Person

Fornés Perelló, Pedro J

• Pedro J Fornés Perelló

1885-1969

Pedro José Fornés Perelló neix a Inca el dia 7 de setembre de 1885. Fill de Francisco Fornés Pascual i de Maria Perelló Bibiloni. Els seu padrins per línia paterna foren Antonio Fornés
i Antonia Pascual i, per línia materna, Pedro Jerónimo Perelló i Jerónima Bibiloni, tots ells naturals d’Inca.
Igual que la seva família, començà a fer feina al camp, però ben prest decidí estudiar de mestre.
Home avançat al seu temps i de caràcter seriós. Tot el que va aconseguir fou gràcies al seu esforç.
Es casà amb dona Maria Vich Simó, natural des Capdellà. D’aquest matrimoni nasqueren dos
infants: Maria (que va néixer a Búger) i Francisco (que va néixer a Pollença), dos dels municipis
on ell exercí com a mestre.
Don Pedro començà la seva carrera professional a Fornalutx, com a interí. Prengué possessió el
dia 10 de setembre de 1907 i romangué al centre fins al dia 2 de març de 1908.
Després d’uns mesos, el dia 26 de maig s’incorporà a l’escola pública de Binissalem, on va fer feina
fins dia 23 de març de 1910. Fou en aquest darrer poble on va conèixer la seva futura esposa.3
Una vegada superada l’oposició, ja com a mestre propietari, prengué possessió de l’escola pública
d’Alaior el dia 1 de juliol de 1910. El 31 d’agost de 1913, just abans de començar el nou curs
escolar, cessà del seu càrrec i, per concurs de trasllats, s’incorporà a a l’escola pública de Búger el
dia 1 de setembre del mateix any. En aquest destí, hi va estar 5 anys, durant els quals va néixer
la seva filla Maria.
L’1 de setembre de 1918, mitjançant concurs de trasllats, s’incorporà a l’escola pública de
Pollença, on romangué fins dia 30 de novembre de 1920. Durant aquest darrer període nasqué
el seu fill Francisco (Paco).
Pedro José Fornés arribà a l’Escola Nacional Graduada n. 2 de Nins d’Inca, per permuta, l’1 de
desembre de 1920. Durant la seva estada a l’escola es mostrà com un home inquiet, emprenedor
i sobretot un bon professional amb vocació de mestre.
El dia 5 de maig de 1933 fou nomenat director del centre.
El curs 35-36, tot i que ell era catòlic practicant, donava opció als pares dels alumnes a triar la religió
que volien per als seus fills.4
Don Pedro romangué, teòricament, fins dia 14 de març de 1941 al centre.
Per què deim teòricament? Perquè, segons consta al seu expedient, va estar suspès de empleo
y sueldo des de l’1 d’octubre de 1936 fins al 28 d’abril de 1939. A partir del dia 29 d’abril,
s’incorporà, però cobrant únicament el 50 % del seu sou. Curiosament, des del 23 de setembre
de 1940 fins al 14 d’abril de 1941 tornà a ser suspès sense sou. En total 4 anys, 6 mesos i 1 dia.
Paral·lelament a la seva tasca com a mestre de l’escola pública tenia una acadèmia on preparava
els futurs batxillers. Entre d’altres els coneguts Alfonso Reyna, Andreu París i el seu fill “Paco”.
Aquest fet li creà problemes per la competència amb altres centres privats.
Aquestes vicissituds no s’entendrien sense conèixer les circumstàncies, desgraciades, del
moment. D’aquí que es fan necessàries unes pinzellades del que succeí a partir del juliol de
1936, tant a la zona anomenada nacional com a la republicana.El procés de depuració de Pedro J. Fornés Perelló
Al sobre del primer procés depurador, apareixen les anotacions següents.5
• GC-M (Guardia Civil-Malo)
• A-M (Alcalde-Malo)
• P-R (Párroco-Regular)
Aquestes anotacions fan referència als informes que havien emès sobre la seva conducta les
“forces vives” del poble.
Al sobre també apareix una inscripció manuscrita: Frente Popular según propia confesión. Don
Pedro, tot i ser “home de missa diària”, estava afiliat a Esquerra Republicana, i era el secretari
de l’agrupació a Inca.6
Pel que fa a la segona depuració, li formularen tres càrrecs:7
• “Haber estado afiliado a partidos del Frente Popular, habiendo desempeñado el cargo de
Secretario.
• Ser defensor del laicismo escolar.
• Valerse de su cargo en el Consejo Local para impedir el funcionamiento de Escuelas Obreras
gratuitas, orientadas en sentido católico.”
