"Advocat de l'Estat i polític espanyol d'orientació falangista que va ocupar importants càrrecs polítics cap al final de la dictadura franquista. Va ser cap de l'Estat espanyol entre el 20 i el 22 de novembre de 1975 com a president del Consell de Regència.

Fou nomenat el 28 de novembre de 1946, en substitució de Manuel Yllera García-Lago. En col·laboració i coordinació amb la Institució Provincial burgalesa, va realitzar una intensa labor en favor dels pobles dotant-los de serveis, vies de comunicació, noves escoles i centres benèfics i culturals.

El novembre de 1948, sota la presidència de Honorato Martín-Cobos Lagüera la Comissió gestora Provincial li concedeix la Medalla d'Or de la Província de Burgos a petició dels Ajuntaments que la Diputació Provincial representa,[3] i després de conèixer-se el seu nomenament com a governador civil de les Illes Balears, el febrer de 1952, va rebre diverses condecoracions (Comanda de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi) i nomenaments (Cerezo de Río Tirón el va distingir com a Alcalde Honorari).

Va ocupar els càrrecs de Secretari Nacional de l'Institut Nacional de l'Habitatge, Vicepresident de l'Institut Nacional de Previsió, Director d'Afers Socials de l'Institut Nacional d'Indústria, i Vicepresident del Consell Nacional del Movimiento (1965-1969) amb el ministre José Solís Ruiz.

Des del 21 de novembre de 1969 fins al 25 de novembre de 1975 va ser el tercer president de les Corts designat per Franco, després d'Esteban de Bilbao Eguía i Antonio Iturmendi Bañales.

Com a president del Consell de Regència va ser responsable del traspàs de poders entre Francisco Franco i l'actual monarca Joan Carles I."

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Alejandro_Rodr%C3%ADguez_de_Valc%C3%A1rcel

Sebastià Serra i Busquets va néixer a Palma el 1950 i és historiador i polític. Es llicencià en Història a la Universitat de Navarra (1972) i es doctorà a la Universitat de les Illes Balears (UIB) (1981) amb la tesi La transició de la dictadura a la Segona República a les Illes Balears. Des de 1976 és professor d'Història contemporània i catedràtic (2007) del departament de Ciències Històriques i de les Arts de la UIB. Va ser professor de secundària entre 1977 i 1982. Des de 1986 és coordinador del Grup d'Estudi de la Cultura, la Societat i la Política al Món Contemporani de la UIB. També fou professor d'Història dels mitjans de comunicació a les Balears al Màster de Periodisme i Comunicació (1991-1993) i director i professor del Màster d'Estudis Baleàrics: Ciències humanes i socials (1998-2001), ambdós impartits a la UIB. Des del 2000 és director del Centre d'Estudis i Documentació Contemporània (CEDOC) de la UIB i Sa Nostra, Caixa de Balears. Durant tots aquests i en l'actualitat les seves línies d'investigació són les migracions, els moviments socials i culturals a les Balears al segle XX i la premsa i la ràdio. Ha promogut gran quantitat d'activitats culturals, com el Seminari de Moviments Socials i Ideologies a la Mallorca Contemporània (des del 1985), la Fundació Emili Darder, de la qual és president des de la seva creació el 1987. A més, és un dels autors de l'Atlas de les Illes Balears (1979) i va ser col·laborador de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. És autor, juntament amb Mateu Morro, de l'Esquerra Nacionalista a Mallorca (1900-1936) (1986); amb Joan Font i Roig, de Foch i Fum (1988); "La emigración de las Islas Balears a Iberoamérica" dins Historia general de la emigración española (1992). També ha estat membre de l'equip investigador del Catàleg de publicacions periòdiques de les Illes Balears (1991-2000). El 1993, a En defensa del nostre país, recollí part dels seus articles d'opinió apareguts a la premsa local. Ha publicat, així mateix, un gran nombre d'articles de caràcter històric a publicacions diverses. Va ser coguionista de la sèrie de televisió Les Illes i els nostres emigrants (1993). Va ser l'editor de Turisme, societat i economia a les Illes Balears (1994) i Cultura i compromís polítics a la Mallorca contemporània (1995). Fou membre del consell assessor del col·leccionable Memòria Viva. Mallorca des de la mort de Franco fins avui 1975-1995 (1996). Coordinà La transició a les Illes Balears (1998) i Els anys vint a les Illes Balears (1999). És coautor de Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya (2000), Pere d'Alcàntara Penya. Balears a finals del segle XIX (2000), Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans (2000), Perspectives de final de segle a Balears (2000), El segle XX a Balears (2000) i Elements de canvi a la Mallorca del segle XX (2011).

