S'estan mostrant 715 resultats

Registre d'autoritat
Person

Abrinas Pons, Juan

  • Person

Mestre represaliat pel règim franquista

Alcover i Maspons, Joan

  • AHUIB
  • Person
  • 1854 - 1926

Joan Alcover va néixer i morir a Palma (3 de maig de 1854 - 25 de febrer de 1926). Fou poeta, assagista i polític. Fill de família benestant, estudià batxillerat a l'Institut Balear, fou deixeble de Pons i Gallarza i condeixeble, entre d’altres, de Costa i Llobera, Joan Ll. Estelrich i Antoni Maura; es llicencià en Dret a Barcelona. Tornà a Mallorca i exercí llocs diversos en la judicatura. Fou diputat a Madrid pel partit liberal, liderat pel seu amic Antoni Maura.
Com a poeta cal relacionar-lo inicialment amb la Renaixença. La seva obra poètica estigué molt abocada a la reflexió íntima sobre el dolor i la tragèdia humana, que d'una manera o altra el perseguiren durant la seva vida: mort de fills, viudatge...
Alguna de les obres més famoses són: "La relíquia" (1903), "La Balanguera" (himne oficial de Mallorca).
"La serra", homenatge a Costa i Llobera., "Cap al tard", recull poètic (1909), "Poemes bíblics", recull poètic (1918), "Desolació", expressió dels seus sentiments.

http://goo.gl/2vxNJf

http://goo.gl/oLCmq6

Alphonse Daudet

  • AHUIB
  • Person
  • 1840-1897

Novel·lista francès. Després de publicar Les amoureuses (1858), poesies una mica afectades, es dedicà al periodisme durant deu anys. Lettres de mon moulin (1869), el seu primer recull de contes, assenyala el principi d’una carrera literària que produí Le Petit Chose (1868), Aventures prodigieuses de Tartarin de Tarascon (1872), Les contes du lundi (1873), entre les més famoses de les seves obres, i una obra de teatre, L’Arlésienne (1872). Classificat com a realista a causa de la seva temàtica regionalista provençal, fou un impressionista que presentava la realitat de manera poc objectiva. Manifestà una sensibilitat aguda, un cert desordre en la composició i un estil nerviós; la psicologia encertada i el viu sentit de la realitat pintoresca de la seva prosa produïren personatges immortals com Tartarin. Jack (1876), Le Nabab (1877), Numa Roumestan (1881) i Sapho (1884) són obres que tenen un gran valor com a quadres de costums. Ofereixen un interès sociohistòric les obres inspirades en la vida diària del món literari: Souvenirs d’un homme de lettres (1888), Trente ans de Paris (1888), À travers ma vie et mes oeuvres (1888). http://xurl.es/e53a4

Álvarez-Buylla, Benito

  • Person
  • Oviedo, 1879 - 1941

"Catedrático, físico-químico y escritor.

Hijo del prestigioso catedrático y sociólogo Adolfo Álvarez Buylla y González Alegre y de María del Carmen Lozana y de la Concha, y hermano de Plácido Álvarez Buylla y Lozana, fue bautizado en la iglesia de San Isidro de Oviedo el 2 de marzo de 1879. Tras cursar estudios en Oviedo y Zaragoza, obtuvo la licenciatura de Ciencias Físicas y Químicas por la Universidad de Madrid en 1901, logrando seguidamente una beca del Real Colegio de España o de San Clemente de los Españoles en Bolonia (Italia) para el doctorado en Ciencias Químicas. Fue admitido como colegial el 3 de noviembre de 1902 y consta su estancia en el Colegio hasta el 31 de octubre de 1906. Sus cinco años en Italia contribuyeron a su formación intelectual y a su interés por la música, las artes plásticas y la literatura. A su regreso se incorporó a la Universidad de Oviedo como profesor auxiliar de Química General, posteriormente auxiliar de Ciencias y finalmente, por oposición, ganó la cátedra de Química Orgánica en 1917. Fue promotor del Instituto del Carbón en esta Universidad, donde realizó una magnífica labor de director.

