"Escriptor.

Religiós caputxí, llicenciat en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma (1969). La seva forta personalitat, dins la línia de Teilhard de Chardin, és discutida a causa del seu pensament religiós, sempre en recerca, i amb hipòtesis agosarades, tenyides sovint d’un llenguatge poètic. Ha publicat els assaigs L’Església i l’estat (1963), Sempre nòmades (1970), Fe sense fronteres (1973), Humans tanmateix (1973), Com entendre la Bíblia (1979), Jesús de Natzaret (1980) i Els nostres àngels (1981), Per una mort més humana (1991), L’hora dels pobles (1993), Viure (1996) i La tolerància i els seus fonaments (1997). . Ha escrit, també, La noia de Cadaqués i altres històries (1970), recull de narracions. L’any 1999 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi."

Font: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/jordi-llimona-i-barret

Cursà els estudis de medicina a Barcelona. Fou cap del Servei de Neurocirurgia a l’Hospital Clínic d’aquesta ciutat, i membre fundador de la Sociedad Luso-Española de l’especialitat. Dirigí l’Escola Professional de Neurocirurgia (1975). Escriví Tumores intracraneales i Abscesos cerebrales , entre altres obres, i diversos capítols de la Patología médica, de Pedro i Pons. http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0037105.xml

El Laboratorio Químico-Biológico es va crear al 1898 a través d'una modificació del reglament que regia el Col·legio Médico-Farmacéutico, amb l'objectiu de practicar exàmens i analítiques de substàncies minerals i orgàniques la composició química de les quals fossin reclamades per corporacions oficials, autoritats o particulars.
La totalitat dels socis del Col·legi composaven la Junta general del Laboratori. Tenien dret a utilitzar gratuïtament els serveis per assumptes propis sempre i quan fomentessin els treballs i interessos del laboratori. Els fons del Laboratori provenien de les subvencions en metàl·lic i en material dels ingressos pel dret a dur a terme els seus treballs i de donacions a càrrec de particulars; la Diputació Provincial va ajudar cedint el local, el material i les instal·lacions necessàries, i l'Ajutament de Palma atorgant una subvenció per a la compra dels aparells necessaris.
La finalitat primordial del Laboratorio Químico-Biologico va ser la d'ajudar a modernitzar la medicina mallorquina. Però, a pesar dels intents, la utilització del laboratori com a mitjà diagnòstic o terapèutic dins la pràctica medicinal illenca no va arrelar tan fort com el que hauria haver estat necessari per a arribar a una autèntica modernitzció professional.Tot i així, la generació mèdica balear d'aleshores no va descuidar del tot la pràctica de l'anàlisi químic-biològic, considerat de tanta transcendència especialment en la pràctica de la cirurgia.

Bibliografia:
• TOMÁS MONSERRAT, J.: El Colegio de Médicos de Baleares (1882-1982). Palma: Colegio Oficial de Médicos de Baleares, 1985
• TOMÁS MONSERRAT, J.: La organización Médica en Baleares. Los Presidentes (1882-1999). Palma: Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears, 1999

Químic i professor d'universitat alemany establert a Utrecht.

Font: https://de.wikipedia.org/wiki/Fritz_K%C3%B6gl

"Filósofo alemán. Hizo sus estudios de Ciencias Naturales y Filosofía en Alemania y luego en Austria. En 1920 fundó en Darmstadt (Alemania) la "Escuela de la Sabiduría", cerrada más tarde por el régimen nazi. Keyserling es la figura más notable de la filosofía alemana contemporánea no académica. Sus obras han tenido una difusión mundial, especialmente los libros de viaje, donde las observaciones sobre las costumbres y la psicología de los pueblos van acompañadas de consideraciones filosóficas.

