Joaquín Jaquotot i Roca

Àrea d'identificació

Tipus d'entitat

Person

Forma autoritzada del nom

Joaquín Jaquotot i Roca

Forma(es) paral·lela(es) del nom

  • Joaquín Jaquotot

Forma(es) normalitzada del nom, d'acord a altres regles

Altra(es) forma(es) del nom

Identificadors per a organismes

Àrea de descripció

Dates d'existència

1726-1813

Història

Joaquín Jaquotot i Roca va néixer a Palma de Mallorca el 18 de setembre de 1726. El seu pare Nicolas Jaquotot (Diennay, França 1682 - Palma 1761) va ser el Cirurgià Major de l'Hospital Militar de Palma. El 16 gener 1746 va contreure matrimoni amb Juana Vich i Sales (1727-1786).

Joaquín Jaquotot i Roca va ser metge, membre del claustre de professors de la Facultat de Medicina de Palma i membre fundador de la Societat Econòmica d'Amics del País del Regne de Mallorca que es va constituir el setembre de 1778. Els objectius que perseguien els membres de la esmentada societat no difierían en absolut dels perseguits per altres il·lustrats de l'època, és a dir millorar l'agricultura, fomentar la indústria i el comerç i difondre les arts i les ciències. Joaquín Jaquotot va ser membre de la comissió de població que s'ocupava d'assumptes de tipus social com la pobresa o la vagància juvenil.

Juntament amb altres membres de la Societat Econòmica d'Amics del País del Regne de Mallorca, va participar també en la creació de l'Acadèmia Mèdic-Pràctica de Mallorca, sent examinador de la mateixa durant els anys 1797-1798 i 1799-1800.

També va ocupar càrrecs públics a l'Ajuntament de Palma de Mallorca, sent nomenat el 31 desembre 1773 Diputat Primer l'Ajuntament de Palma. Al setembre de 1779 i en la seva qualitat de metge i diputat de l'Ajuntament se li va comissionar perquè anés a Alcúdia per atendre els malalts d'aquesta localitat i posteriorment se li van donar les gràcies pel zel desplegat en la seva comesa. En 1778 va jurar el càrrec de Síndic Personero l'Ajuntament de Palma de Mallorca.

Comptava Joaquín Jaquotot seixanta anys quan al mes de maig de 1786 van morir dos dels seus fills i la seva dona. Aquests fets van poder induir a ordenar-se sacerdot beneficiat de la parròquia de Santa Eulàlia amb dispensa papal per seguir exercint la medicina. A més va ser capellà i confessor de les Monges Caputxines que tenien i tenen el seu convent al costat de la que va ser casa. Joaquín Jaquotot viure a la casa que posteriorment es va identificar amb el número 8 del Carrer Can Jaquotot. Va viure vuitanta-sis anys.

Obres [modifica]
Com a membre de l'Academia Médico-Práctica de Mallorca va escriure els següents manuscrits: Discurs Teòric-Pràctic de la sagnia (1799), Dissertació sobre la malaltia coneguda amb el nom de Spasmo o convulsió (1798) i Memòria Històric-Mèdica de les malalties que esdevenir en la Vila de Deià des de principis de setembre de l'any últim vençut de 1798 fins a la fi del mateix any (1799). Joaquín Jaquotot va destacar pels seus treballs i va merèixer ser inclòs a la Biblioteca d'Escriptors Balears, obra de l'historiador mallorquí Joaquín-Maria Bover on li considera "un dels que han professat la medicina amb més crèdit i reputació". A més segons Bover va escriure també Dissertació sobre la pesta (1787) en la qual estudiava la pesta que va assolar Mallorca en 1652. També segons Bover va ser "poeta agut i festiu", si bé "no s'han conservat els seus escrits en aquest gènere".

Joaquín Jaquotot va col·laborar a més en l'obra publicada en 1779 per impuls de la Societat d'Amics del País del Regne de Mallorca anomenada Breu Instrucció de la manera i mitjans de conèixer els morts aparents que es diuen asphíticos. Aquest llibre va ser escrit en col·laboració amb els doctors Jose Llabrés i Rafael Evinent ja el text castellà s'acompanyava una traducció al mallorquí. L'obra es dedica a explicar com reanimar les persones que han perdut el coneixement (morts aparents) per accidents de diversos tipus (ofegament, penjament, etc.) Apropar les classes menys cultes els coneixements científics era un dels ideals de la Il·lustració . Per això aquest manual no està dirigit a professionals de la medicina, sinó al públic en general. És el que en paraules d'avui anomenaríem una obra de divulgació. És important també assenyalar que va ser la primera obra publicada per la Societat d'Amics del País de Mallorca, i l'única dedicada a la medicina.

