"Polític i home de finances.

Col·laborà a la premsa mallorquina (“La Almudaina”, “El Correo de Mallorca”) i barcelonina (“La Veu de Catalunya”, “Hispània”, “Economia i Finances”). Participà en la tertúlia de Joan Alcover. Es llicencià en dret a Barcelona (1902) i fou passant d’Ildefons Sunyol. Nomenat vicesecretari de la Cambra de Comerç de Barcelona (1905-19), en fou president del gener del 1934 al juliol del 1936. Des del 1919 dirigí el Banc Urquijo Català, que fou un model bancàriament i que intervingué en grans empreses catalanes com La Maquinista Terrestre i Marítima, Catalana de Gas i Hidroelèctrica de Catalunya. El 1919 fou elegit diputat provincial, representant la Lliga Regionalista. Més endavant fou vicepresident de la Mancomunitat de Catalunya. Durant el Bienni Negre fou nomenat conseller de finances del govern de la Generalitat (1935) i governador general de Catalunya i president de la Generalitat (desembre del 1935 febrer del 1936). Publicà alguns treballs sobre dret mercantil i marítim. En la postguerra tornà a presidir la Cambra de Comerç de Barcelona (1954-63), el consell regional del Banc Urquijo Català i la Comissió Abat Oliba . Fou conseller del Banco Hispano Americano, procurador a corts (1955-62) i presidí la Fira Internacional de Mostres de Barcelona."

Font: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/felix-escalas-i-chameni

va ser un metge, escriptor i historiador mallorquí.[1] És conegut per un guia de Mallorca que va escriure i il·lustrar amb fotos seves el 1933 i que s'ha reeditat un centenar de vegades i traduït a catorze llengües.[2]

Era el fill de Jaume Escalas i Adrover (1847-1929) que era també metge i fotògraf.[3] De 1920 a 1963 va ser el director de l'hospital psiquiàtric de Palma i va contribuir a la modernització del tractament, era un pioner de la terapia pel treball. Als anys 1930, la seva concepció d'una granja agrícola que ocupava unes cinquanta persones i quasi podia viure en autoarquia, va rebre molt reconeixement internacional. També va actuar per a la prevenció i la higiene social.[4]

Era un fotògraf assidu, i el fons dels Escalas, pare i fill, conté més de 50.000 fotos que cobren el període del 1890 fins al 1975.[2] El 2009 es va organitzar una primera exposició retrospectiva de l'obra dels Escalas i una monografia sobre l'arxiu fotogràfic que cobreix un segle en imatges segons tres temes recurrents: el païsatge de l'Illa, la vida familiar i la psiquiatria.[5] El 2014 es va realitzar una exposició al claustre de la Catedral de Mallorca Palma des de la Seu on es van juxtaposar disset fotos de Jaume Escalas, fetes des de la Seu fa un segle amb fotos d'avui, realitzades des del mateix punt per Jaume Gual i Carbonell. https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Escalas_i_Real http://www.psiquifotos.com/2010/05/141-el-archivo-fotografico-escalas.html

Eric Walrond (de nom complet Eric Derwent Walrond, nascut el 1898 a Georgetown, Guaiana Britànica [actualment, Guaiana], i mort el 1966 a Londres, Anglaterra), escriptor caribeny que va estar associat amb el moviment literari Renaixement de Harlem, a Nova York.
Fill de pare de la Guaiana i mare de Barbados, Walrond es va criar a la Guaiana Britànica, Barbados i Panamà. Entre 1916 i 1918 va treballar a la Zona del Canal de Panamà com a funcionari del Govern i reporter del Star-Herald de Panamà. El 1918 va emigrar a Nova York, on va ser alumne del City College (1922-24) i la Universitat de Colúmbia.
El llibre més conegut de Walrond és "Tropic Death", publicat a Nova York el 1926; es tracta de relats curts.

