S'estan mostrant 3209 resultats
Registre d'autoritat- Person
- Person
- Person
- 1934-
- Person
- Person
- Person
- Person
- Person
- AHUIB
- Corporate body
- 1830-1960
La fàbrica tèxtil de Can Ribes. Fou fundada durant la dècada de 1830 per Gabriel Ribas, pare de la dona d'un emprenedor procedent de l'àmbit rural, Vicenç Juan Rosselló, que l'heretà i la féu canviar fins a convertir-la en un autèntic referent en el sector tèxtil de les Balears, tot això a partir l'obrador que havia deixat l'esmentat sobre Gabriel Ribas.
- Person
- Family
- AHUIB
- Person
- 1834-1819
Va néixer a Valverde del Camino, Huelva (1834) i morí a Palma (1819), era numismata i historiador. Descendent d’una família de magistrats, es doctorà en lleis. Era fill del magistrat Antoni Àlvar Campaner Rosselló, mort el 15 de gener de 1868, i de Mercedes de Fuertes Delgado. Després d’esser destinat (1879-84) a diverses localitats espanyoles, fou nomenat fiscal de l’Audiència de Mallorca. Era propietari de Cal Jutge o Ca les Bernades (Ciutat), Son Campaner o Cal Jutge (Inca) i Son Sastre de la Geneta (Selva). Fundà i dirigí la revista Memorial Numismático Español i fou autor de les obres Nociones históricas del pueblo de Caimari (1732-1884), inèdita, transcrita per Pau Morro i complementada per Gabriel Melià, Numismática Balear (1879), Indicador manual de Numismática Española (1881), texts oficials a l’Escola Diplomàtica, Cronicón mayoricense (1881), recull de notícies sobre Mallorca ordenades cronològicament (1229-1800) i Bosquejo histórico de la dominación islamita en las islas Baleares (1888), elaborada a partir de fonts llatines i àrabs que confrontava amb les versions angleses i franceses del moment. L’obra és encara de consulta obligada per a l’estudi de la dominació islàmica a Mallorca, a excepció d’alguns judicis de valor motivats per les seves creences religioses i de concretes afirmacions que l’aparició posterior de noves fonts ha modificat. La seva afecció al col·leccionisme li permeté de desenvolupar amb precisió les seves investigacions sobre numismàtica i ceràmica, i participar en els debats que s’establiren sobre l’origen de la ceràmica medieval i moderna de producció atribuïda a Mallorca. En morir, la col·lecció numismàtica es dispersà, però la de ceràmica es conserva al Museu Diocesà de Mallorca.
Es casà amb Lluïsa Bennàsser Frontera, amb qui tengué una sola filla, Lluïsa Campaner Bennàsser. Morí el 20 d’abril de 1894, amb testament que havia ordenat el 13 de juny de 1890 davant el notari de Ciutat Gaietà Socies.
Cambra de Comerç. Mallorca, Eivissa i Formentera
- Corporate body
La Càmera Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Mallorca, va ser fundada el 29 de setembre de 1886. És una Corporació de Dret Públic. El seu objectiu és promoure el desenvolupament econòmic i empresarial, mitjançant la prestació de serveis a empreses.
Aquesta corporació és gestionada per les mateixes empreses, de diversos sectors, i configura un òrgan consultiu i de col·laboració amb l'administració pública.
La Cambra defensa els interessos del conjunt de les empreses de les illes. Te com a principals eixos d'actuació el suport a la competitivitat empresarial i el foment de la internacionalització de les nostres empreses. Per això desenvolupa programes formatius per a afavorir l'ús dels joves, resolent controvèrsies entre empreses a través de el arbitratge i la mediació, fomentant i donant suport a la creació de noves empreses i executant projectes en sectors i àmbits concrets.
La Cambra de Comerç de Mallorca és una corporació amb estructura i funcionament democràtic. Els òrgans de govern integren el Ple, el Comitè Executiu i el President.
