Activista política i cultural americana que des de Mallorca ajudà a refugiats que fugien de l'Alemanya nazi. També publicà alguns llibres relacionats amb Mallorca.

Fonts: https://www.diariodemallorca.es/part-forana/2012/08/16/vecina-calvia-combatio-nazismo-3962399.html

https://laguitarrabalear.blogspot.com/2009/03/dina-moore-bowden.html

Licenciado en Medicina por la Universitat de Barcelona (1967) y especialista en Dermatología y Venereología (1969), también se especializó en Medicina del Trabajo (1971) y se doctoró, en 1979, con la tesis 'Cirugía en Dermatología' por la Universitat de Barcelona.
El doctor Montis empezó su carrera profesional el año 1970 como especialista en Dermatología en Barcelona. Fue dermatólogo del Centre d´Oncologia de Balears (1974-1978) y jefe del Servicio de Dermatología del Hospital Provincial de Palma (1975-84).

Desde 1978 contaba con consulta privada en la Avinguda Argentina de Palma por la que han pasado numerosos ciudadanos de las Islas.

Académico numerario de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears (RAMIB), Antoni Montis es autor de 'Retinoides en dermatología' (1986) y 'Dermatología del año 2000' (1996).

También era miembro de la Academia Española de Dermatología y Venereología y de la American Academy of Dermatology.

En 2002 participó en la candidatura de Bartomeu Nadal Moncadas a la presidencia del Colegio Oficial de Médicos de Balears (Comib), aunque finalmente no formó parte de la directiva de la citada institución colegial.

A su curriculum profesional hay que añadir su participación en numerosas tertulias divulgativas, tanto como ponente como moderador, en las que departió con otros expertos en Dermatología sobre temas tan variados como los beneficios y perjuicios del sol para la piel o el diagnóstico por la imagen en problemas dermatológicos.

Pere Felip Monlau i Roca (castellà: Pedro Felipe Monlau y Roca) (Barcelona, 29 de juny de 1808 - Madrid, 16 de febrer de 1871), fou un doctor en medicina, higienista i humanista.[1]
Fill de Jaume Monlau i España, de Viella (Vall d'Aran) i de Maria Francesca Roca i Alavedra, d'Esparreguera (Baix Llobregat).
Monlau va estudiar humanitats al Seminari Conciliar, medicina al Col·legi de Cirurgia i es va doctorar el 1833. En les seves primeres experiències laborals ja va poder veure els problemes de salut i higiene, primer es del Cos de Sanitat Militar i després al barri Gòtic de Barcelona, des de la Junta de Salubritat Municipal.[2] Per això el 1833 des del diari El Vapor reclamava obrir banys públics, fer un escorxador porcí i atendre gratis als pobres.[2]

Va exercir de catedràtic de Literatura i Història en la Universitat de Barcelona, restaurada en 1837, a partir de 1849. Considerat com un representant de l'humanisme, fou una persona polifacètica amb formació científica. Anteriorment, en 1844, havia exercit la docència a Madrid, en l'institut San Isidro i en l'Escuela Normal, com a catedràtic de Filosofia.

Considerat com un representant de l'humanisme, fou una persona polifacètica que entenia que bona part dels mals de la societat tenien el seu origen en la ignorància.[1]

Persona de formació científica va escriure multitud d'obres de temes molt diversos: drames i comèdies, estudis sobre el daguerreotip (que havia conegut a París), sobre els vegetals o sobre l'idioma eslau. També va ser el director de "El Vapor".[3]

Activitat professional
Mèdicament va dedicar-se a la psiquiatria. Fou membre titular de la Societat Mèdico-Psicològica de París, i el 1840 va traduir l'estudi de Brierre de Boismont, la “Memòria per a l'establiment d'un hospital de bojos”. Poc després, va ser nomenat metge frenòpata a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona l'octubre de 1843, on fa treure les cadenes als bojos i que siguin considerats com a tal.

L'any 1841 va guanyar el concurs sobre els avantatges de l'enderrocament de la muralla medieval i moderna de Barcelona amb l'obra Abajo las murallas.

Deu anys després, el 1853 va ésser premiada i publicada en el Butlletí de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, la "Memoria sobre la creación de una casa de Locos extramuros de esta ciudad". Era set anys abans que altre gran higienista Emili Pi i Molist redactés el 1860 el seu "Projecte del Manicomi de la Santa Creu".

L'any 1848 col·laborà a la revista “La razón de la sinrazón” d'Antoni Pujadas i Mayans, propietari i director del manicomi de Sant Boi de Llobregat. També escriu a diaris progressistes de l'època com El Vapor, El Constitucional o El Popular.

