Bernat Corne, procurador del Comte d'Empúries, estableix a Vidal de Torrent, Bernat Trobat i Pere Cabrer una part d'un bosc dit Pinar situat a la parròquia de Santa Margalida, tengut sota alou de la porció del Comte d'Empúries, confrontant amb la mar, l'estany de l'Albufera, amb un rafal tengut pel dit Comte d'Empúries, amb rafal tengut pel Bisbe i Capítol de Girona i amb l'alqueria de Santa Eulària. Es retén per al Comte les salines, i la fusta del pinar, que serà d'ús comú per a la gent de la predita parròquia de Santa Margalida i per a la de la parròquia de Sant Joan de Muro. Faran cens d'una masmudina.

Hayton Natiar i Juceff Ben Maimó Aletzar, jueus de Mallorca, reconeixen haver rebut 47 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida, que els hi restaven a pagar d'aquelles 240 Lliures en que s'havia encarregats aqueixa universitat amb dits jueus.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Cristòfol Gili, pagès de Santa Margalida, una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 4 lliures. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Joan Monjo fill de mateu, de Santa Margalida, dues quarterades de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 4 lliures i 17 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Pere Femenia ferrer, de Santa Margalida, una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 2 lliures i 7 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Salvador Monjo, pagès de Santa Margalida, una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 1 lliura i 13 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Jaume Riera i Bernardí Mateu, agricultors de Santa Margalida, una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 4 lliures i 3 sous. Els establerts han fet entrada de 5 sous.(comprovar cens).

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Miquel Estelrich traginer, de Santa Margalida, una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 2 lliures i 10 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Miquel Calafat de Santa Margalida unes cases, terra i vinya, de prop de tres quarterades, dites la Tria, de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 6 lliures i 5 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Cosme Serra de Santa Margalida dues quarterades i mitja de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 18 lliures i 8 sous i 9 diners. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Joan Ferragut de Santa Margalida una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 4 lliures. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Antoni Femenia de Santa Margalida dues quarterades de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 5 lliures i 8 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Guillem Mulet, escrivà de la reina d'Aragó (comprovar), reconeix haver rebut dels prohoms, del clavari i de la universitat de Santa Margalida 100 florins d'or, que són la contribució de Santa Margalida a les despeses ocasionades per la venguda del rei per tal de pacificar el regne.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell estableixen en emfiteusi a Antoni Monjo Barraca de Santa Margalida una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens d´1 lliura i 15 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a de Santa Margalida quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 2 lliures i 10 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Sebastià Mestre de Santa Margalida una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens d' 1 lliura i 13 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Antoni Quetgles de Santa Margalida una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens d' 1 lliura i 1 sos. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Julià Vives, natural d'Artà, però habitador a Santa Margalida, dues quarterades de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 12 lliures. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Jaume Riera, teixidor de lli de Santa Margalida, dues quarterades de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 4 lliures. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Gregori Alòs de Santa Margalida set cortons de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 4 lliures, 12 sous i 9 diners . L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Pere Castelló pagès de Santa Margalida mitja quarterada i quaranta sous (sólidos), de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de2 lliures i 2 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Bernat Estelrich de Santa Margalida dues quarterades de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 10 lliures i 12 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Mateu Calafat, ( o Miquel?, revisar) de Santa Margalida, ret als jurats de Santa Margalida unes cases i closos de terra contigus, de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, que els jurats de Santa Margalida li havien establert el 4 d'abril de 1592 a cens de 6 lliures i 5 sous.

Encarregament de 8 lliures i 8 sous censals fet per la universitat de Santa Margalida a favor de Jaume Albertí de la Vila d'Inca, per préstec de forment valorat en 105 lliures fet antany (“raone frumenti quod anno preterito jurati en consiliarii dicte parrochie... [trencat])

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Arnau Alòs de Santa Margalida 3 quarterades de terra dites "lo puig comú" de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 30 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Margalida, vídua de Joan Estelrich d'Alcúdia un clos de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 5 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Bartomeu Vicens àlies Codoy mercer (?) de la ciutat d'Alcúdia reconeix haver rebut 538 lliures en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 40 lliures que li feia la dita universitat.

