Joan O'Neill i Rossinyol (Palma, 1828 - Palma, 1907) fou un pintor mallorquí destacat pels seus paisatges i el seu Tratado del Paisaje.[1] Fou membre de número de la "Real Academia de Bellas Artes de Palma" (8-X-1858).

Biografia
Fill de Felix O'Neill i Gual (1808-1862) i de Ma. Antònia Rossinyol i Montaner, dona mallorquina acabalada, va contreure matrimoni amb Josepa Villalonga i Fortuny amb qui va tenir 10 fills. Home d'una gran sensibilitat artística, bon pintor i escriptor de certa qualitat va formar-se amb bons mestres com Carles de Haes i Agustí Buades, gràcies a la seva destacada situació social. La seva obra passa per diverses etapes: romàntica ("Castell de Durrestein"), ruptura amb el classicisme ("Estany amb arbreda"), realista ('Alzina") i finalment l'idealisme ("Pedregam de muntanya").

A la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer es pot veure la seva obra Camps de Sineu. Els seus mèrits artístics foren reconeguts: Membre de número de la "Real Academia de Bellas Artes de Palma" (8-X- 1858), Acadèmic corresponent de la "Real de Bellas Artes de San Fernando" (29-1-1866), "Officier d'académie (França)" (1-1-1885).[1] De la primera fou endemés secretari general interí (23-XII-1858) i amb propietat des de 1874[2] Al 1886 es dedicà a impartir classes de Historia i Teoria de les Bellas Artes. Feina que compaginava amb altres nomenaments que li reportaven poc econòmicament però que ajudaven a la malmesa economia familiar.[1]

Com a escriptor és autor del "Tratado del paisaje" i fins i tot d'obres dramàtiques ("La solución", "La gitana") i encara de poesies ("Poesias". 1853). La seva ideologia es pot situar dins el carlisme i la defensa de la tradició, com succeí a algunes famílies de l'aristocràcia mallorquina. Així dirigí la revista La Almudaina on defensa aquestes idees i això se agermana bé amb la seva simpatia vers "L'Ignorància", puix consta que fou agraciat amb el títol de IGNORANTÍSSIM l'any 1882, distinció humorística que concedia l'esmentada publicació, el que és mostra del bon humor que imperava entra la colla dels seus amics lletraferits. Va morir el 1907 sense restablir la restauració econòmica i social de la família.[1]

Referències
«Joan O´neille "el impulsor"» (en castellà). La pintura en Mallorca. [Consulta: 31 desembre 2021].
«Joan O’Neill i Rossinyol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
OSSORIO Y BERNARD, M. Galeria Biográfica de artistas españoles del siglo XIX [Madrid], Juny 1868, p.494.
FERRER FLOREZ, MIGUEL «Irlandesos a Mallorca (Els O'Ryan i els O'Neill)». Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics [Palma, 1999, p. 25-38.]

Nat a Binissalem. Instructor i cofundador dels Exploradors a Binissalem. Fou catedràtic i fundà una escola a Barcelona (a Sarrià), l'Institut Tècnic Eulàlia, centre en llengua catalana basat en l’ensenyança activa. Durant la Guerra civil espanyola es tras lladà a Veneçuela (a Caracas), on fou degà de la Universitat. I allà morí el 1972.
Obtingué el primer premi La Flor natural amb el poema "De ma terra", amb el lema "Vermadoret", del segon concurs regional o certamen escolta del març de 1917.
Fou col·laborador a la Fundació Bernat Metge

http://goo.gl/oguBwL

http://goo.gl/waeMzG

Gabriel Oliver Capó fou un metge i polític mallorquí. Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona, on treballà a la Càtedra d'Otorinolaringologia fins al 1962. Primer, hi col·laborà com a alumne intern; després, com a metge resident i, finalment, com a metge ajudant per concurs-oposició. També cal destacar la seva activitat docent com a professor auxiliar de classes pràctiques.

Des de 1962 exerceix la medicina a Palma. Ha estat cap del Servei d'Otorinolaringologia de l'Hospital de la Creu Roja (1962-74), del Centre Regional d'Oncologia de l'Associació Espanyola de la Lluita contra el Càncer (1971-74) i de l'Hospital de Son Dureta (1974-99). Des de 1999, es dedica a la medicina privada. És membre fundador de l'Associació de Laringectomitzats de Balears, de la qual és president honorari.

Com a polític, el 1983 fou nomenat conseller de Sanitat i Seguretat Social del Govern de les Illes Balears, càrrec que exercí fins al 1993. Del 1994 al 2000 presidí el Consell Social de la Universitat de les Illes Balears i el 2003, rebé la Medalla d'Or d'aquesta institució. El 2004 va rebre el Premi Ramon Llull.

És autor d'estudis i articles publicats en revistes d'àmbit científic i membre del consell de redacció de l'Enciclopedia práctica de medicina y salud de Baleares.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gabriel_Oliver_Cap%C3%B3

Antoni Obrador i Adrover fou un metge i activista cultural mallorquí.

Com a activista cultural, va participar en la primera campanya a favor del mallorquí de 1973. Fou cap de servei digestiu i director gerent de l'Hospital Universitari de Son Dureta, professor al Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut de la UIB, de la qual en fou col·laborador honorífic el 2004, president de l'Acadèmia Mèdica Balear els cursos 1989 i 1992, membre de l'Associació Espanyola de Gastroenterologia i bibliotecari de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears i redactor de la revista Medicina Balear.

El 2008 va rebre el Premi Ramon Llull a títol pòstum. https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Obrador_i_Adrover