"Institució de promoció cultural dependent de la Conselleria d’Educació i Cultura del govern de les Illes Balears, creada el 1971 com a institut d’estudis locals, dependent de la Diputació Provincial de Balears, amb seu a Palma.

Desenvolupament enciclopèdic
Té el caràcter de fundació pública i l’objectiu de fomentar la investigació científica sobre temes relacionats amb les Balears, editar publicacions sobre les Illes, assessorar el Govern Balear sobre temes culturals i promoure la difusió de la cultura pròpia. La seva creació suposava la culminació d’un procés iniciat al final dels anys seixanta i que recollia una proposta dels professors Ángel Raimundo Fernández i Santiago Sebastián López de la delegació a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB. La proposta es canalitzà a través del diputat provincial Martí Ensenyat i Riera i fou aprovada a l’agost del 1971. Presidia l’Institut Josep Alcover i Llompart, el primer director fou Bartomeu Payeras i Franch i el vicedirector, Mateu Serra i Simó. Funcionava a través d’un patronat executiu i d’un consell general, en el qual, a més, hi havia un representant de les seccions d’Humanitats, Ciències, Investigació i Documentació i Defensa de la Natura, un de l’Escola Lul·lística i de la Societat d’Història Natural i quatre personalitats. Entre el 1971 i el 1979 es definiren les àrees d’actuació i es publicaren la Revista Balear i setze monografies. També col·laborà amb activitats culturals puntuals com la preparació d’un CHCA i el Congrés d’Història de la Mediterrània. El 1979 passà a dependre del Consell General Interinsular i l’any següent s’aprovaren els nous estatuts, pels quals l’organisme passà a regir-se per un consell general (president, vicepresident, quatre membres dels Consells Insulars, membres de les entitats culturals i dues personalitats en representació de la vida científica de les Illes Balears) i una comissió permanent que gestionava les decisions del consell general. Desaparegué el càrrec de director i les seves funcions foren assumides pel nou càrrec de secretari general. Entre el 1979 i el 1983 aparegué la revista Estudis Baleàrics i se celebraren les I Jornades d’Estudis Històrics Locals. Començà també la diversificació de les publicacions en col·leccions com “Monuments de les Illes Balears” i “Actes de les Jornades d’Estudis Històrics Locals”, amb catorze monografies i dotze números de la revista Estudis Baleàrics. Es produí, doncs, un impuls quantitatiu i qualitatiu que es manifestà en l’increment del pressupost d’activitats i alhora es marcaren les línies d’actuació que, encara avui, continuen.

El 1983, l’Institut passà a dependre de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. L’any 1986 es redactaren nous estatuts, amb què adquiria la categoria d’organisme autònom vinculat a la Conselleria d’Educació i Cultura. Era regit per una junta de govern, que marcava les directrius i aprovava les activitats, formada pel conseller d’Educació i Cultura, el director general de Cultura, un representant de la gestió econòmica de la Conselleria, un representant del consell acadèmic i el secretari general de l’Institut. També es creà un consell acadèmic com a òrgan assessor, constituït per tretze membres: cinc persones designades pel conseller, un representant de la universitat, tres representants dels Consells Insulars i tres membres en representació de les entitats culturals i científiques de les Illes Balears. Des del 1983, continuà la tendència de diversificació de les publicacions i l’increment de les activitats no editorials com ara congressos, simposis, cicles de conferències, exposicions i activitats audiovisuals. El 1990 es reformaren de nou els estatuts, pels quals es configurà com una entitat autònoma de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Des dels seus orígens, l’Institut es marcà com a fita la col·laboració amb altres entitats culturals. El 1972 s’incorporà al Patronat Josep Maria Quadrado, del CSIC. És membre de la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals (CECEL). Està adherit a la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i és la seu del Patronat Ramon Llull. A més, manté relacions especials amb els centres culturals i científics de les Illes Balears com l’Ateneu de Maó, l’Escola Lul·lística de Mallorca, l’Institut d’Estudis Eivissencs, l’Institut Menorquí d’Estudis, la Societat Arqueològica Lul·liana o la Societat d’Història Natural. N’han estat responsables directes: B. Payeras i Franch (1971-79), Jordi Gayà i Estelrich (1980-88), Ramon Maria Servalls i Batle (1989-91), Pius Tur i Mayans (1991-91), Josepa Terrassa i Barceló (1992-93) i Xavier del Hoyo i Bernat (des del 1993). Ha gaudit sempre de la col·laboració de les figures intel·lectuals més rellevants del país com Àlvar Santamaria, Guillem Colom, Josep Maria Llompart o Josep M. Quintana.