Miquel Artigues de Felanitx reconeix haver rebut 816 lliures i 15 sous en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 64 lliures censals que li fa la universitat de Santa Margalida.

Pere Capó, un dels jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a Miquel Monjo de Santa Margalida set cortons de terra, que havien estat establerts a Gregori Alòs, que els hi va retre, i que són de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 5 lliures. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Miquel Vivot, donzell de Mallorca, reconeix haver rebut 1037 lliures, 2 sous i 4 diners en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 80 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pere Capó, un dels jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a Martí Serra de Santa Margalida una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens d'1 lliura i 8 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Pere Capó, un dels jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a Miquel Anfós de Santa Margalida una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens d'1 lliura i 12 sous. La dita quarterada és part d'quelles dues que foren establertes a Onfore Calafat, que les va desemparar. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Mateu Monjo paraire de Santa Margalida tres quarterades de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola que fou de Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 16 lliures i 10 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Miquel Galmés, doctor en medicina, de Sineu, reconeix haver rebut 163 lliures, 6 sous i 8 diners en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 12 lliures censals que li fa la dita universitat.

En Pere de Femenia, en Guillem Monge i en Jaume Font “senior” jurats l’any present, i en Pere Vey, en Francesc Matamala, en Bernat Albertí “junior”, en Jaume Vey, en Pere de Lluc-roig, en Bernat de Puigserver “junior” i en Jaume Castelló “junior”, set dels consellers de la Universitat de Santa Margalida, “pro urgente necessitate dicte parrochie et singularium eiusdem hoc est pro emendis vitualibus” s’encarreguen amb 8 lliures censals en nom la universitat de Santa Margalida a favor de Bernat Albertí major, de l'alqueria de Montblanc (“Bernardo Albertini seniori alquerie de Muntblanch dicte parrochie”), sobre un alou que Pere Puig de Muro té al terme d'Huialfàs, per preu de 100 lliures.

Miquel Gallard, de Valldemossa, reconeix haver rebut 835 lliures, 5 sous i 4 diners en nom dels jurats de Santa Margalida per a la quitació de 64 lliures censals que li fa la dita universitat.

Mateu Femenia, un dels jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Julià Vives de Santa Margalida una quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 5 lliures i 10 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Mateu Femenia, un dels jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableixen en emfiteusi a Francesc Molines de Santa Margalida dues quarterades de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Pere Ramon sa Fortesa, donzell de Mallorca, a cens de 1 lliures 2 sous i 6 diners. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Antoni Pelegrí, rector de l'església de Santa margalida, atorga títol de possessió d'un tros de terra sitaut a Santa Margalida, sota alou de l'església i rectoria de Santa Margalida als jurats de Santa Margalida, atenent que els jurats el posseixen d'ençà que hi ha memòria.

Els jurats de Santa Margalida venen, en nom de la dita universitat, un tros de terra situat a la plaça del Cardessar i tingut sota alou del vestuari de l'església de Santa Margalida a Mateu Mulet prevere per preu de 8 lliures.

Els jurats de Santa Margalida redueixen a Antoni Femenia les 5 lliures 8 sous censals que fa a la dita universitat per dues quarterades, situades a Alcudiola, que li havien estat establertes a 4 lliures censals.

Joan Pellicer, rector de l'església parroquial de Santa Margalida i els preveres admesos a la dita església reconeixen que Jaume Julià, doctor en medicina, ha pagat 100 lliures a la comunitat de preveres de la dita església per a la quitació de 6 quarteres de forment censals que els fa per la seva possessió de la Bisbal.

