La Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears és una institució científica de dret públic, continuadora de les successives Academia Médico Práctica de Mallorca, creada el 1788, i de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca, fundada el 1831 sota els auspicis del rei Ferran VII. És la corporació científica més antiga de les Illes Balears.

Com a institució científica mèdica ha tingut operativitat científica ininterrompuda des de la seva fundació fins els nostres dies. L’any 1999 va passar a ser denominada, segons acord pres en sessió de govern, Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, i l’àmbit de la seva competència compren tot el territori de les Illes Balears. Té els objectius següents: 1) Potenciar el coneixement de les ciències de la salut entre els facultatius professionals de la salut en especial i la ciutadania en general; 2) Traslladar a la societat els avanços biomèdics; 3) Assessorar les administracions públiques de les Illes Balears sobre la prevenció, manteniment i millora de la salut de la ciutadania.

Les raons que justificaren la creació de la Academia Médico Práctica de Mallorca van ser, en primer lloc, les mateixes que expliquen la fundació de les acadèmies científiques a tot Europa a partir del segle XVII, quan el declivi de les universitats va convertir les acadèmies en el fòrum idoni per presentar les noves hipòtesis, per a discutir-les públicament i per aprovar-les segons els moderns criteris científics. La segona raó va ésser el creixent prestigi dels cirurgians, que havien sabut renovar els seus coneixements i les seves institucions docents: els metges van veure en les acadèmies l’ocasió de dur a cap un treball de renovació intel·lectual del seu ofici. El tercer factor, per ventura el més important, va ésser l’afany i la constància que la Real Sociedad de Amigos del País del Reino de Mallorca va aplicar en crear una institució que servís als metges per contrastar els seus coneixements, per donar a conèixer els principals problemes sanitaris i per proposar als poders públics les solucions més adients.

Així, el rector de la Universitat, a instàncies de la Real Sociedad Económica de Amigos del País del Reino de Mallorca, va dirigir el 1786 a tots els metges de Palma una convocatòria per a fundar una acadèmia mèdica. La proposta va aconseguir una ràpida i massiva adhesió. Dos anys després, l’11 de desembre de 1788, el rei Carles III signava la Reial Cèdula fundacional de l’Acadèmia.

Per part seva, els orígens de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca, successora de la Academia Médico-Práctica de Mallorca, coincideixen amb la reorganització mèdica que va intentar el metge liberal Pere Castelló quan Francisco Tadeo Calomarde ocupava el Ministeri de gràcia i justícia. El 1827 s’havia creat la Real Junta Superior Gubernativa de Medicina y Cirugía del Reino i el 28 d’agost de 1830 es va dividir el Regne en diversos districtes. En cada un d’ells va establir-se una acadèmia de medicina i cirurgia, sota la dependència de la Junta superior ja esmentada. Varen sorgir així les acadèmies de medicina i cirurgia de Madrid, Valladolid, La Corunya, Sevilla, Cadis, Granada, València, Barcelona, Saragossa i Palma de Mallorca.

Al llarg dels anys la Reial Acadèmia s’ha mantingut en contacte amb la realitat científica de la societat illenca, acollint debats científics i donant a conèixer els successius progressos i novetats mèdics i quirúrgics. La seva acció va ésser fonamental per a la formació, el 1882, del Colegio Médico Farmacèutico. Aquesta corporació científica, amb la participació activa dels acadèmics de la Reial Acadèmia, va crear la Revista Balear de Medicina, Farmacia y Veterinaria (1885-1912), sens dubte la publicació de més nivell de les editades a Balears i una de les millors de l’Espanya del seu temps.

Molts dels professionals de més prestigi de la sanitat balear dels darrers 180 anys han ocupat plaça com acadèmics. És el cas de Mateu J.B. Orfila, Fernando Weyler Laviña, Bernat Riera Alemany o Emili Darder Cànaves.

