S'estan mostrant 3065 resultats

Registre d'autoritat

Infanta Isabel de Borbó

  • AHUIB
  • Person
  • 1851-1931

Isabel de Borbó i Borbó coneguda amb el sobrenom de "La Chata", era la filla primogènita de la reina Isabel II d'Espanya i germana d'Alfons XII. L'afició pels viatges la féu conèixer molt de món: Amèrica i Europa. Abandonà l'estat amb la seva família, a l'exili, després de l'adveniment de la Segona República, quan ja tenia més de vuitanta anys. Morí pocs dies després d'arribar a la seva residència prop de París.
El juliol de 1913 visità Mallorca, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.

Jaume III

  • AHUIB
  • Person
  • 1315–1349

Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 2004 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus. Si clicau damunt la URL següent podreu veure el decret signat pel mallorquí i aleshores president del consell de ministres d'Espanya Antoni Maura Montaner.

http://www.ramhg.es/index.php/informes-y-bibliografia/casas-reales-y-soberanas/articulos/218-traslado-de-los-restos-del-rey-jaime-iii-de-mallorca-a-la-catedral-de-palma

Universitat de les Illes Balears (UIB)

  • AHUIB
  • Corporate body
  • 1978

El filòsof, poeta i teòleg Ramon Llull fundà el Col·legi de Miramar, que fou un dels primers centres d'estudi i de recerca de l'època.
És per això que la Universitat de les Illes Balears és hereva d'una llarga tradició que es remunta a Mallorca a l'any 1483, data en què fou creat l'Estudi General Lul·lià com a centre d'ensenyament superior, mitjançant un privilegi reial atorgat pel rei Ferran el Catòlic. El 1691, com a resultat de la reconversió de l'Estudi General Lul·lià, es crea la Universitat Lul·liana de Mallorca, els estatuts de la qual varen ser aprovats el 1697. El 1772 passarà a denominar-se Universitat Literària de Mallorca, i el 1829 queda adscrita a la Universitat Catalana de Cervera.
Però el 1951 reneix l'Estudi General per impulsar la cultura a Mallorca i restaurar els estudis universitaris. Al llarg de diversos anys s'hi varen realitzar cursos de Dret i de Filosofia i Lletres, suprimits per raons econòmiques. El 1959 es crea la Càtedra Ramon Llull, adscrita a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, que promou cursos per a l'obtenció del títol de doctor i uns cursos d'estiu altament apreciats en l'àmbit de la filologia, que posteriorment es varen estendre a altres branques científiques.
Finalment, el procés de transició a la democràcia a Espanya i l'impuls econòmic experimentat a les Balears de la mà del desenvolupament turístic, constitueixen les condicions idònies per a la creació, el 1978, de l'actual Universitat de les Illes Balears.

Cercle d'Obrers Catòlics

  • AHUIB
  • Corporate body
  • 1877-1973

Els cercles d’obrers catòlics, entitats creades amb la finalitat d’afavorir l’associacionisme obrer de caràcter confessional, s’incrementaren notablement arrel de la creixent preocupació dels papes pels problemes socials, plasmada en diverses encícliques, en particular la de Lleó XIII '"Rerum Novarum" (‘Sobre les coses noves’) el 1891. El principal impulsor d’aquestes associacions fou el jesuïta Antoni Vicent, que creà els primers a Manresa el 1865. La tasca d’aquest religiós i els seus coreligionaris tengué una influència molt forta del francès Albert de Mun; tots donaren als cercles un caire alhora religiós, econòmic, recreatiu i instructiu. Aquestes entitats, en darrer terme, depenien del bisbe de la diòcesi.
El primer Cercle d’Obrers Catòlics que es fundà a Mallorca fou el de Palma el 1877. Es difongueren per tola l’Illa. El de Manacor, per exemple, que és dels primers, data de 1880. Un esborrany firmat per Quadrado, diu “trasformada la Sociedad Católica en otra titulada Circulo de Obreros Católicos” (1877).

Escola de Treball Social

  • AHUIB
  • Corporate body
  • 1959-1998

L’origen de l’Escola Universitària de Treball Social de la Universitat de les Illes Balears (UIB) és l’Escola Diocesana d’Assistència Social, fundada a Palma el 1959 des de Càritas Diocesana pel bisbe Jesús Enciso de Viana. Una de les activitats de Càritas a nivell general era precisament promoure escoles d’assistència social.
Després del nomenament de president de la junta directiva de l’Escola d’Assistència Social el senyor Juan Marqués Bennaser, se’n va procedir a la constitució. Bàrbara Pons Marqués en fou nomenada també secretària, la qual va ser la vertadera impulsora de l’Escola de Palma i qui la dirigí fins el 1969. Com a seu de l’escola es va triar l’Estudi General Lul·lià, que havia estat seu de l’antiga Universitat Lul·liana, tot això quan era rector Gerardo Thomás.