Però la seva preocupació per la formació dels ciutadans, l'orientà també a exercir la docència. Fou catedràtic de literatura i història a la Universitat de Barcelona des del 1840 al 1844 en què fou separat del seu càrrec per motius polítics i exiliat al País Valencià. Catedràtic a l'Instituto de San Isidro a Madrid, el 1844. Guanyà la càtedra de Psicologia el 1847 que el portarà a establir-se definitivament a Madrid fins a la seva mort..

Professor de filosofia a l'Escuela Normal de Magisteri madrilenya. A partir de 1849, va exercir de catedràtic de Literatura i Història en la Universitat de Barcelona, restaurada el 1837.

Era membre de l'Academia de la Lengua i de la de Ciencias Morales y Políticas

"Francesc de Borja Moll i Casanovas va néixer a Ciutadella (Menorca) el 10 d'octubre del 1903. Durant la seva infantesa s'ha de destacar el seu interès per les disciplines artístiques –música, dibuix- i també els estudis al Seminari de Menorca, on rep màximes qualificacions en les assignatures d'humanitats. El resultat d'aquells primers anys és un noi decidit i molt ben preparat que, amb 14 anys, estudia filosofia i piano mentre col·labora als diaris i coneix Antoni Ma. Alcover.

Serà a partir del 1921, després de deixar els estudis eclesiàstics i traslladar-se a Mallorca, quan comença a treballar al costat de mossèn Alcover en la preparació del Diccionari català-valencià-balear, del qual serà secretari permanent. Aquesta primera feina marca la seva trajectòria durant els primers anys. Així, el trobem col·laborant al Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, publicant una Ortografia mallorquina (1931) o establint una profitosa relació amb l'Institut d'Estudis Catalans. Borja Moll afegirà rigor i profunditat als estudis lingüístics de l'època, sempre en l'estela dels seus mestres: Alcover, Bernhard Schädel i Wilhelm Meyer-Lübke.

El 1933, ja mort mossèn Alcover, dissol l'editorial Alcover i anuncia la fundació de la Biblioteca Les Illes d'Or, que continuarà sortint fins al 1997, i on es publiquen no sols clàssics sinó també a bona part dels nous escriptors que van donar les Illes en aquests anys. La publicació del Diccionari es va interrompre durant la Guerra Civil, mentrestant es dedica a l'ensenyament, enllestint mètodes per a l'aprenentatge de llengües modernes, com ara l'alemany i el francès.

Van passar més de deu anys fins que al 1949 es va reprendre l'elaboració del Diccionari, que veuria l'edició definitiva el 1962. Moltes de les iniciatives que va dur a terme en aquests anys es van trobar amb l'oposició administrativa. Funda la revista Raixa i la col·lecció de llibres d'aquest nom que va publicar més d'un centenar de títols. També comença a editar llibres en català d'autors que més tard seran prou significatius de la literatura mallorquina, com ara Miquel Dolç. El llibre d'en Dolç El somni encetat (1943) serà el primer d'un autor viu publicat després de la Guerra Civil.

L'any 1962 funda l'Obra Cultural Balear, que ha esdevingut un pilar de primer ordre per a la vida cultural de les Illes. La seva tasca com a conferenciant, mestre de lingüistes i gramàtic, el va dur a recórrer els Països Catalans. Ja a la dècada dels setanta va escriure també llibres de memòries, biografies –Un home de combat (Mossèn Alcover)- i les universitats i institucions van reconèixer la seva tasca amb el nomenament com a Doctor Honoris Causa: Universitats de Basilea, Barcelona, València, Balears. També va ser vicerector de l'Estudi General Lul·lià.

Li va ser atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1971, i el 1981 la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Va morir el 18 de febrer de 1991 amb el reconeixement cultural i social de tot l'àmbit lingüístic català."

Font: https://www.escriptors.cat/autors/borjamoll/francesc-de-borja-moll-i-casanovas

"Fill del lingüista, filòleg i editor Francesc de Borja Moll, passa la infància a la seva ciutat natal. Des de petit s'impregna de la tasca que realitza el seu pare, seguint l'estela de Mossèn Alcover, en l'elaboració del Diccionari català-valencià-balear. També des de ben aviat descobreix la seva passió per la naturalesa i l'excursionisme, activitat que mantindrà al llarg la seva vida.