La corporació és acadèmia associada a l’Institut d’Espanya. Només tenen aquesta consideració "les de major antiguitat, major prestigi i activitats més permanents".

El 1994 va ésser transferida del Ministerio de Educación y Ciencia a la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear, tot i que els successius titulars de la Conselleria de Salut i Consum han jugat un paper decisiu en el sosteniment de la institució. L’any 2013 va ésser assignada a la Conselleria de Presidència, amb el propòsit d'assegurar el suport institucional necessari per afavorir l'estabilitat, la independència i la projecció de l'Acadèmia.

La Reial Acadèmia custodia un notable arxiu històric, que amplia amb regularitat amb adquisicions documentals d’interès mèdic, convoca anualment diversos premis d’investigació en ciències de la salut i, des de 1986, edita la revista científica Medicina Balear, amb periodicitat quadrimestral.

Els vigents estatuts, aprovats en sessió extraordinària de 19 de juny de 2001, van ésser publicats en el BOIB nº125 de 18 d’octubre de 2001.

Anualment la secretaria general elabora la memòria del curs acadèmic. La Reial Acadèmia té en vigor diversos convenis subscrits amb la Universitat de les Illes Balears (UIB), amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i amb la Societat Balear de Medicina Intensiva i Unitats Coronàries.

El 2013 la revista científica académica Medicina Balear va ésser incorporada a la plataforma de la Biblioteca Digital de les Illes Balears de la UIB. En pocs mesos ha passat a ser la publicació científica balear líder en descàrregues. Igualment, la Reial Acadèmia va acordar amb la Universitat de les Illes Balears la impartició d’activitats formatives dels programes de doctorat en medicina, que han començat el curs acadèmic 2015.

Al llarg de l’any acadèmic la corporació, conscient del seu paper com a entitat generadora de coneixement, celebra sessions científiques, organitza cursos i taules rodones, du a terme presentacions de llibres i gestiona diverses activitats docents, amb l’objectiu de contribuir a la transferència del coneixement científic a la societat.

Entre els propòsits actuals de la institució acadèmica destaca la voluntat d’aprofundir en la col·laboració amb la Universitat i amb altres institucions representatives, promoure un programa d’activitats científiques coherent i obert a les col·laboracions externes, augmentar el nivell i impacte de la revista científica Medicina Balear, avançar en la catalogació del fons arxivístic de la Reial Acadèmia i millorar els canals de comunicació social.

Les Reials Acadèmies Provincials de Belles Arts foren creades pel Reial Decret de 1849 de la reina Isabel II i vinculades a la Reial Acadèmia de San Fernando de Madrid. En el cas de la de Balears, continuà amb la tasca de l'antiga Acadèmia de Nobles Arts, que s'havia creat el 1778 a instàncies de la Societat Econòmica d'Amics del País, i que havia iniciat la institucionalització de l'ensenyament artístic a Mallorca.
La Reial Acadèmia Provincial es feu càrrec de l'escola d'art, que fou actualitzada i organitzada en diferents seccions (aritmètica, dibuix, perspectiva, modelatge...), a més de vigilar el compliment de la normativa vigent en matèria d'art.
A partir del segle XX, en què l'ensenyament de les arts es derivà als estudis universitaris i a altres ensenyaments reglats, l'Acadèmia romangué amb funcions consultives en matèria de belles arts i com a entitat de referència en cultura artística.
L'Acadèmia va tenir un paper molt actiu en determinats moments de la història de les arts i els museus de les Illes Balears. Va estar a càrrec, per exemple, del Museu Provincial de Belles Arts, que s'ubicà primer a la Llonja i que després llegà els seus fons al Museu de Mallorca. També va tenir un paper primordial en la protecció monumental, com a membre de la Comissió Provincial de Monuments de les Balears, destacant el seu paper en casos concrets, com ara en el del claustre de sant Francesc de Palma. Actualment exerceix d'institució consultiva en diferents àmbits de la gestió artística i patrimonial, i programa activitats de promoció de les arts.