"Onòfria" Font i Guiscafré, vídua de Bernat Font, reconeix haver rebut en nom de la universitat de Santa Margalida 823 lliures 2 sous i 2 diners per a la quitació de 64 lliures censals que fa la dita universitat a l'heretat del dit Font difunt, això és, 800 liiures per a laquitació del censal i 23 lliures 2 sous i 2 diners per "rata".

Ordenances referents a l'administració de la hisenda municipal de Santa margalida ordenades per Miquel Major, Regent de la cancelleria i visitador general al regne de Malloca.

Joan Pasqual Guillemet, blanquer deMallorca, reconeix haver rebut a la taula de la Universitat i consignació de Mallorca 308 lliures en nom dela universitat de Santa Margalida per a la quitació de 24 lliures censals que li fa la dita universitat.

Transllat fet pel notari Joan Terriola d'una clàusula d'una venda d'una renda sobre un alou franc de la Vila d'Huialfàs, de l'any 1391, a la qual s´'hi assenyalen els confrontes de dit alou.

Mateu Femenia, pagès de Santa Margalida, reconeix haver rebut 968 lliures i 15 sous en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 64 lliures censals que li fa la dita universitat.

Els jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, i per tal de pagar els deutes creats per la compra de forments, s'encarreguen en 8 lliures censals per valor de 100 lliures amb Elisabet Serra i Campomara, muller d'Onofre Serra de Santa Margalida.

Llorenç Caldès de la Vila de la Pobla, fa gràcia a Pere Pasqual del molí del Grec , a sa muller Agneta Pasquala i Guardiola, a Joan Pasqual, pare del dit Pere, i a Francina Guardiola i Pisana, mare de la dita Agneta, que puguin quitar aquelles 6 lliures censals que li han venut pagant-li 75 lliures.

Testament d'Anna Julià, vídua i hereva de Jaume Julià, doctor en medicina. Fa una deixa de 8 lliures censals als jurats de Santa Margalida i al bací dels pobres de Santa Margalida.

Francesc Font, dit de Roqueta, reconeix haver rebudes 801 lliures, 13 sous i 4 diners en nom dela universitat de Santa Margalida per a la quitació de 60 lliures censals que li fa la dita universitat.

Concòrdia entre els jurats de Santa Margalida i Francesc Font de Roqueta relativa a la contribució a les talles de Santa Margalida pels béns que dit Francesc posseïa a dit terme. Els jurats de Santa Margalida reconeixen haver rebut 200 lliures de dit Francesc per raó de talles "vagals" i Francesc Font s'obliga a contribuir a les talles amb 18 lliures censals cada any.

Joan Serra, prevere de la Ciutat d'Alcúdia, cancella l'instrument d'encarregament fer per Pere Alòs, jurat de Santa Margalida, en nom d'aqueixa universitat, que és de 40 lliures per preu de 500 lliures, ja que per aquest encarregament no es comptava amb suficients poders i que posteriorment se'n feu un altre pel mateix valor.

Joana Seguina i Serra, vídua den Jaume Seguí de la Ciutat d'Alcúdia, cancella l'acte de vend ade 8 lliures censals atorgat per Pere Alòs, jurat de Santa Margalida, en nom d'aqueixa universitat, per preu de 100 lliures, ja que per a aquest encarregament no es comptava amb suficients poders i que posteriorment se'n feu un altre pel mateix valor.

Pere Femenia, notari de Mallorca, ven al seu gendre Gabriel Estelric, mercader de Mallorca, aquelles 10 lliures, 13 sous i 4 diners censals que li fan Pere Torrents, ferrer de Petra, sa muller Bàrbara i el seu fill Pere, per preu de 133 lliures, 6 sous i 8 diners.

Esteve Ribes, tenint poder atort pel consell d'aqueixa vila, venen a Catarina Reus i Serra aquelles 18 lliures censals que Francesc Font de Roqueta fa a dita Vila com a partit concertat (per al pagament de talles) per preu de 225 lliures.