Com a polític, el 1976 va ser un dels fundador del PSI (Partit Socialista de les Illes, que posteriorment formà la coalició PSI-PSP i participà activament en les tasques de conversió del PSI en PSM (Partit Socialista de Mallorca ¬1977¬). En aquest partit ocupà els càrrecs de secretari de política interior, secretari polític i secretari de política autonòmica (1983-1991). El 1983 va ser elegit diputat del Parlament balear i fou secretari segon de la mesa del Parlament i el 1987 va ser reelegit com a diputat. El 1991 tornà ser elegit diputat i dimití el 1993. Ha impulsat la legislació en matèria de medi ambient, acció social. Fou president de la Federació d'Esquerra Nacionalista de les Illes Balears-ENIB (1990-91) i del consell polític del PSM-Nacionalista de Mallorca (1992-2001). El 1991 va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Palma i reelegit el 1995 i el 1999, en què fou portaveu del Grup Municipal del PSM-NM.

Fou guardonat amb el premi Ciutat de Palma d'Investigació (1992) i el premi Alzina del Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa ¬GOB¬ (1984) i va ser membre de la junta directiva de l'Obra Cultural Balear.

"Antonio Alejandro Masip Hidalgo (1946) és un polític asturià que milita en el Partit Socialista Obrer Espanyol. Fill de Valentín Masip, alcalde d'Oviedo durant el franquisme, i de Carmen Hidalgo.

Va néixer a Oviedo en 1946, va estudiar Dret i tres anys de Ciències Econòmiques a la Universitat de Deusto. Està casat amb Eloína Fernández i té dos fills, Aida i Marco.

Va exercir d'advocat des de 1972. Lluitador contra el franquisme en diversos moviments polítics, començant en el FELIPE, va formar part, com a nombre 2, de la candidatura d'Unitat Regionalista Asturiana al Congrés dels Diputats a les Eleccions generals espanyoles de 1977, les primeres lliures després de la mort de Franco.

En 1982 va ser nomenat Conseller d'Educació, Cultura i Esports en el primer Govern del Principat d'Astúries. En 1983 va ser escollit alcalde d'Oviedo, el primer socialista des de la II República. Va ser reelegit en les següents eleccions de 1987. En el període entre 1983 i 1987 va compaginar el càrrec d'alcalde amb el de diputat en la Junta General del Principat d'Astúries.

En 1983 va ser nomenat president del Real Instituto de Estudios Asturianos (RIDEA).

Entre 1997 i 2003 va ser Secretari General de l'Agrupació Municipal Socialista d'Oviedo (AMSO-PSOE) i membre del Comitè Federal del PSOE (2000-2004). Fou elegit diputat a les eleccions al Parlament Europeu de 2004 i 2009. Actualment és membre de la Comissió d'Afers Jurídics i de la Delegació del Parlament Europeu per a les Relacions amb Belarus."

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Antonio_Masip_Hidalgo

"Home polifacètic, té una llarga i exhaustiva trajectòria com a polític i com a investigador. Ha estat col·laborador de diverses publicacions i mitjans de comunicació com Lluc, Randa, Campanet, Estudis Baleàrics, Diario de Mallorca, Ultima Hora i Mallorca Socialista, on ha publicat articles sobre arts plàstiques, literatura, història i política, entre d’altres. Amb els anys, tanmateix, s’ha centrat en l’àmbit his­tòric, i més concretament en la història de la Guerra Civil al seu poble natal, Campanet. Així mateix, ha estat col·laborador i membre del Consell de Direcció de la Gran Enciclopèdia de Mallorca.

Fruit de tots aquests anys de feina, ha publicat «Cultura i política a Mallorca» (Randa, 1976-78), «Notes autobiogràfiques de Llorenç Villalonga» (Randa, 1983) i Escrits sobre Llorenç Villalonga (1994 i 1997), entre d’altres. És autor també de diversos estudis sobre la història i la cultura popular de Campanet, publicats parcialment a Gent de Campanet (1986 i 1997), Campanet. La Guerra Civil (1936-1939) (1987), Gent de Campanet. Veus d’un món perdut (2003) i Emigració dels campaneters a Europa (1871-1975) (2010). El 2010 publicà el primer volum de La Guerra Civil a Campanet. De la “Gloriosa” al “Glorioso”, que ara s’inclou en aquest llibre, juntament amb el segon volum que l’havia de seguir.

L’any 2012 Pere Antoni Pons l’entrevistà amb profunditat al llibre Damià Ferrà-Ponç. Cap al futur per la ruta de les arrels, un volum que recull la trajectòria personal i professional de Damià Ferrà-Ponç."

