Sebastià Serra i Busquets va néixer a Palma el 1950 i és historiador i polític. Es llicencià en Història a la Universitat de Navarra (1972) i es doctorà a la Universitat de les Illes Balears (UIB) (1981) amb la tesi La transició de la dictadura a la Segona República a les Illes Balears. Des de 1976 és professor d'Història contemporània i catedràtic (2007) del departament de Ciències Històriques i de les Arts de la UIB. Va ser professor de secundària entre 1977 i 1982. Des de 1986 és coordinador del Grup d'Estudi de la Cultura, la Societat i la Política al Món Contemporani de la UIB. També fou professor d'Història dels mitjans de comunicació a les Balears al Màster de Periodisme i Comunicació (1991-1993) i director i professor del Màster d'Estudis Baleàrics: Ciències humanes i socials (1998-2001), ambdós impartits a la UIB. Des del 2000 és director del Centre d'Estudis i Documentació Contemporània (CEDOC) de la UIB i Sa Nostra, Caixa de Balears. Durant tots aquests i en l'actualitat les seves línies d'investigació són les migracions, els moviments socials i culturals a les Balears al segle XX i la premsa i la ràdio. Ha promogut gran quantitat d'activitats culturals, com el Seminari de Moviments Socials i Ideologies a la Mallorca Contemporània (des del 1985), la Fundació Emili Darder, de la qual és president des de la seva creació el 1987. A més, és un dels autors de l'Atlas de les Illes Balears (1979) i va ser col·laborador de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. És autor, juntament amb Mateu Morro, de l'Esquerra Nacionalista a Mallorca (1900-1936) (1986); amb Joan Font i Roig, de Foch i Fum (1988); "La emigración de las Islas Balears a Iberoamérica" dins Historia general de la emigración española (1992). També ha estat membre de l'equip investigador del Catàleg de publicacions periòdiques de les Illes Balears (1991-2000). El 1993, a En defensa del nostre país, recollí part dels seus articles d'opinió apareguts a la premsa local. Ha publicat, així mateix, un gran nombre d'articles de caràcter històric a publicacions diverses. Va ser coguionista de la sèrie de televisió Les Illes i els nostres emigrants (1993). Va ser l'editor de Turisme, societat i economia a les Illes Balears (1994) i Cultura i compromís polítics a la Mallorca contemporània (1995). Fou membre del consell assessor del col·leccionable Memòria Viva. Mallorca des de la mort de Franco fins avui 1975-1995 (1996). Coordinà La transició a les Illes Balears (1998) i Els anys vint a les Illes Balears (1999). És coautor de Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya (2000), Pere d'Alcàntara Penya. Balears a finals del segle XIX (2000), Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans (2000), Perspectives de final de segle a Balears (2000), El segle XX a Balears (2000) i Elements de canvi a la Mallorca del segle XX (2011).

Com a polític, el 1976 va ser un dels fundador del PSI (Partit Socialista de les Illes, que posteriorment formà la coalició PSI-PSP i participà activament en les tasques de conversió del PSI en PSM (Partit Socialista de Mallorca ¬1977¬). En aquest partit ocupà els càrrecs de secretari de política interior, secretari polític i secretari de política autonòmica (1983-1991). El 1983 va ser elegit diputat del Parlament balear i fou secretari segon de la mesa del Parlament i el 1987 va ser reelegit com a diputat. El 1991 tornà ser elegit diputat i dimití el 1993. Ha impulsat la legislació en matèria de medi ambient, acció social. Fou president de la Federació d'Esquerra Nacionalista de les Illes Balears-ENIB (1990-91) i del consell polític del PSM-Nacionalista de Mallorca (1992-2001). El 1991 va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Palma i reelegit el 1995 i el 1999, en què fou portaveu del Grup Municipal del PSM-NM.

Fou guardonat amb el premi Ciutat de Palma d'Investigació (1992) i el premi Alzina del Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa ¬GOB¬ (1984) i va ser membre de la junta directiva de l'Obra Cultural Balear.

Miquel Seguí Aznar (Palma, 1950-2009) fou catedràtic d'Història de l'Art de la Universitat de les Illes Balears, i especialista en arquitectura mallorquina i fotografia contemporània. Llicenciat en Història a la Universitat de Barcelona (1975) i doctorat a la UIB amb la tesi "La arquitectura contemporánea en Mallorca 1900-1947" (1980), va ser professor titular de la UIB des de 1985, on després exercí de catedràtic. A més, va ser un dels impulsors dels estudis d'Història de l'Art a la universitat balear. Entre les seves obres més destacades s'hi troben "Urbanisme i arquitectura a les Baleares, segle XX" (2000), "La arquitectura del ocio en Baleares" (2001) o "Arquitectura en el primer franquismo" (2001).