L’Estatut per a la constitució jurídica de l’escola data de 25 de setembre de 1959, i el 15 de novembre del mateix any el bisbe Enciso la inaugurà oficialment.

La necessitat de donar formació cada vegada més exigent als professionals dels serveis socials, fou la causa per la qual el bisbe Enciso fundà una Escola d’Assistents Socials, seguint els models europeus, i en la línia de les altres escoles espanyoles de l’Església. Funcionava des de feia temps la Unió Catòlica Internacional de Serveis Socials, UCISS, de la qual en formava part la Federació Espanyola d’Escoles de l’Església de Servei Social, FEISS. En aquell moment hi havia una sola Escola de Assistència Social Oficial de l’Estat amb seu a Madrid. Calia donar oficialitat civil, a nivell nacional, als assistents socials, a fi que tinguessin uns estudis i un títol que pogués ser valorat per la seva professionalitat i competència. Des del principi es va veure la necessitat que aquests estudis fossin universitaris.

Després de moltes peripècies econòmiques, que amenaçaven la mateixa existència de l’escola, i després de demanar ajuda tant a l’Ajuntament com al Consell Insular i Interinsular, es va arribar a un pacte entre la Diòcesi i les autoritats civils per tal de donar-li suport, i es va formar el Patronat de l’Escola de Assistència Social.

Les escoles d’assistents socials es transformaren en escoles universitàries de treball social mitjançant l’Ordre de 22/6/83. Es regulen a través de la disposició de la Llei General d’Educació, Decret 2293/1973, de 17 de agost, i Reial Decret 1850/1981, de 20 d’agost. Foren anys de lluita: per organitzar l’escola, mitjançant instruments com tenir un reglament; per finançar l’Escola; per un pla d’estudis; per formar part de la Universitat. El mes de novembre de 1984 quedà adscrita l’Escola d’Assistents Socials com a “Escola de Treball Social” a la Universitat de les Illes Balears. Signaren l’acord el bisbe de Mallorca, Teodor Úbeda Gramage, i el rector de la UIB, Nadal Batlle Nicolau.

Primerament va funcionar amb un pla d’estudis que no va ser aprovat pel Ministeri d’Educació i Ciència i, per tant, els títols de la primera promoció que es tramitaren a Madrid varen ser retornats a Mallorca. El 1989 es va publicar un pla d’estudis que, segons el servei de títols del Ministeri d’Educació i Ciència, es va aplicar amb efectes retroactius (des del moment en què s’impartiren els estudis de la diplomatura).

Jesuïtes

  • AHUIB
  • Corporate body
  • 1561

La Companyia de Jesús va ser fundada per Ignasi de Loiola en 1539 i aprovada pel papa Pau III l'any següent. A Mallorca arriben els Jesuïtes l'any 1561 i els Jurats de la ciutat els cedeixen la capella de Monti-sión on estava instal·lat l'Estudi General que ha de canviar la seva seu. Amb l'ajuda de benefactors van comprant les cases del voltant i el 1571 comencen les obres de l'església i col·legi que acaben el 1683. Les seves activitats se centren en la docència, apostolat i actes religiosos, associacions, missions, ajuda espiritual i material davant desastres. El 1627 es crea un segon col·legi a Palma amb el llegat testamentari de Catalina Simonet i el seu marit Pedro Antonio Sant Martí de 10.000 lliures, anomenat col·legi de Sant Martí. Es funda un tercer col·legi a Pollença amb els béns donats pel pare jesuïta Hugo Núñez de Berard el 19 juny 1686. Els Jesuïtes són expulsats de Mallorca l'any 1767 i Carles III cedeix el col·legi de Monti-sion per a seu de la Universitat Literària.