Francesc Font de la Serra de Muro fa gràcia a la universitat de Santa Margalida que puguin quitar aquelles 8 lliures censals que li fa aqueixa universitat sobre un alou franc situat a Campanet pagant 100 lliures.

Cristòfol Ginard, prevere beneficiat a la Seu, fa gràcia a la universitat de Santa Margalida que pugui redimir aquelles 50 lliures censals que li fa.

Antoni Femenia, fill de Baltasar Femenia de la possessió de Vernissa de Santa Margalida, estableix en emfiteusi a Mateu Serra àlies Jana de Santa Margalida una quarterada de terra al lloc dit el Pinar, tinguda sota alou i jursidcció de la Baronia que fou del Comte d'Empúries a cens de 4 Ll. i 10 sous. Dit Mateu Serra ha fet entrada de 5 sous.

Presidal decret autoritzant la vanda a diversos particulars de diverses partides censals que feien els pagesos de Santa Margalida com a concert per al pagament de talles, fins a valor de 200 lliures censals.

Pere Pasqual dit del molí, del lloc de Búger de la parròquia de Campanet, estableix en emfiteusi al seu nebot Miquel Capó, moliner del dit lloc, un trast de terra en el qual hi ha un molí de vent, amb els arreus de moldre, situat al terme de Campanet i tengut sota alou de Baltasar de Bruy, donzell, i d'Antonina Bennàsser de Santiani de Campanet.En Capó ferà cens de 4 lliures. Ha fet 70 lliures d'entrada.

Testament de Margalida Crespí, filla de... (Bartomeu?) Capó difunt, muller de Nadal Crespí del lloc de Búger de la parròquia de Campanet.

Gabriela Flor, filla adoptiva (de qui?, revisar) atenent que en anys passats s'havia encartat amb Pere Pasqual del lloc de Búger, dit del molí del Grec, pre servir a la seva casa, reconeix haver rebut d'Agneta Guardiola i Pasquala 20 lliures que són per a complement dels seus serveis:

Miquel Simonet, donzell, reconeix haver rebut 518 lliures i 18 sous en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 40 lliures censals que li fa la dita universitat.

Antoni Amer, prevere beneficiat a l'església parroquial de Muro, reconeix haver rebut 165 lliures i 11 sous en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 12 lliures i 18 sous censals que la universitat de Santa Margalida havia de prestar al seu benefici eclessiàstic.

Elisabet Armengol i Malet, muller de Pere Jordi Amengual, ciutadà militar, reconeix haver rebut 325 lliures en nom de la universitat de Santa Margalida, per a la quitació de 26 lliures censals que li fa la dita universitat, i 52 lliures més per dues pensions impagades.

Testament d'Agnès Pasquala i Gordiola, del molí den Costa del lloc de Búger.

Na Margalida, vídua, curadora de l'heretat de francesc Riu difunt, fa gràcia que la universitat de Santa Margalida pugui quitar aquelles 23 lliures 6 sous i 8 diners que li fa sobre un rafal anomenat Binicalvell que Esteve Cerdà de Santa Margalida té en alou franc, que valen 350 lliures, fent quatre pagaments, això és, tres de 100 lliures i un de 50. Jurats: Pere Balaguer, Esteve Cerdà, Bernat Albertí “junior” i Tomàs Dalmau. Testimonis: Guillem Monge, Bernat Femenia, Guillem Femenia, Bernat Jordà i Pau Terriola.

Miquel Melis, prevere doctor en teologia, de la Ciutat de Mallorca, reconeix haver rebut 560 lliures en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 44 lliures i 16 sous censalas que li fa la dita universitat, a més de 105 lliures per pensions i "rata" del dit censal.