Su pensamiento filosófico gira en torno a una idea central: la filosofía no es una ciencia, saber dogmático o abstracto, sino que es la vida misma en forma de saber. Sólo con el renacimiento del espíritu antiguo de la sabiduría se comunicará al mundo un impulso espiritual nuevo, diferente del árido intelectualismo. Resuena en él el tema de la "filosofía de la vida", de Bergson, Simmel o Spengler. Sus escritos abarcan la ciencia: El conocimiento creador (1921); la religión: Inmortalidad (1920); el arte: La filosofía como arte (1920); la política: Presagios de un mundo nuevo (1926). Otras obras son: La filosofía del sentido, La vida íntima, Del sufrimiento a la plenitud, Diario de viaje de un filósofo y Norteamérica, libertada."

Font: https://www.biografiasyvidas.com/biografia/k/keyserling.htm

Escriptor de família aristòcrata, d'origen irlandès-alemany. Impulsà la figura del filòsof Nietzsche i es relacionà amb els escriptors i artistes més importants de l'època. El 1935 es refugià a Mallorca fugint de l'Alemanya nazi, i allà hi preparà els seus diaris, que no foren trobats fins l'any 1985 en una sucursal bancària.

Fonts: https://en.wikipedia.org/wiki/Harry_Graf_Kessler
Moreno Claros, Luís Fernando, "El hombre que conoció a todo el mundo", El País, 09-04-2016. https://elpais.com/cultura/2016/04/01/babelia/1459510351_691045.html
Múñoz Molina, Antonio, "El testigo", El País, 24-05-2014. https://elpais.com/cultura/2014/05/21/babelia/1400686319_450455.html

Des del segle XVIII, i al llarg del XIX, el control marítim i la prevenció d'epidèmies foren el principal argument de l'Estat en matèria sanitària. Així, com a part de la nova ordenació política que s'instaura a les illes Balears arrel del Decret de Nova Planta es va crear al 1756 una Diputación de Sanidad que dependria directament de la Junta Suprema de Sanidad creada l'octubre de 1720 amb l'objectiu principal de vigilar amb més intensitat la propagació d'epidèmies. Aquest nou òrgan substituïa les funcions que des del segle XV havia realitzat la Institució de Morberia Mallorquina que amb les normes del Gran i General Consell havia defensat l'Illa de les grans epidèmies que envaïen el continent. La Diputación de Sanidad estaria integrada pels regidors de la ciutat amb caràcter vitalici (en cas que fossin molts, pels més versats en matèria sanitària) i presidida pel Corregidor, els quals "deberán entender y cuidar inmediatamente de todos los asuntos tocantes al resguardo de la Salud Pública". Aquests regidors, o diputats, i el corregidor no cobrarien un sou, però l'entitat havia de comptar amb un metge, un cirurgià i els subalterns necessaris, a més d'una embarcació amb el seu corresponent patró i tripulants, tots sufragats amb el dret de visita pagat per les embarcacions estrangeres.
Finalment, a principis del segle XIX, la Reial Ordre de 30 de setembre de l'any 1800 -que generalitzava el sistema de Juntes sanitàries-, mentre que el novembre de 1813 es produí la racionalització del sistema de Juntes, establint-se una gradació de distincions: Suprema o Central per a tot el regne, provincial i municipal, de manera que l'òrgan que era la Diputació es convertiria, per una part, en la Junta Provincial de Sanitat, dirigida per el governador de la província, o Jefe Político i per altra, en Junta Municipal de Sanidad de Palma. Al seu torn, es crearien també Juntes de Sanitat locals als diferents municipis de l'arxipèlag, de les quals la Junta Provincial n'esdevindria coordinadora, a l'hora que aquesta depenia de la Junta Suprema de Sanidad de Madrid. A més, el 1833 es crearen unes Juntes Superiors, corresponents a les Capitanies Generals i amb més rellevància a les províncies territorialment més rellevants, cosa que ocasionaria confusions i conflictes entres juntes superiors, provincials i municipals de les capitals.
Les funcions de les Juntes de Sanitat es poden considerar de caràcter burocràtic i policial: comprovar la veracitat de l’origen geogràfic de les embarcacions, mercaderies i persones; impedir l’entrada i descàrrega de les improcedents o procurar el seu accés tan sols després d’una quarantena que les sotmetés a desinfecció.