Nascut a Artà pel setembre de 1948. Casat amb Catalina Sancho Massanet. Tenen dues filles un fill . Regidor de l'Ajuntament d'Artà des de 1973, encapçalà la llista del Grup Independents d'Artà a les eleccions municipals d'abril de 1979. Dia 19 d'abril d'aquell any va ser elegit Batle d'Artà. I fou revalidat en el càrreg la següent legislatura fins l'any 1987
Es llicenciat en Filosofia i Lletres i ha exercit com a Professor a l'Institut Llorenç Garcías i Font d'Artà. També va ser Director General de la Conselleria d'Educació quan era conseller Damià Pons.

Advocat i escriptor, treballà al jutjat municipal de Palma (Mallorca). De família de parla castellana, inicià la seva obra literària en castellà —publicà la novel·la La tribu de la encina—, però molt aviat, influït per M.A.Salvà, G.Colom i M.Ferrà, es dedicà a la poesia en català. Publicà La bona terra (1949), encara dintre de l’estètica de l’escola mallorquina, però evolucionà cap un marcat barroquisme amb Ocells i peixos (1953) iFlos Sanctorum (1956), i amb Debades t'obren solcs els navilis, Ulisses (1956) introduí en la seva obra els mites clàssics amb finalitat de denúncia. Aquestes mateixes característiques presenten les seves obres teatrals Fàlaris (1962), El fogó dels jueus (1963), Una tragèdia i una farsa (1969) i el recull de tres entremesos sota el títol d'El ball de les baldufes (1981). Cal destacar també el recull de narracions A Robines també plou (1963). http://xurl.es/wxbwm

"Folklorista.

Es dedicà a l’estudi dels balls mallorquins i a la recol·lecció d’indumentària tradicional, de ceràmica i d’objectes casolans, que reuní en una casa museu a Gènova (Mallorca) i que actualment es conserven al museu de Lluc. Entre altres treballs escriví El traje en Mallorca (1955) i El baile popular en Mallorca (1956). Fou també eficaç impulsor i president del Foment del Turisme de Mallorca, i col·laborà en diverses guies turístiques i en altres activitats de promoció en aquest camp."

Font: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-mulet-i-gomila

És llicenciada en Història de l'art (1982). Coordinadora de la Gran Enciclopèdia de Mallorca del 1988 al 1990. Des de 1989 és professora del departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears. Especialitzada en l'estudi de la història de la fotografia a les Balears. Actualment (2012) dirigeix el 'Màster universitari en Patrimoni cultural: investigació i gestió.
En referència al fons Jeroni Juan Tous és la persona que va fer l'estudi inicial d'aquest llegat fotogràfic.

Metge mallorquí. Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona, ha estat professor a la Universitat de les Illes Balears i cap del Servei de Medicina Interna de l'Hospital General de Mallorca durant 24 anys, durant els quals va desenvolupar una intensa tasca investigadora en el camp de la malaltia de Corino Andrade, de la que el 1991 en va coordinar el primer trasplantament. És director del Grup d'Estudi de la Polineuropatia Amiloidòtica Familiar i membre de l'Estudi Multicèntric Internacional de la PAF. El 2008 va rebre el Premi Ramon Llull.

Llicenciat en Filosofia i Lletres amb Premi Extraordinari (1976) i doctor en Història (1988) per la Universitat de Barcelona, amb la tesi Els xuetes de Mallorca: espai, economia i societat a finals del s. XVII.[1]

Durant el període 1976-1989, fou professor del Departament de Geografia de la UIB. Especialitzat en història moderna, ha publicat nombrosos articles a revistes especialitzades, com Estudis Baleàrics, Randa, Revista de Catalunya i Treballs de Geografia, entre altres. Ha col·laborat en publicacions col·lectives, com Lectures Mallorquines, Atlas de les Illes Balears. Geogràfic, econòmic i històric, La Inquisición española. Nueva visión, nuevos horizontes, Cent anys d'història de les Illes Balears, Aportaciones para una guía de los archivos de Baleares, Perfiles jurídicos de la Inquisición española i Baleares, hoy.

Ha dirigit els treballs de catalogació dels arxius municipals d'Escorca, Bunyola i de la biblioteca de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma. Col·laborador habitual de la Gran Enciclopèdia de Mallorca, en coordinà el volum Mallorca. En relació a Calvià, fou fundador, juntament amb Pere Orpí, de la revista Vora Mar. Obtingué diversos premis d'investigació als Premios Calvià en les convocatòries de 1971, 1972, 1973, 1975, 1976, 1977 i 1978. Del 1995 al 1999 fou tècnic de Patrimoni Històric de l'Ajuntament de Calvià. En relació amb el món de l'art, és coautor dels llibres de poemes Temptant l'equilibri i One mind, publicat al Japó (Tòquio, 1977). Fou un dels fundadors del grup plàstic Criada 74.

Com a editor, el 1989, fundà El Drac Editorial i el 1990, amb Josep Juan Vidal, El Tall editorial. Des del 1994 dirigeix Lleonard Muntaner, Editor, editorial especialitzada en el camp de les ciències socials. Des de fa cinc anys Lleonard Muntaner, Editor ha fet un gir en la seva línia editorial amb l'objectiu de donar-se a conèixer arreu de l'estat, amb col·leccions de tant renom com Traus (dirigida per Damià Pons), o Temps Obert (dirigida per Arnau Pons) on es publiquen traduccions al català d'obres d'assaig i de poesia d'autors de gran qualitat i prestigi com Sarah Kofman, Idith Zerthal, Hannah Arendt, Ales Debeljak, Max Jacob i Guillaume Apollinaire. El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.[2]

"Pintor.
Estudià a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma, on va ser alumne de Llorenç Cerdà i Francesc Rosselló. Les seves primeres obres es caracteritzaren per un realisme lluminós. Més envant va ser deixeble de Francisco Bernareggi. Als tretze anys va fer la primera exposició individual al saló la Veda, de Palma. Va ser amic de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i en va fer l'únic retrat.

En la postguerra es va convertir en un dels pintors joves de més anomenada. Va fer part del Grup Literari i Artístic Azul i el 1940 va ser un dels fundadors del Cercle de Belles Arts de Palma. L'obra d'aquest període es caracteritza per una construcció sòlida, un dibuix ferm i una evolució des dels colors sobris cap a un colorisme vibrant.

El 1941 exposà per primera vegada a Barcelona. El 1946 exposà al Cercle de Belles Arts de Palma, amb un gran èxit popular. D'aquesta època és Vista de Palma (1949), adquirida per l'Ajuntament de Palma. A partir de llavors va dur a terme moltes exposicions, amb una producció molt extensa. Els paisatges han tengut un lloc destacat en la seva obra. També va fer molts de retrats i natures mortes.

Pel que fa a l'enquadrament de la seva pintura, es considera que va passar de les influències de Cerdà i Rosselló a manifestar elements noucentistes, per acabar en un variat registre de ressons postimpressionistes. La seva obra ha estat classificada d'acord amb els colors dominants a cada període. A partir de 1942 predominaren els verds; unes marines de 1944-45 iniciaren el període blau fins que el 1956, un interior de la Seu de Mallorca marca l'inici del vermell. Van ser deixebles seus Miquel Llabrés, Antoni Nadal i Francesc Gaita.

El 1952 li fou atorgada la medalla d'honor del Cercle de Belles Arts de Palma. Des de 1964 és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma."

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Nadal_i_Horrach