ANTONI AMOROS GARAU, "de Sa' Font Calentau nascut l'any 1948. Casat amb Miqúela Bauzà Tous. Pare de dues filles i un fill. Soci fundador de la Cooperativa Agrícola Sant Salvador, en va ser el seu primer Gerent. Posteriorment treballà a la Unió de Cooperatives del Camp Mallorquí. Va ser regidor de l'Ajuntament d'Artà entre 1983 i 1987 per l'Associació d'Electors Independents d'Artà.

"Catedrático, físico-químico y escritor.

Hijo del prestigioso catedrático y sociólogo Adolfo Álvarez Buylla y González Alegre y de María del Carmen Lozana y de la Concha, y hermano de Plácido Álvarez Buylla y Lozana, fue bautizado en la iglesia de San Isidro de Oviedo el 2 de marzo de 1879. Tras cursar estudios en Oviedo y Zaragoza, obtuvo la licenciatura de Ciencias Físicas y Químicas por la Universidad de Madrid en 1901, logrando seguidamente una beca del Real Colegio de España o de San Clemente de los Españoles en Bolonia (Italia) para el doctorado en Ciencias Químicas. Fue admitido como colegial el 3 de noviembre de 1902 y consta su estancia en el Colegio hasta el 31 de octubre de 1906. Sus cinco años en Italia contribuyeron a su formación intelectual y a su interés por la música, las artes plásticas y la literatura. A su regreso se incorporó a la Universidad de Oviedo como profesor auxiliar de Química General, posteriormente auxiliar de Ciencias y finalmente, por oposición, ganó la cátedra de Química Orgánica en 1917. Fue promotor del Instituto del Carbón en esta Universidad, donde realizó una magnífica labor de director.

En su faceta literaria, tanto en prosa como en verso, llegó a convertirse en uno de los escritores asturianos más premiados. Cofundador, con Ramón Pérez de Ayala y Román Álvarez, del periódico satírico Leño en 1901, destacó, además, por sus colaboraciones sobre temas musicales, artísticos y literarios en periódicos de Asturias, México, La Habana y Buenos Aires, así como en revistas nacionales, La Esfera y Nuevo Mundo, firmadas con el seudónimo de Silvio Itálico."

Font: https://dbe.rah.es/biografias/117202/benito-alvarez-buylla-y-lozana

Novel·lista francès. Després de publicar Les amoureuses (1858), poesies una mica afectades, es dedicà al periodisme durant deu anys. Lettres de mon moulin (1869), el seu primer recull de contes, assenyala el principi d’una carrera literària que produí Le Petit Chose (1868), Aventures prodigieuses de Tartarin de Tarascon (1872), Les contes du lundi (1873), entre les més famoses de les seves obres, i una obra de teatre, L’Arlésienne (1872). Classificat com a realista a causa de la seva temàtica regionalista provençal, fou un impressionista que presentava la realitat de manera poc objectiva. Manifestà una sensibilitat aguda, un cert desordre en la composició i un estil nerviós; la psicologia encertada i el viu sentit de la realitat pintoresca de la seva prosa produïren personatges immortals com Tartarin. Jack (1876), Le Nabab (1877), Numa Roumestan (1881) i Sapho (1884) són obres que tenen un gran valor com a quadres de costums. Ofereixen un interès sociohistòric les obres inspirades en la vida diària del món literari: Souvenirs d’un homme de lettres (1888), Trente ans de Paris (1888), À travers ma vie et mes oeuvres (1888). http://xurl.es/e53a4

Joan Alegret Llorens va néixer el 1941 a Canet de Mar i va morir a Calella el 2021. Va completar els seus estudis de Peritatge Mercantil a l’escola Valldemia de Mataró i, més tard, estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona (1963-1968). A Canet, va fundar la revista Carrer Ample (1965-1969). El 1969 defensà la tesi de llicenciatura titulada «El Guardia Nacional» (1835-1841) i la llengua catalana, tutelada per Antoni Comas. Posteriorment, es doctorà a la Universitat de Barcelona amb la tesi Poesia catalana de l’arxiu de Francesc Renart i Arús (1783 1853). Edició i comentari, dirigida també per Antoni Comas. Va exercir la docència a la Universitat de Barcelona (1968-1979) i el 1979 es va traslladar a Mallorca per impartir classes a la Facultat de Filosofia i Lletres. Va ser professor titular i, des del 1993, catedràtic a la Universitat de les Illes Balears fins a la seva jubilació el 2011, quan passar a ser professor emèrit. A la UIB va impartir assignatures de literatura contemporània, moderna i medieval, i també va fer recerca en aquestes àrees. Va llegar el seu arxiu i la seva biblioteca personal a la UIB, la institució on va passar la major part de la seva vida acadèmica. [Text adaptat del TFG de F. Buades]

No apareix més informació que el cognom d'aquest remitent. La única pista és que la segona carta porta el segell del President del Consell del Banco Hispano Americano.

Joan Alcover va néixer i morir a Palma (3 de maig de 1854 - 25 de febrer de 1926). Fou poeta, assagista i polític. Fill de família benestant, estudià batxillerat a l'Institut Balear, fou deixeble de Pons i Gallarza i condeixeble, entre d’altres, de Costa i Llobera, Joan Ll. Estelrich i Antoni Maura; es llicencià en Dret a Barcelona. Tornà a Mallorca i exercí llocs diversos en la judicatura. Fou diputat a Madrid pel partit liberal, liderat pel seu amic Antoni Maura.
Com a poeta cal relacionar-lo inicialment amb la Renaixença. La seva obra poètica estigué molt abocada a la reflexió íntima sobre el dolor i la tragèdia humana, que d'una manera o altra el perseguiren durant la seva vida: mort de fills, viudatge...
Alguna de les obres més famoses són: "La relíquia" (1903), "La Balanguera" (himne oficial de Mallorca).
"La serra", homenatge a Costa i Llobera., "Cap al tard", recull poètic (1909), "Poemes bíblics", recull poètic (1918), "Desolació", expressió dels seus sentiments.

http://goo.gl/2vxNJf

http://goo.gl/oLCmq6