Jeroni Juan Tous va néixer a Artà (Mallorca) el 1906 i morí a Felanitx (Mallorca) el 1983. Fou fotògraf i assagista. El 1919 s'instal·là a Palma. Estudià humanitats i filosofia al seminari de Sant Pere de Palma. Treballà com a delineant amb els arquitectes Gabriel Alomar i Josep Ferragut, fins que entrà a formar part del patronat de la Ciutat antiga de Palma com a fotògraf. Al llarg de la seva vida formà un dels més importants arxius fotogràfics sobre obres d'art i patrimoni de Mallorca i d'Eivissa del darrer terç del segle XIX i principis del XX, integrat per imatges seves i d'altres fotògrafs d'aquella època. L'arxiu fotogràfic que recollí conté més de 10.000 negatius de vidre i de plàstic, de gran utilitat per als estudiosos d'història, sobretot de l'art local, que el 1982 fou adquirit pel Museu de Mallorca. La biblioteca del Consell de Mallorca té imatges seves. Jeroni Juan col·laborà en la instal·lació d'exposicions d'art, com per exemple "Mallorca vista por los pintores" (1957). També és autor dels estudis d'art "Iconografía del venerable Pedro Borguny" (1956), "Los candelabros de la Catedral de Mallorca" (1957) i "Grabadores mallorquines (siglos XVI al XVIII)" (1972), inclòs en la "Historia de Mallorca", coordinada per Josep Mascaró Passarius. És autor d'una monografia sobre el pintor Guillerm Mesqida, editada el 1982 per l'Ajuntament de Palma

Examinador i Celador de la Academia Médico-Práctica de Mallorca

Fou professor a l’Institut Balear i arxiver de l’ajuntament de Palma. Col·laborà a "Es Ca d’Inca" , "Catalunya , Migjorn", etc. Com a poeta començà conreant la poesia en castellà; després participà sovint als jocs florals de Barcelona, on fou proclamat mestre en gai saber l’any 1920. Publicà els reculls "Flors d’ametller" (1903) i "Instantànies" (1904). Tanmateix, constitueixen la seva aportació més destacada les seves obres teatrals, típiques representants del teatre costumista mallorquí de caràcter ciutadà, que aconseguiren un gran èxit popular. Entre aquestes cal destacar sobretot "Mestre Lau es Taconer" (estrenada el 1933), "Es nirvis de sa neboda" (1934) i "El tio de l’Havana" (1934), publicades totes tres el 1947. "Ara ve s’avion", del 1948, és basada en episodis de la guerra civil. És autor també de biografies de "Manuela de los Herreros" i "Joan Alcover", i de diverses obres en castellà, com "De la isla dorada" (1912), "Bosquejos de antaño" (1922) i "Guía de la Isla de Oro" (1933). (reproduït de http://xurl.es/ho42j).

Licenciado en Medicina por la Universitat de Valencia, en Mallorca ejerció, además del citado cargo, el de jefe de traumatología y cirugía ortopédica de los hospitales de Son Dureta y la Cruz Roja. Es autor, entre otros, de los libros 'Manual del socorrista' y 'Fracturas de la extremidad proximal del fémur' y en 2006 obtuvo el título de doctor en Historia por la Universitat de les Illes Balears con una tesis sobre los médicos de Son Dureta. http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2016/02/06/muere-eduardo-jorda-lopez-traumatologo/1091584.html

Joaquín Jaquotot i Roca va néixer a Palma de Mallorca el 18 de setembre de 1726. El seu pare Nicolas Jaquotot (Diennay, França 1682 - Palma 1761) va ser el Cirurgià Major de l'Hospital Militar de Palma. El 16 gener 1746 va contreure matrimoni amb Juana Vich i Sales (1727-1786).