En su faceta literaria, tanto en prosa como en verso, llegó a convertirse en uno de los escritores asturianos más premiados. Cofundador, con Ramón Pérez de Ayala y Román Álvarez, del periódico satírico Leño en 1901, destacó, además, por sus colaboraciones sobre temas musicales, artísticos y literarios en periódicos de Asturias, México, La Habana y Buenos Aires, así como en revistas nacionales, La Esfera y Nuevo Mundo, firmadas con el seudónimo de Silvio Itálico."

Font: https://dbe.rah.es/biografias/117202/benito-alvarez-buylla-y-lozana

Amorós Garau, Antoni

  • Person
  • 1948-

ANTONI AMOROS GARAU, "de Sa' Font Calentau nascut l'any 1948. Casat amb Miqúela Bauzà Tous. Pare de dues filles i un fill. Soci fundador de la Cooperativa Agrícola Sant Salvador, en va ser el seu primer Gerent. Posteriorment treballà a la Unió de Cooperatives del Camp Mallorquí. Va ser regidor de l'Ajuntament d'Artà entre 1983 i 1987 per l'Associació d'Electors Independents d'Artà.

Antonio Matheu

  • Person

Examinador de la academia Médico-Práctica de Mallorca

Archila Medina, Ricardo

  • Person
  • Elorza, 1909-Caracars, 1984

"Médico e historiador. Hijo de Ricardo Isidoro Archila y de Ana Medina. Residenciado con sus padres en Ciudad Bolívar, realiza allí sus estudios secundarios en el liceo Fernando Peñalver, en donde se gradúa de bachiller en filosofía y letras (1926); en ese mismo año funda la revista Oriflama, órgano de publicidad de la Sociedad de Estudiantes del Colegio Federal de Ciudad Bolívar. A fines de 1927 se residencia en Caracas e inicia sus estudios de medicina en la Universidad Central de Venezuela, alcanzando en 1934 el título de doctor en ciencias médicas. Entre 1935 y 1939 ejerce como médico del hospital Luis Razetti en Tucupita y cirujano adjunto en el hospital Ruiz de Ciudad Bolívar. Cursa una maestría en salud pública en la Universidad Johns Hopkins (Baltimore, Estados Unidos, 1940). A su regreso, ingresa al Ministerio de Sanidad donde se desempeña como jefe de la División de Unidades Sanitarias (1941-1944; 1950-1957), jefe de la División de Educación Sanitaria (1946-1949), adjunto a la Dirección de Salud Pública (1957-1964). Fundador de Unidad Sanitaria y Ser (1944), revistas de divulgación sobre higiene pública y privada, se destaca como historiador de la medicina, tanto en sus libros como en artículos de prensa en El Luchador de Ciudad Bolívar y en El Universal de Caracas, donde publica su columna «Bisturí y pluma», a partir de 1949 y luego, su columna «Clío médica», a partir de 1957. Reactiva la Sociedad Venezolana de Historia de la Medicina (1952)"

Font: https://bibliofep.fundacionempresaspolar.org/dhv/entradas/a/archila-ricardo/

Arribas Palau, Antoni

  • Person
  • 1926-2002

Antoni Arribas Palau va néixer a Barcelona el 1926 i va morir a Palma el 2002. Fou historiador i arqueòleg. Catedràtic de Prehistòria de la Universitat de les Illes Balears i abans també de la Universitat de Granada. Fou un dels precursors de les excavacions de Pol·lèntia (Alcúdia) i autor de tota una sèrie de manuals d'història i arqueologia imprescindibles del segle XX. https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Arribas_Palau

http://dbe.rah.es/biografias/33065/antonio-arribas-palau

Badrinas i escudé, Antoni

  • Person
  • Terrassa, 1882 - Barcelona, 1969

"Antoni Badrinas i Escudé fou un pintor, moblista i decorador català. Fill d'una família important d'industrials del tèxtil, després de treballar un temps en les indústries familiars, va estudiar amb els pintors Pedro Viver i Joaquim Vancells. Més tard es traslladà a Dresden, per aprendre l'ofici de moblista a l'escola de Belles Arts (1908-14).