Joan Pou, prevere beneficiat a la Seu de Mallorca, procurador major de la Confraria de Sant Pere i Sant Bernat, reconeix haver rebut 150 lliures, 10 sous i 8 diners en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 12 lliures censals que aqueixa universitat fa a la dita confraria.

Joan Tous fill de Joan, de Santa Margalida, ven a Antoni Estelrich sabater de Santa Margalida mitja quarterada de vinya situada a la possessió de Vernissa, al lloc dit el Pinar, al terme de Santa Margalida, tinguda sota alou i jursidicció de la Baronai que fou del Comte d'Empúries per valor de 37 lliures i 10 sous.

Joan Palleres, dit del molí de la Rata, del lloc de Búger de la vila de Campanet, allibera el seu cunyat Joan Pasqual, dit del molí del Grec, del lloc de Búger de la vila de Campanet, d'aquelles 150 lliures que en Pasqual havia de pagar a dit Palleres, hereu universal de Margalida Pasqual difunta, muller den Palleres i germana de dit Pasqual.

Sebastià Tortrella, del lloc de Búger de la parròquia de Campanet entrega 120 lliures com a dot de la seva filla Joana Tortrella, la qual ha concertat el seu matrimoni amb Joan Pasqual del molí den Grec del lloc de Búger de la vila de Campanet.En Pasqual l'accepta com a legítima muller i reconeix haver rebut les 120 lliures de dot.

Joanot Desclapers reconeix haver rebut 306 lliures 14 sous i 8 diners en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 24 lliures censals que li fa la dita universitat.

Concòrdia entre Ramon sa Fortesa, Comte de Formiguera, donya Unissa Fuster, comtessa i mare de dit Comte, i Asbert Fuster, cavaller de l'hàbit de Calatrava, d'una banda, i Pere Molines i Antoni Monjo, jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat per aqueixa universitat, de l'altra banda. Ambdues parts es perdonen tots els plets criminals i civils en curs; però pel que fa al plet sobre la jursidicció de les cavallaries s'esperarà a que se dicti sentència, amb llibertat per apel·lar.

Sebastià Femenia, prevere natural de Santa Margalida, redueix aquelles 40 lliures censals que li fa la universitat de Santa Margalida a 28 lliures i 11 sous censals.

Catarina Comelles i Serra, vídua de Ferrer de Comelles, ciutadà de Mallorca, reconeix haver rebut 150 lliures en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 12 lliures censals que li fa la dita universitat.

Catarina Comelles i Serra, vídua de Ferrer de Comelles, ciutadà de Mallorca, reconeix haver rebut 225 lliures en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 18 lliures censals que li fa la dita universitat.

Bernat Albertí, fill i hereu donatari dels béns que foren den Bernat Albertí de Montblanc, difunt, (“Bernardus Albertini filius et heres ac donatarius omnium bonorum que fuerunt domini Bernardi Albertini de Monblanch parrochie Sancte Margarite de Muro quondam”) per tal de pagar les 136 lliures que deu a na Marquesina, germana seva per part de pare (“sorori mee ex linea paterna”), muller de Pere Garriga de Roqueta (“Petri Garriga de Roqueta dicti parrochie”) de la dita parròquia, “pro resta illorum jurium vobis consernentium super bonis meis et que fuerunt dicti patris nostri pro suplimento iuris nature quam pro cuplimento (?) illorum iurium vobis consernentium super dictis bonis pro dote et augmento et aliis juribus quam et que domina Anthonia quondam mater vestra uxor prima dicti patris nostri habebat super bonis dicti patris nostri” li cedeix el dret sobre aquelles 8 lliures censals que li fa la universitat de Santa Margalida, que valen 100 lliures.

Margalida Rotger i Serra, vídua de Martí Rotger de la Ciutat d'Alcúdia reconeix haver rebut 100 lliures en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 8 lliures censals que li fa la dita universitat.

Miquel Sunyer, doctor en medicina(?), reconeix haber rebut 507 lliures, 11 sous i 8 diners en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 25 lliures censals que li fa la dita universitat.

