmediatamente de todos los asuntos tocantes al resguardo de la Salud Pública". Aquests regidors, o diputats, i el corregidor no cobrarien un sou, però l'entitat havia de comptar amb un metge, un cirurgià i els subalterns necessaris, a més d'una embarcació amb el seu corresponent patró i tripulants, tots sufragats amb el dret de visita pagat per les embarcacions estrangeres.
Finalment, a principis del segle XIX, la Reial Ordre de 30 de setembre de l'any 1800 -que generalitzava el sistema de Juntes sanitàries-, mentre que el novembre de 1813 es produí la racionalització del sistema de Juntes, establint-se una gradació de distincions: Suprema o Central per a tot el regne, provincial i municipal, de manera que l'òrgan que era la Diputació es convertiria, per una part, en la Junta Provincial de Sanitat, dirigida per el governador de la província, o Jefe Político i per altra, en Junta Municipal de Sanidad de Palma. Al seu torn, es crearien també Juntes de Sanitat locals als diferents municipis de l'arxipèlag, de les quals la Junta Provincial n'esdevindria coordinadora, a l'hora que aquesta depenia de la Junta Suprema de Sanidad de Madrid. A més, el 1833 es crearen unes Juntes Superiors, corresponents a les Capitanies Generals i amb més rellevància a les províncies territorialment més rellevants, cosa que ocasionaria confusions i conflictes entres juntes superiors, provincials i municipals de les capitals.
Les funcions de les Juntes de Sanitat es poden considerar de caràcter burocràtic i policial: comprovar la veracitat de l’origen geogràfic de les embarcacions, mercaderies i persones; impedir l’entrada i descàrrega de les improcedents o procurar el seu accés tan sols després d’una quarantena que les sotmetés a desinfecció.

Història arxivística

Origen de l'ingrés o de la transferència

Àrea de contingut i estructura

Abast i contingut

Memorials presentats a la Junta Superior de Sanitat de les Illes Balears l'any 1881 amb motiu de l'epidèmia de Febre Groga. Els documents es troben ordenats seguint l'índex inclòs en el conjunt documental, no sempre de forma cronològica, i datats segons la resolució de la Junta.

Ingressos

Sistema d'organització

Àrea de condicions d'accés i ús

Condicions d'accés

Condicions de reproducció

Idioma del material

Escriptura dels documents

Nota sobre les llengües i escriptures

Característiques físiques i requeriments tècnics

Instruments de descripció

Àrea de documentació relacionada

Existència i localització dels originals

Existència i localització de reproduccions

Unitats de descripció relacionades

Descripcions relacionades

Àrea de notes

Identificador(s) altenatiu

Punts d'accés

Punts d'accés per lloc

Punts d'accés per autoritat

Punts d'accés de gènere

Àrea de control de la descripció

Identificador de la institució

Regles o convencions

Estat d'elaboració

Nivell de detall

Dates de creació revisió eliminació

Idioma(es)

Escriptura(es)

Fonts

Àrea d'ingressos

Persones i organitzacions relacionades

Related genres

Llocs relacionats

Unitat d'emmagatzematge

  • Prestatgeria: AHRAMIB_prestatgeria_001
  • Capsa: AHRAMIB_capsa_008