Des del 1981 organitza les Jornades d’Estudis Històrics Locals i n’edita les actes. El 1987 organitzà el XIII CHCA, centrat en l’anàlisi del regne privatiu de Mallorca (1230-1349), la incorporació de Menorca (1287) i les relacions de la Corona d’Aragó amb l’Atlàntic. Se n’han publicat els quatre volums d’actes, ponències i comunicacions (1989-90). Des del 1989 organitza diversos cicles de conferències sobre diferents temes i en col·laboració amb altres entitats. És la seu del Patronat Ramon Llull, que té per objectiu la publicació de la nova edició de les obres d’aquest autor (1985), i creà la Comissió de les Illes Balears per a la Commemoració del V Centenari del Descobriment d’Amèrica, que edità la col·lecció “Amèrica”, en què es publicaren una quinzena d’obres (1991-92) sobre temes d’història d’Amèrica i de les Balears. El 1995 aparegué la sèrie “Divulgació”, amb l’objectiu de fomentar a un públic majoritari l’interès pels espais naturals, els itineraris històrics, la vida i l’obra de personatges il·lustres o diversos aspectes de qualsevol matèria humanística o científica relacionada amb les Illes Balears. El 1996, es realitzà el simposi 25 Anys de l’Institut amb el tema “La Transició a les Illes Balears”. També es reprengué la sèrie “Temps de Poesia”, un projecte que enregistrava en cassets la veu dels poetes de les Illes Balears, llegint els seus poemes. Els darrers anys també ha dedicat especial atenció a la salvaguarda del patrimoni audiovisual (exposicions fotogràfiques, edició de discos compactes i vídeos).

Edita les publicacions periòdiques Estudis Baleàrics (des del 1981) i Revista de Ciència (des del 1987). La primera pretén la divulgació interdisciplinària de la investigació que es fa a les Balears. Els seus articles abracen gairebé tots els àmbits del saber. En un principi no estaven relacionats entre ells; posteriorment, els números de la revista han passat a estructurar-se al voltant d’un tema central que dona cohesió temàtica als articles, com la naturalesa de les Pitiüses (núm. 16, març 1985), la Inquisició (21, juny 1986), la cultura popular (24, març 1987), el s. xix (25, juny 1987), el cinema i la fotografia (26, setembre 1987). D’altra banda, n’han estat membres del consell de redacció importants investigadors de les Illes com Joan Alegret, Maria Barceló, Catalina Cantarellas, Joan Miralles o Isabel Moll. Revista de Ciència començà a editar-se l’any 1987 i presenta els avenços científics més recents, bibliografia, recensions de llibres i esdeveniments científics d’interès. En són col·laboradors habituals Guillem Matheu, Climent Picornell o Antoni Rodríguez i Perea. A més, ha publicat més de seixanta llibres sobre antropologia, art, arxivística, bibliografia, biologia, dret, ortografia, filosofia, geologia, geografia, història, literatura, lul·lisme, patrimoni, prehistòria i història de l’art de les Illes. Aquest caràcter multidisciplinari ha convertit la Institució en una peça clau per a la divulgació de la investigació històrica actual a les Balears. Tot i no disposar de biblioteca, el règim actual de funcionament permet l’accés a bona part de la informació.

Lectures
FERRER I FLÓREZ, M.: “Bartomeu Payeras i Franc”, Estudis Baleàrics, 56, 1996-97, p. 35-38.
HOYO BERNAL, X. del: “Breu història de l’Institut d’Estudis Baleàrics”, Estudis Baleàrics, 56, 1996-97, p. 7-18.
MATEU, G.: “L’Institut d’Estudis Baleàrics i el seu origen de l’antiga Diputació Provincial”, Estudis Baleàrics, 56, 1996-97, p. 39-48.
SALVÀ I TOMÀS, P.A.: “L’Institut d’Estudis Baleàrics entre 1986 i l’actualitat”, Estudis Baleàrics, 56, 1996-97, p. 53-58.
SANTAMARIA, À.: “Contexto histórico y ejecutoria de la primera época de l’Institut d’Estudis Baleàrics”, Estudis Baleàrics, 56, 1996-97, p. 19-34."

Font: https://www.enciclopedia.cat/diccionari-dhistoriografia-catalana/institut-destudis-balearics

"Medievalista i sacerdot.

Féu estudis al seminari de Mallorca i a la Universitat de Friburg de Brisgòvia (Alemanya), on s’interessà pel lul·lisme (fou col·laborador del Raimundus Lullus Institut) i es doctorà en teologia (1975) amb una tesi sobre la teoria lul·liana dels correlatius (1979). Ha editat l'Ars Notatoria i l'Astronomia de Ramon Llull. Secretari d'Estudios Lulianos i de l’Institut d’Estudis Baleàrics, és professor del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca."

Font: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/jordi-gaya-i-estelrich