- ES 7040 AHUIB FOLK-TRE-TA-TF20716-053
- Ítem
- 2014 - 2015
Part deFons Arxiu de Folklore
Guardiola Selfa, Alejandro
1862 resultats directament relacionats Exclou els termes específics
Part deFons Arxiu de Folklore
Guardiola Selfa, Alejandro
Els sistemes de gèneres etnopoètics a Mallorca: vigència i transformació. / Antoni Ramis Busquets
Part deFons Arxiu de Folklore
Ramis Busquets, Antoni
Part deFons Arxiu de Folklore
Villoslada Gelabert, Antoni
Els sistemes de gèneres etnopoètics a Mallorca: vigència i transformació. / Antònia Fontirroig Mut
Part deFons Arxiu de Folklore
Fontirroig Mut, Antònia
Els sistemes de gèneres etnopoètics a Mallorca: vigència i transformació. / August Darder Moll
Part deFons Arxiu de Folklore
Darder Moll, August
Els sistemes de gèneres etnopoètics a Mallorca: vigència i transformació. / Cristina Fernandez Jaume
Part deFons Arxiu de Folklore
Fernández Jaume, Cristina
Part deFons Arxiu de Folklore
Gelabert Amengual, Francesca
Els sistemes de gèneres etnopoètics a Mallorca: vigència i transformació. / Francisca Niell Llabrés
Part deFons Arxiu de Folklore
Niell Labrés, Francisca
Part deFons Arxiu de Folklore
Martín Morro, Isabel Maria
Els sistemes de gèneres etnopoètics a Mallorca: vigència i transformació. / Joan Carles Munar Far
Part deFons Arxiu de Folklore
Munar Far, Joan Carles
Els sistemes de gèneres etnopoètics a Mallorca: vigència i transformació. / Joan González Sastre
Part deFons Arxiu de Folklore
González Sastre, Joan
Els sistemes de gèneres etnopoètics a Mallorca: vigència i transformació. / Joana Covas Pol
Part deFons Arxiu de Folklore
Covas Pol, Joana
Els sistemes de gèneres etnopoètics a Mallorca: vigència i transformació. / Josep Mir Miquel
Part deFons Arxiu de Folklore
Mir Miquel, Josep
Els sistemes de gèneres etnopoètics a Mallorca: vigència i transformació. / Laura Coll Rigo
Part deFons Arxiu de Folklore
Coll Rigo, Laura
Els sistemes de gèneres etnopoètics a Mallorca: vigència i transformació. / Laura Sastre Barros
Part deFons Arxiu de Folklore
Part deFons Arxiu de Folklore
Terrasa Ventanyol, Lluïsa
Els sistemes de gèneres etnopoètics a Mallorca: vigència i transformació. / Margalida Bover Torres
Part deFons Arxiu de Folklore
Bover Torres, Margalida
Part deFons Arxiu de Folklore
Fernández Rian, Maria del Mar
Part deFons Arxiu de Folklore
Marimon Frau, Maria Francesca
Els sistemes de gèneres etnopoètics a Mallorca: vigència i transformació. / Maria Palmer i Clar
Part deFons Arxiu de Folklore
Palmer Clar, Maria
Els sistemes de gèneres etnopoètics a Mallorca: vigència i transformació. / Marta Sabader Fernàndez
Part deFons Arxiu de Folklore
Sabater Fernàndez, Marta
Els sistemes de gèneres etnopoètics a Mallorca: vigència i transformació. / Mateu Català Horrach
Part deFons Arxiu de Folklore
Català Horrach, Mateu
Els sistemes de gèneres etnopoètics a Mallorca: vigència i transformació. / Sílvia Campins Comas
Part deFons Arxiu de Folklore
Campins Comas, Sílvia
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / Agnès Valero Vicens
Part deFons Arxiu de Folklore
Valero Vicens, Agnès
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / Agnès Valero Vicens
Part deFons Arxiu de Folklore
Guiscafrè Danús, Jaume
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / Aina Barceló Barceló
Part deFons Arxiu de Folklore
Barceló Barceló, Aina
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / Aina Fullana Llull
Part deFons Arxiu de Folklore
Fullana Llull, Aina
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / Aina Maria Oliver Servera
Part deFons Arxiu de Folklore
Oliver Servera, Aina Maria
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / Ariadna Olives Calbet
Part deFons Arxiu de Folklore
Olives Calbet, Ariadna
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / Bartomeu Crespí Rosselló
Part deFons Arxiu de Folklore
Crespí Rosselló, Bartomeu
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / Dídac Martorell Paquier
Part deFons Arxiu de Folklore
Martorell Paquier, Dídac
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / Emma Vanrell Garcias
Part deFons Arxiu de Folklore
Vanrell Garcias, Emma
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / Irene Suárez Mulero
Part deFons Arxiu de Folklore
Suárez Mulero, Irene
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / M. Lourdes Mir Fiol
Part deFons Arxiu de Folklore
Guiscafrè Danús, Jaume
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / M. Lourdes Mir Fiol
Part deFons Arxiu de Folklore
Mir Fiol, Lourdes M.