Universitat Literària de Mallorca

  • AHUIB
  • Corporate body
  • 1673-1835

El Papa Climent X erigí la Universitat Literària de Mallorca mitjançant breu apostòlic, datat el 17 d'abril i executat l'any 1691, encara que el camí dels estudis superiors a Mallorca van ser aprovats inicialment l'any 1483 pel rei Ferran el Catòlic. Els estatuts es realitzaren el 1697 i un any després es publicaren per l'impressor Melchor Guasp, sota el títol de "Constituciones Estatutos y Privilegios de la Universidad Luliana del Reino de Mallorca". Hi havia quatre facultats amb els estudis de teologia, dret, medicina i filosofia. En la seva etapa d'Estudi General tenia la seu a la capella de Monti-sion, al call palmesà, però quan arribaren els Jesuïtes el 1561 els lliuraren el seu edifici i s'hagueren de traslladar a unes cases del carrer Sant Roc. Amb l'expulsió dels Jeuïtes el 1767, Carles III concedí a la Universitat el col·legi de Monti-sion i conservà la propietat de la seu de l'Estudi General. La Universitat el 1829 es transformà en seminari depenent de la Universitat de Cervera, primer, i de la de València, després. Fou suprimida l'any 1835.

Estudi General de Mallorca

  • AHUIB
  • Corporate body
  • 1483-1673

El Gran i General Consell de Mallorca sol·licità a Ferran el Catòlic la creració d'un Estudi General d'Arts i Ciències. El Rei signà a Còrdova el 30 d'agost de l'any 1483 el corresponent privilegi pel qual es creà l'Estudi General de Mallorca. Els corrents de pensament que el promogueren estan inserits en un context lul·lià. A Randa, entre 1453 i 1460, ja hi havia impartit ensenyaments lul·lians Pere Joan Llobet, graduat a l'Estudi General de París. El 1478 Beatriu de Pinós donà els seus béns al Regne de Mallorca per al manteniment d'una escola que fomentàs la docència i la investigació sobre Ramon Llull. Ratificà aquesta donació en testament de l'11 de novembre de 1484. Tres anys abans, el 1481, Agnès de Quint assignà una renda de cent lliures per a la dotació d'una càtedra lul·liana que fou ocupada pel mestre Pere Daguí. Aquest és el context en què s'atorgà el privilegi per a la creació de l'Estudi General de Mallorca, que havia de seguir el model de Lleida fundat l'any 1300.
L'Estudi General esdevingué Universitat pel breu pontifici de Climent X l'any 1673.

Can Ribes

  • AHUIB
  • Corporate body
  • 1830-1960

La fàbrica tèxtil de Can Ribes. Fou fundada durant la dècada de 1830 per Gabriel Ribas, pare de la dona d'un emprenedor procedent de l'àmbit rural, Vicenç Juan Rosselló, que l'heretà i la féu canviar fins a convertir-la en un autèntic referent en el sector tèxtil de les Balears, tot això a partir l'obrador que havia deixat l'esmentat sobre Gabriel Ribas.

Colette Truyol

  • AHUIB
  • Person
  • 1928-2004

Colette Truyol va néixer el 1928 a Marsella, on estudià piano al conservatori. Després es traslladà a Mallorca i continua els estudis musicals al conservatori de Palma, del qual fou professora titular. El títol superior de Música l'aconseguí al conservatori de València el 1950. Fou alumna, deixeble i difusora de l'obra del seu mestre, Antoni Torrandell. Es casà amb el fill del músic, Bernat Torrandell. Fill i nora del mestre Torrandell dedicaren la seva vida a difondre i interpretar l'obra del músic mallorquí arreu del món. A més a més, aconseguí la diplomatura en llengua francesa per la Universitat de Touluse.
Colette Truyol realitzà multitud de concerts per tot el món, sobretot, per tal de donar a conèixer les obres del seu sogre. Morií a Palma l'octubre de 2004.

Josep M. Tous i Maroto

  • AHUIB
  • Person
  • 1870-1949

Fou professor a l’Institut Balear i arxiver de l’ajuntament de Palma. Col·laborà a "Es Ca d’Inca" , "Catalunya , Migjorn", etc. Com a poeta començà conreant la poesia en castellà; després participà sovint als jocs florals de Barcelona, on fou proclamat mestre en gai saber l’any 1920. Publicà els reculls "Flors d’ametller" (1903) i "Instantànies" (1904). Tanmateix, constitueixen la seva aportació més destacada les seves obres teatrals, típiques representants del teatre costumista mallorquí de caràcter ciutadà, que aconseguiren un gran èxit popular. Entre aquestes cal destacar sobretot "Mestre Lau es Taconer" (estrenada el 1933), "Es nirvis de sa neboda" (1934) i "El tio de l’Havana" (1934), publicades totes tres el 1947. "Ara ve s’avion", del 1948, és basada en episodis de la guerra civil. És autor també de biografies de "Manuela de los Herreros" i "Joan Alcover", i de diverses obres en castellà, com "De la isla dorada" (1912), "Bosquejos de antaño" (1922) i "Guía de la Isla de Oro" (1933). (reproduït de http://xurl.es/ho42j).