Miquel Sunyer, doctor en lleis (?), reconeix haver rebut 406 lliures, 2 sous, i 6 diners en nom del a universitat de Santa Margalida per a la quitació de 20 lliures censals que li fa la dita universitat.

Pere Payeres del lloc de Búger de la vila de Campanet, ven a Pere Pons àlies Racano, teixidor de llana del lloc de Búger, mitja quarterada de terra situada al terme del lloc de Búger sota alou real, per preu de 5 sous.

Joan Femenia, Mateu Femenia i Antoni Femenia dits de Vernissa, de la vila de Santa Margalida estableixen en emfiteusi a Mestre Antoni Estelrich, sabater de Santa Margalida, una peça de terra de pertinences de la seva posessió de Vernissa, situada sota alou de la Baronia que fou del Comte d'Empúries a cens de 3 lliures i 5 sous. Dit Estelrich ha fet cinc sous d'entrada.

Joana Femenia, vídua, i el seu fill Antoni Femenia, reconeixen haver rebut 60 lliures i ... sous d'Antoni Estelrich sabater de Santa Margalida per a la quitació de 5 lliures censals que li fa dit Estelrich.

Els Consellers del Comú de l'església parroquial de Santa Eulària de la Ciutat de Mallorca reconeixen haver rebut 1008 lliures 6 sous i 10 diners en nom de la universitat de Santa Margalida per a la quitació de 50 lliures censals que fa aqueixa universitat al comú de dita església.

Jaume Cladera, un dels jurats de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a Mateu Alemany de Santa Margalida dues quarterades de terra de pertinences de la posessió de Son Monjo, situada al terme de Santa Margalida sota alou i jurisdicció de les cavallaries de Ramon sa Fortesa, cavaller, a cens de 16 lliures i 14 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Testament de Joana Pasqual i Tortrella, vídua de Joan Pasqual i Gordiola del lloc de Búger del terme de Campanet. Data de la còpia: 11 de juny del 1669.

Antoni Monjo àlies Remenat, un dels jurats de la vila de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell, estableix en emfiteusi a Francesc Morey, fill d'Antoni, de Santa Margalida, una quarterada de terra de pertinences de la posessió de Son Monjo d'Alcudiola, situada al terme de Santa Margalida, sota alou i jurisdicció de Ramon sa Fortesa, cavaller, a cens de 3 lliures i 5 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Els jurats i els consellers de Santa Margalida, atenent que aqueixa universitat fa censals per valor de 24 lliures i 8 sous a diversos censualistes, s'encarrega en 24 lliures censals amb Francesc Font de la Serra de Muro, per tal de redimir aquelles 24 lliures 8 sous censals.
Jurats: Pere Albertí, Pere Pastor, Llorenç de Puigserver, Pere Camps; consellers: Jaume Albertí, Ponç Gil, Pere Vey “junior”, Pere Cellera “junior”, Pere Alòs, Joan Monge, Guillem Roig i Jaume Barceló. També subscriuen el document: Guillem Monge, Jaume Roig i Bernat Femenia, habitadors de la dita parròquia.
Censals:
8 lliures al venerable Antoni de Quint “junior” ciutadà
8 lliures i 8 sous al venerable Jaume Albertí de la vila d’Inca
8 lliures a la venerable senyora Marquesa muller d’en Pere Garriga de Sineu “que solebat morare in alqueria de Roqueta dicte parrochie”.
A raó de 100 sous per morabatí. Fan l’encarregament “advertentes quod utilius est nobis et singularibus dicte universitatis et parrochie facere dictos census uni soli censualerii quam tribus”
Testimonis: Antoni Calafat, Martí Serra, Gabriel Rissech, Julià Alber, Guillem Pastor i Bernat Albertí.