Joaquín Jaquotot i Roca va ser metge, membre del claustre de professors de la Facultat de Medicina de Palma i membre fundador de la Societat Econòmica d'Amics del País del Regne de Mallorca que es va constituir el setembre de 1778. Els objectius que perseguien els membres de la esmentada societat no difierían en absolut dels perseguits per altres il·lustrats de l'època, és a dir millorar l'agricultura, fomentar la indústria i el comerç i difondre les arts i les ciències. Joaquín Jaquotot va ser membre de la comissió de població que s'ocupava d'assumptes de tipus social com la pobresa o la vagància juvenil.

Juntament amb altres membres de la Societat Econòmica d'Amics del País del Regne de Mallorca, va participar també en la creació de l'Acadèmia Mèdic-Pràctica de Mallorca, sent examinador de la mateixa durant els anys 1797-1798 i 1799-1800.

També va ocupar càrrecs públics a l'Ajuntament de Palma de Mallorca, sent nomenat el 31 desembre 1773 Diputat Primer l'Ajuntament de Palma. Al setembre de 1779 i en la seva qualitat de metge i diputat de l'Ajuntament se li va comissionar perquè anés a Alcúdia per atendre els malalts d'aquesta localitat i posteriorment se li van donar les gràcies pel zel desplegat en la seva comesa. En 1778 va jurar el càrrec de Síndic Personero l'Ajuntament de Palma de Mallorca.

Comptava Joaquín Jaquotot seixanta anys quan al mes de maig de 1786 van morir dos dels seus fills i la seva dona. Aquests fets van poder induir a ordenar-se sacerdot beneficiat de la parròquia de Santa Eulàlia amb dispensa papal per seguir exercint la medicina. A més va ser capellà i confessor de les Monges Caputxines que tenien i tenen el seu convent al costat de la que va ser casa. Joaquín Jaquotot viure a la casa que posteriorment es va identificar amb el número 8 del Carrer Can Jaquotot. Va viure vuitanta-sis anys.

Obres [modifica]
Com a membre de l'Academia Médico-Práctica de Mallorca va escriure els següents manuscrits: Discurs Teòric-Pràctic de la sagnia (1799), Dissertació sobre la malaltia coneguda amb el nom de Spasmo o convulsió (1798) i Memòria Històric-Mèdica de les malalties que esdevenir en la Vila de Deià des de principis de setembre de l'any últim vençut de 1798 fins a la fi del mateix any (1799). Joaquín Jaquotot va destacar pels seus treballs i va merèixer ser inclòs a la Biblioteca d'Escriptors Balears, obra de l'historiador mallorquí Joaquín-Maria Bover on li considera "un dels que han professat la medicina amb més crèdit i reputació". A més segons Bover va escriure també Dissertació sobre la pesta (1787) en la qual estudiava la pesta que va assolar Mallorca en 1652. També segons Bover va ser "poeta agut i festiu", si bé "no s'han conservat els seus escrits en aquest gènere".

Joaquín Jaquotot va col·laborar a més en l'obra publicada en 1779 per impuls de la Societat d'Amics del País del Regne de Mallorca anomenada Breu Instrucció de la manera i mitjans de conèixer els morts aparents que es diuen asphíticos. Aquest llibre va ser escrit en col·laboració amb els doctors Jose Llabrés i Rafael Evinent ja el text castellà s'acompanyava una traducció al mallorquí. L'obra es dedica a explicar com reanimar les persones que han perdut el coneixement (morts aparents) per accidents de diversos tipus (ofegament, penjament, etc.) Apropar les classes menys cultes els coneixements científics era un dels ideals de la Il·lustració . Per això aquest manual no està dirigit a professionals de la medicina, sinó al públic en general. És el que en paraules d'avui anomenaríem una obra de divulgació. És important també assenyalar que va ser la primera obra publicada per la Societat d'Amics del País de Mallorca, i l'única dedicada a la medicina.