"Institució fundada l’any 1764 amb el nom de Conferència Fisicomatemàtica Experimental amb Francesc Subiràs com a president i Josep Anton Desvalls, marquès de Llupià, com a secretari, limitada inicialment a 16 membres.

Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou instal·lat un gabinet de màquines d’experimentació. El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física, amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions: àlgebra i geometria; estàtica i hidroestàtica; electricitat; magnetisme i òptica; pneumàtica i acústica; història natural; botànica; química; agricultura. El 1770 fou elevada a Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts. El 1892 adoptà el nom de Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. El 1796 li fou cedida una part de l’edifici de la rambla dels Estudis que havia pertangut als jesuïtes, edifici que, reconstruït el 1887 per l’acadèmic Josep Domènech i Estapà, continua ocupant. Inexistent la universitat i prohibit l’ensenyament superior a Barcelona, inicialment donà cursos de ciències físiques i naturals, però aviat el nivell de la institució s’elevà extraordinàriament i començaren les sessions dedicades a la presentació i discussió de novetats científiques i treballs d’investigació. Francesc Salvà i Campillo hi exposà, ja l’any 1795, la teoria del telègraf elèctric; el 1790 Antoni Martí i Franquès hi donà a conèixer la veritable proporció de l’oxigen de l’aire, esmenant els càlculs de Lavoisier, i el 1840 Francesc Xavier de Bolòs hi donà a conèixer la descoberta de la regió volcànica d’Olot. Els primers treballs científics realitzats sobre la roja com a matèria colorant foren fets el 1770 per l’acadèmic Joan Pau Canals, i posteriorment l’acadèmic Francesc Carbonell obtingué el roig d’Adrianòpolis, considerat pels turcs com a secret industrial.

Cal esmentar encara com a acadèmics notables: Josep Roure —descobridor de la pólvora blanca que porta el seu nom i de la il·luminació per incandescència de l’òxid de calci en flama d’hidrogen—, el primer que establí la il·luminació de gas a la península Ibèrica; Francesc Domènech, el primer a assajar a la Península la llum elèctrica; Llorenç Preses, que estudià el problema de la direcció dels globus; Jaume Arbós, inventor del gasòmetre d’aspiració; Agustí Canyelles, astrònom i matemàtic adscrit a la comissió encarregada de fixar la longitud del metre; Marià de la Gasca, que aplegà en un herbari 4.000 espècies diferents; els geòlegs Lluís Marià Vidal, Jaume Almera i Josep Ramon Bataller; els matemàtics Josep Ricard i Giralt i Esteve Terrades; els astrònoms Josep Comas i Solà i Isidre Pòlit; els botànics Antoni Cebrià Costa, Joan Cadevall i Pius Font i Quer; el meteoròleg Eduard Fontserè, etc. Té al seu càrrec el Servei Horari, iniciat el 1891, i l'Observatori Fabra des de la seva creació (1904).

La institució edità nombroses publicacions no periòdiques durant els segles XVIII i XIX. L’any 1835 inicià les periòdiques amb les Memorias (els 800 treballs que hi foren publicats reflecteixen el moviment científic barceloní en el curs d’un segle i mig) i, a partir del 1840, publicà també un Boletín. Actualment (2014) és formada per 75 membres numeraris residents, repartits en set seccions (Matemàtiques i astronomia; Física; Química; Ciències de la Terra; Biologia; Tecnologia i Arts). El 1986, l'Observatori Fabra establí una estació sismològica a Fontmartina, al massis del Montseny. L'any 2010 impulsà un projecte conjunt amb el Real Instituto y Observatorio de la Armada (ROA) de Cadis i la Universitat de Barcelona d'instal·lació d'un telescopi dotat de la tecnologia més avançafa a l'observatori del Montsec (Telescopi Fabra-Roa al Montsec, TFRM). En ocasió del cent-cinquantè aniversari (2014) rebé la Creu de Sant Jordi."