Més informació, per exemple, a http://goo.gl/xmoJfb

Els sabons «El nido», que així nomen els fets a Sa Saboneria, començaren la seva història el 1909, a Andratx. La fundaren quatre Coloms, d'aquí potser el nom triat per a l'empresa. Després, un dels fundadors, el pare de l'actual propietari, s'independitzà i muntà la seva empresa a Bunyola. Primer a ca na Cul de Foc, després al carrer Vinyetes. Allà hi són des de fa més de seixanta anys. Amants del seu passat, de quan la fàbrica donava feina a una desena de persones, de quan exportaven a Cuba i omplien el bàndol nacional de les seves aromes, els Colom guarden tot el relacionat amb la història d'«El Nido». Des de factures del 18 de juliol del 1936 a una
maleta de fusta plena de mostres dels diferents productes.

Martínez, Sandra: "Sa Saboneria de Bunyola", Diari de Balears, 09/02/1999

"Editorial fundada el 1933, a Palma (Mallorca), per Francesc de B.Moll i Casasnovas, com a continuació de l’Editorial Alcover SL, fundada el 1930 i dissolta pel maig del 1933.

Les seves col·leccions més importants foren la ''Biblioteca Les Illes d'Or' i ''Els Treballs i els dies', de cultura baleàrica; la ''Biblioteca Raixa', de prosa, i “Balenguera”, de poesia, oberta a tots els Països Catalans. Ha publicat l’extens Diccionari català-valencià-balear i les Rondaies mallorquines d’Antoni M. Alcover. Dirigida per Francesc de B.Moll fins a la seva mort, en col·laboració amb els seus fills Aina i Francesc, i amb Josep M. Llompart, fou l’única editorial de les Illes que aconseguí una llarga continuïtat i un catàleg considerable. A més de les sèries en català, publicà nombroses edicions en castellà de llibres per a l’ensenyament d’idiomes, entre els quals el català de Mallorca, col·leccions de divulgació científica, etc. Afegí posteriorment les col·leccions “Scientia”, “Tomir”, “Biblioteca Bàsica de Mallorca”, “Poesia”, “Natura”, la reedició del Diccionari Català-Valencià-Balear i la publicació dels premis Ciutat de Palma de poesia i novel·la. Sotmès a greus dificultats econòmiques des de la segona dècada del 2000, l'octubre del 2014 l'empresa anuncià el tancament gradual. Al gener del 2016 fou creada la Institució Francesc de Borja Moll amb l’objectiu de promoure la figura i l’obra del lingüista i rescatar el fons de l'editorial. Presidida per l'exconseller de la Generalitat Francesc Homs i Ferret, la institució es proposava donar continuïtat al Diccionari català-valencià-balear, a l’edició de les Obres Completes d’Antoni Maria Alcover, Francesc de B. Moll i Gabriel Alomar; a les edicions crítica i popular de les Rondaies Mallorquines, i també a reeditar títols del catàleg adquirit."

Font: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/editorial-moll

"Edicions 62 és una editorial catalana nascuda el 1961 a Barcelona sota la direcció de Max Cahner i Ramon Bastardes. Edicions 62 pertany actualment al Grup 62, un conglomerat amb diversos negocis del món cultural que des de 2013 forma part del Grup Planeta.

Ramon Bastardes i Max Cahner van fundar l'editorial el 1961 però va publicar el seu primer llibre per la Diada de Sant Jordi de 1962, quan va aparèixer Nosaltres, els valencians de Joan Fuster. Edicions 62 va tenir la seva primera seu a la Gran Via de les Corts Catalanes, de Barcelona. Ja el 1963 van transformar l'empresa en una societat anònima, gràcies a la inversió de Max Cahner i Bruguera. Inicialment se centrava en l'assaig, novel·la i llibres de cultura popular catalana, amb col·leccions dirigides pel mateix Max Chaner, Josep Benet, Josep Maria Ballarín o Joaquim Molas, entre d'altres.

El 1964 van començar a publicar col·leccions en castellà, amb el nom d'Ediciones Península. Un dels grans projectes d'aquesta dècada fou l'inici de la redacció de la Gran Enciclopèdia Catalana. El 1968 l'empresa va patir una forta crisi que va apartar de la direcció Chaner i Duran i va fer que es vengués el projecte de la GEC a una nova empresa.