Bibliografía:
Ballesteros Fernández, Alfonso: Ilustración y Medicina – Real Academia de Medicina de les Illes Balears – Palma 2006
Demerson, Paula de: Muertes aparentes y socorros administrados a los ahogados y asfixiados en las postrimerías del siglo XVIII- Asclepio-Vol. LIII-2-2001
Granjel, Luis S: Panorama de la ciencia de la Ilustración- Universidad de Valladolid, Valladolid 1990
Riera Palmero, Juan: Ciencia, Medicina y Sociedad en la España Ilustrada- Un. Valladolid, Valladolid 1990
Riera Palmero, Juan: Historia, Medicina y Sociedad – Ediciones Pirámide, Madrid 1985

Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Joaqu%C3%ADn_Jaquotot_y_Roca

Va néixer a Palma el setembre de 1726. El seu pare, Nicolás Jaquotot, havia estat metge de Lluís XV. Joaquim, era el penúltim dels seus sis fills. Des de 1773 va ocupar diversos càrrecs públics a l'Ajuntament de Palma: va ser diputat, síndic personer -una mena de defensor del poble- i comissionat mèdic per als malalts d'Alcúdia.
En 1778 la seva trajectòria va cobrar un nou impuls. Jaquotot no només es va convertir en professor de la Facultat de Medicina de Palma, sinó també en un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País (RSEMAP), constituïda aquell mateix any. Entre els seus objectius hi havia la difusió de les ciències d'acord amb l'esperit il·lustrat.
En 1779 Joaquín Jaquotot -al costat de Rafael Evinent i José Llabrés- va ser l'encarregat d'escriure la Breu instrucció de la manera i mitjans de socórrer els morts aparents que es diuen asphíticos.

El tractat -de 29 pàgines- no es dirigia als metges, sinó al públic general. Una obra de divulgació dedicada a explicar com reanimar qui havien perdut el coneixement per set causes diferents: ofegament, penjament, l'abast d'un llamp, «exhalacions pútrides», el fred, el vapor del vi fermentat o els nounats.
Aquell manual va ser la primera obra publicada per la RSEMAP i l'única que va dedicar a la medicina. El seu èxit va suposar el reconeixement de Jaquotot, que va participar en la creació de l'Acadèmia Mèdico-Pràctica de Palma, de la qual seria examinador ja a finals de segle.
La mort de la seva esposa i diversos dels seus fills en 1786 van portar a buscar refugi en la religió. Es va ordenar sacerdot i va arribar a ser confessor de les monges caputxines. Va ser beneficiat de la parròquia de Santa Eulàlia, però una dispensa papal li va permetre seguir exercint la medicina.

Font: http://baleopolis.blogspot.com.es/2013/10/joaquin-jaquotot-y-sus-falsos-zombies.html

Polígraf. Col·leccionà tota mena de documents, d’antiguitats i de notícies. Des del 1833 fou cronista general del regne de Mallorca. El 1837 fundà l’Academia Mallorquina de Literatura, Antiguitats i Belles Lletres, i el 1840 fou nomenat corresponent de l’Academia de la Historia. Escriví obres sobre els temes més diversos. Excel·lí sobretot com a historiador, malgrat algunes ingenuïtats, errors i arbitrarietats. Cal remarcar l’edició de les històries de Mallorca de Joan Dameto i Vicenç Mut i l’extensa Biblioteca de escritores baleares (1868). Entre els seus escrits inèdits hi ha Diccionario manual mallorquín-castellano i diverses poesies en català antic, literari i dialectal. http://xurl.es/uoycq

Nascut a Sant Joan, visqué gairebé tota la seva vida a S'Arenal, on fou sindicalista i defensor de la llengua catalana. Des del 1981 es va posar al capdavant de la revista quinzenal de nova creació "S'Arenal", que el 1993 canvià el nom a "L'Estel de Mallorca", la qual dirigí fins a la seva mort.

"Fou director de la Residencia de Estudiantes i de la Institución Libre de Enseñanza.
Llicenciat en Dret en la Universitat de Màlaga i deixeble de Francisco Giner de los Ríos. Amb l'ajuda d'alguns amics com Miguel de Unamuno i José Moreno Villa, va fundar una revista intel·lectual i literària el 1906. Uns anys més tard, va arribar a ser el secretari de la Junta para Ampliación de Estudios.