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / Manon Mengual
Part deFons Arxiu de Folklore
Guiscafrè Danús, Jaume
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / Marc Velasco Salomó
Part deFons Arxiu de Folklore
Velasco Salomó, Marc
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / Margalida Rodríguez Rigo
Part deFons Arxiu de Folklore
Rodríguez Rigo, Margalida
Part deFons Arxiu de Folklore
Riera Mieras, Maria del Mar
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / Maria Inés Garcia Juan
Part deFons Arxiu de Folklore
Garcia Juan, Maria Inés
Part deFons Arxiu de Folklore
Vicens Amengual, Maria Magdalena
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / Mercè Seguí Cuquerella
Part deFons Arxiu de Folklore
Seguí Cuquerella, Mercè
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / Miquel Miró Kittilä
Part deFons Arxiu de Folklore
Miró Kittilä, Miquel
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / Mireia Pocoví Conde
Part deFons Arxiu de Folklore
Guiscafrè Danús, Jaume
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / Núria Ripoll Cañellas
Part deFons Arxiu de Folklore
Guiscafrè Danús, Jaume
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / Quentin Peyras
Part deFons Arxiu de Folklore
Peyras, Questin
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / Xesca Munar Munar
Part deFons Arxiu de Folklore
Munar Munar, Xesca
Els sistemes de gèneres folklòrics a Mallorca: vigència i transformació. / Yun Crespí Écija
Part deFons Arxiu de Folklore
Guiscafrè Danús, Jaume
Embarcament de les restes de Jaume III
Diapositiva en què podem veure el moment de l'embarcament de les restes de Jaume III.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus
Enderrocament de les murades [de Palma]
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Enderrocament de les murades [de Palma]
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Enderrocament de les murades [de Palma]
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Enderrocament de les murades [de Palma]
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Enderrocament de les murades [de Palma]
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Enderrocament de les murades de Palma
Diapositives en què s'observen diferents llocs de Palma en el moment de l'enderrocament de les murades medievals que l'envoltaven.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Enderrocament de les murades [de Palma]. Porta de Sant Antoni
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. Segons Jeroni Juan és la zona de la Porta de Sant Antoni.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Enderrocament de les murades [de Palma]. Porta de Sant Antoni (?)
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. Segons sembla la inscripcio de Jeroni Juan diu Porta de Sant Antoni.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Endevinalles i embarbussaments / Francesca Llobera Morro i Margalida Mateu Cantallops
Part deFons Arxiu de Folklore
Mateu Cantallops, Margalida
Endevinalles i embarbussaments / Maria Ripoll Barceló i Maria Melià Maimó
Part deFons Arxiu de Folklore
Melià Maimó, Maria
Vista del portal Major de la Seu.