Oriol Bohigas fou l'encarregat de posar ordre a la societat per intentar salvar el projecte a finals del 1969. Comença a reflotar el projecte fins que el 1975 fou nomenat president de l'empresa. D'aquest període destaquen col·leccions com la MOLC, Les millos obres de la literatura universal o Clàssics del pensament modern, entre d'altres. També es van iniciar grans projectes com una Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar, la Història del País Valencià o la Història de la cultura catalana. També va començar a publicar una sèrie de diccionaris i, des de 1997, una revista dedicada al Turisme, Descobrir Catalunya.

El 1996 l'Editorial Empúries entra a formar part de l'empresa, i per gestionar-ho es va crear el Grup 62, que progressivament anà adquirint fons d'altres editorials, i un any després Xavier Folch va substituir Josep Maria Castellet en la direcció literària del projecte. Editorial 62 va quedar integrada des de llavors en aquest grup, que ha anat canviant d'accionistes amb els anys. A data 2020 forma part de l'entramat d'editorials del Grupo Planeta. Amb motiu del cinquantè aniversari, s'anuncià que el llibre més venut per l'editorial, fins al moment, era Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, amb 1.376.016 exemplars.

El novembre de 2014, Edicions 62 va acordar fer el dipòsit dels fons d'Edicions 62 i d'Editorial Empúries a la Biblioteca de Catalunya. El seu arxiu, compost per expedients d'obres literàries, conté els originals (manuscrits o mecanoscrits, galerades, exemplars corregits ...) de gran part de l'obra publicada."

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Edicions_62
Més informació: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/edicions-62

Segons hem pogut localitzar en la tesi doctoral "LA TARJETA POSTAL COMO DOCUMENTO" es tracta d'una empresa anomenada Ediciones Soberanas, situada a Saragossa. Mitjaçant el visionat de les seves postals impreses s'observa que n'editaren de Catalunya i també d'altres llocs de l'estat espanyol.

"Elizabeth du Gué Trapier (1893-1974) fou una experta en l'Art espanyol. Després de graduar-se en biblioteconomia, va formar part d'un selecte grup de dones escollides per Archer Milton Huntington, centrant el seu estudi en pintures i dibuixos.

Elizabeth du Gué Trapier va néixer el 5 d'abril de 1893 a Washington DC. Va morir el 15 d'octubre de 1974 a Hightstown, Nova Jersey. Miss Trapier va dedicar la major part del seu treball a la Hispanic Society of America. Durant quatre dècades, com a comissària de pintures a aquesta institució, va publicar diversos estudis sobre la història de l'art espanyol. La seva monografia sobre Velázquez, publicada l'any 1948, és un text bàsic, i els seus catàlegs, llibres i articles sobre Josep de Ribera, Goya, El Greco, Valdés Leal i altres artistes espanyols, són de gran importància en la Història de l'art. Miss Trapier va rebre l'Orde del Mèrit Civil l'any 1968, la Medal of Arts and Literature i la Medalla Mitre. A més, pels seus anys de treball a la Hispanic Society of America fou guardonada amb la Medalla Sorolla d'aquesta prestigiosa institució."

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Elizabeth_du_Gu%C3%A9_Trapier

"Poeta, crític, traductor i llatinista.

De família camperola, cursa estudis eclesiàstics a Roma i a Sicília i, de retorn a Mallorca, estudia batxillerat a l'Institut de Palma. El 1942 es llicencia en filologia a Barcelona i el 1951 es doctora a Madrid amb Hispania y Marcial (1953). L'obra poètica de Miquel Dolç comença amb El somni encetat (1943), i Ofrena de sonets (1946). Les obres Elegies de guerra (1948), Petites elegies (1958), Flama (1962) i Imago mundi (1972) configuren el gran gruix del corpus poètic de l'autor. L'ombra que s'allarga (1984), és un recull de poemes sobre Santa Maria del Camí. L'obra poètica de l'autor es tanca amb Sàtires i epigrames (1994).

