Francesc Sureda i Blanes va néixer a Artà el 1888 i va morir a Palma el 1955. Teòleg i lul·lista. Es llicencià i doctorà en filosofia i teologia a la Universitat Gregoriana de Roma; també es llicencià en dret (1930) a València. S'ordenà el 1912. Fou promotor (1914) de la Confederació Catòlica Mallorquina, primera manifestació de l'escoltisme a Mallorca. Fou professor a les universitats de Santander i de Múrcia. El 1918 es convertí en capellà castrense i fou destinat a l'Àfrica, on s'interessà per l'arqueologia i el folklore del Marroc. Com a lul·lista fundà la "Maioricensis Schola Lullistica", de la qual fou el primer rector. El 1936 signà la "Resposta al missatge dels catalans"
Fou acusat de catalanista i desterrat a Extremadura (1936-1942). Quan retornà a Mallorca promogué vetlades literàries que serviren per produir 13 fulls anomenats "Confidencials" (1948-49) (http://arxiu-historic.uib.es/arxiu_fitxers/13400626_article_Sureda_Blanes_Randa9.pdf), on s'incloïen poemes de Josep M. Tous i Maroto, Llorenç Moyà, Miquel Gayà i Sitjar, Rafel Ginard...