Joaquim Maria Bover de Rosselló

  • AHUIB
  • Person
  • 1810-1865

Polígraf. Col·leccionà tota mena de documents, d’antiguitats i de notícies. Des del 1833 fou cronista general del regne de Mallorca. El 1837 fundà l’Academia Mallorquina de Literatura, Antiguitats i Belles Lletres, i el 1840 fou nomenat corresponent de l’Academia de la Historia. Escriví obres sobre els temes més diversos. Excel·lí sobretot com a historiador, malgrat algunes ingenuïtats, errors i arbitrarietats. Cal remarcar l’edició de les històries de Mallorca de Joan Dameto i Vicenç Mut i l’extensa Biblioteca de escritores baleares (1868). Entre els seus escrits inèdits hi ha Diccionario manual mallorquín-castellano i diverses poesies en català antic, literari i dialectal. http://xurl.es/uoycq

Alphonse Daudet

  • AHUIB
  • Person
  • 1840-1897

Novel·lista francès. Després de publicar Les amoureuses (1858), poesies una mica afectades, es dedicà al periodisme durant deu anys. Lettres de mon moulin (1869), el seu primer recull de contes, assenyala el principi d’una carrera literària que produí Le Petit Chose (1868), Aventures prodigieuses de Tartarin de Tarascon (1872), Les contes du lundi (1873), entre les més famoses de les seves obres, i una obra de teatre, L’Arlésienne (1872). Classificat com a realista a causa de la seva temàtica regionalista provençal, fou un impressionista que presentava la realitat de manera poc objectiva. Manifestà una sensibilitat aguda, un cert desordre en la composició i un estil nerviós; la psicologia encertada i el viu sentit de la realitat pintoresca de la seva prosa produïren personatges immortals com Tartarin. Jack (1876), Le Nabab (1877), Numa Roumestan (1881) i Sapho (1884) són obres que tenen un gran valor com a quadres de costums. Ofereixen un interès sociohistòric les obres inspirades en la vida diària del món literari: Souvenirs d’un homme de lettres (1888), Trente ans de Paris (1888), À travers ma vie et mes oeuvres (1888). http://xurl.es/e53a4

Fèlix Campaner Rosselló

  • AHUIB
  • Person
  • 1798-1872

Fèlix Campaner Rosselló, magistrat, es casà amb María Josefa de Ferrates, amb qui no tengué descendència. Morí a Ciutat el 30 d’abril de 1872, a l’edat de 74 anys, amb testament que havia ordenat el 25 de febrer de 1859 i codicil que havia atorgat el 3 de desembre de 1867, ambdós davant el notari de Ciutat Gaietà Socies, en què, entre altres coses, deixà al seu germà Jaume Marià Campaner Rosselló la tercera part que li corresponia de Ca les Bernades o Cal Jutge. Després de fer diversos llegats en metàl·lic i en espècie, nomenà hereu universal usufructuari el seu germà Antoni Àlvar Campaner Rosselló i propietari, el seu nebot Àlvar Campaner Fuertes, fill d’aquest darrer, que heretà la resta dels seus béns, mobles i arrels, drets, accions, crèdits presents i futurs, inclosos els compresos en la part del fideïcomís que vengué a esser de lliure disposició seva, la seva llegítima paterna. http://xurl.es/wgq94

Polític. Diputat a Corts el 1841, 1843 i 1854. Aquell any va formar part de la junta provisional de govern de les Balears, després del pronunciament de Vicálvaro. Fou membre del partit Unió Liberal des de la seva fundació (1854).
GEM

Eric Walrond

  • AHUIB
  • Person
  • 1898-1966

Eric Walrond (de nom complet Eric Derwent Walrond, nascut el 1898 a Georgetown, Guaiana Britànica [actualment, Guaiana], i mort el 1966 a Londres, Anglaterra), escriptor caribeny que va estar associat amb el moviment literari Renaixement de Harlem, a Nova York.
Fill de pare de la Guaiana i mare de Barbados, Walrond es va criar a la Guaiana Britànica, Barbados i Panamà. Entre 1916 i 1918 va treballar a la Zona del Canal de Panamà com a funcionari del Govern i reporter del Star-Herald de Panamà. El 1918 va emigrar a Nova York, on va ser alumne del City College (1922-24) i la Universitat de Colúmbia.
El llibre més conegut de Walrond és "Tropic Death", publicat a Nova York el 1926; es tracta de relats curts.