En el sobre corresponent a aquesta segona depuració, apareixen relacionats els quatre informes
preceptius:
• Guàrdia Civil
• Batle
• Capellà
• Pare de família
Amb aquests informes es completava el seu expedient administratiu de depuració. Al sobre, a
més a més de la relació esmentada, apareix un contundent “Listo para Burgos” que significava la
transmissió de l’expedient al Tribunal Nacional amb seu a Burgos.
L’acusaren d’haver cremat una bandera espanyola i d’haver trepitjat un santcrist. Això provocà
que, endemés del procés administratiu, l’empresonassin (primer a Sant Domingo i després a Can
Mir, d’on pogué sortir gràcies al músic militar i empresari inquer José Albadalejo).
Posteriorment demostrà que aquestes acusacions eren falses, ja que el santcrist el tenia al capçal
del llit i la bandera seguia intacta, i fou la que es va posar a la façana de l’Ajuntament d’Inca
quan acabà la Guerra Civil.8
El 21 de setembre de 1940, al Bolletí Oficial de la Província apareix la diligència següent:
“(...) una Orden del Excmo. Sr. Ministro de Educación Nacional resolviendo expediente de
depuración del interesado, por la cual se le sanciona con la suspensión de empleo y sueldo
por dos años, traslado fuera de la provincia con prohibición de solicitar vacantes durante
cinco años e inhabilitación para cargos directivos y de confianza (...)”
Com a conseqüència de l’ordre anterior i havent complit més dels dos anys exigits, sol·licità el
reingrés fora de la província. La instància té data de 30 octubre 1941.
En aquesta Diligència del 14 de març de 1941, el destinaren a l’Escala (Girona) i li cancel·laren
la suspensió. Aquest fet el va marcar molt i, temps després, vivint ja a Mallorca, quan es referia
a aquest destí sempre parlava “del seu desterro”.10
El 4 de gener de 1943 des de la Junta Provincial de Primera Enseñanza de Baleares li adrecen
aquest Ofici:11
“Por O.M. de 3 de octubre de 1942 se resuelve su expediente de depuració (...) en trámite
de revisión en la siguiente forma:
Dejar sin efectos la Orden por que fue resuelto su expediente de depuración y, en su lugar,
resolverlo definitivamente con “traslado dentro de la provincia por cinco años, pérdida de haberes
dejados de percibir e inhabilitación para el ejercicio de cargos directivos y de confianza” (...)
Tot d’una que s’assabenta d’aquesta comunicació, sense perdre gens de temps, escriu una carta al
president de la Junta Provincial de Primer Ensenyament de les Illes Balears amb data del 21 de
febrer de 1943, a la qual sol·licita tornar a Mallorca. I ho demana de forma interina, amb plaça
definitiva o com a provisional a una escola qualsevol de Mallorca. És a dir, volia tornar sí o sí.
El 16 de març de 1943, la Junta Provincial de Primera Enseñanza de Baleares li contesta:
“(...) acordó acceder a su petición y nombrarle para una sección de la Escuela Graduada de
María de la Salud. (...)”12
Segons ens contà el seu nét, quan s’incorporà a la secció 1ª de la Graduada de Maria de la Salut,
era per substituir el seu fill Francisco, que regentava la citada secció 1ª. Així consta al Llibre de
Registre d’Escoles i Mestres de l’AMEIB.
A Maria de la Salut hi està 8 mesos, després passà 4 anys i 9 mesos a Llubí. Si ho sumam, ha estat
més de cinc anys (5 anys i 5 mesos). Compleix així l’Ordre ministerial de 3 d’octubre de 1942.
L’1 de setembre de 1948, deixà l’escola de Llubí i tornà al seu municipi, on ja havia servit com a
mestre abans del procés de depuració. Un procés que no acabà fins a l’any 1951, quan el director
general del Ministeri d’Educació Nacional adreçà al delegat administratiu d’Ensenyament
Primari de les Illes Balears l’ofici següent:
“En el expediente de cancelación de nota desfavorable del Maestro de Inca-Mallorca DON
PEDRO JOSÉ FORNÉS PERELLÓ, De Orden Ministerial comunicada con esta fecha lo digo a V.S. para su conocimiento, el del
interesado y demás efectos. (...)”
D’aquesta forma, després de quinze anys d’incertesa professional i d’intranquil·litat en general
recuperà totalment el seu estatus.

