Font i Monteros va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona on d'entre altres professors rebé lliçons de Rafael Rodríguez Méndez. El 1909 entra a la Reial Acadèmia de Medicina de Palma llegint una lliçó titulada "Cateterismo uretro-vesical en el hombre, ó, Requisitos indispensables para sondar bien". El 1910 és nomenat vocal de la Junta Provincial de Sanitat. El Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears el nomena president el 1913 i ho conservà fins a l'any següent. Poc després també va ser president de la Real Acadèmia de Medicina de Palma en diverses ocasions. https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Font_i_Monteros

Examinador, celador i censor de l'Academia Médico-Práctica de Mallorca. Acàdèmic numerari de Palma.

"Home polifacètic, té una llarga i exhaustiva trajectòria com a polític i com a investigador. Ha estat col·laborador de diverses publicacions i mitjans de comunicació com Lluc, Randa, Campanet, Estudis Baleàrics, Diario de Mallorca, Ultima Hora i Mallorca Socialista, on ha publicat articles sobre arts plàstiques, literatura, història i política, entre d’altres. Amb els anys, tanmateix, s’ha centrat en l’àmbit his­tòric, i més concretament en la història de la Guerra Civil al seu poble natal, Campanet. Així mateix, ha estat col·laborador i membre del Consell de Direcció de la Gran Enciclopèdia de Mallorca.

Fruit de tots aquests anys de feina, ha publicat «Cultura i política a Mallorca» (Randa, 1976-78), «Notes autobiogràfiques de Llorenç Villalonga» (Randa, 1983) i Escrits sobre Llorenç Villalonga (1994 i 1997), entre d’altres. És autor també de diversos estudis sobre la història i la cultura popular de Campanet, publicats parcialment a Gent de Campanet (1986 i 1997), Campanet. La Guerra Civil (1936-1939) (1987), Gent de Campanet. Veus d’un món perdut (2003) i Emigració dels campaneters a Europa (1871-1975) (2010). El 2010 publicà el primer volum de La Guerra Civil a Campanet. De la “Gloriosa” al “Glorioso”, que ara s’inclou en aquest llibre, juntament amb el segon volum que l’havia de seguir.

L’any 2012 Pere Antoni Pons l’entrevistà amb profunditat al llibre Damià Ferrà-Ponç. Cap al futur per la ruta de les arrels, un volum que recull la trajectòria personal i professional de Damià Ferrà-Ponç."

Font: https://www.lleonardmuntanereditor.cat/autor/damia-ferra-pons/
Més informació: https://dhac.iec.cat/dhac_mp.asp?id_personal=1048

"Miquel Ferrà i Juan (1885-1947) fou un escriptor, poeta, crític i bibliotecari. Fill d’una família menestral mallorquina, el seu pare, Bartomeu Ferrà i Perelló –que va exercir en ell una forta influència–. En poesia va tenir com a mestre Costa i Llobera i com a companya Maria Antònia Salvà, amb la qual mantingué una forta amistat. Amb 19 anys fou premiat als Jocs Florals de Barcelona i començà a tenir contacte amb intel·lectuals illencs i catalans adscrits al Noucentisme. Fruit d’aquests contactes fundà i dirigí la revista cultural Mitjorn l’any 1906. Estudià Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i el 1911 obté una plaça per oposició al cos d’Arxivers i Bibliotecaris.
Fou un gran defensor de Mallorca, del seu paisatge natural i urbà, de la literatura, pintura, música i del seu art en general. Tot això ho realitzà en innombrables articles escrits a la premsa diària o en revistes. Aquesta labor periodística fou bruscament interrompuda amb l’esclat de la guerra i la implantació de la Dictadura franquista que Ferrà va rebre en una actitud de militant silenci. A partir d’aquest moment va residir a Mallorca on ocupà la plaça de bibliotecari a la Biblioteca Pública Provincial."

Font: https://www.espaisescrits.cat/ca/qui-som/autors/miquel-ferra-i-juan
Més informació: https://lletra.uoc.edu/ca/autor/miquel-ferra/detall