Més informació, per exemple, a http://goo.gl/xmoJfb

Santos Balmori

  • AHUIB
  • Person
  • 1899-1992

Santos Balmori fou un pintor mexicà d'ascendència asturiana. Estudià a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid i a l'Académie de la Grande Chaumière de París. A Mèxic va estar relacionat amb l'acolliment d'exilats espanyols de la guerra civil espanyola, sobretot nins i orfes.

http://goo.gl/j2uxyR

http://goo.gl/M5dWhQ

Henri Barbusse

  • AHUIB
  • Person
  • 1873-1935

Escriptor francès. Autor de "L'Enfer" (1908); " Le Feu" (1916, Premi Goncourt), relat ambientat en la Primera Guerra Mundial el realisme de la qual va esvalotar el públic més conservador. L'any 1917, va esdevenir co-fundador i primer president de la Association républicaine des anciens combattants (Arac - Associació d'antics combatents). Admirador de la Revolució russa ("Le Couteau entre les dents", 1921), va afiliar-se al Partit comunista francès l'any 1923; va animar el moviment i la revista "Clarté" i va intentar definir una «literatura proletària». Va ser un dels instigadors del moviment pacifista Amsterdam-Pleyel, del qual va ser president. També va escriure poesia: "Les pleureuses" (1895), que s'emmarca en simbolisme. És conegut com l'exaltador literari de la revolució bolxevic. Va viure a Rússia i hi va escriure una biografia de Stalin (1935). Està soterrat al Cementiri del Père-Lachaise a París.

http://goo.gl/w7AMm6

http://goo.gl/NdPFPH

Basili de Rubí

  • AHUIB
  • Person
  • 1899-1986

Caputxí català que gairebé fou afusellat. Pogué fugir a Itàlia i després tornà i fou nomenat director dels seminaris caputxins d'Olot i Barcelona. El seu nou original era Francesc de Paula Malet i Vallhonrat, nat a Rubí. Fou fundador de l’entitat Franciscàlia (1948), editor de la revista "Estudios Franciscanos" des de la represa (1948) i iniciador i director de la col·lecció “Critèrion” http://goo.gl/SpwwTt

Gabriel Ribas de Pina

  • AHUIB
  • Person
  • 1814-1873

Va néixer a Palma el 1814 en el si d'una família de l'aristocràcia i tradicional mallorquina, propietaris de grans finques a localitats com Pina, Santa Eugènia i es Capdallà. Des dels 8 anys ingressà a l'Orde Tercera dels Franciscans. El 1842 partí cap a Roma, on va dir la seva primera missa. El 1844 tornà a Mallorca on es deicà a recórrer "a peu" tots els pobles de l'illa per predicar la doctrina franciscana. El 1856 funda, juntament amb la seva germana Josep, a Pina la Congregació de les Filles de la MIsericòrdia, que es dedicarien a servir els malalts i a l'educació i ensenyança de les nines. També promogué la construcció d'una església.

Entre 1845 i 1873 predicà un total de 3.447 sermons. Publicà també algunes obres de caire religiós: "Mes de Maria" (1846, de la qual es feren tres edicions), "Dia cristià..." (1856, dues edicions) i una història de l’orde franciscà.

http://goo.gl/PLkK5R

Departament de Filologia Catalana i Lingüística General

  • AHUIB
  • Corporate body
  • 1978 (?)

El Departament de Filologia Catalana i Lingüística General acull les àrees de Filologia Catalana, Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, Lingüística General i Lingüística Romànica.
Organitza el grau de Llengua i Literatura Catalanes, la llicenciatura en Filologia Catalana (en extinció), Màster de llengua i literatura catalanes: oralitat i escriptura i el programa de doctorat en Filologia Catalana. Així mateix, proporciona docència de les seves àrees als estudis de mestre i a les llicenciatures en altres filologies.
Edita juntament amb Publicacions de l’Abadia de Montserrat la col·lecció «Biblioteca Marian Aguiló», dedicada a estudis de llengua i literatura catalanes.
La comissió tècnica del departament executa les funcions que l’Estatut d’Autonomia i la Llei de normalització lingüística atorguen a la Universitat de les Illes Balears en matèria d’assessorament en tot allò que faci referència a la llengua catalana. http://dfc.uib.cat/