6. Els darrers anys
   Pedro José Fornés Perelló es jubilà el tres de juliol de 1957. Tot i això, no va deixar de banda
   la seva inquietud de seguir aprenent dia rere dia. Segons ens va contar el seu nét, xerrava
   perfectament en francès, però trobava que, en aquells moments, l’anglès era la llengua més
   parlada i, per tant, havia guanyat terreny al francès. Per aquest motiu estudià anglès.
   Li agradava estar ben informat de les notícies quotidianes, per la qual cosa llegia el diari i escoltava
   el parte de la ràdio. Una de les seves curolles era veure com l’home trepitjava la Lluna.13
   Pedro José Fornés Perelló morí el dia 9 de juny de 1969 i, curiosament, un mes escàs després, el
   16 de juliol, el mòdul lunar Eagle arribà a la Lluna i el comandant nord-americà Neil Armstrong
   la trepitjà per primera vegada.

Illes Balears
Mallorca
Inca
Buger
Pollença
l’Escala (Girona) i

Mestre
Pedro J. Fornés obté el títol de Mestre de Primer Ensenyament Elemental el dia 15 de desembre de 1905.

Mestre d'ensenyament superior
La seva inquietud per aprendre féu que el 12 de juny de 1918 obtengués el títol de Mestre de
Primer Ensenyament Superior

“El Ministro de Instrucción Pública y Bellas Artes = Por cuanto D. Pedro José Fornés
Perelló natural de Inca provincia de Baleares de edad 20 años, ha acreditado en debida forma
que reúne las circunstancias prescritas por la actual legislación para obtener el Título de
Maestro de 1ª enseñanza elemental y hecho constar su suficiencia en el Instituto de Baleares,
el 15 de diciembre de 1905= (...)

“S.M. El Rey D. Alfonso XIII y en su nombre el Ministro de Instrucción Pública y BellasArtes: Considerando que, conforme a las disposiciones y circunstancias prevenidas en la actual legislación, Don Pedro José Fornés y Perelló, natural de Inca, provincia de Baleares, de edad de 32 años ha hecho constar su suficiencia en la Escuela Normal de Barcelona,
expido el presente Título de Maestro de primera enseñanza Superior. El títol té data de 12
de juny de 1918. (...)”

La depuració del magisteri a Mallorca
La depuració fou un tipus de repressió motivada per la Guerra Civil i va afectar a tots els
funcionaris de l’Estat, inclòs el personal administratiu i subalterns, així com els funcionaris
municipals i tots els treballadors relacionats o inscrits a institucions i organismes oficials
(personal d’ajuntaments i de ministeris, jutges, policies...). La depuració es va dur a terme de forma similar per part del Govern de la República i també
als territoris ocupats per les tropes sollevades. A les Illes Balears, Mallorca i Eivissa sofriren
la depuració franquista i Menorca, una doble depuració (en un primer moment republicana i
franquista després).
La depuració no implicava sanció, era una investigació sobre la moral, la conducta i les opcions
polítiques dels mestres.
A Mallorca, com a la resta de zones ocupades, les escoles es dividien en: Escoles de Déu i Escoles
del Dimoni (Escola Nova). El president de la Comissió Nacional de Cultura i Ensenyament, José
María Pemán, el dia 7 de desembre de 1936, a la circular núm. 2 emetia el següent:
“(...) El carácter de la depuración que hoy se persigue no es sólo punitivo, sino también
preventivo. Es necesario garantizar a los españoles, que con las armas en la mano y sin
regateos de sacrificios y sangre salvan la causa de la civilización, que no se volverá a tolerar,
ni menos a proteger y subvencionar a los envenenadores del alma popular (...)”
Tota una declaració d’intencions destinada a solucionar el “problema” i a assegurar que no tornàs
a passar una cosa així.
La primera mesura que s’aplica a tots els funcionaris (entre ells els mestres d’escola) és el seu
cessament. A partir d’aquest moment es veuran obligats a signar l’adhesió incondicional al
Movimiento Nacional. Per tal motiu, encara que la depuració afectàs a tot el col·lectiu, només
alguns professionals foren sancionats. La depuració també afectà les escoles privades de forma
directa o indirecta.

Pedro J. Fornés Perelló, mestre d’Inca 1920-1941 I 1948-1957
XV JORNADES D’ESTUDIS LOCALS
Antoni Aulí Ginard, Joan Cánovas Salvá i Jaume Soler Capó http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/jornadesEstudisLocalsInca/index/assoc/2014_Jor/nadesEst/udisLoca/lsInca_v/15_p181.dir/2014_JornadesEstudisLocalsInca_v15_p181.pdf