El 1915 fundà el Gremi d'Artistes de Terrassa, en representació del qual va exposar l'any 1916 a les Galeries Dalmau i a les Galeries Laietanes. En aquestes darreres, el mateix 1916 va exposar junt amb Joan Morales Mas i Rafael Benet, i hi va tornar el 1922 per exhibir pintures i el 1926 mobiliari.

S'establí a Barcelona obrint la Sala Badrinas, una botiga de mobles i sala d'exposicions, que esdevingué un centre artístic ciutadà (1920-36). Ell mateix hi va exposar aquarel·les l'any 1931. Abans de la Guerra Civil encara va exposar a la Sala Parés i a la Sala Renart.

Com a pintor, es dedicà preferentment al paisatge, tot i que també pintà figures i bodegons. Moblista notable, revaloritzà la marqueteria, col·laborant amb Josep Obiols i Palau. L'any 1925 fou premiat a l'exposició d'Arts Decoratives de París. L'any 1929 va guanyar el premi anual de l'Ajuntament de Barcelona pel disseny de l'interior de la botiga El Dique Flotante de Barcelona.

La seva obra es troba als museus de Barcelona, Terrassa i Tossa i a diverses col·leccions. El Museu del Disseny de Barcelona conserva el fons documental relacionat amb la seva activitat com a moblista i decorador.

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Badrinas_i_Escud%C3%A9

Basili de Rubí

  • AHUIB
  • Person
  • 1899-1986

Caputxí català que gairebé fou afusellat. Pogué fugir a Itàlia i després tornà i fou nomenat director dels seminaris caputxins d'Olot i Barcelona. El seu nou original era Francesc de Paula Malet i Vallhonrat, nat a Rubí. Fou fundador de l’entitat Franciscàlia (1948), editor de la revista "Estudios Franciscanos" des de la represa (1948) i iniciador i director de la col·lecció “Critèrion” http://goo.gl/SpwwTt

