"Doctor en Farmacia. Catedrático de Técnica Física y Análisis Químico en las Facultades de Farmacia de las Universidades de Barcelona y Madrid. Decano y Decano Honorario de las Facultades de Farmacia de Madrid, Barcelona y Santiago de Compostela. Doctor honoris causa por las Universidades de Munich, Oporto y La Habana. Consejero de Sanidad, de Instrucción Pública y de Economía Nacional. Presidente del Consejo Directivo del Patronato “Alfonso el Sabio”, del CSIC. Presidente de la Real Sociedad Española de Física y Química y del Colegio Oficial de Farmacéuticos de Madrid. Director del Laboratorio Central de Aduanas. Diputado a Cortes y Senador del Reino por la Universidad de Santiago. Director de nuestra Institución en dos etapas (1923-28 y 1935-57), pasó a miembro Honorario en 1939 y volvió a ser Numerario en 1947. Académico de Número de las Reales Academias de Medicina y de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, de la que fue Presidente."

Font: https://ranf.com/academico/casares-gil-jose/
Més informació: https://dbe.rah.es/biografias/11120/jose-casares-gil

"Farmacèutic, escriptor, historiador i dinamitzador cultural.

Figura clau en el redreçament de la llengua catalana i en el rellançament i la modernització de la literatura insular en la primera postguerra. Gran lector i coneixedor de l'expressió poètica, exerceix un mestratge reconegut, bé que informal, sobre la Generació del 50, sobretot en Blai Bonet.

És autor d'una obra de creació breu, però pionera i d'una gran qualitat. Cal destacar Memòries d'una estàtua (1953) i el recull de narracions La vida en rosa (1957). La seva poesia és recollida al volum El viatger (2002).

Home de curiositats universals publica més de cinc-cents articles repartits entre diferents periòdics i revistes. D'altra banda no es pot oblidar la seva tasca d'estudiós i divulgador de la història de Santanyí i del segle XIX mallorquí, de conferenciant i d'activista cultural.

L'any 1958 funda i dirigeix, amb Andreu Julià i Perico Pomar, Santanyí, quinzenal que traspassa les fites del terme per convertir-se, gràcies a la seva intervenció, en una de les publicacions més interessants de la represa cultural de la postguerra a Mallorca.

Si la crítica ha pogut parlar d'una tradició literària, o fins i tot d'una escola de Santanyí, és gràcies al mestratge que exerceix Bernat Vidal sobre Blai Bonet, Llorenç Vidal, Miquel Pons, Antònia Vicens i Antoni Vidal Ferrando, tots ells autors santanyiners.

Als quaranta-vuit anys es veu afectat d'una greu malaltia, que el porta a la mort el 1971."

Font: https://www.escriptors.cat/autors/vidalitomasb/bernat-vidal-i-tomas