Font: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/reial-academia-de-ciencies-i-arts-de-barcelona

http://www.laopinion.es/tenerife/2015/01/23/fallece-doctor-jaime-ramos-ramos/586792.html

Antropòleg, doctor en Història i professor associat de la Universitat de les Illes Balears, investigador i expert en etnologia, va néixer a Llorito el 1959. https://ca.wikipedia.org/wiki/Andreu_Ramis_Puig-Gros

"Periodista i escriptor.

Començà a col·laborar a La Roqueta amb quadres de costums i fou director de La Gaceta de Mallorca. Poeta dins la línia de l’anomenada Escola Mallorquina, publicà Clarianes (1917) i un altre recull a Lectura Popular."

Font: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/joan-ramis-dayreflor-i-saura

Examinador de l'Academia Médico-Práctica de Mallorca

Rafael Evinent i Muntaner
Bunyola, Mallorca, 1726 —Palma, Mallorca, 1814
Metge i catedràtic de la Universitat Lul·liana de Mallorca.
Fundador de l’Acadèmia Medicopràctica de Mallorca, de la qual fou el primer censor (1789). Escriví diversos opuscles i contribuí a la difusió dels progressos de la medicina a Mallorca.
[Gran Enciclopèdia Catalana] http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0025633.xml?s.q=opuscles#.VImI3TGG-So

Coautor amb Joaquín Jaquotot i José Llabrés de "Breve instrucción de el modo y medios de socorrer a los muertos aparentes que se llaman asphíticos"

Antonio Puigvert Gorro fue un médico urólogo español.
Su padre era un médico de Serós (Lérida). Estudia medicina en la Universidad de Barcelona el 1928, donde fue discípulo de Manuel Serés i Ibars, y en 1933 ingresa en el Servicio de Urología del Hospital de la Santa Cruz y San Pablo, el que pasa a dirigir a partir de 1951. En 1943 funda un Instituto de Urología con una escuela de especialización urológica que posteriormente se convierte en la Fundación Puigvert. Realizó importantes aportes a la urología, e inventó numerosos instrumentos quirúrgicos como la sonda de Béniqué, la báscula para la cirurgía prostatoperineal, la jeringa para la pielografía de 20 ml a propulsión a rosca y ajustes especiales para las sondas de uréter (conocida como sonda tutor de Puigvert), la pinza de manijas desiguales, el separador doble y la pinza de disección y sutura.

En 1971 fue designado catedrático de Urología de la Universidad Autónoma de Barcelona. A pesar de mantener buenas relaciones con el régimen franquista en las elecciones al Parlamento de Cataluña de 1980 fue elegido diputado por la Esquerra Republicana de Catalunya (Izquierda Republicana de Cataluña). En 1986 recibe el Premio Cruz de San Jorge de la Generalidad de Cataluña, y también recibió la Medalla de Oro del Ayuntamiento de Barcelona, la cruz de caballero de la Legión de Honor (Francia), las grandes cruces de las Órdenes de Mayo y del Libertador (Argentina), y la gran cruz de la Orden de Isabel la Católica y la gran cruz de la Orden de Alfonso X el Sabio. https://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Puigvert_Gorro

Fou un dels introductors de la cirurgia experimental a Catalunya. Professor adjunt numerari de cirurgia a Barcelona, 1911. Professor agregat quan l’Autònoma. La seva obra coma un dels fundadors de la Clínica Clinicón, i després de l’Institut Clínic Sant Gervasi. La Clínica Platón. Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, 1928. Els a anys de la guerra civil. Director d’una col·lecció de monografies mèdiques. Cap de servei de cirurgia a Sant Pau. Es destaca la gran habilitat com a cirurgià.

http://www.raco.cat/index.php/Gimbernat/article/view/263196

http://pendientedemigracion.ucm.es/BUCM/med/archivo/ficha_medico.php?id_medico=113