Cantarellas, C. (s.d.). Seguí Aznar, Miquel. Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear (DHAC). https://dhac.iec.cat/dhac_mp.asp?id_personal=840

La Sección Odontológica de las Islas Baleares es ser constituida dintre del Colegio Médico-Farmacéutico per Domingo Casasnovas, al 1900 a fi d'unir els cirurgian-dentistes que exercien la seva professió a Palma
Els metges del segle XIX de Balears, abans de dedicar-se a una parcel·la de la medicina o la branca quirúrgica, practicaven gairebé en la seva totalitat la medicina genal. No va ser fins a finals de la centúria, a mesura que anaren entrant els grans descobriments de l'època, que aparegueren els primers especialistes (oculistes, analítics, ginecòlegs, odontòlegs, pediatres, etc). Fou d'aquesta manera que sorgí aquesta Secció que unia als cirugians-dentistes per a la defensa d'interessos comuns.

Celador i Examinador de la Academia Médico-Práctica de Mallorca

"Joan Sbert Massanet fou un professor d'història i arxiver mallorquí.

Fill de Marià Sbert Canals, contralmirall de l'armada, i d'Amàlia Massanet Verd, filla de Joan Massanet Ochando, senador i diputat conservador i germana d'Antoni Maria Massanet Verd, bisbe de Sogorb des de 1907. Germà d'Antoni Maria Sbert. Va estudiar el batxillerat a l'Institut Balear. Es llicencià en història per la Universitat de Saragossa (1933). El juny de 1936 va signar la Resposta als Catalans. Professor ajudant a l'Institut d'Inca. Va ser depurat i traslladat. El BOE del 16 de setembre de 1937 du la relació de suspesos d'ocupació i sou, entre els quals hi ha el professor Sbert, per tres mesos, entre altres coses per haver signat la resposta als catalans. Va ser nomenat arxiver de l'Ajuntament de Ciutat de Mallorca el 14 d'abril de 1944. Organitzador amb Francesc de B. Moll de cursos de llengua catalana a la clandestinitat. Els cursos se celebraren al seu domicili, a l'entorn de 1948 i anys següents. Tot i que les autoritats franquistes havien requisat la gramàtica de Moll, no les havien aconseguit eliminar totes, i així el filòleg en podia proporcionar als estudiants clandestins. El 1963 Sbert va prendre part en el I Congrés d'Arxivers celebrat a Sevilla, a conseqüència del qual presentà una memòria a l'Ajuntament sobre organització dels serveis arxivístics i les seves possibles millores. El mateix any va ser elegit vocal de la junta directiva de la Societat Arqueològica Lul·liana. El 1970 va passar a ocupar el càrrec de bibliotecari per defunció de Joan Muntaner."

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Sbert_Massanet

Joaquín Sanz Gadea es un médico español.
Nacido el 30 de junio de 1930 en la ciudad aragonesa de Teruel. Interesado desde pequeño en la medicina, estudió en la Universidad de Salamanca, convirtiéndose posteriormente en especialista en ginecología y obstetricia, así como en cirugía general.

En 1961 fue seleccionado por la Organización Mundial de la Salud (OMS) como director médico de la «Operación Congo» patrocinada por las Naciones Unidas. Durante su estancia en el Congo Belga se convirtió en director del hospital de Buta, en la provincia oriental del país; cirujano del Hospital General de Stanleyville, actual Kisangani; director de la leprosería de Maleke; médico de varias prisiones; y director de varios orfanatos.

En 1970 decidió abandonar el proyecto de Naciones Unidas, fundando su propio hospital, la «Clínica Quirúrgica Sainte Thérèse» en Kisangani, siendo el primer director, aunque actualmente la clínica está dirigida por médicos congoleños, mientras él se reserva la dirección del orfanato.

En 1974 fue nombrado por la Dirección general de Sanidad del Gobierno español, jefe de sanidad de la antigua colonia del Sáhara Occidental hasta su cesión a Marruecos el 14 de noviembre de 1975. Luego volvió a España, hasta que en 1980 se trasladó nuevamente a África para continuar trabajando por los más desfavorecidos.

En 1998 fue galardonado con el Premio Príncipe de Asturias de la Concordia junto con Nicolás Castellanos, Vicente Ferrer i Moncho y Muhammad Yunus. https://es.wikipedia.org/wiki/Joaqu%C3%ADn_Sanz_Gadea

Santos Balmori fou un pintor mexicà d'ascendència asturiana. Estudià a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid i a l'Académie de la Grande Chaumière de París. A Mèxic va estar relacionat amb l'acolliment d'exilats espanyols de la guerra civil espanyola, sobretot nins i orfes.

http://goo.gl/j2uxyR

http://goo.gl/M5dWhQ

"Escriptor.

Funcionari públic, publicà el llibre de contes Lluernes (1936) i una sèrie d’estudis històrics dels quals destaquen Els mesos i la història (1929), Los municipios de Baleares (1937) i Grandeza y decadencia de los almorávides mallorquines (1964). Col·laborà a La Nostra Terra i fou president de l’Associació per la Cultura de Mallorca i de la Societat Arqueològica Lul·liana."

Font: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/elvir-sans-i-rossello
Més informació: https://ca.wikipedia.org/wiki/Elvir_Sans_Rossell%C3%B3