Batllori, Miquel

  • Person
  • Barcelona, 1909 - Sant Cugat del Vallès, 2003

"Llicenciat en història i dret a la Universitat de Barcelona (1928), on fou deixeble de Jordi Rubió, ingressà el mateix any a la Companyia de Jesús; dissolta aquesta dins l’Estat espanyol, passà a Avigliana (Torí), on estudià filosofia i es llicencià el 1936; tornà el 1939 i es llicencià en teologia a Oña (Castella). El 1940 fou ordenat de sacerdot a Barcelona; l’any següent presentà a Madrid la seva tesi doctoral, Francisco Gustá, apologista y crítico. Professor del Col·legi Monti-Sion a Palma del 1941 al 1947, aquest any anà a Roma i s’incorporà a l’Institut Històric de la Companyia de Jesús, que dirigí en 1954-58. Del 1952 al 1980 fou professor a la Facultat d’Història Eclesiàstica a la Pontíficia Universitat Gregoriana de Roma. Membre numerari de l’Academia de la Historia, de Madrid (1958), i corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1951) i de l’Acadèmia de Bones Lletres (1942). Fou director de la revista Archivum Historicum Societatis Iesu (1951-69 i 1974-81) i membre del Comitè Internacional de Ciències Històriques (1970-80). Autor d’una obra ingent, publicada en diverses llengües i que comprèn tant estudis com crítiques i recensions, se centrà en problemes d’història cultural i eclesiàstica, amb una especial dedicació als Països Catalans. Basada en una recerca sistemàtica de molts fons documentals d’Europa i d’Amèrica, assenyalà nous camins d’investigació i contribuí a reinterpretar personatges i èpoques i n'oferí síntesis molt reeixides. Estudià, entre d’altres, les figures d’Arnau de Vilanova (Obres Catalanes d’Arnau de Vilanova, 1947), de Ramon Llull (Obres literàries de Ramon Llull, 1948 —conjuntament amb Miquel Caldentey—, Obres essencials de Ramon Llull, 1957, col·laboració en la direcció de l’edició, de Baltasar Gracián (Obras completas, 1969), dels Borja (Alejandro VI y la casa real de Aragón, 1958; La correspondència d’Alexandre VI amb els seus familiars i amb els Reis Catòlics, i de Jaume Balmes (Balmes i Casanovas, 1959), els jesuïtes de la Il·lustració, especialment els de l’antiga corona catalanoaragonesa (La cultura hispano-italiana de los jesuitas expulsos, 1966), el grup il·lustrat valencià i l’escola cerverina (Documents per a la història cultural de Catalunya el segle XVIII, 1970), els jesuïtes en general (Cultura e finanze, Studi sulla storia dei gesuiti da S. Ignazio al Vaticano II, 1983), i l’humanisme als Països Catalans (el recull d’articles Vuit segles de cultura catalana a Europa , 1959, Il pensiero della Rinascenza in Spagna e Portogallo, en la Grande antologia filosofica, 1964, amb Ricardo García-Villoslada). Féu, encara, estudis sobre homes de Mallorca com Costa i Llobera (La trajectòria estètica de Miquel Costa i Llobera, 1955, premi Costa i Llobera de l’IEC), el bisbe Joan Jubí, Jeroni Nadal, etc. a més de Catalunya en l’època moderna (1971), Galeria de personatges, de Benedetto Croce a Jaume Vicens i Vives (1975) i A través de la història i la cultura (1979, Lletra d’Or). Cal assenyalar-ne, finalment, els estudis sobre Amèrica (El abate Viscardo. Historia y mito de la intervención de los jesuitas en la independencia de Hispanoamérica, 1953, La primera misión pontificia a Hispanoamérica, 1963, etc). El 1993 hom inicià la publicació de la seva obra completa. El 2000 edità Records de quasi un segle i el 2002 el primer volum de l’extens Diplomatari Borja. Doctor honoris causa per gairebé totes les universitats dels Països Catalans, rebé nombrosos guardons: Creu d’Alfons X (1984), Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1985), Premio Nacional d’història (1988), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1990), Lluís Guarner de la Generalitat Valenciana (1991), Príncipe de Asturias (1995), la medalla de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1998), la Medalla d’Or del govern Balear (1998), els premis de la Fundació Catalana per a la Recerca, Ciutat de Barcelona i Nacional de las Letras (2001)."

Font: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/miquel-batllori-i-munne

Bover i Pujol, Jaume

  • JBOV
  • Person
  • 1945

Jaume Bover i Pujol va néixer a Alsàcia (França) el 1945 és arxiver, bibliotecari, bibliòfil i autor de nombroses obres relacionades amb el món del llibre i d’història de les Balears. Gran aficionat a la confiteria i a la cuina, disciplina de la qual és col·leccionista. La seva col·lecció és composta per llibres de tota casta de temàtiques, des de la filosofia fins a la història.
Fou director de la Biblioteca Espanyola en Tànger, adscrita al Institut Cervantes. Treballà a la Biblioteca March i a l'Institut Català de Bibliografía de Barcelona.

http://ves.cat/eqvb

Bujosa Homar, Francesc

  • Person
  • 1947-2020

Francesc Bujosa i Homar va néixer el 1947 a Esporles. Es llicencià i doctorà
en Medicina a la Universitat de València. Ha seguit la carrera universitària i ha
estat professor adjunt a la Universitat de València i catedràtic d’Història de la
Ciència, a la Universitat de Saragossa. El 1991 es va incorporar com a
catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat de les Illes Balears, on
actualment imparteix l’ensenyament. Ha estat president de la Sociedad
Española de Historia de la Medicina i és actualment acadèmic numerari de la
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears. Francesc Bujosa ha publicat
15 llibres i més de dos centenars de capítols de llibre, articles de revista, o
veus d’enciclopèdies, sempre de temes relatius a la història de la ciència.
Entre els seus llibres destaquen els següents: Orígenes históricos del concepto
de afasia, La Academia Médico Práctica de Mallorca i Historiografía y
Filosofía de la Medicina en España. La història de la ciència no esgota,
tanmateix, l’interès de Francesc Bujosa. Sol dir que li agrada tot manco
l’òpera, i escriu al diaris sobre els temes que el sedueixen: els cavalls de trot,
l’art o la ciència. Pensa que només hi ha una activitat més noble que la lectura:
la conversa. http://diari.uib.es/digitalAssets/124/124874_1_curriculum_bujosa.pdf