Academia Médico-Práctica de Mallorca

  • Corporate body
  • 1788-1800

L'Acadèmia Mèdico-Pràctica de Mallorca va ser creada el 1788.
L'any 1786 el Rector de la Universitat, a instàncies de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País, va dirigir a tots els metges de Palma una convocatòria per a fundar una Acadèmia Mèdico-Pràctica; la proposta va aconseguir una prompta i massiva adhesió. Per a redactar les seves normes de funcionament van ser triats el protomèdic Antoni Vives, els catedràtics Rafel Evinent i Antoni Pau Tugores, així com el metge Francesc Alemany. Una vegada examinats i corregits els estatuts, van ser proposats per la citada Reial Societat i es van aprovar en el Consell del 20 d'Agost de 1787. El Rei Carles III va signar la Reial Cèdula Fundacional de l'Acadèmia l'11 de Desembre de 1788. Aquest document, que s'havia extraviat, ha estat recuperat, igual que la resta dels que integren l'edició facsímil.
Els estatuts comencen amb una declaració metodològica profundament antisistemática: "Es constante que la Medicina jamás ha llegado al grado de perfección de que era capaz por el camino del sistema, antes deve solo sus adelantamientos à la experiencia, quien la fundó; de ahi es, que son tan recomendables, y necesarias las Academias para investigar la naturaleza, y sus arcanos con el devido discernimiento, y sólida crítica, caminando por la misma senda experimental, que abrieron los Antiguos, y mejoraron tantos Modernos".

Els deu primers articles assenyalen les obligacions dels acadèmics, consistents fonamentalment en presentar observacions sobre alguna malaltia interessant, remetre informes sanitaris setmanals, confeccionar taules metodològiques-mèdiques i reunir-se en cas d'epidèmia per a intentar trobar els millors mitjans per a atallar-la. En els articles XI a XXIX s'assenyalen els drets i els deures dels càrrecs que han d'existir en l'Acadèmia: President, Vicepresident, dos Secretaris, un Censor, dos Celadores i quatre Examinadors. Els articles XXX a XXXIV es refereixen als socis i estableixen molt clarament que no es podrà exercir la medicina sense ser membre de l'Acadèmia. Per als que es graduassin en el Col·legi de Medicina i volguessin entrar a formar part de l'Acadèmia era necessari practicar dos anys a l'hospital, haver freqüentat les juntes acadèmiques i, finalment, passar un examen. En els articles XXXV a XLV es dicten les normes a seguir en les juntes, que eren de tres classes: "literàries", de periodicitat setmanal, "generals", que tenien lloc una vegada a l'any i "particulars", celebrades quan el President ho estimava oportú.

No van ser plàcids els primers anys d'aquesta institució. En la primera elecció el 23 de Maig de 1789, va sortir electe com a President Antoni Vives i Mayol. Quan es va celebrar la segona elecció, a l'octubre de 1790, es van formar dos grups; un entorn al primer President i l'altre donant suport a Joan Bautista Mas. Com no es va assolir l'acord, el conflicte va arribar a l'Audiència, la qual va dictaminar la suspensió de les activitats durant tres anys. En 1793 van tenir lloc les noves eleccions i va sortir triat President Rafel Evinent, que va ocupar el càrrec fins el 1799. Després, l'Acadèmia va estar presidida per Francesc Alemany i va entrar en una progressiva inactivitat. En aquesta primera època va destacar Francesc Ferrer i Casa, antic Rector de la Universitat Literària de Mallorca, que va ser un dels membres més actius; va presentar deu disertaciones manuscrites sobre temes higiènics i històrics. Aquestes aportacions i el seu retrat es troben guardats en la nostra seu.

No tenim una explicació segura de quals van ser les causes de la progressiva decadència d'aquesta primera institució acadèmica, però, al nostre entendre, la hipòtesi mes plausible és que l'Acadèmia va deixar de ser un instrument útil per a la defensa dels metges enfront dels cirurgians. Va estar activa mentre va sostenir diversos plets contra alguns cirurgians que receptaven medicines internes i l'Audiència va donar la raó als metges. No obstant això el 1799, les mesures promulgades a Madrid relatives a la creació de la Junta General de Govern de la Facultad Reunida i a la unió del Colegio de San Carlos amb l'Estudio de Medicina Práctica, així com la creació del títol de "físic" i la modificació de l'ensenyament de la Medicina, van canviar el criteri de l'Audiència de Palma de Mallorca. A partir de llavors, es va inclinar repetidament a favor dels cirurgians. La decepció que van sofrir els acadèmics, que no veien recompensat el seu esforç, hagué de ser tan gran que va provocar la pràctica desaparició de la Institució. Durant els seus anys de funcionament, la seva activitat va ser molt notable i es van arribar a llegir 137 disertaciones, algunes d'elles sobre l'interessant gènere de les topografies mèdiques. Les disertaciones, en les quals es discutien casos clínics o els aspectes teòrics més en boga en aquells temps, donen una bona idea dels coneixements mèdics de la Mallorca de finals del XVIII i constituïxen una part imprescindible del patrimoni científic de les Illes Balears.