Com a crític literari escriu obres com El color en la poesia de Costa i Llobera (1953), Virgili i nosaltres (1958), Retorno a la Roma clásica (1972), Intent d'avaluació (1983) o Estudis de crítica literària: de Ramon Llull a Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1994). Té una gran importància la seva tasca com a traductor al català dels clàssics llatins i, així, tradueix l'obra de Virigili, els Annals de Tàcit, les Sàtires de Persi, els Epigrames de Marcial i els Amors d'Ovidi. Per la traducció de De la natura, de Lucreci, obté, l'any 1987, el Premi de traducció del Ministerio de Cultura i per les Confessions, d'Agustí d'Hipona, el Premi Crítica Serra d'Or de traducció en prosa del 1990. El 1983 li concedeixen la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Va ser professor de la Maioricensis Schola Lullistica (1951), membre del consell directiu de la Fundació Bernat Metge (1960), membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans (1961) i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1970)."

Font: https://www.escriptors.cat/autors/dolcm/portic

El neurólogo Faustino Díaz Beunza (Yunquera 1927-Palma 1999) investigó en los pueblos de Baleares la Enfermedad de Huntington (EH). Una rara enfermedad hereditaria, causada por mutaciones en un gen, que se encuentra en todas las células del cuerpo desde el momento de la concepción. Una de las primeras alteraciones de movimiento es el corea (término que proviene del griego choreia, que significa danza, y por la que se la denomina también Corea de Huntington y de forma popular “el mal de san vito”. https://susanafernandez.wordpress.com/2011/06/14/el-legado-mallorquin-de-la-enfermedad-de-huntington/

El Departament de Filologia Catalana i Lingüística General acull les àrees de Filologia Catalana, Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, Lingüística General i Lingüística Romànica.
Organitza el grau de Llengua i Literatura Catalanes, la llicenciatura en Filologia Catalana (en extinció), Màster de llengua i literatura catalanes: oralitat i escriptura i el programa de doctorat en Filologia Catalana. Així mateix, proporciona docència de les seves àrees als estudis de mestre i a les llicenciatures en altres filologies.
Edita juntament amb Publicacions de l’Abadia de Montserrat la col·lecció «Biblioteca Marian Aguiló», dedicada a estudis de llengua i literatura catalanes.
La comissió tècnica del departament executa les funcions que l’Estatut d’Autonomia i la Llei de normalització lingüística atorguen a la Universitat de les Illes Balears en matèria d’assessorament en tot allò que faci referència a la llengua catalana. http://dfc.uib.cat/

Aina Villalonga i Zaydín (Palma, 1883 - Palma, 1961) va ser una autora teatral mallorquina. Era filla del tinent coronel d'Infanteria Joan Villalonga i de Josefina Zaydín.

Inicià la seva activitat artística de forma molt precoç escrivint literatura des dels dotze anys i debutant com a cantant als setze (l'activitat com a cantant fou molt passatgera). Segurament, l'inici de l'interès pel món literari tingué relació amb dos parents seus dedicats, també, a les lletres (la poetessa Margalida Caimari, germana de la seva àvia, i un oncle matern). Fou deixebla dels més reconeguts escriptors de l'època. Assistí a les reunions literàries que organitzava Pons i Gallarza (en les quals s'asseia devora Josep M. Quadrado) i tingué, després, a Tomàs Fortesa com a mestre. Fou al seu costat que es consagrà com a autora teatral. Traduí textos des de l'italià i escriví en català i en castellà i, tot i que és recordada, principalment, per la seva dedicació al teatre, també escriví novel·les i poesia i feu col·laboracions a El Correo de Mallorca i La Almudaina amb articles sobre la iconografia dels santcrists de Mallorca. L'inici de la seva producció teatral foren les obres dramàtiques que estrenà la companyia Catina-Estelrich, companyia que destacà per ser l'exponent més clar d'un moviment d'acció catòlica que comptava amb alguns teatres i autors ideològicament romàntics conservadors, la majoria dels quals eren partidaris del carlisme. L'any 1932 s'ocupà del secretariat de l'Agrupació de Dames Tradicionalistes Las Margaritas, organització femenina dels carlins.

Durant la seva intensa activitat com a autora teatral escriví una cinquantena d'obres, de les quals una vintena foren estrenades. El seu llegat literari mostra un silenci provocat per la Guerra Civil i els primers anys del franquisme. Els anys cinquanta marcaren la fi del seu auge i caigué en l'oblit teatral.

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Aina_Villalonga_Zaydin