- Person
- Person
- 1919-1984
Doctor en Medicina. Médico, por oposición, del Cuerpo de Sanidad del Ejército del Aire (1942). Durante la Guerra Civil había sido movilizado como Piloto de Aviación. Diplomado en Odontología (1943). Médico, por oposición, de la Marina Civil y de la Beneficencia Municipal de Madrid (1950). Pensionado por el Ministerio de Asuntos Exteriores para especializarse en cirugía plástica en Milán. Pocos años después pasa una temporada en Hamburgo donde se especializa en Ortodoncia. También fue pensionado por la Fundación "Del Amo" para trabajar en el Memorial Hospital for Cancer and Allied Diseases, de Nueva York. A su vuelta a España será Jefe de Cirugía Maxilofacial del Hospital del Aire, donde crea un importante servicio de Ortodoncia. Catedrático de Estomatología Quirúrgica. Miembro, entre otras, de la Sociedad Alemana de Cirugía Maxilofacial, de la Federación Dentaria Internacional, de la Sociedad Médica Balcánica y de la Asociación Estomatológica Internacional. Publicó numerosas obras, destacando las "Lecciones de Patología Quirúrgica, Estomatológica y Maxilofacial" (dos volúmenes). Hizo traducciones muy importantes de diversas obras francesas, alemanas y norteamericanas. Ocupó la Medalla Nº 9 de la Real Academia Nacional de Medicina. http://www.ranm.es/academicos/academicos-de-numero-anteriores/862-1977-calatrava-paramo-luis.html
- Person
- Bad Godesberg (Renània), 1936 - Barcelona, 2013
"Editor, polític i historiador de la literatura.
De família d’origen alemany establerta a Catalunya des del 1890, el seu pare fou expulsat el 1936 de l’Estat espanyol amb la família, i hi tornà a residir d’ençà del 1939. El 1952, amb només quinze anys, es matriculà a les facultats de química i de dret i participà en el moviment estudiantil antifranquista (Assemblea Lliure del Paranimf, 1957) i el 1964 fou expulsat de l’Estat espanyol per la seva activitat nacionalista. Amb Ramon Bastardes, impulsà la nova època de Serra d’Or (1959) i creà (1961) Edicions 62, que dirigí fins el 1969, i posteriorment fundà Curial Edicions Catalanes (1972). Contribuí decisivament a promoure la Gran Enciclopèdia Catalana, el Congrés de Cultura Catalana i la campanya del “Català al carrer”. Alhora maldà per intensificar els lligams culturals i polítics amb el País Valencià, i la consciència de Països Catalans. Amb aquest objectiu creà el Club Ramon Muntaner (1979), del qual fou vicepresident.
La seva trajectòria política adquirí una especial significació del 1980 al 1984, que fou conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya . Des d’aquest càrrec posà les bases de les institucions culturals de la Catalunya posterior al franquisme, entre les quals cal esmentar l’Arxiu Nacional de Catalunya, la Filmoteca de Catalunya, la Llei de normalització lingüística, TV3 i Catalunya Ràdio, el Centre d'Art Santa Mònica i la xarxa de biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment fou també comissari del projecte del Teatre Nacional de Catalunya i de l'Auditori, president de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada del 1985 al 1987 i del 1992 al 1994 i director de la nova etapa de la Revista de Catalunya (1986). Membre de Convergència Democràtica de Catalunya, el 1994 se'n donà de baixa com a militant. El 1996 creà un partit propi, Acció Catalana, que un any més tard s’integrà a Esquerra Republicana de Catalunya.
Doctorat en filosofia i lletres, fou professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona (1975-2006), i és autor d'Epistolari del Renaixement (tesi doctoral, 1977-78) i Literatura de la revolució i la contrarevolució 1789-1849 (en tres volums: 1998, 2002 i 2005). Fou també molt destacable la seva col·laboració en el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines. Dirigí també la Gran Geografia Comarcal de Catalunya, publicada en dinou volums (1981-85).
L’any 1996 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i, a títol pòstum, la Generalitat li concedí la Medalla d’Or de la institució (2013)."
Font: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/max-cahner-i-garcia
- Person
Resultats 2601 a 2700 de 3209