Comença a estudiar Enginyeria a Barcelona, però ho deixa aviat i l'any 1956 comença la carrera de Farmàcia. El febrer de l'any 1957 assisteix a l'Assemblea del Paranimf de la Universitat de Barcelona, fet que suposa la pèrdua del curs acadèmic per als estudiants que hi participen. En aquells moments, i enmig de l'ambient polític de l'època, es replanteja la seva carrera i finalment decideix estudiar Economia.

Es llicencia l'any 1962 i, en acabar la carrera, fa el servei militar a Mallorca, on es queda a viure de nou. Entra en contacte amb Bartomeu Barceló, catedràtic de Geografia i cap de publicacions de la Cambra de Comerç de Mallorca, amb qui estableix una gran amistat i amb qui publiquen investigacions sobre economia de les illes al butlletí de la Cambra. Plegats també constitueixen l'empresa SEPTE (Servei de Planificació Territorial i Econòmica). A través d'aquesta empresa coneix els propietaris del Diari de Mallorca, que li proposen ser-ne el gerent, tasca que desenvolupa entre el 1963 i el 1967.

L'any 1967 passa a fer-se càrrec de la gerència de l'Editorial Moll, treballant amb el seu pare i amb Josep Maria Llompart, que en aquells moments n'era l'assessor editorial. Treballa com a gerent de Moll fins a la seva jubilació, l'any 2008. Entre el 1993 i l'any 2000 presideix el Gremi d'Editors de les Illes Balears i ha estat membre de la Junta del Gremi de Llibreters de Mallorca. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana des de l'any 1983 quan, a proposta de l'aleshores president de l'AELC Josep Maria Llompart, se'n va fer soci. Tradueix, del francès, el títol L'Art en el regne de Mallorca, de Marcel Durliat i publicat el 1964. També fa la traducció, de l'anglès, de Foll d'amor. La vida de Ramon Llull, d'Edgar Allison Peers, del 1966. Com a traductor i editor, també es dedica a revisar i corregir les traduccions que arriben a l'Editorial Moll.

És soci cofundador del Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, del qual és president entre els anys 1978 i 1981. El 1978 és director general de Medi Ambient de la Conselleria d'Ordenació del Territori del Consell General Interinsular i el 2001 rep el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla, en reconeixement a la seva trajectòria."

Font: https://www.escriptors.cat/autors/mollf/biografia-francesc-moll

"Químic i farmacòleg

Estudià farmàcia a Barcelona, on es graduà (1905), i es doctorà a Madrid amb la tesi Procedimientos de análisis de silicatos seguidos en el análisis cuantitativo de algunas micas españolas (1906). L’any 1908 es traslladà a Alemanya, i el 1910 es doctorà sota la direcció de Wilhelm Ostwald en química a la Universitat de Leipzig. Més tard, el 1916, sota la direcció de Guye es doctorà en física a Ginebra amb la tesi Contribution à la révision du poids atomique du brome... . Finalment, el 1922, de nou a Madrid es doctorà en ciències químiques.

Catedràtic de química inorgànica de la Universitat Central de Madrid (1927-36), l'any 1934 entrà com a membre a la Academia de Ciencias Exactas, Físicas i Naturales amb el discurs Del momento científico español (1785-1825) , molt important per conèixer l'evolució científica espanyola a principis del segle XIX. L'any 1931 fou nomenat cap de secció de química física en el Laboratorio de Investigaciones Físicas que dirigia Blas Cabrera Felipe.

Durant la Guerra Civil fou director general de pólvores i explosius del govern de la II República, i el 1939 s’exilià a París però retornà a Madrid el 1942, i fou empresonat fins el 1943, que sortí amb llibertat condicional. El 1944 s’incorporà a l’Institut de Biologia i Sueroteràpia (IBYS) de Madrid com assessor tècni de la secció de química farmacèutica.

Aconseguí els premis internacionals Cannizzaro, Van't Hoff i Solvay, fou membre de diverses acadèmies de ciències estrangeres i secretari de la Comissió de Pesos Atòmics de la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC).

Se'l considera l'introductor a Espanya de l'estudi de la química física. Les seves principals aportacions, algunes d'elles realitzades en col·laboració amb Blas Cabrera Felipe, tractaren sobre determinacions dels pesos atòmics del fluor i del brom utilitzant el mètode de les densitats límits dels gasos. També determinà volums moleculars i ideà mètodes per a la determinació de temperatures, pesos, volums i pressions. És l'autor de 262 publicacions, moltes d'elles en els "Anales de la Sociedad Española de Física y Química".

En els seus anys d’estudiant a Barcelona, Madrid o Ginebra, també desenvolupà una obra artística de certa qualitat."