Bujosa i Homar, Francesc

  • Person
  • 1947-

Francesc Bujosa i Homar va néixer el 1947 a Esporles. Es llicencià i doctorà en Medicina a la Universitat de València. Ha seguit la carrera universitària i ha estat professor adjunt a la Universitat de València i catedràtic d’Història de la Ciència, a la Universitat de Saragossa. El 1991 es va incorporar com a catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat de les Illes Balears, on actualment imparteix l’ensenyament. Ha estat president de la Sociedad Española de Historia de la Medicina i és actualment acadèmic numerari de la
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears. Francesc Bujosa ha publicat 15 llibres i més de dos centenars de capítols de llibre, articles de revista, o veus d’enciclopèdies, sempre de temes relatius a la història de la ciència. Entre els seus llibres destaquen els següents: Orígenes históricos del concepto de afasia, La Academia Médico Práctica de Mallorca i Historiografía y Filosofía de la Medicina en España. Autor de:
LA ACADEMIA MÉDICO-PRÁCTICA DE MALLORCA(1788-1800)
Catálogo de sus disertaciones, censuras y documentos.
CATEDRA E INSTITUTO DE HISTORIA DE LA MEDICINA
Valencia 1975
I. S. B. N.: 84-600-6828-5
DEPOSITO LEGAL: V. 4.101 - 1975

Bull, Ole

  • Person
  • Bergen, Noruega 1810-1880

Virtuós violinista noriec.

Cahner, Max

  • Person
  • Bad Godesberg (Renània), 1936 - Barcelona, 2013

"Editor, polític i historiador de la literatura.

De família d’origen alemany establerta a Catalunya des del 1890, el seu pare fou expulsat el 1936 de l’Estat espanyol amb la família, i hi tornà a residir d’ençà del 1939. El 1952, amb només quinze anys, es matriculà a les facultats de química i de dret i participà en el moviment estudiantil antifranquista (Assemblea Lliure del Paranimf, 1957) i el 1964 fou expulsat de l’Estat espanyol per la seva activitat nacionalista. Amb Ramon Bastardes, impulsà la nova època de Serra d’Or (1959) i creà (1961) Edicions 62, que dirigí fins el 1969, i posteriorment fundà Curial Edicions Catalanes (1972). Contribuí decisivament a promoure la Gran Enciclopèdia Catalana, el Congrés de Cultura Catalana i la campanya del “Català al carrer”. Alhora maldà per intensificar els lligams culturals i polítics amb el País Valencià, i la consciència de Països Catalans. Amb aquest objectiu creà el Club Ramon Muntaner (1979), del qual fou vicepresident.

La seva trajectòria política adquirí una especial significació del 1980 al 1984, que fou conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya . Des d’aquest càrrec posà les bases de les institucions culturals de la Catalunya posterior al franquisme, entre les quals cal esmentar l’Arxiu Nacional de Catalunya, la Filmoteca de Catalunya, la Llei de normalització lingüística, TV3 i Catalunya Ràdio, el Centre d'Art Santa Mònica i la xarxa de biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment fou també comissari del projecte del Teatre Nacional de Catalunya i de l'Auditori, president de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada del 1985 al 1987 i del 1992 al 1994 i director de la nova etapa de la Revista de Catalunya (1986). Membre de Convergència Democràtica de Catalunya, el 1994 se'n donà de baixa com a militant. El 1996 creà un partit propi, Acció Catalana, que un any més tard s’integrà a Esquerra Republicana de Catalunya.

Doctorat en filosofia i lletres, fou professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona (1975-2006), i és autor d'Epistolari del Renaixement (tesi doctoral, 1977-78) i Literatura de la revolució i la contrarevolució 1789-1849 (en tres volums: 1998, 2002 i 2005). Fou també molt destacable la seva col·laboració en el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines. Dirigí també la Gran Geografia Comarcal de Catalunya, publicada en dinou volums (1981-85).