Bibliografía:
Ballesteros Fernández, Alfonso: Ilustración y Medicina – Real Academia de Medicina de les Illes Balears – Palma 2006
Demerson, Paula de: Muertes aparentes y socorros administrados a los ahogados y asfixiados en las postrimerías del siglo XVIII- Asclepio-Vol. LIII-2-2001
Granjel, Luis S: Panorama de la ciencia de la Ilustración- Universidad de Valladolid, Valladolid 1990
Riera Palmero, Juan: Ciencia, Medicina y Sociedad en la España Ilustrada- Un. Valladolid, Valladolid 1990
Riera Palmero, Juan: Historia, Medicina y Sociedad – Ediciones Pirámide, Madrid 1985

Font:
http://es.wikipedia.org/wiki/Joaqu%C3%ADn_Jaquotot_y_Roca

Va néixer a Palma el setembre de 1726. El seu pare, Nicolás Jaquotot, havia estat metge de Lluís XV. Joaquim, era el penúltim dels seus sis fills. Des de 1773 va ocupar diversos càrrecs públics a l'Ajuntament de Palma: va ser diputat, síndic personer -una mena de defensor del poble- i comissionat mèdic per als malalts d'Alcúdia.
En 1778 la seva trajectòria va cobrar un nou impuls. Jaquotot no només es va convertir en professor de la Facultat de Medicina de Palma, sinó també en un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País (RSEMAP), constituïda aquell mateix any. Entre els seus objectius hi havia la difusió de les ciències d'acord amb l'esperit il·lustrat.
En 1779 Joaquín Jaquotot -al costat de Rafael Evinent i José Llabrés- va ser l'encarregat d'escriure la Breu instrucció de la manera i mitjans de socórrer els morts aparents que es diuen asphíticos.

El tractat -de 29 pàgines- no es dirigia als metges, sinó al públic general. Una obra de divulgació dedicada a explicar com reanimar qui havien perdut el coneixement per set causes diferents: ofegament, penjament, l'abast d'un llamp, «exhalacions pútrides», el fred, el vapor del vi fermentat o els nounats.
Aquell manual va ser la primera obra publicada per la RSEMAP i l'única que va dedicar a la medicina. El seu èxit va suposar el reconeixement de Jaquotot, que va participar en la creació de l'Acadèmia Mèdico-Pràctica de Palma, de la qual seria examinador ja a finals de segle.
La mort de la seva esposa i diversos dels seus fills en 1786 van portar a buscar refugi en la religió. Es va ordenar sacerdot i va arribar a ser confessor de les monges caputxines. Va ser beneficiat de la parròquia de Santa Eulàlia, però una dispensa papal li va permetre seguir exercint la medicina.

Font:
http://baleopolis.blogspot.com.es/2013/10/joaquin-jaquotot-y-sus-falsos-zombies.html

Llocs

Palma
Alcúdia

Estatus jurídic

Funcions, ocupacions i activitats

Fue el Cirujano Mayor del Hospital Militar de Palma. El 16 de enero de 1746 contrajo matrimonio con Juana Vich y Salas (1727-1786).
Fue médico, miembro del claustro de profesores de la Facultad de Medicina de Palma y miembro fundador de la Sociedad Económica de Amigos del País del Reino de Mallorca que se constituyó en septiembre de 1778. Los objetivos que perseguían los miembros de la citada sociedad no difierían en absoluto de los perseguidos por otros ilustrados de la época, es decir mejorar la agricultura, fomentar la industria y el comercio y difundir las artes y las ciencias. Joaquín Jaquotot fue miembro de la comisión de población que se ocupaba de asuntos de tipo social como la pobreza o la vagancia juvenil.

Junto con otros miembros de la Sociedad Económica de Amigos del País del Reino de Mallorca, participó también en la creación de la Academia Médico-Práctica de Mallorca, siendo examinador de la misma durante los años 1797-1798 y 1799-1800.

También ocupó cargos públicos en el Ayuntamiento de Palma de Mallorca, siendo nombrado el 31 de diciembre de 1773 Diputado Primero del Ayuntamiento de Palma. En septiembre de 1779 y en su calidad de médico y diputado del Ayuntamiento se le comisionó para que fuera a Alcudia para atender a los enfermos de dicha localidad y posteriormente se le dieron las gracias por el celo desplegado en su cometido. En 1778 juró el cargo de Síndico Personero del Ayuntamiento de Palma de Mallorca.

Sacerdote beneficiado de la parroquia de Santa Eulalia con dispensa papal para seguir ejerciendo la medicina. Además fue capellán y confesor de las Monjas Capuchinas

Mandats/Fonts d'autoritat

Examinador de la Academia Médico-Práctica de Mallorca.

Estructura/genealogia interna

Context general

Àrea de relacions

Access points area

Occupations

Àrea de control

Authority record identifier

Identificador de la institució

Regles o convencions

Estat d'elaboració

Nivell de detall

Dates de creació, revisió i eliminació

Idioma(es)

Escriptura(es)

Fonts

Notes de manteniment

  • Porta-retalls

  • Exporta

  • EAC