Va viatjar diverses vegades a Anglaterra per a conèixer de prop l'esperit i l'administració de les seves modèlics colleges. Va ser convidat a dirigir el 1910 l'embrió de la Residencia de Estudiantes, que fou la gran obra de la seva vida. El "Col·legi dels Quinze", com l'anomenava al principi, tenia la missió següent com descrivia Fraud: :L'angoixantment urgent era formar una classe directora conscient, lleial i informada. Aquesta tasca responia plenament a la meva vocació, i em vaig lliurar completament a ella.

Amb l'expansió de l'interès públic i la seva ajuda financera, es va fundar la segona Residència que va ser batejada el 1915 per Juan Ramón Jiménez com "la Colina de los Chopos" (el Pujol dels Pollancres).

Entre els que van viure a la Residència es troben Federico García Lorca, Luis Buñuel, Salvador Dalí, José Moreno Villa i Miguel de Unamuno. Aquests homes compartien els seus talents variats amb el públic al Instituto Escuela i el Comité Hispano-Inglés. El seu matrimoni amb Natalia Cossío va segellar la seva relació amb la Institución Libre de Enseñanza.

Amb el cop militar de Miguel Primo de Rivera el 1923, van començar a haver-hi diversos problemes polítics a la Residència, com visites inesperades d'inspeccions i acusacions que les residents eren radicals. A pesar d'aquestes dificultats, la Residència va sobreviure i a més va augmentar a uns 500 socis. Contra aquesta adversitat política, van seguir publicant les seves idees.

El 1936, es va exiliar a França i posteriorment a Anglaterra on va exercir la docència a Cambridge i Oxford. El 1963, ja jubilat, torna a Madrid per poc temps per a anar després a Ginebra com traductor de l'ONU on morí al cap de poc."

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Alberto_Jim%C3%A9nez_Fraud
Més informació: https://dbe.rah.es/biografias/16634/alberto-jimenez-fraud http://todoslosnombres.org/biografias/alberto-jimenez-fraud/

https://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_Jim%C3%A9nez_D%C3%ADaz

La Companyia de Jesús va ser fundada per Ignasi de Loiola en 1539 i aprovada pel papa Pau III l'any següent. A Mallorca arriben els Jesuïtes l'any 1561 i els Jurats de la ciutat els cedeixen la capella de Monti-sión on estava instal·lat l'Estudi General que ha de canviar la seva seu. Amb l'ajuda de benefactors van comprant les cases del voltant i el 1571 comencen les obres de l'església i col·legi que acaben el 1683. Les seves activitats se centren en la docència, apostolat i actes religiosos, associacions, missions, ajuda espiritual i material davant desastres. El 1627 es crea un segon col·legi a Palma amb el llegat testamentari de Catalina Simonet i el seu marit Pedro Antonio Sant Martí de 10.000 lliures, anomenat col·legi de Sant Martí. Es funda un tercer col·legi a Pollença amb els béns donats pel pare jesuïta Hugo Núñez de Berard el 19 juny 1686. Els Jesuïtes són expulsats de Mallorca l'any 1767 i Carles III cedeix el col·legi de Monti-sion per a seu de la Universitat Literària.

Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 2004 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus. Si clicau damunt la URL següent podreu veure el decret signat pel mallorquí i aleshores president del consell de ministres d'Espanya Antoni Maura Montaner.

http://www.ramhg.es/index.php/informes-y-bibliografia/casas-reales-y-soberanas/articulos/218-traslado-de-los-restos-del-rey-jaime-iii-de-mallorca-a-la-catedral-de-palma

Andreu Jaume i Rovira fou cònsol de l'Uruguai a Palma. Es veu que aquest consolat passava de pares a fills des d'Alexandre Jaume. El primer llibre del fons que hi ha a l'AHUIB data de 1903 i va signat per aquest personatge. Andreu Jaume i Rovira en va fer donació a l'AHUIB.
La UIB, segons acord normatiu publicat al FOU (28 de febrer de 1992) recepciona el fons. http://www.uib.cat/fou/acord/16/1607.html

Acadèmic Forense d'Inca de l'Academia Médico-Práctica de Mallorca