Antoni Monjo àlies Remenat, un dels jurats de la vila de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell de dita vila, estableix en emfiteusi a Pere Alòs , pagès de Santa Margalida, dues quarterades de terra de pertinences de la posessió de Son Monjo d'Alcudiola, situada al terme de Santa Margalida, sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Ramon sa Fortesa, cavaller, a cens de 8 lliures. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Antoni Monjo àlies Remenat, un dels jurats de la vila de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell de dita vila, estableix en emfiteusi a Joan Font, picapedrer de Santa Margalida, una quarterada de terra de pertinences de la posessió de Son Monjo d'Alcudiola, situada al terme de Santa Margalida, sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Ramon sa Fortesa, cavaller, a cens de 4 lliures. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Antoni Monjo àlies Remenat, un dels jurats de la vila de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell de dita vila, estableix en emfiteusi a Catarina Font i Esbert mitja quarterada de terra de pertinences de la posessió d'Alcudiola, situada al terme de Santa Margalida, sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Ramon sa Fortesa, cavaller, a cens de 2 lliures i 1 sou. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Antoni Monjo àlies Remenat, un dels jurats de la vila de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell de dita vila, estableix en emfiteusi a Pere Esbert de Santa Margalida, mitja quarterada de terra situada al lloc d'Alcudiola, al terme de Santa Margalida, sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Ramon sa Fortesa, cavaller, a cens de 2 lliures i 1 sou. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Antoni Monjo àlies Remenat, un dels jurats de la vila de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell de dita vila, estableix en emfiteusi a Joan Amengual àlies Burguet de Santa Margalida, prop de tres cortons de terra de pertinences de la possessió de Son Monjo d'Alcudiola, situada al terme de Santa Margalida, sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Ramon sa Fortesa, cavaller, a cens de 2 lliures i 16 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Antoni Monjo àlies Remenat, un dels jurats de la vila de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell de dita vila, estableix en emfiteusi a Antoni Quetgles teuler, una quarterada de terra de pertinences de la possessió de Son Monjo d'Alcudiola, situada al terme de Santa Margalida, sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Ramon sa Fortesa, cavaller, a cens de 4 lliures i 5 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Antoni Monjo àlies Remenat, un dels jurats de la vila de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell de dita vila, estableix en emfiteusi a Mateu Monjo àlies paraire, agricultor de Santa Margalida, dues quarterades de terra de pertinences de la possessió de Son Monjo d'Alcudiola, situades al terme de Santa Margalida, sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Ramon sa Fortesa, cavaller, a cens de 9 lliures i 5 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Antoni Monjo àlies Remenat, un dels jurats de la vila de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell de dita vila, estableix en emfiteusi a Margalida Alòs i Pou, vídua d'Andreu Alòs d'Alcudiola, unes casetes i tres trossos de terra contigus, de pertinences de la possessió de Son Monjo d'Alcudiola, situades al terme de Santa Margalida, sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Ramon sa Fortesa, cavaller, a cens de 9 lliures i 5 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous. Aquestes casetes i closos ja havien estat establerts a Sebastià Pou, pare de dita Margalida, però no s'havia firmat l'acte d'establiment.

Antoni Monjo àlies Remenat, un dels jurats de la vila de Santa Margalida, tenint poder atorgat pel consell de dita vila, estableix en emfiteusi a Bartomeu Nicolau prevere de la vila de Porreres, una quarterada de terra de pertinences de la possessió de Son Monjo, que abans fou den Joan Monjo, situada al terme de Santa Margalida, sota alou i jurisdicció de la cavallaria d'Alcudiola de Ramon sa Fortesa, cavaller, a cens de 35 sous. L'establert ha fet entrada de 5 sous.

Ramon Despuig estableix a Joan Pasqual dit del molí de Búger dues cases situades al lloc de Búger, tingudes en alou propi, a cens de 8 sous allodials inquitables i de 32 sous quitables. Dit Pasqual ha fet entrada de 20 lliures.