Font: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/enric-moles-i-ormella

Joan Miró i Ferrà va néixer a Barcelona el 20 d'abril de 1893. Fou un artista plàstic (pintor, escultor, gravador. ceramista...) i un dels màxims representants del surrealisme, encara que mai no es va alinear definitivament en el moviment. "Mont-roig, París, Mallorca i més tard Nova York i el Japó. Mont-roig, una petita població de la comarca del Baix Camp, serà el contrapunt de l’agitació intel·lectual que viu a París als anys vint al costat dels poetes surrealistes, i de l’estímul de l’expressionisme abstracte que descobreix a Nova York als anys quaranta." Va viure a París i després de la Guerra Mundial es traslladà definitivament a Palma, on morí el 25 de desembre de 1983. https://www.fmirobcn.org/ca/joan-miro/

Joan Miralles, va néixer a Montuïri, és filòleg i folklorista. És catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears des de 1983. Es va llicenciar en Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona (1969), el mateix 1969 va defensar la tesi de llicenciatura "Contribución al estudio de la onomástica mallorquina" i el 1978 obtingué el doctorat en Filologia Catalana amb la tesi "Un llibre de cort reial mallorquí del segle XIV. Introducció, transcripció i estudi lingüístic" (premi extraordinari de Filologia, Universitat de Barcelona, 1978). Ha impartit docència a la UIB des del curs 1970-71. Entre el 1980 i el 1998 va ser director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. És membre numerari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i de la comissió per a l'elaboració d'una proposta d'estàndard oral de l'IEC. Ha estat membre de la comissió redactora de l'avantprojecte de Llei de Normalització Lingüística per a la comunitat autònoma de les Illes Balears. Ha participat en el projecte finançat europeu PATROM (Patronymica Romanica), en el marc del qual prepara un "Diccionari històric de l'antroponímia romànica" i en el projecte del Ministeri d'Educació i Ciència Gramàtica del Català Antic. La seva recerca s'ha concretat en més d'una vintena de llibres publicats, com per exemple: "Un poble, un temps" (1974), "Els carrers de Montuïri" (1977), "Qüestionari sobre història i cultura popular de Mallorca" (1978), "La investigació de les fonts orals. Guia didàctica" (1980), "Vida i obra d’en Pere Capellà (Mingo Revulgo)" (1980), "La festa de l’Estendard" (1981), "La història oral. Qüestionari i guia didàctica" (1985), "Receptari de cuina del segle XVIII del P. Jaume Nartí i Oliver", amb la col·laboració de Francesca Cantallops (1989), "Catàleg de noms propis de persona", amb la col·laboració d’Antoni Llull (1989), "Onomàstica i literatura" (1996) i "Història i cultura popular, tots dos aplecs de treballs apareguts anteriorment; Corpus d’antropònims mallorquins del segle XIV" (1997) i "Discursos per la llengua" (1999), recull de discursos pronunciats des del 1982. Col·laborà en el "Diccionari de la llengua catalana" (1995). Actualment (2014), és el president de la Comissió Tècnica d'Assessorament Lingüístic de la UIB (CTAL).

Més informació: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/joan-miralles-i-monserrat

"Gregori Mir Mayol (11 d'abril de 1939, Campos - 28 de febrer de 2016) fou un advocat i historiador mallorquí.
Nascut a Campos el 1939. Doctorat en Dret i polític, ha publicat, entre altres obres, El mallorquinisme polític (París,1975), amb el pseudònim d'Anselm Llull; i diversos treballs sobre Miquel dels Sants Oliver. També són importants les seves col·laboracions en alguns estudis per a la recuperació de la figura de l'orientalista Joan Mascaró, de qui ha publicat Correspondència de Joan Mascaró 1998. Actiu en política, a les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit senador per Mallorca i a les eleccions generals espanyoles de 1982 fou elegit diputat al Congrés dels Diputats, ambdós cops pel PSIB-PSOE i ha estat ponent de l'avantprojecte d'estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983.
Va formar part del consell assessor del programa de TVE España en Guerra 1936-1939 de 30 h de durada, emès el 1986.
El 2000 cedí la seva biblioteca amb la signatura d'un conveni amb la Universitat de les Illes Balears. L'any 2007 es publiquen els llibres Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca i Aturar la Guerra."

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Gregori_Mir_Mayol
Més informació: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000244/00000005.pdf

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/medicinaBalear/archives/Medicina/_Balear_/1996v11n/3p180.dir/Medicina_Balear_1996v11n3p180.pdf