Rotger Buïls, Vicenç
Consta de les següents entrevistes:
Arribas Palau, Antoni
Consta de les següents entrevistes:
Arribas Palau, Antoni
Vista de l'escala que davalla la murada, entre el palau de l'Almudaina i el palau March, amb una de les torres de l'Almudaina.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de l'escala que davalla la murada, entre el palau de l'Almudaina i el palau March.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de l'escala que davalla la murada, entre el palau de l'Almudaina i el palau March, amb una de les torres de l'Almudaina.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de l'escala que davalla la murada, entre el palau de l'Almudaina i el palau March, amb una de les torres de l'Almudaina.
Rotger Buïls, Vicenç
Escalas, Jaime - La fiebre amarilla en Palma en el presente siglo
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Esperant la infanta Isabel [de Borbó]
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Una gentada espera veure la infanta.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Estudi de la paremiologia / Maria Victòria Parra Moyà i Maria del Mar Jaume Simonet
Part deFons Arxiu de Folklore
Parra Moyà, Maria Victòria
Estudi de les cançons curtes / Margalida Ferrer Cladera i Tonina Villalonga Abraham
Part deFons Arxiu de Folklore
Cladera Ferrer, Margalida
Estudi de les poblacions gitanes de Son Banya i el Jonquet
Consta de les següents entrevistes:
Arribas Palau, Antoni
Estudi del folklore. Recull i interpretació de les produccions etnopoètiques / Aida Suñé Vaquer
Part deFons Arxiu de Folklore
Suñé Vaquer, Aida
Estudi monogràfic sobre els romanços d’en Bartomeu Pastor / Doro Ballermann
Part deFons Arxiu de Folklore
Guiscafrè Danús, Jaume
Part deFons Arxiu de Folklore
Cantallops Sánchez, Maria Rosa
Junta Superior de Sanitat de les Illes Balears
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Junta Superior de Sanitat de les Illes Balears
Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Expedients de correspondència de la direcció de l'Institut Balear de l'any 1889
Part deFons Jesuïtes de Monti-Sion
Lligall format per 221 documents solts. Es tracta d'una sèrie de 22 expedients de correspondència de la direcció de l'Institut Balear corresponents l'any 1889 i que es degueren traspaperar del fons de l'IInstitut Ramon Llull en el moment en què es traslladà la documentació de la Universitat Literària de Mallorca i dels Jesuïtes. Finalment el lligall va ser arxivat en aquest darrer fons.
Consta dels expedients següents:
Institut Balear
Extracto del oficio hecho por la Sociedad Económica para que la Academia continue su labor.
Vista exterior de l'hotel Son Vida, amb la torre característica d'aquest establiment turístic de luxe.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del portal principal de la Seu
Rotger Buïls, Vicenç
Facultat de jurisprudència (sig: 282/2-03)
Família pujant la Costa de la Seu
Ferret Jaume, Carlos - Beneficència municipal de Palma
Jefatura Provincial de Sanidad de Baleares
Inclou 10 programes de festes i publicacions de diversos pobles:
Fitxes / Cecília Maria Simón Comas
Part deFons Arxiu de Folklore
Simón Comas, Cecília María
Part deFons Arxiu de Folklore
Valero Mut, Marina
Fons Andreu Jaume i Rovira (consolat de l'Uruguai a Mallorca)
Documentació generada pel consolat de l'Uruguai des de 1903 a 1989. A través dels documents que la conformen es poden seguir les passes de del emigrants i viatgers i les anades i vingudes de vaixells que partien cap a l'Uruguai a la primera meitat del segle XX. La documentació d'aquest fons fa referència bàsicament a l'administració i a assumptes del consolat. Els 25 llibres i les 22 capses contenen 364 expedients. Hi trobam seccions com administració, assumptes consulars, visats i documents solts. Hi ha llibres de registre, llibres d'actes, llibres de comptabilitat, correspondència, publicacions, fotografies...
Jaume i Rovira, Andreu
El fons Antoni Pons Pastor consisteix en una documentació diversa produïda i replegada per ell mateix per tal d'elaborar i realitzar les seves obres i escrits, a més de referències de premsa que li interessaven.
Pons Pastor, Antoni