Font: https://www.lleonardmuntanereditor.cat/autor/damia-ferra-pons/
Més informació: https://dhac.iec.cat/dhac_mp.asp?id_personal=1048

"Polític i home de finances.

Col·laborà a la premsa mallorquina (“La Almudaina”, “El Correo de Mallorca”) i barcelonina (“La Veu de Catalunya”, “Hispània”, “Economia i Finances”). Participà en la tertúlia de Joan Alcover. Es llicencià en dret a Barcelona (1902) i fou passant d’Ildefons Sunyol. Nomenat vicesecretari de la Cambra de Comerç de Barcelona (1905-19), en fou president del gener del 1934 al juliol del 1936. Des del 1919 dirigí el Banc Urquijo Català, que fou un model bancàriament i que intervingué en grans empreses catalanes com La Maquinista Terrestre i Marítima, Catalana de Gas i Hidroelèctrica de Catalunya. El 1919 fou elegit diputat provincial, representant la Lliga Regionalista. Més endavant fou vicepresident de la Mancomunitat de Catalunya. Durant el Bienni Negre fou nomenat conseller de finances del govern de la Generalitat (1935) i governador general de Catalunya i president de la Generalitat (desembre del 1935 febrer del 1936). Publicà alguns treballs sobre dret mercantil i marítim. En la postguerra tornà a presidir la Cambra de Comerç de Barcelona (1954-63), el consell regional del Banc Urquijo Català i la Comissió Abat Oliba . Fou conseller del Banco Hispano Americano, procurador a corts (1955-62) i presidí la Fira Internacional de Mostres de Barcelona."

Font: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/felix-escalas-i-chameni

"Eclesiàstic, polític i erudit mallorquí. Fou tresorer i canonge de la Seu de Mallorca, cronista del Regne de Mallorca (1807), diputat per les Balears pel bàndol dels afrancesats durant la Guerra de la Independència (1808) i Secretari d'Estat i Ministre d'Interior durant el regnat de Josep I Bonaparte, rei d'Espanya. Té un carrer dedicat a sa Pobla amb el nom de "Tresorer Cladera" i és fill il·lustre de sa Pobla. Sa Pobla també té una escola amb el seu nom.

Era cosí de Miquel Josep Cabanelles Cladera. Anomenat "El Tresorer Cladera", estudià a l'Escola de Gramàtica de Sa Pobla "capellà Pere Josep Serra". Ingressa molt jove a la Universitat Literària de Palma on sortirà amb deu anys per entrar al Seminari Conciliar de Múrcia on estudiarà teologia. En acabar estudià a Oriola i es doctorà a València en Dret civil i canònic. Va rebre la tonsura el 1776. Entre 1776 i 1785 estava sota el benefici de la Catedral de Sevilla, que li va donar permís per viure a Cadis. Es traslladà a viure a Madrid, on començaria a escriure llibres. Va estudiar idiomes estrangers i va traduir de l'anglès articles d'escriptors i de personatges europeus i americans del seu temps. Va viatjar a molts indrets. Fou tresorer (1792) i canonge de la Seu de Mallorca, i cronista del Regne (1807). Va ser diputat per Balears i figura entre els afrancesats que el 1808 juraren l'Estatut de Baiona. Durant el govern de Josep I, va ser prefecte de la tercera divisió del Ministeri de l'Interior i secretari del dit ministeri. S'enfrontà al rei quan intentà treure d'Espanya diversos objectes del patrimoni nacional.

El seu domini de diversos idiomes (francès, anglès, italià, grec, llatí, hebreu i àrab) li permeté traduir diverses obres, entre les quals destaca el Diccionario universal de Física de Brisson. Fundà a Madrid el diari Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa (1785-1791). Era coneguda la seva enemistat literària amb Leandro Fernández de Moratín.

En acabar la Guerra del Francès s'exilià a França, d'on tornaria en 1814 a Mallorca per defensar la seva canongia, que el capítol de Mallorca volia deixar vacant. A Palma fou acusat d'afrancesat pel Tribunal Eclesiàstic de Mallorca. Els darrers moments de la seva vida visqué a la seva possessió de Son Fe (Alcúdia). Morí al convent dels carmelites de Palma el 1816.

Cristòfol Cladera inspirà el personatge caricaturesc de Don Hermógenes a "La Comedia Nueva" de Leandro Fernández de Moratín. També és citat a "La corte de Carlos IV" de Benito Pérez Galdós. Al segle xx es creà el "Certamen periodístic sobre la figura del Tresorer, D. Cristobal Cladera Company". Durant els anys 60 el certamen es feia durant les festes de Sant Antoni."

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Crist%C3%B2fol_Cladera_Company