L’any 1996 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i, a títol pòstum, la Generalitat li concedí la Medalla d’Or de la institució (2013)."

Font: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/max-cahner-i-garcia

Calatrava Paramo, Luis

  • Person
  • 1919-1984

Doctor en Medicina. Médico, por oposición, del Cuerpo de Sanidad del Ejército del Aire (1942). Durante la Guerra Civil había sido movilizado como Piloto de Aviación. Diplomado en Odontología (1943). Médico, por oposición, de la Marina Civil y de la Beneficencia Municipal de Madrid (1950). Pensionado por el Ministerio de Asuntos Exteriores para especializarse en cirugía plástica en Milán. Pocos años después pasa una temporada en Hamburgo donde se especializa en Ortodoncia. También fue pensionado por la Fundación "Del Amo" para trabajar en el Memorial Hospital for Cancer and Allied Diseases, de Nueva York. A su vuelta a España será Jefe de Cirugía Maxilofacial del Hospital del Aire, donde crea un importante servicio de Ortodoncia. Catedrático de Estomatología Quirúrgica. Miembro, entre otras, de la Sociedad Alemana de Cirugía Maxilofacial, de la Federación Dentaria Internacional, de la Sociedad Médica Balcánica y de la Asociación Estomatológica Internacional. Publicó numerosas obras, destacando las "Lecciones de Patología Quirúrgica, Estomatológica y Maxilofacial" (dos volúmenes). Hizo traducciones muy importantes de diversas obras francesas, alemanas y norteamericanas. Ocupó la Medalla Nº 9 de la Real Academia Nacional de Medicina. http://www.ranm.es/academicos/academicos-de-numero-anteriores/862-1977-calatrava-paramo-luis.html

Campaner, Àlvar

  • AHUIB
  • Person
  • 1834-1819

Va néixer a Valverde del Camino, Huelva (1834) i morí a Palma (1819), era numismata i historiador. Descendent d’una família de magistrats, es doctorà en lleis. Era fill del magistrat Antoni Àlvar Campaner Rosselló, mort el 15 de gener de 1868, i de Mercedes de Fuertes Delgado. Després d’esser destinat (1879-84) a diverses localitats espanyoles, fou nomenat fiscal de l’Audiència de Mallorca. Era propietari de Cal Jutge o Ca les Bernades (Ciutat), Son Campaner o Cal Jutge (Inca) i Son Sastre de la Geneta (Selva). Fundà i dirigí la revista Memorial Numismático Español i fou autor de les obres Nociones históricas del pueblo de Caimari (1732-1884), inèdita, transcrita per Pau Morro i complementada per Gabriel Melià, Numismática Balear (1879), Indicador manual de Numismática Española (1881), texts oficials a l’Escola Diplomàtica, Cronicón mayoricense (1881), recull de notícies sobre Mallorca ordenades cronològicament (1229-1800) i Bosquejo histórico de la dominación islamita en las islas Baleares (1888), elaborada a partir de fonts llatines i àrabs que confrontava amb les versions angleses i franceses del moment. L’obra és encara de consulta obligada per a l’estudi de la dominació islàmica a Mallorca, a excepció d’alguns judicis de valor motivats per les seves creences religioses i de concretes afirmacions que l’aparició posterior de noves fonts ha modificat. La seva afecció al col·leccionisme li permeté de desenvolupar amb precisió les seves investigacions sobre numismàtica i ceràmica, i participar en els debats que s’establiren sobre l’origen de la ceràmica medieval i moderna de producció atribuïda a Mallorca. En morir, la col·lecció numismàtica es dispersà, però la de ceràmica es conserva al Museu Diocesà de Mallorca.
Es casà amb Lluïsa Bennàsser Frontera, amb qui tengué una sola filla, Lluïsa Campaner Bennàsser. Morí el 20 d’abril de 1894, amb testament que havia ordenat el 13 de juny de 1890 davant el notari de Ciutat Gaietà Socies.

http://xurl.es/4lycp

http://xurl.es/n0nls

Resultats 1 a 100 de 715