Rafael Evinent

  • Person
  • 1726-1814

Rafael Evinent i Muntaner
Bunyola, Mallorca, 1726 —Palma, Mallorca, 1814
Metge i catedràtic de la Universitat Lul·liana de Mallorca.
Fundador de l’Acadèmia Medicopràctica de Mallorca, de la qual fou el primer censor (1789). Escriví diversos opuscles i contribuí a la difusió dels progressos de la medicina a Mallorca.
[Gran Enciclopèdia Catalana] http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0025633.xml?s.q=opuscles#.VImI3TGG-So

Coautor amb Joaquín Jaquotot i José Llabrés de "Breve instrucción de el modo y medios de socorrer a los muertos aparentes que se llaman asphíticos"

Valentín Terrers

  • Person

Doctor i conegut Liberal va signar una carta en la qual felicitava "las Cortes" per l'abolició de l'Inquisició. Va ser atacat en un tumult al crit de "Viva la Fé" l'any 1813.

Joaquín Jaquotot i Roca

  • Person
  • 1726-1813

Joaquín Jaquotot i Roca va néixer a Palma de Mallorca el 18 de setembre de 1726. El seu pare Nicolas Jaquotot (Diennay, França 1682 - Palma 1761) va ser el Cirurgià Major de l'Hospital Militar de Palma. El 16 gener 1746 va contreure matrimoni amb Juana Vich i Sales (1727-1786).

Joaquín Jaquotot i Roca va ser metge, membre del claustre de professors de la Facultat de Medicina de Palma i membre fundador de la Societat Econòmica d'Amics del País del Regne de Mallorca que es va constituir el setembre de 1778. Els objectius que perseguien els membres de la esmentada societat no difierían en absolut dels perseguits per altres il·lustrats de l'època, és a dir millorar l'agricultura, fomentar la indústria i el comerç i difondre les arts i les ciències. Joaquín Jaquotot va ser membre de la comissió de població que s'ocupava d'assumptes de tipus social com la pobresa o la vagància juvenil.

Juntament amb altres membres de la Societat Econòmica d'Amics del País del Regne de Mallorca, va participar també en la creació de l'Acadèmia Mèdic-Pràctica de Mallorca, sent examinador de la mateixa durant els anys 1797-1798 i 1799-1800.

També va ocupar càrrecs públics a l'Ajuntament de Palma de Mallorca, sent nomenat el 31 desembre 1773 Diputat Primer l'Ajuntament de Palma. Al setembre de 1779 i en la seva qualitat de metge i diputat de l'Ajuntament se li va comissionar perquè anés a Alcúdia per atendre els malalts d'aquesta localitat i posteriorment se li van donar les gràcies pel zel desplegat en la seva comesa. En 1778 va jurar el càrrec de Síndic Personero l'Ajuntament de Palma de Mallorca.

Comptava Joaquín Jaquotot seixanta anys quan al mes de maig de 1786 van morir dos dels seus fills i la seva dona. Aquests fets van poder induir a ordenar-se sacerdot beneficiat de la parròquia de Santa Eulàlia amb dispensa papal per seguir exercint la medicina. A més va ser capellà i confessor de les Monges Caputxines que tenien i tenen el seu convent al costat de la que va ser casa. Joaquín Jaquotot viure a la casa que posteriorment es va identificar amb el número 8 del Carrer Can Jaquotot. Va viure vuitanta-sis anys.

Obres [modifica]
Com a membre de l'Academia Médico-Práctica de Mallorca va escriure els següents manuscrits: Discurs Teòric-Pràctic de la sagnia (1799), Dissertació sobre la malaltia coneguda amb el nom de Spasmo o convulsió (1798) i Memòria Històric-Mèdica de les malalties que esdevenir en la Vila de Deià des de principis de setembre de l'any últim vençut de 1798 fins a la fi del mateix any (1799). Joaquín Jaquotot va destacar pels seus treballs i va merèixer ser inclòs a la Biblioteca d'Escriptors Balears, obra de l'historiador mallorquí Joaquín-Maria Bover on li considera "un dels que han professat la medicina amb més crèdit i reputació". A més segons Bover va escriure també Dissertació sobre la pesta (1787) en la qual estudiava la pesta que va assolar Mallorca en 1652. També segons Bover va ser "poeta agut i festiu", si bé "no s'han conservat els seus escrits en aquest gènere".

Joaquín Jaquotot va col·laborar a més en l'obra publicada en 1779 per impuls de la Societat d'Amics del País del Regne de Mallorca anomenada Breu Instrucció de la manera i mitjans de conèixer els morts aparents que es diuen asphíticos. Aquest llibre va ser escrit en col·laboració amb els doctors Jose Llabrés i Rafael Evinent ja el text castellà s'acompanyava una traducció al mallorquí. L'obra es dedica a explicar com reanimar les persones que han perdut el coneixement (morts aparents) per accidents de diversos tipus (ofegament, penjament, etc.) Apropar les classes menys cultes els coneixements científics era un dels ideals de la Il·lustració . Per això aquest manual no està dirigit a professionals de la medicina, sinó al públic en general. És el que en paraules d'avui anomenaríem una obra de divulgació. És important també assenyalar que va ser la primera obra publicada per la Societat d'Amics del País de Mallorca, i l'única dedicada a la medicina.

Bibliografía:
Ballesteros Fernández, Alfonso: Ilustración y Medicina – Real Academia de Medicina de les Illes Balears – Palma 2006
Demerson, Paula de: Muertes aparentes y socorros administrados a los ahogados y asfixiados en las postrimerías del siglo XVIII- Asclepio-Vol. LIII-2-2001
Granjel, Luis S: Panorama de la ciencia de la Ilustración- Universidad de Valladolid, Valladolid 1990
Riera Palmero, Juan: Ciencia, Medicina y Sociedad en la España Ilustrada- Un. Valladolid, Valladolid 1990
Riera Palmero, Juan: Historia, Medicina y Sociedad – Ediciones Pirámide, Madrid 1985

Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Joaqu%C3%ADn_Jaquotot_y_Roca

Va néixer a Palma el setembre de 1726. El seu pare, Nicolás Jaquotot, havia estat metge de Lluís XV. Joaquim, era el penúltim dels seus sis fills. Des de 1773 va ocupar diversos càrrecs públics a l'Ajuntament de Palma: va ser diputat, síndic personer -una mena de defensor del poble- i comissionat mèdic per als malalts d'Alcúdia.
En 1778 la seva trajectòria va cobrar un nou impuls. Jaquotot no només es va convertir en professor de la Facultat de Medicina de Palma, sinó també en un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País (RSEMAP), constituïda aquell mateix any. Entre els seus objectius hi havia la difusió de les ciències d'acord amb l'esperit il·lustrat.
En 1779 Joaquín Jaquotot -al costat de Rafael Evinent i José Llabrés- va ser l'encarregat d'escriure la Breu instrucció de la manera i mitjans de socórrer els morts aparents que es diuen asphíticos.

El tractat -de 29 pàgines- no es dirigia als metges, sinó al públic general. Una obra de divulgació dedicada a explicar com reanimar qui havien perdut el coneixement per set causes diferents: ofegament, penjament, l'abast d'un llamp, «exhalacions pútrides», el fred, el vapor del vi fermentat o els nounats.
Aquell manual va ser la primera obra publicada per la RSEMAP i l'única que va dedicar a la medicina. El seu èxit va suposar el reconeixement de Jaquotot, que va participar en la creació de l'Acadèmia Mèdico-Pràctica de Palma, de la qual seria examinador ja a finals de segle.
La mort de la seva esposa i diversos dels seus fills en 1786 van portar a buscar refugi en la religió. Es va ordenar sacerdot i va arribar a ser confessor de les monges caputxines. Va ser beneficiat de la parròquia de Santa Eulàlia, però una dispensa papal li va permetre seguir exercint la medicina.

Font: http://baleopolis.blogspot.com.es/2013/10/joaquin-jaquotot-y-sus-falsos-zombies.html

Antonio Matheu

  • Person

Examinador de la academia Médico-Práctica de Mallorca

Lucas Vallespir

  • Person

Examinador i celador de la Academia Médico-Práctica de Mallorca.

Francisco Alemany

  • Person

President, primer secretari, censor i examinador de la Academia Médico-Práctica de Mallorca

Jaime Capó

Acadèmic Forense d'Inca de l'Academia Médico-Práctica de Mallorca

Mariano Ferrer

  • Person

Segon Secretari de la Academia Médico-Práctica de Mallorca

Rafael Rosselló

  • Person

Examinador de l'Academia Médico-Práctica de Mallorca

Antonio Trias

Acadèmic Forense de Bunyola de la Academia Médico-Práctica de Mallorca.

Sebastián Bosch

  • Person

Celador i Examinador de la Academia Médico-Práctica de Mallorca

Resultats 1 a 100 de 3065